Tosas, Joaquim

Revistes Catalanes amb Accés Obert

I Joaquim Tosas i Mir 1 Les perspectives de futur del port de Barcelona 
El port de Barcelona esta en un moment crucial davant de 
reptes com el de I'ampliació i la futura arribada de I'ample 
de via europeu, que sens dubte marcaran el present i futur 
d'aquesta instal.laciÓ portuaria. El port de Barcelona te una 
incidencia clau en I'economia del nostre país, no només pel 
fet de ser la quarta corporació empresarial de Catalunya, si- 
nó pel paper que te com a infraestructura basica del co- 
merc internacional del país. 
Han transcorregut poc més de tres anys des de I'aprovació 
del Pla estrategic del port de Barcelona, el juliol del 1998, i 
ja s'ha plantejat la necessitat de revisar-10. Alguns dels ob- 
jectius que establia el Pla s'han assolit abans del que s'havia 
previst. És el cas de les previsions de trafic, que han estat 
superades ampliament fins al punt que el moviment de con- 
tenidors I'any 2000 ha assolit ja el nivell previst per al 2003. 
Pero el que veritablement ha motivat que es torni a posar 
en marxa el debat i el procés de reflexió estrategica entre 
tots els agents de la comunitat portuaria és la necessitat 
d'adequar-lo a un nou escenari. 
La nova reflexió estrategica no pretén contradir I'anterior, si- 
nó que planteja aprofundir en els nous reptes que es plante- 
jaran amb el port ampliat i, especialment, estudiar solucions 
per a alguns problemes amb que el port de Barcelona es 
trobars aviat, i que afecten basicament les comunicacions 
terrestres entre el port i la seva zona d'influencia. La formu- 
lació del Pla estrategic es va fer sobre la base de una confi- 
guració actual del port practicament esgotada, malgrat les 
incorporacions d'espai que s'havien d'aconseguir amb la s e  
gona bocana i les ampliacions dels molls d'adossat i d'infla- 
mables. Tampoc no s'havia aprovat la Declaració d'lmpacte 
Ambiental, ni els projectes constructius dels nous dics, ni 
s'havia resolt la important qüestió del financament de I'am- 
pliació. Ara, una vegada resolta I'ampliació del port de Bar- 
celona, amb el desviament del riu Llobregat, el primer que 
es planteja és aconseguir un gestió eficac dels nous espais 
que es generaran d'acord amb la demanda potencial de tra- 
fic que es vol assolir, i com es complementa aquest objectiu 
amb I'arribada de noves infraestructures de connexió terres- 
tre amb el port, tant viaries com ferroviaries. 
Ara més que mai la competitivitat.d'un port ja no es decideix 
al mar sinó a terra. I per a un port que com el de Barcelona 
té I'objectiu d'esdevenir el primer hub logístic euromediterra- 
ni es prioritari donar sortida rapida per terra a I'increment 
de trafic que es produira si no es vol perdre la competitivitat 
respecte a altres ports europeus. 
Les tendencies a la concentració del sector navilier es refor- 
cen, les línies utilitzen vaixells de dimensions més grans i r e  
dueixen el nombre d'escales. Aquests fets tindran una 
influencia cada vegada més gran sobre els ports, especial- 
ment en la facana mediterrania, on a més es viu una forta 
concurrencia entre els principals ports per a guanyar posi- 
cions dins d'un nou sistema europeu reequilibrat, al qual ha 
de contribuir positivament la publicació del Llibre Blanc de 
Transports per part de la Comissió Europea i amb el qual 
s'espera que la CE adopti una actitud decidida a favor dels 
ports del sud dlEuropa que mitigui el desequilibri que actual- 
ment hi ha en relació amb els ports del nord. 
