Alpera, Lluís

Revistes Catalanes amb Accés Obert

El compromis de i'autor arnb el seu context urbh: Notes al Poema de Vicent, de 
Vicent A. Estellés, per Lluis Alpera 
El poemari Llibre & meravelles del poeta 
valencia Vicent A. Estellés, escrit durant els 
anys 1956 a 1958, perb publicat el 1971, 
ha esdevingut de fet un dels llibres més 
re~resentatius i emblematics de tota la seua 
producció lírica i, fins i tot, malgrat haver 
de competir amb la passió del lector actual 
per la narrativa, un dels best-sellers del món 
editorial de la literatura catalana, amb mes 
de trenta mil exemplars. 
Obviament, el fenomen Estellés radica 
en I'eficacia i la contundencia comunicativa 
del seu Ilenguatge, degudes en bona mesura 
a I'enorme originalitat de la seua dicció 
poktica «dialectal». Fou el seu gran amic 
generacional, Joan Fuster, qui primer va 
remarcar aquella originalitat estellesiana, la 
qual va servir de pauta a posteriors anhlisis 
i aproximacions critiques. 
Precisament, aquell «dialectalisme 
saborós)) amb que definia Fuster la lírica 
de VA. Estellés fou el punt d'inflexió del 
realisme expressiu que practicaven els 
poetes de I'kpoca, emprant recursos com 
ara la narrativitat, la col.loquialitat, el 
predomini de la metonimia damunt la 
metafora, el verslliurisme, la ironia, etc. 
Potser el toc més personal que aportara el 
poeta valencia sera el seu to confessional que 
comporta que el nivel1 de llenguatge no 
s'allunye gaire del col.loquial, dels girs i els 
modismes que omplen la parla quotidiana. 
Com tots sabem, els poetes dels anys 
cinquanta miraven de reflectir la nova 
sensibilitat -tant temktica com formal- 
i el seu com~romís eticomoral davant la 
postració cívica i cultural d'aquella epoca. 
La batalla dels poetes joves d'aquells anys 
-J. Sarsanedas, J. M. Llompart, M. Martí 
i Pol, VA. Estellés, entre altres- era com 
expressar un tipus de poktica que replegués 
un cert compromis cívic i moral amb el seu 
poble i amb la seua Ilengua, vilipendiada 
pel feixisme de postguerra. D'aqui la 
necessitat imperativa de comunicar amb 
I'home del carrer, de ebaixar decididament 
al carrer)), com diria un dels versos de 
Sarsanedas i que servira de lema a un dels 
capítols de la polemica Antologa de Lzpoesia 
catalana del segle XXde Castellet-Molas. 
Potser I'element més innovador de la 
plkiade d'escriptors catalans dels anys 
cinquanta -així com una gran part dels 
seixanta- siga el to plenament discursiu 
que utilitzen llurs poemes fins al punt 
&incorporar fragments en prosa amb una 
conscient i provocadora despreocupació 
lírica, en una clara oposició a les veus 
profundament interioritzades. Tot aixb es 
traduira definitivament en el canvi d'una 
estktica postsimbolista a una altra de nova: 
el realisme histbric o realisme cívicosocial. 
Finalment, caldra dir que Estellés 
descriura com pocs la quotidianitat 
«urbana», sobretot amb la utilinació d'un 
Ikxic grosser, mordac, amb tbpics del carrer, 
amb interjeccions de dialeg de veinari, 
elements poc freqüents en el llenguatge 
poktic habitual. Amb tot, I'esfera quo- 
tidiana rebra una forta carrega de trans- 
cendkncia que arribara sovint a unes 
dimensions simbbliques. Aquesta quo- 
tidianitat «urbana», tot i ser ben original 
en Estellks, caldra advertir queja tenia uns 
il.lustres precedents dins la nostra literatura: 
des del clbsic Ausiks Marc fins a I'avant- 
guardista barcelonks Joan Salvat-Papasseit. 
2. « Cant de VIcentn 
Mentre en la primera secció del Llibre 
de meravelles el poeta s'identifica amb els 
que comparteixen amb el1 determinades 
formes de vida i traca el seu propi itinerari 
vital per tal &instruir-se en Ics «meravelles» 
del m6n, en la darrera secci<i del Ilibre, el 
poeta, casat i responsable d'una familia, 
Elr Margrs, 64. 1999 107 
troba un desti. La seua responsabilitat no 
s'esgota, pero, en la família, sinó que aquesta 
l'imbrica encara més en la comunitat. 
