La hidalguía manxega en el moment de l’aparició de la segona part d’El Quixot resultava substancialment diferent a la de setanta anys enrera. Habia estat posada en dubte davant els tribunals i restà reduïda tant en termes absoluts com relatius. Ara bé, això no impedí que durant la vida de Cervantes entressin a la noblesa certs poderosos per mitjà de litigis, compres de privilegis i pel domini als ajuntaments. En el present treball hom analitza les formes d’accés a la noblesa, l’entorn material dels hidalgos manxegos, la seva funció política i les tensions i passions que es desfermaren a La Manxa cervantina en matèria d’honres, llinatges i qualitats.By the time of publication of Don Quixote’s second part, the hidalguía or lower nobility of La Mancha region was substantially different from that of seventy years earlier. Hidalguía had been challenged before the courts and its numbers diminished both in absolute and relative figures. Nonetheless this development did not prevent, during Cervantes’ lifetime, the entry into nobel ranks of some rich and influential individuals by means of lawsuits, sale of privileges and through of pressure in town councils. This article analyzes the ways of access into nobility, material world of hidalgos in La Mancha, their political role and the tension and passions unleashed in Cervantes’ La Mancha by honours, lineages and qualities
