Carner, Josep

Leopardi, Giacomo

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Versions de Leopardi ' 
per Josep carner 
A LA SEVA AMADA ' 
O tu, cara bellesa 
que amor de lluny m'inspires 
o bé escondint la fag (tret que en el somni 
sacsegis, ombra divinal, mon cor, 
o als camps on resplendeixi 
més bell el jorn i el riure de natura): 
(és que el segle innocent deliciares 
que porta el nom de l'or, 
o, Anima fina, voles 
entre la gent, o bé la sort avara 
el teu esguard, que per nosaltres vela 
pels venidors prepara? 
Avui, veure't viventa, 
esperanga ninguna no m'avanca, 
sinó per aquella hora 
que nu, sense company, 
1. Diu Leopardi al volt d'aquesta cantó seva: <(La dona, aixb és, l'amada de l'autor 
és una d'aquelles imatges, una d'aquelles fantasmes de bellesa i virtut celestial i inefable 
que tot sovint se'ns acuden a la fantasia en el son i en la vetlla, quan som no gaire més 
que minyons, i despres alguna vegada en el son o en la quasi alienaci6 de la ment quan 
som joves. En una paraula, és <(la dona que no trobem,. L'autor no sap si la seva ama- 
da ... sigui ja nada o hagi de neixer mai: sap que ara no viu a la terra i que nosaltres 
no som pas els seus contemporanis: la cerca entre les idees de Plató, la cerca a la Lluna, 
en els planetes del sistema dels estels. Si hom voldrh anomenar amorosa aquesta cantó, 
serh tanmateix segur que aquest tal amor no pot dar ni sofrir gelosia, perqd, tret de 
l'autor, cap amant terrenal no voldrh fer l'amor amb el telescopi., (Nota de Josep Carner). 
Els Marges, 12. 1978. 59 
per un nou viarany 
a aquell més pur estatge 
vindrh mon esperit. Cregui tot d'una 
al primé' esbadellar-se de la meva 
diada incerta i bruna 
que fores viadora 
en aquest sbl estiril. Perb cosa 
a tu semblant no hi ha en el món: si alguna 
et fos igual i tot de fesomia 
&accionat i parla, 
forla menys bella, així i tot seria. 
Enmig de tantes penes 
com a la humana edat 
posa davant el fat, 
si vera, com et pinta 
mon pensament, t'amés algú en la terra, 
per ell també seria 
aquest viure beat; 
i prou veig clarament que altra vegada 
de lloanca i virtut anh' en seguici 
ton amor em faria, 
com a la primeria 
dels anys. A nostra angoixa 
el cel, perb, cap reconfort va unir-hi: 
vida mortal, havent ta companyia, 
la que en el cel endeua semblaria. 
Jo per les valls on la cantada sona 
del pages trafegut 
m'assec i em queixo de la jovengana 
error que m'abandona; 
pels turons faig membria, faig planyenca 
de l'esperanga i el desig perdut 
de les meves diades: 
i, de tu imaginant, 
obro els ulls palpitant. 
Jo conseguis en aquest segle brbfec, 
en eix aire nefande d'alta especie 
servar! que de la imatge, a bastament, 
essent-me pres el ver, seré content. 
Els Marges, 12. 1978. 
Si una d'aquelles eternals idees 
fossis, que mai vestides 
de la sensible forma 
vol el seny eternal 
ni que en mig de deixalles atui'des 
provin afanys de vida funeral: 
o si altra terra dant la volta cklica 
entre incomptables noms haver-te pot, 
i és un estel més bell que t'irradia 
de sol no tan remot 
i respires un eter més benigne, 
d'aqui on són breus i infaustes les anyades 
rep aquest himne d'un amant ignot. 
CHOR DE LES MOMIES 
Sola eterna en el món, a qui es decanta 
tota creada cosa, 
o Mort, en tu reposa 
nostra nua natura, 
no amb goig, per6 segura 
contra I'antic dolor. La nit pregona, 
dins la confosa ment, 
volta el greu pensament 
de fosca i al desig i I'esperanga 
ja sent manca de delit, 
nostre Arid esperit, 
tot deslligat d'afany i de temenca, 
i sense tedi, vhcues 
consum, lentes edats. 
Visquérem. Com de paorosa larva, 
i de somnis suats 
recordanga confosa 
al minyonet lactant vaga dins I'Anima 
a la membria en resta 
del nostre viure, que de lluny no arriba 
a esclariment. Que fórem? 
Quin fou el punt coent 
que duia el nom de vida? 
Cosa estupenda, arcana, 
la vida avui, al nostre pensament, 
tal com la mort ignota 
apar al del vivent. 
Com, quan era vivent, mort defugia, 
ara defuig el flamejar vital 
nostra nua natura, 
no amb goig, perb segura: 
car ésse' afortunat 
nega a mortals i nega a morts el fat. 
Textos 
Sílvia, del temps encara 
de la vida mortal fariis membria, 
llavors que resplendia la bellesa 
en els teus ulls enriolats i esquívols, 
i alegre i consirosa 
pujaves el llindar de jovenesa! 
Sonaven les quietes 
cambres i. vora teu. tot senderó 
de la teva perpstua can$, 
quan a les tasques femenils atenta, 
seguda, bellament 
del futur delitós eres contenta 
que duies a la ment. 
Era el maig olorós, i tu solies 
així menar tos dies. 
Llavores els estudis 
gentils deixant i als meus papers suosos, 
on la flor de la meva primeria 
i de mi depenia, 
damunt el porxo del pairal estatge, 
