Pere Ballart analitza l'ús i el mecanisme de la ironia en l'obra de Josep Pla per establir l'"adhesió incompleta" com a "raó última del seu permanent to irònic". Tot seguit, l'autor ofereix un catàleg de fins a dotze recursos retòrics, amb exemples, en què posa de relleu el domini i la complexitat de l'ús planià de la ironia