Després de repensar-s'ho, VA. Estellés 
explicita la seua voluntat de fer un cant 
personal a Valencia, dins la seua concepció 
poktica general, que desenvolupari més tard 
en un objectiu més ampli i ambiciós: El 
Mural del País Valencid, a la manera del 
Cantogeneralde P. Neruda, tan estimat pel 
poeta valencii. El món extern - la ciutat, 
els carrers, l'horta, el paisatge, els poblets 
del voltant - esdevé, una vegada més, 
I'ambient i I'escenari dels seus records i el 
motor creador del seu cant. Si Burjassot 
havia estat el poble de la seua infantesa, la 
ciutat de Valtncia sera el suport i l'escenari 
vivencial del poeta durant la seua joventut. 
Segurament el Canta Vlcent és un dels 
poemes en que I'autor expressa més 
optimisme al llarg de tot el poemari, alhora 
que és el poema on majorment se centra 
en el tema de la ciutat de Valencia. Sobretot 
a com fer-li el cant que mereix la ciutat de 
Valencia i el context urbd que tan bé I'ha 
acollit. D'aquí la forta obligació moral que 
sembla expressar el poeta per tal d'escriure 
el cant a Valencia, obligació que li venia 
de lluny i la temia: 
<<Temies el moment. Confessa-t'ho: temies. 
Temies el moment del teu cant a Valencia.)) 
(w. 2-3) 
1 temia el moment potser perquk: 
<<La volies cantar sense so1emnitat.i) 
(v. 4) 
Pel que comprovem, el temor, aihora 
que l'obligació moral i cívica, s'engrandia 
davant l'encert o no d'agafar el discurs 
pertinent: 
«La volies cantar &una manera humil, 
amb castedat diríem ... b) 
(w. 7-8) 
El poeta del «dialectalisme saborós)) 
rebutjava el discurs grandiloqüent i 
solemne, així com les excessives referkncies 
culturais que acostumen a enlluernar el verb 
entusiasta de les grans ocasions: 
«La volies cantar sense solemnitat, 
sense Mediterrani, sense grecs ni Ilatins, 
sense picapedrers i sense obra de moro.)) 
(w. 4 6 )  
Creiem que el poeta manifesta sobretot, 
malgrat el temor previ assenyalat, el desig 
d'escriure el cant a Valencia, el seu cant 
personal, el cant de Vicent. Segurament 
Estellés decideix de fer el «seu cano) en 
aprofitar la celebració d'un centenari de sant 
Vicent Ferrer, entorn del qual els poetes 
«indígenes» -expressió estellesiana- 
havien de lloar el sant local i, de pas, la ciutat. 
Possiblement, el nostre poeta aprofita 
I'ocasió i es decideix, per fi, d'escriure el 
cant en  lloc d'una lloa i deixar aixi 
constancia d'un magnífic'document grafic 
de la Valencia de mitjan dels anys cin- 
quanta, jugant alhora amb l'ambigüitat del 
mateix títol: Cant de Vtcent (Ferrer o A. 
EstellCs). 
Retornant al tema central del poema, 
Valencia, caldri dir que dos factors lexics 
vénen a subratllar la forta emoció de Vicent 
A. Estellés pel seu entorn, perla seua ciutat 
adoptiva: 
a) les quinze ocurrencies del mot 
«Valkncia» i 
b) les ser ocurrencies dels mors «cant» 
i «cantar», als quals caldria afegir el reforc 
continu de substantius com «vida>), «amor» 
i els adjectius «íntima», «crescuda», «del- 
guda» i ((estimada)), aplicats tots ells a 
Valencia. 
D'altra banda, Estellés ha decidit cantar 
la seua ciutat - aquella on viu, treballa, 
estima i pateix- de la manera mes «humil» 
i «planera». Mai no derivara vers I'«tmfasi» 
o les «solemnitats»; es tracta més aviat d'una 
mena d'assaig o provatura per a escriure en 
el futur no sols el cant a Valencia, sinó tot 
un grandiós Mural del Pais Valencia: 
*tata la teua vida -sin6 rota la vida, 
allb que tu saps de fonarnental en ella.» 
(w. 17-18) 
Notes 
1 allb de «fonamental» per al poeta és 
possiblement el fet de recórrer -i de 
reconéixer- a peu els carrers de Valencia: 
«Pelayo, Gil i Morte, les Torres dels Serrans, 
aquella lleteria de Sant Vicent de fora ... » 
per tal de contar i cantar amb aquel1 
taranni de poetalperiodista desimbolt i 
humil, d'«un entretants)), de víctima 
anbnima i massiva de la postguerra, talment 
com el va conceptuar el profesor Josep M. 
Navarro (Ihl2ncia en la poesia de Y A .  
