La relació entre literatura i compromís polític és una preocupació central de l'escriptora canadenca Margaret Atwood (Ottawa, 1939) que no es limita a la seua obra literària, sinó que es completa i reafirma amb la seua militància en organitzacions com a Amnistia Internacional. Des de la seua dimensió com a autora compromesa amb la defensa dels drets humans, este assaig presenta una aproximació a la poètica política de Margaret Atwood a través del comentari de les seues col·leccions de poemes publicades en les dècades dels setanta i dels huitanta. De l'anàlisi dels dits poemaris es desprén que la política, entesa com l'organització humana del poder, és un aspecte essencial per a comprendre la seua obra, a pesar que molts crítics hagen ignorat el contingut socialista i democràtic de la seua producció literària.La relación entre literatura y compromiso político es una preocupación central de la escritora canadiense Margaret Atwood (Ottawa, 1939) que no se limita a su obra literaria, sino que se completa y reafirma con su militancia en organizaciones como Amnistía Internacional. Desde su dimensión como autora comprometida con la defensa de los derechos humanos, este ensayo presenta una aproximación a la poética política de Margaret Atwood a través del comentario de sus colecciones de poemas publicadas en las décadas de los setenta y de los ochenta. Del análisis de dichos poemarios se desprende que la política, entendida como la organización humana del poder, es un aspecto esencial para comprender su obra, pese a que muchos críticos hayan ignorado el contenido socialista y democrático de su producción literariaThe relationship between literature and politics is a central preoccupation for the Canadian writer Margaret Atwood, which is not restricted to her literary works, but is, rather, completed and reaffirmed by her belonging to organizations such as Amnesty International. Approaching Atwood as a writer who is engaged with the defence of human rights, this essay explores her collections of poetry published in the Seventies and Eighties. The analysis of these collections proves that, although critics have usuallyignored the democratic-socialist content of Atwood’s writing, politics is an essential issue to understanding her works
