Ventura i Teixidor, Francesc X.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

La Generalitat te  previst un nou Pla de 
I'habitatge per al període 1996-2000 
Francesc X. Ventura i Teixidor 
Director general dlArquitectura i Habitatge 
La Generalitat de Catalunya preveu 
tenir enguany un nou Pla de 
I'habitatge d'abast fins al tombant de 
segle per6 que respongui a unes 
directrius globals amb un horitzó de 
fins a 15 anys. Es tracta, sobretot, 
de donar continuitat a la ~oli t ica = 
d'habitatge, que ha demostrat el seu 
alt grau de compliment, i d'evitar la 
incertesa tant en els sol.licitants com 
en els promotors. 
tl Pla de I'habitatge 1992-95, 
actualment vigent, ha seguit un ritme 
de compliment molt superior al que 
s'havia previst inicialment: d'un volum 
total de 73.000 ajuts previstos per als 
quatre anys (entre promoció pública 
d'habitatges, ajuts a la promoció pri- 
vada i a la compra d'habitatges, i ajuts 
a la rehabilitació) prop de 85.000 
havien estat aprovats ja a final de I'any 
1994. 
El fet que els objectius del Pla s'hagin 
acomplert anticipadament, confirma la 
hipdtesi, que el Govern de la 
Generalitat havia plantejat en el 
moment de la seva negociació, sobre 
unes necessitats d'habitatge a 
Catalunya superiors a les que 
finalment es van utilitzar com a base 
de repartiment dels ajuts estatals. 
Com a conseqü8ncia, I'any 95 ha 
passat de ser una anualitat prevista 
dins del Pla a convertir-se en un any 
pont, amb ampliacions d'ajuts, 
ampliacions de cr6dit i ampliacions de 
subvencions, per poder donar 
resposta als elevats volums de 
sol.licituds que es continuen 
plantejant (3,700 sol.licituds de preu 
taxat, en els dos primers mesos de 
1995). 
L'estructuració d'un nou Pla, amb una 
determinació acurada de les 
necessitats que cal cobrir i amb una 
revisi6 de tots aquells mecanismes 
que s'han demostrat poc igils, hauria 
hagut de ser -i així ho va demanant el 
Govern de la Generalitat, des de mitjan 
de I'any 1994- la fórmula més 
adequada per a afrontar I'any 95. No 
obstant aixó, i ates que la via seguida 
des de I'AdministraciÓ de I'Estat ha 
consistit a ampliar els objectius del 
Pla 1992-95, cal ara, impres- 
cindiblement, definir i fer públic aquest 
nou Pla, que hauria d'entrar en vigor 
a final d'any, per tal de dotar de 
continultat la política d'habitatge i evi- 
tar la incertesa tant en els sol.licitants 
d'ajuts com en els promotors. 
Criteris orientadors 
De cara a facilitar el procés del debat 
públic necessari per a I'elaboració del 
nou Pla, el Govern de la Generalitat 
proposa com a punts de partida els 
següents: 
1) Que en el marc d'unes directrius 
globals, a un horitzó de 10  o 15  
anys, s'instrumentalitzi un Pla 
I'abast del qual sigui de cinc anys 
(1996-2000), amb una definició 
dels parametres basics, de preus 
maxims, volums de crbdit, 
condicions de finanqament, 
establerts en el moment inicial, 
amb validesa, perd, per a tot el 
període de vigbncia del Pla, 
mitjanqant fórmules d'ac- 
tualització temporals que evitin 
I'aparició de períodes anuals 
d'incertesa. 
2) Que la determinació de tots els 
parametres bisics de condicions 
del Pla: volum global de 
necessitats, estratificació de la 
població segons ingressos, preus 
de venda per protegir, segons 
arees geografiques, siguin 
ESPAIS GENER-MARC / 5 
estudiats i determinats pel mateix 
Govern de la Generalitat, com a 
garantia d'ajust a les necessitats 
reals de la població catalana i a 
la realitat del mercat immobiliari 
de Catalunya. 
3) Que les diverses tipologies d'ajuts 
sobre les quals ha de descansar 
el Pla es determinin i es controlin 
des del Govern de la Generalitat, 
com a via per a assegurar la 
maxima adaptació i agilitat del Pla 
i permetre un desenvolupament 
real i ple de la competencia 
autondmica exclusiva, assumida 
en I'imbit de I'habitatge. 
4) Que els recursos públics per a 
I'articulació del Pla sorgeixin d'un 
conveni entre el Govern de la 
Generalitat i I'AdministraciÓ Cen- 
tral que, tot i respectant les 
necessitats de tractament 
homogeni de totes les persones 
en el conjunt de I'Estat, doti el Pla 
de la ductilitat necessaris per 
aconseguir la maxima eficacia 
social a Catalunya. 
És a partir d'aquests quatre eixos 
conceptuals i de les idees basiques 
exposades davant el Consell Assessor 
de I'Habitatge de Catalunya, que el 
Govern de la Generalitat esta 
elaborant el projecte de Pla 1996- 
