Cervantes y la comunicación de la historia

Abstract

L’autor estudia un camp poc advertit pel cervantisme: el del Cervantes teòric de la Història. A tal efecte, analitza les seves al.lusions als historiòsofs vigents a inicis del segle XVII, així com els llibres d’epistemologia històrica que va poder conèixer durant la seva joventut al costat de López de Hoyos. Seguidament, tot fent una exègesi sobre el text de l’humanista del Quixot i resseguint al López de Hoyos autor de les innecessàriament anomenades Relaciones topográficas, posa de manifest la manera com aquest va ser menystingut pel seu propi deixeble, Cervantes. El següent aspecte tractat és el dels criteris de Cervantes sobre l’escriptura de la Història i, finalment, la manera com ho va efectivament fer, en el complexe i fascinant passatge de la vida del captiu. En el seu tractament, l’autor combina el text cervantí amb documentació inèdita de l’arxiu de Simancas.This article analyzes a seldom noticed topic in Cervantism: that of Cervantes as a writer on History. It takes into account both his allusions to current historiosophs by the early seventeenth century and those books on historical epistemology he might have known during his youth near López de Hoyos. Then it undertakes an exegesis on Don Quixote’s text on the figure of the humanist, it studies López de Hoyos as author of the unnecesarilly so called «Topographic relations» and it shows how he was held in disdein by his own pupil, Cervantes. Another aspect dealt with in the article are Cervantes’ ideas on how History should be written and how he actually did it in the complex and fascinating passage of the captive’s life. Here the author intermingles the Cervantine text with unpublished evidence from the Simancas archive