Aquest escenari obliga els ports a garantir rapidesa en la sor- 
tida i entrada de mercaderies i, per tant, els accessos al port 
i les seves connexions amb la xarxa viaria i ferroviaria són 
peces clau per a aconseguir el creixement esperat i evitar els 
colls d'ampolla en les comunicacions terrestres. Són peces 
clau tant per al Port de Barcelona, com perque són, per si 
mateixes, I'objectiu de dos projectes propis: el Pla director 
ferroviari i el Pla viari. L'objectiu d'aquests plans és que les 
futures necessitats viaries i ferroviaries que sorgeixin arran 
de I'increment de superfície i de trafic siguin suportades per 
una xarxa de comunicacions terrestres, interna i externa, que 
permeti una intermodalitat rapida, flexible i a baix cost. Amb  
dues són condicions fonamentals que el mercat logístic euro- 
peu, al qual serveix el port de Barcelona, requereix. 
La intermodalitat és vital perque el port de Barcelona incre- 
menti la seva zona d'influencia cap al nord i el centre d'Euro- 
pa i entri en competencia amb altres instal.lacions 
portuaries per a les mercaderies que es mouen entre la 
Unió Europea i I'Extrem Orient, que ara es capten majorita- 
riament als ports del nord d'Europa. En aquest sentit, la pro- 
jecció del port de Barcelona cap a Europa rebra I'empenta 
definitiva amb la connexió amb I'ample de via europeu, fet 
que suposara la possibilitat de transportar sense interrupció 
fronterera qualsevol mercaderia. rúnica incognita que s'es- 
pera resoldre al més aviat possible és a I'altre costat dels 
Pirineus, ja que I'ample UIC ha de tenir una correspondencia 
analoga al territori frances. 
Ara bé, perque tant la connexió amb I'ample de via europeu 
com la xarxa ferroviaria iberica tinguin una incidencia signifi- 
cativa en I'organització del transport de mercaderies que re- 
alment alleugereixi la saturació que pateix la carretera que 
ha canalitzat fins ara el transport de mercaderies, cal anar 
més enlla de les infraestructures i incidir en un canvi en la 
gestió. En aquest sentit, la liberalització del transport ferro- 
viari i de la gestió d'aquesta infraestructura ha de significar 
un tractament diferent per al transport ferroviari de merca- 
als operadors i clients finals, els quals veuran satisfetes les 
necessitats de transport marítim en aquesta area, a la vega- 
da que se'ls facilitara el desenvolupament d'ofertes intermo- 
dals marítimes vinculades al port de Barcelona que abastin 
el procés final del porta a porta. El proxim objectiu és el sud 
de Franca on la presencia fisica del port de Barcelona per 
mitja d'un centre de serveis ha de servir per a captar merca- 
deries d'aquesta zona i per a importar-les ¡/o exportar-les a 
través del port de Barcelona. 
Finalment, el futur del port de Barcelona també passa per 
continuar la seva projecció internacional i el desenvolupa- 
ment de vincles comercials amb mercats que es conside- 
ren estrategics. En aquest sentit, Mexic sera el destí de la 
missió empresarial que el port de Barcelona organitzara du- 
rant el mes de marc de I'any vinent. El creixement dels tra- 
fics del port amb Mexic i el fet que aquest país sigui soci 
dels Estats Units i Canada en el NAFTA han estat les dues 
motivacions principals perque el port de Barcelona hagi de- 
cidit comencar a introduir-se a la zona del Carib a través 
d'aquest país. 
denes que, pel fet de convlure amb el transport de passat- 
gers, pot estar reduit a franges horarles marginals que en 
lim~ten la competltlvltat. I 
Un altre dels grans fronts que tenim obert i sobre el qual 
s'ha d'aprofundlr en el futur és la millora de servels al nostre 
hrnterland amb terminals marítimes interiors. Un port en 
competenc~a necessita atreure carrega per mitja de la fideli- 
Ur8flc 2000: 1.587.6 
tat dels operadors portuaris amb una oferta de serveis de 
Prevlalb 2003: 1.397.400 TEU 
qualltat que vagi més enlla de I'ambit físic del port. 