Estelks, dins Miscel.hniaJ. Fwter, v. 1, 1989, 
ps. 347-357). Car, en definitiva, Estellés 
no és ni més ni menys que un ciutadi 
enamorat absolutament del seu context i 
alhora del llegat cultural dels avantpassats. 
1 que tot i que es tracta &una Valencia 
prenyada d'incerteses, tanmatek esdevé ben 
seua i de tots aquells que I'estimen. 
Hem dit ja que el poema deriva cap a 
I'optimisme. Sobretot en la seua segona 
meitat. Concretarnent després de descriure en 
tres versos una de les desgracies familiars que 
durant bastant de temps van condicionar el 
poeta amb la pirdua del primer fiil: 
«El metge que busciveu una nit a deshora, 
la farmacia de uirdia. Ah, Valencia, Vaiencia! 
El naixement f 'un fill, el poal ple de sang.. 
(w. 32-34) 
Són, doncs, només tres versos drarnitics 
dins un conjunt de vida urbana bulliciosa i 
feinera: 
«De bon matí arribaven els lents carros de I'horta. 
Els xiquets van a I'escola. S'escolta la campana 
veina de l'esglisia. El treball ..., 
(w. 40-42) 
En un punt, al poeta Estellés li surt de 
I'inima l'altre gran amor -un amor 
complementari del seu context urbi-: la 
ilengua, veritable passió lúcida que mantindri 
fins a la seua mort: 
«...El trebail, el tenag 
amor a les paraules que ara escrius i has dit sempre, 
des que et varen arir un dia a Burjassot: 
com mamares la i e t  vares mamar I'idioma, 
dit siga castament i amb perdó de la [aula.. 
(w. 42-46) 
Com podem veure, el paral-lelisme 
entre llengua i llet materna, entre llengua i 
nació, ja arrenca, si més no entre els 
valencians d'Onofre Almudever, el qual al 
segle x v ~  ja ens deia: «Si no fósseu ingrats a 
la llet que haveu mamat i a la patria on sou 
nats, no dormiríeu amb tan gran descuit ... )) 
La ironia i un distanciament crític són 
alguns dels recursos utilitzats pel poeta a 
l'hora d'escriure les vicissituds patides: 
«els llargs itineraris d'aquells dies sense 
un centim a la bumaca.» 
(w. 27-28) 
El poema l'acaba Estellés dins el dubte 
metbdic més ortodoxe: 
<iAh, tu Valencia meua! Perque evoque la meua 
Valencia. O evoque la Valencia de tots, 
de tots els vius i els morts, de tots els valencians? 
Dek-ho anar. No et poses solemne. Deixa I'k&i. 
L'emfasi ens ha perdut freqüentment els indlgenes. 
Mis avant escriuris el cant a Valencia.» 
(w. 48-53) 
Com podem constatar, el poeta es debat 
entre la seua passió lúcida i abrandada i el 
dret a compartir el seu amor avalencia amb 
la resta dels valencians, els vius i els morts, 
i en la mesura que aixb fos possible. Sense 
mirar de caure mai en l'imfasi, perque, aixb 
sí, sempre ens ha fet perdre els papers als 
de casa nostra. 
3. Eh recursos expressius 
Quant a l'expressió formal del poema 
Cant a Vicent, es tracta d'una de les 
mostres més representatives de la lirica 
estellesiina. Enormement discursiu i 
narratiu, amb un llenguatge col.loquia1 i 
dialectal de 1'Horta de Valencia, respon a 
. .  
tots els cinons del poema narratiu. Com 
ja virem apuntar en un estudi fa uns 
quants anys (vegeu ALPERAIROMAN, Les 
dues expressionspo2tiques de ficent Andrks 
Estellés: El lirisme i la narrativitat, dins 
ALPERA, Sobre poetes valencians i altres 
escrits, Barcelona, PAM, 1990, ps. 22-4 l), 
la seua poesia sembla de vegades desafiar 
poderosament la Iínia de flotació, a cava11 
entre el lirisme i la narrativitat. coincidents amb la lírica de I'uruguaii 
Doncs bé, en el Canta I/aL?ncia, malgrat Mario Benedetti (Lapoesia col.loquialen K 
I'ample discurs narratiu i denotatiu, Es- A. EstelLks i M. Benedetti, dins Des de 
tellés, per tal de salvar el poema d'una 1Aitanaal Canigd. Paperscrttics, Barcelona, 
((manera po&tica», disposa skviament PAM, 1998, ps. 157-165): 
d'algun recurs expressiu aquí i enllk, com 1. Introducció del llenguatge de la 
és el cas d'un pare11 de versos amb una conversació dins el llenguatge poktic. 
notable cdrrega metabrica, distribuiks o 2. Desacralització de la figura del poeta. 
