Tot centrant-se en l’episodi de Don Quijote en el qual Sancho Panza és nomenat governador d’una illa imaginària, l’article examina la representació de què els pagesos governants són objecte en vàries de les obres de Cervantes. Compartia els prejudidis coetanis que ridiculitzaven les ambicions dels camperols per ostentar càrrecs públics, però les seves sàtires sobre pagesos governants revelen una crítica més ampla a la manca de bons governants en general. Cervantes estava al corrent dels debats en curs entre partidaris i detractors de la «raó d’estat» sobre les qualificacions ètiques i professionals dels dirigents. Malgrat que no va fer explícita la seva postura en aquest debat, l’episodi de la Ínsula Barataria suggereix que Cervantes es va aliniar amb els que insistien en què els bons governants devien governar sobre tot segons els principis ètics. La virtud podia transformar a un camperol mancat d’instrucció com Sancho en un governador equànim i sabi, de la mateixa manera que el vici va provocar el fracàs del rei Rodrigo i fins i tot del sabi rei Salomó.Centering on Don Quixote’s episode in which Sancho Panza becomes governor of an imaginary island, the article examines the representation of peasant rulers in several of Cervantes’s works. He shared contemporary prejudices that ridiculed peasants’ ambitions to hold public office. Yet his satires of peasants rulers reveal a broader criticism about the lack of good rulers in general. Cervantes was aware of contemporary debates between supporters and detractors of «reason of state» over the ethical and profesional qualifications of rulers. Although he did not explicitly state his position in this debate, the Barataria episode suggests that Cervantes sided with those who insisted good rulers should govern above all according to ethical principles. Virtue could transform an uneducated peasant like Sancho into a fair and wise ruler, just as vice brought down King Rodrigo and even the wise King Salomon