parava les orelles 
ta veu en escoltar 
i l'apressada ml 
que recorria la penosa tela. 
El cel ser8 plaia'm de mirar 
i les daurades vies i les hortes 
i aquella mar al lluny, i la muntanya. 
I mai llengua mortal podria dir 
qo que sentia al si. 
Que pensaments suaus i que esperances, 
quins cors, oh Sílvia mia! 
Com llavors se'ns mostraven 
la vida humana, el fat! 
Els Marges, 12. 1978. 
Quan de tanta esperanca a mi em recorda, 
un sentiment em nua 
acerb, desconsolat, 
i altra vegada em dol ina desventura. 
O natura, natura, 
per qui. I'has enganyada 
de tant a ta fillada? 
Ans que l'hivern no eixarreís les herbes, 
escomesa i vencuda 
&un mal reclhs, vas caure, o tendraleta! 
La flor de tes anyades 
mai no l'has vist, i no t'amorosiren 
el cor les alabances regalades 
o de la teva negra cabellera 
o dels teus esguards enamorats i esquius 
ni de l'amor els camps no van parlar-te 
en els dies festius. 
També fa poc ma dolca 
esperanca fini: també negaren 
els fats la jovenesa 
a mos anys. Ai mesquina, 
i com, com has passat 
cara companya en la novella edat! 
Aquest és aquell món? Aquests els gaudis, 
l'amor, les obres i esdeveniments? 
Aquesta és la fortuna dels vivents? 
Quan el ver va aparkixer, 
tu, mísera, caigueres, tot signant 
la mort geliua i una tomba nua, 
ta mi, de lluny estant. 
Els Marges, 12. 1978. 
5 
SOBRE EL RETRAT D'UNA 
BELLA DONA ESCULPIT EN 
SON MONUMENT SEPU LCU L 
Tal fores: sota terra 
ara ets pols i esquelet. Damunt els ossos 
i el fang, posat immbbilment, debades, 
mut, contemplant de les edats el vol, 
esta, sols de membries i de dol 
custodi, el simulacre 
de la beltat passada. 
I la dolca mirada 
que trémer féu si immbbil, com ja sembla, 
a la d'altri fitava: el llavi ardit 
d'a on, com d'urna plena, 
s'abocava el plaer; el coll, cenyit 
ja pel desig; aquella m i  amorosa 
que tot sovint, estesa, 
la m i  senti glagar-se que estrenyia, 
i el si que féu la gent 
tenyir-se obertament de pallidesa, 
van ésse' una vegada: fang i ossos 
ets ara, i eixa vista 
vituperosa i trista un roc amaga. 
En nostra companyia, 
el fat així tota semblanca postra 
que imatge més vivent 
del cel ens pareixia. 
O misteri eternal de l'ésser nostre! 
Avui inenarrable 
font d'excelsos, &immensos 
imaginars i senys, 
grandeja la bellesa 
com esplendor vibrat per la natura 
damunt eixos arenys, 
que de fats sobrehumans i de reialmes 
afortunats i d'auris mons, talment, 
sembla que ens doni signe 
i ferm sollevament: 
per poca violencia 
demh, sull a la vista, 
abominós, abjecte, 
es torna aquell qui havia estat suara 
com un angklic vis, 
i dins les ments alhora 
s'ha fet aquell mirable 
concepte que hi movia, fonedís. 
Somnis altius, desigs sense riberes, 
en nostra ment errívola, 
creen doctes acords 
per virtut natural: i és allavors 
que en una mar deliciosa, arcana 
va errant I'hnima humana 
gairebé com l'imphvid 
nedadó' en l'oceh fa en sos deports. 
Mes torna's, si l'orella 
fereix discorde accent, 
no re aquell paradís en un moment. 
Com ets, natura humana 
frhvol en tot, i vil! 
Per qui. sentir tan alt, o pols i ombra? 
Per6 si ets gentil 
en part, com esdevé que tos més dignes 
pensament i glatits 
siguin lleument i per tan baixes causes 
encesos o extingits? 
Aquesta skrie de traduccions de Giacomo Leopardi fou publicada per Josep Carner a 
ctLa Veu de Catalunya), l'any 1923. Albert Manent en donava una vaga noticia a Josep 
Carner i el noucentisme i ha estat grkies al seu ajut que avui les publiquem. Duien, en 
ésser editades, el títol general De Leopardi i aparegueren, en el mateix ordre de la nostra 
edició, els dies 16 de febrer, 30 de juny, 7 i 18 de juliol. Tres de les versions pertanyen 
als Canti: A la seva amada n'és el cant XVIII, A Silvia el XXI i Sobre el retrat d'una belld 
dona esculpit en son monument sepulcral el XXXI. Els dos primers, aparegueren acom- 
panyats de la data de composició (1823 i 1828, respectivament) al costat del titol i en 
el primer, encara, s'hi reprodu'ia en nota un text extret d'una coHaboraciÓ de Leopardi 
al ctNuovo Ricoglitorea de Milh, tal com i'hem recollida, que acompanya generalment les 
edicions italianes del poema. Chor de les mbmies no pertany als Canti: és el poema que, amb 
el titol Coro di morti nello studio di Federico Ruysch, introdueix el Dialogo di Federico 
Ruysch e delle sue mummie de les seves Operette morali (1827). Publiquem les versions 
tal com aparegueren, únicament amb algun canvi de puntuació per recuperar el sentit de 
l'original, que quedava confús o tergiversat per la mala edició periodística dels poemes. 
JORDI CASTELLANOS 
Textos 


Versions de Leopardi

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert