Sullà, Enric

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Enric Sullà: Antoni Martí Monteverde. Un somni europeu
Ressenyes 109
De les disciplines que estudien la literatura, probablement la Literatura Comparada
és la que més s’ha esforçat a bastir-se una història que la legitimés i que li propor-
cionés una identitat davant de les crisis que ha patit, causades, d’una banda, pel fet
de no haver disposat d’un mètode propi (amb la comparació no n’hi ha prou) i, de
l’altra, pel de tenir uns objectius inicials (superar les fronteres nacionals) que avui
han esdevingut anacrònics en gran part per efecte de la globalització. Convé, doncs,
refer-ne la història quan hi ha qui la declara morta (Bassnett, Spivak) o qui la dissol
en una incipient world literature (Casanova, Damrosch, Moretti), que recull, com la
mateixa Literatura Comparada, el llegat de la Weltliteratur que Goethe va formular.
El que proposa Antoni Martí a Un somni europeu, tal com el subtítol fa explícit,
és una història intel·lectual de la Literatura Comparada, o una història política, pot-
ser ideològica (encara que el terme avui sembla ranci) o, fins i tot, institucional; i en
segon lloc, una revisió profunda i rigorosa de la narració que un seguit de manuals
de la disciplina han convertit en la «història canònica» (n’hi ha prou de comparar
Weisstein amb Guillén). 
L’examen de Goethe és simptomàtic de les aportacions d’Un somni europeu.
Martí ha revisat totes les citacions (sovint breus i expressades en ocasions molt
diverses) en què Goethe es refereix a la Weltliteratur (una formidable intuïció que
constituïa la reivindicació d’una tradició literària europea comuna davant de la dis-
gregació que les històries de les literatures nacionals implicaven) i les ha explicat
minuciosament segons el context biogràfic, literari i històric. Exhaustiu sempre que
en té l’ocasió, fa un detallat examen de la funció de Mme de Staël com a mitjancera
entre els escriptors alemanys i els francesos, i ressegueix meticulosament tot el que
Goethe va treure de la consulta de Le Globe, una de les grans revistes romàntiques
franceses. Precisament en aquesta revista, i després a la Revue des Deux Mondes, hi
col·laboren uns quants autors (Villemain, Ampère, Chasles, Quinet i Sainte-Beuve)
que Martí estudia com a predecessors del comparatisme (p. 248-293), sempre fent
servir la idea de Weltliteratur com a pedra de toc o ideal regulador, utopia o horitzó,
i seguint-ne les traces al llarg del segle XIX. 
Aquest procediment justifica que a Goethe i al seu concepte els dediqui gairebé
mig volum (p. 41-238), incloent-hi les pàgines en què estudia Mme de Staël (p. 62-
94) i la reconstrucció del que va aprofitar de les lectures de Le Globe (p. 113-180),
Antoni MARTÍ MONTERDE
Un somni europeu. Història intel·lectual de la Literatura
Comparada
València: Publicacions de la Universitat de València, 2011, 
439 p.
Ressenyes 110
Els Marges 101, Tardor 2013, Barcelona, ISSN 2339-8256, p. 105-129
a més d’una extensa consideració de la idea de nació en la Weltliteratur (p. 181-212),
així com passatges ben argumentats sobre la relació entre Goethe i Carlyle (p. 102-
106) o sobre la polèmica entre Herder i Kant, pel que fa a les idees de nació i nacio-
nalisme, d’humanitat i d’universalisme (p. 202-207 i 215-228). Si al primer capítol
de la primera part Martí ha estudiat com la Weltliteratur obre «la possibilitat d’un
estudi universal de la literatura, o de la literatura europea, en relació amb les histò-
ries literàries nacionals», al segon capítol s’ocupa de «la plena institucionalització
acadèmica de la Literatura Comparada» (p. 238). Un rigorós examen del context
intel·lectual (sociocultural, ideològic, polític) del comparatisme incipient (p. 238-
248), precedeix l’anàlisi dels crítics i historiadors francesos ja esmentats; de la sec-
ció següent (p. 293-306), destaquen l’anàlisi de la identificació de la nova disciplina
amb la història literària positivista (p. 300-305) i els comentaris desmitificadors de
la pretesa dimensió comparatista de De Sanctis, Milà i Fontanals i Menéndez Pelayo
(p. 295-299). 
Quan a la segona part, dedicada a la «invenció de la Literatura Comparada», 
examina el panorama internacional, queda palesa la dificultat de prestar atenció ade-
quada a autors tan diversos com l’hongarès Meltzl (p. 309-323), l’alemany Koch 
(p. 323-326) o el suís Betz (p. 329-336), ben estudiats el primer i l´últim i tractat
sumàriament el segon, que, a més, comparteix l’espai amb el danès Brandes. On cla-
rament excel·leix Martí és en l’estudi de J. Texte, el primer catedràtic de Literatura
Comparada, amb una anàlisi erudita de la vida i l’obra, totes dues breus, d’aquest
estudiós i de les complicades relacions amb F. Brunetière (p. 336-412). El capítol
final pren el congrés d’Història Comparada de París de 1900 com a clau de volta del
procés que encetava Goethe i tancaven tant Brunetière com Baldesperger, desapare-
gut prematurament Texte, i que orientava la Literatura Comparada cap a l’estudi
positivista de «les fonts i les influències, els manlleus, les imitacions, els epígons»
tot proclamant un abast internacional que només dissimulava el reforçament de les
fronteres de les literatures nacionals (p. 432, vegeu p. 27).
Quan es tanca Un somni europeu, queda palès que Martí ha fet una història
intel·lectual de la Literatura Comparada entesa com «una manera de repensar per-
manentment què significava Weltliteratur quan Goethe va posar en circulació el neo-
logisme, i quin sentit ha anat prenent en cada instant, fins arribar a una interrogació
sobre el present europeu» (p. 438-439). És innegable que Un somni europeu exigeix
una lectura atenta, pacient, però que es compensa amb un devessall d’idees, d’intu-
ïcions, d’informació. Sense equivalent en cap llengua occidental, obra arriscada i
ambiciosa d’una sola persona quan potser hauria calgut un equip, cal confiar que
esdevindrà un treball de referència dins del comparatisme internacional.
Mentrestant, cal saludar Un somni europeu com una aportació excepcional al món
intel·lectual català.
Enric Sullà
Universitat Autònoma de Barcelona


Antoni Martí Monterde, Un somni europeu. Història intel·lectual de la Literatura Comparada

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert