Francesc de Montcada (1586-1635) va ser un polític i historiador que va desenvolupar la seva activitat intel·lectual i de govern al llarg de les primeres dècades del segle XVII. Com historiador, la seva obra més coneguda és la Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos (1623). També va escriure una Vida de Boecio, publicada pòstumament a Frankfurt en 1642, set anys després de la seva mort, gràcies al Comte de Rebolledo. Aquesta obra, ben poc coneguda en l’ actualitat, va gaudir d’ una acceptable difusió en l’ època, tal com es pot constatar a partir dels diversos manuscrits dipositats en la Biblioteca Nacional d’Espanya (BNE). El nostre text té dos objectius bàsics: presentar un text que avui ha caigut pràcticament en l’ oblit i, en segon lloc, analitzar els elements claus, els operadors conceptuals del corrent del neoestoïcisme, corrent en el qual es combinen tradició i innovació cultural, clarament perceptibles en l’ obra de Montcada.Francesc de Montcada (1586-1635) was a politician and historian, active in both fields during the first decades of the seventeenth century. As a historian his most known work is Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos (1623). He also wrote a Vida de Boecio, posthumously published in Frankfurt in 1642 thanks to the count of Rebolledo. While currently hardly known, this latter work enjoyed a fairily good diffusion at the time, as can be seen from the several manuscript copies kept at the Biblioteca Nacional, Spain. This article has two basic goals: first, to present a text that today has been practically forgotten; second, to analyze its key elements and the conceptual mechanisms of the Neoestoic mouvement, which combined tradition and cultural innovation, both of them clearly present in Montcada’s work