2005. 
Línies estructurals 
Les línies estructurals bisiques del 
nou Pla hauran de ser: la política de 
sbl, la promoció pública d'habitatges, 
el reforc de la solv6ncia de les famílies 
i el foment de la rehabilitació. 
A. La política de sel, entesa com a 
requisit indispensable i previ a 
qualsevol política d'habitatge 
coherent, ha de mantenir els 
instruments ja tradicionals a 
Catalunya de provisió de sbl 
urbanitzat per part del sector 
públic (Institut Catals del ~ d l )  per6 
ha de reforcar també els 
instruments financers esti- 
mulado~rs de projectes d'uba- 
nització de les altres admi- 
nistracions competents, la local i 
la iniciativa privada. 
B. La promoció publica d'habitatges 
constitueix I'eina indiscutible per 
a donar solució als problemes 
d'allotjament d'aquelles famílies 
que, pel seus ingressos (per sota 
de 2,5 vegades SMI) (B.1), o per 
trobar-se afectades per processos 
de renovació urbana (B.2), no 
poden accedir a un habitatge del 
mercat. 
S'inclouen en-aquest apartat 
totes aquelles actuacions dutes 
a terme per promotors públics, 
tant si es basen en inversió públi- 
ca directa com si fan recurs al 
credit protegit, sempre que els 
receptors finals dels habitatges 
siguin els específicament 
determ~inats en el mateix Pla. La 
vocació de cobertura social que 
tenen aquests habitatges 
comportara que, cada cop més, 
la seva modalitat d'adjudicació si- 
gui la del lloguer (sobretot quan 
s'adrecin a joves o a gent gran) 
(B.3 i B.4). 
C. El reforq de la solvencia de les 
famílies és el nucli central de la 
política adreqada a regular i 
dinamitzar el mercat privat de 
I'habitatge, que intenta afavorir el 
maxim ajust entre els productes 
de I'oferta (superficie, preu i 
localització) i les necessitats i 
possibilitats de la demanda. 
En aquest sentit, els ajuts als 
promotors (prestecs a tipus 
d'interes convingut) posen com a 
condició la producció d'habitatges 
de superficie (90rn2) i de preu 
limitant (preu mixim protegible, 
específic per a cada Brea 
geografica) limitats, i es reforcen 
-amb subvencions- si la promoció 
s'adreca al lloguer. 
Una atenció especial mereixers, 
en el futur, la promoció 
d'habitatges en nuclis antics que 
exigeixin la demolició dels.edificis 
preexistents, ates el cost supe- 
rior i I'evident interes social 
d'aquests tipus de projectes. 
L'estímul de I'oferta d'habitatges 
en lloguer es propiciara no tan 
sols amb subvencions al promo- 
tor d'obra nova sinó, també, 
mitjanqant estimuls per als 
propietaris d'habitatges retinguts 
vacants (estimuls fiscals o 
garanties públiques de man- 
teniment dels habitatges i 
solv6ncia dels llogaters). 
Per la banda dels compradors, el 
reforq de la solvencia consistira 
a ampliar la part de finanqament 
respecte del preu de venda de 
I'habitatge (80%) i a abaratir ecost 
del prestec (subsidi d'interessos), 
limitant sempre aquests ajuts a 
famílies amb ingressos per sota 
de 3,5 vegades el SMI. 
L'habitatge que aquestes famílies 
podran adquirir haura de 
respondre als requisits de 
superficie i preu fixat pel Pla, perd 
podra ser, indiferentment, de 
segona ma, d'obra nova protegi- 
da o d'obra nova lliure. La 
dinamització del mercat de segon 
ma és a la base del procés de 
ESPAIS GENER-MARC / 6 
BOTES AL CfuAWE D'ESiRatCTURA DEL P M  W L'WWMOE U9&2000 
(1) Prefer@Rtmt, obres d'urlzmitzacid 
(2 )Wa la forma de finampment p&Me du@te o sota ka Forma B'en&uitBfflent. 
- ~ 
menor qualitat a un habitatge de haur i  de servir per a refor~ar 
millnra. aquestes línies d'intervenció, la 
perspectiva de les quals 'és la 
inalment, el foment a la ar-se fent cada cop més 
rehabilitació té com a objectius rtants dins el sector de la 
millorar i conservar el parc 
d'edificis i habitatge i, molt 
especilament, reparar i posar en la combinació d'aquests 
bones condicions de funcio- atre eixos, quantificant-ne 
nament els edificis afectats per tadament la participació de 
patologies estructurals. La a un, simplificant-ne al mixim 
finan~ament, n'ha de sorgir un 
cos de política sectorial 
cohesionat i potent que 
contribueixi de manera efectiva a 
millorar les condicions 
d'allotjament de les famílies i a 
fer fluid i estable el sector de la 
producció d'habitatges a 
Catalunya. 
ESPAIS GENER-MARC / 7 


La Generalitat té previst un nou Pla de l'habitatge per al període 1996-2000

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert