Després d’una reflexió entorn el lloc dels animals en ontologies tan diferents com la occidental medieval i l’ameríndia, i d’una reflexió sobre la importància del llenguatge i d’altres formes de comunicació i de representació d’aquestes visions de món particularment en aquelles darreres – com ens mostren els corpus mítics, les pintures i altres treballs corporals, o les representacions gràfiques d’aquesta relació en suports materials com la ceràmica –, el text planteja la importància de considerar el lloc que ocupa l’ésser humà en els sistemes de classificació en relació a l’animalitat i particularment el llenguatge en les seves diverses manifestacions com a mitjà per excel·lència per a observar la relació, contínua o discontínua, entre humans i no humans