La Term~nal Marítlma de Saragossa és el primer projecte pi- 
lot que s'ha tirat endavant dlntre d'aquesta nova manera ] 5untanldors -0- Previaiona Pia Dlrestor - Previatone actualitzadea 
d'entendre les ~nstal.lac~ons portuarles que busquen consoll- 1 ~ ~ : ~ ~ ~ ~ * @ ~ ~  
Font. Port de Barcelona 
dar I estendre el seu mercat apropant els serveis portuar~s 
El port de Barcelona i els creuers 
Si el port de Barcelona s'ha convertit en els últims 10 anys 
en el port mes important de la Mediterrania quant a trafic de 
creuers no es només per haver dut a terme una bona gestió 
portuaria i comercial. La millor amiga d'un port de creuers 
es la ciutat on s'ubica. I és que els professionals del disseny 
d'itineraris creueristics, decideixen no nomes en funció de 
les infraestructures del port, sinó també d'allo que la ciutat 
o els voltants poden oferir. 
El trafic de creuers es especialment rendible per a les ciu- 
tats, molt mes que per als ports. És la ciutat la que real- 
ment es beneficia economicament, mentre que el port 
presta un servei més que aporta, sobretot, prestigi i bona 
imatge. 
Tant la ciutat de Barcelona com el port compten amb una 
serie d'infraestructures que els donen suport a I'hora de do- 
nar un bon servei, com són I'aeroport, el comerc, I'oferta 
hotelera i de restauració, el servei de taxi i serveis públics, i 
la possibilitat d'oferir una amplia varietat de destinacions ter. 
restres a una hora de distancia, des de Figueres fins a Tar- 
ragona. 
En I'actualitat el port de Barcelona compta amb un total de 
creuers es una indústria en creixement. No només perque el 
creuer comenca a ser vallorat com a un nou sistema de va- 
cances, sinó també pel fet que actualment es troben a les 
llistes de les drassanes d'arreu del món un total de 50 bucs 
en construcció. A mes, la Mediterrania, i per tant Barcelona, 
no es veuen tan afectades donat al creixent mercat de 
creueristes europeus. 
En cinc anys, es podria d~uplicar la seva demanda en el nos- 
tre mar i faran falta ports preparats per a atendre tots 
aquests vaixells, tant ports de transit com ports base. 
Alguns d'aquests vaixells en construcció són post-panamax i 
tindran capacitat per a allotjar fins a un total de 3.500 pas- 
satgers. Aixo vol dir que I'operativa d'aquests bucs sera 
més complexa per les dimensions. És per aixo que els ports 
d'inici-final de creuers han de comencar a pensar en futures 
instal.lacions que puguin donar servei a aquests "mega-vai- 
xells" com se'ls anomena des del seu disseny. 
El port de Barcelona, conscient d'aquests creixements i de 
la situació que es viu ja estudia la manera d'ampliar les se- 
ves infraestructures per tal d'estar preparat per a I'arribada 
dels vaixells del futur. 
cinc terminals dedicades exclusivament al trafic de 
creuers, ja que és I'origen i final de gran part de les rutes Joaquim Tosas i Mir 
- 
mediterranies. L'adequació dels molis, les estrictes mesu- president de 1'Autoritat Portuaris de Barcelona 
res de seguretat i qualitat, la interactuació continua amb 
I'aeroport -via d'entrada i sortida de gran part dels creue- 
ristes al nostre país- i I'emplacament de les terminals de 
passatgers lluny dels fluxos del trafic de mercaderia són 
alguns dels reptes als quals el port de Barcelona s'enfron- 
ta a diari. 
Tot i els esdeveniments del passat 11 de setembre, -que 
han repercutit en tot el turisme en general- la indústria dels 


Les perspectives de futur del port de Barcelona

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert