Després d’iniciar l’article per les conclusions, tot justificant aquest canvi d’ordre argumental pel fet de ser periodista, Emilia Bolinches conclou l’existència d’un estancament de la situació igualitària de la dona en els mitjans ja sigui com a objecte de notícia o com a professional de la comunicació. En efecte, en aquest article s’esbrina de quina manera els mitjans de comunicació sotmeten la dona a uns models ben concrets produïts per una mirada clarament fal•locèntrica. I és més, malgrat els avenços de la dona pel que fa a la conquesta de l’espai social, els mitjans continuen reproduint la imatge tradicional d’aquest gènere el qual es troba relegat a l’esfera del privat tot mantenint-se lluny de poder influir en els sectors socials més decisius com són l’econòmic o el polític. Així la presència de les dones en els mitjans és bastant minsa comparada amb la dels homes. Aquesta situació és crucial tenint en compte que qui no apareix als mitjans no existeix.
Pel que fa a les professionals, aquestes pateixen una visió generalitzada que existeix una bona integración laboral de les dones. Però això és una falsa normalitat que amaga el sostre de vidre que impedeix les dones periodistes accedir als llocs de responsabilitat així com tampoc reflecteix el desajustament entre el nombre de dones estudiants de periodisme i el nombre de dones que després acaben sent professionals.After beginning her article with the conclusions, and justifying this shift in the normal order of argumentation with the fact that she is a journalist, Bolinches concludes the existence of a stagnation in the question of equality for women in the media, both in terms of women as subjects of news and as professionals in the field. The article demonstrates the manner by which the media has resigned women to a model which, when studied carefully, is clearly phallocentric. Moreover, although there have been advances for women regarding the conquest of social space, the media continues to reproduce traditional images of women, who are in general relegated to the private sphere where they are far removed from the influencing forces of the more decisive social sectors of society, such as the economic and the political spheres. As such, the presence of women compared to men in the media is scarce. This is an important consideration when we think that he or she who does not appear in the media effectively does not exist.
As professional journalists, women suffer from a universal perception that there already exists a good integration of women in the work world. But this is a false perception which conceals the glass ceiling that impedes women journalists from accessing positions of responsibility. This perception also does not reflect the disparity between the number of female students of journalism and the number of women that later find work as professionals in the field