«camuflats» &una manera ben estrategica, 3. Utilització de I'humor i de la ironia. 
que ajuden a potenciar la cdrrega lirica del 4. Potencialinació de la sorpresa i del 
poema: misteri del fet quotidid. 
5. Originalitat en la poesia: frases fetes, 
qLentament el miraves crkixer com un crepuscie~ didegs de carrer, paraules grosses, etc. 
(v. 9) 6. Prosaisme i ~narrativitat)). 
1 
«Aquel1 sol rnatiner, les Torres dels Serrans 7. Repeticions i co~.~oquiaiismes. 
amb aquel1 breu color inicial dels geranisn 8. Distorsió i desacralització de 110~s 
(w. 35-36). comuns. 
9. Voluntat de crítica social i ideolbgica. 
Per acabar amb aquestes breus notes, 10. Predomini de la parla dialectal so- 
recordarem alguns dels recursos expressius bre el llenguatge culte. 
utilitzats per VA. Estellés que ja vhrem 
assenyalar a propbsit &un treball previ, LLU~S ALPERA 
ANNEX 
Cant de Vicent 
... a unes tres mill6s de la mar, a la banda 
occidental de riu Guadalaviar, sobre el qual 
hi ha cinc ponts ... 
Sir John Talbot DILLON 
Pense qua ha arribat I'hora del teu cant a Potser en el moment de la Resurrecció N 
[Valencia. de la C a n .  Tot pot ser. Més avant, si de 
Ternies el moment. Confessa-ho: temies. [cs .  1 
Temies el mornent del teu cant a Valencia. 1 el tema de Valencia tornava, i se n'anava 
La volies cantar sense solemnitat, 15 entre les teues coses, entre les teues síl.labes, 
5 sense Mediterrani, sense grecs ni Ilatins, aquells moments d'amor i aquells moments 
sense picapedrers i sense obra de moro. [de pena, 
La volies cantar d'una manera humil, tota la teua vida -sin6 tota la vida, 
sense castedat, diríem. Veies el cant: creixia. allb que tu saps de fonamental en ella- 
Lentament el miraves crkixer com un anava per Valencia, pels centres de Valencia. 
[crepuscle. 20 Modestament diries el nom d'algun carrer, 
10 Arribava la nit, no escrivies el can:. Pelayo, Gil i Morte ... Arnb quina intensitac 
Mks avant, altre dia, potser quan m'haja els dius, els anomenes, els escrius! Un poc 
[mort. [mes, 
110 Notes 
i ja tindries tota Valencia. Per a tu 
Valencia és molt DOC més. Tan intima i 
[calenta, 
25 tan crescuda i dolguda, i estimada també! 
Els carrers que creuava una lenta parella, 
els llargs itineraris &aquells dies sense un 
ctntim a la butxaca, algun antic ca@, 
aquella lleteria de Sant Vicent de fora ... 
30 La casa aue estrenireu en estrenar la vida 
[definitivament, I'alegre vei'nat ... 
El metge que busciveu una nit a deshora, 
la farmicia de guardia. Ah, Valencia, 
[Valencia! 
El naixement d'un fill, el poal ple de sang. 
35 Aquell sol matiner, les Torres dels Serrans 
amb aquell breu color inicial de geranis. 
Veus, des del menjador, per la finestra 
[oberta, 
Benimaclet ací, enlla veus Alboraia. 
escoltes des del llit les sirenes del 
40 De bon mati arribaven els lents carros de 
[I'horta. 
EL Marges, 64. 1999 
Els xiquets van a escola. S'escolta la 
[campana 
vei'na de I'església. El treball, el tenag 
amor a les paraules que ara escrius i has dit 
[sempre, 
des que et varen parir un dia a Burjassot: 
45 com mamares la llet vares mamar I'idioma, 
dit siga castament i amb perd6 de la taula. 
Ah, Valencia, Valencia! Podria dir ben bé: 
Ah, tu, Valencia meua! Perque evoque la 
[meua 
Valencia. O evoque la Valtncia de tots, 
50 de tots els vius i de tots els morts, de tots 
[els valencians? 
Deixa-ho anar. No et poses solemne. Deixa 
[I'emfasi. 
remfasi ens ha perdut freqüentment els 
[indígenes. 
Més avant escriuras el teu cant a Valencia. 
VICENT ANDRES ESTELLES 
(del poemari Llibre de meravelles) 


El compromís de l'autor amb el seu context urbà: Notes al 'Poema de Vicent', de Vicent A. Estellés

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert