Pagés i Tubert, S.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

UN DOCUMENT PARROQUIAL
SOBRE LA «GUERRA GRAN»
Per SALVADOR PAGÈS TUBERT, PVRE.
RECTOR
Són molt interessants les notes que amb arrel d'un fet històric
es consignen en els llibres parroquials; ja ara fa dos anys que
publicàrem les que hi tenim consignades amb ocasió del famós FOC
DE CASTELLó, l'any 1874. Avui ens plau fer públiques aquestes ratlles
copiant literalment del llibre quart de Matrimonis, foli 42, d'aquest
Arxiu de Castelló d'Empúries la següent nota respecte a l'entrada
dels francesos en aquesta Vila.
"Memòria de la entrada dels Francesos en la Vila de Castelló
de Ampurias en lo decurs de la guerra. Abandonadas las
baterias de la línea per les tropas espanyolas entre deu y onze
del matí en lo dia vint de Novembre de mil set cents noranta
quatre; fugiren ja de esta vila en lo mateix dia la major part
dels habitants, espantats de lo que referian y projectaban las
tropes, las que encara que dispersas a professons passaban,
fugint del enemich. A la entrada de la nit arriba en esta el
Mariscal de Camp Santilex, y luego també. el Mariscal de
Camp Vives, que amb sas respectivas tropas venian de las
baterias de Espolla; compondrian uns tres mil de Infanteria,
y mes de mil de Caballeria. Estos Generals, alguns Oficials
subalterns y Sor Batlle de esta tingueren consell de guerra
considerant que en esta vila se trobaban a mes dels grans y
pallas dels habitants, que a lo menos valdrian cinch centas
milts lliuras cathalanas, unas vint mil fanegas de farina de
Filadelfia passada y promptada per pastas, y mes •de quinze
mil fanegas de ordi del Rei; a més de aixól en San Pere Pesca-
dor molt magatzems de cansalada, farina, blat, bacallà y
altres viures ; en lo port de la Escala mes de trenta mil fanegas
de blat, tot del Rey; en lo port de Rosas una Esquadra formi-
dable duenya del mar (com ho ha estat tot el temps de esta
guerra, amb tot que cruzant sempre en estan costas no ha fet
una presa) de la qual era Gefe a las horas el tinent General
Dn. Federico Gravina : esto. no obstant resolgueren dits senyors
ser convenient retirarse en •Gerona per reunirse amb lo restant
del Exercit. En eumpliment partiren las tropas ab silenci
cerca las onze de la mateixa nit per son destino. Quedant la
Vila indefensa se aumentaba considerablement lo número dels
255
expatriats; de manera que en lo dia vint y hu jo tan sols celebri
missa, ointla nomes que quatre personas despues de averi
tocat repetidas vegadas, y fou la última que se celebrà. En lo
dia vint y dos entre dos y tres quarts de quatre de la tarda
tinguerem avis que los enemichs venian per la part de
Vilanova, ja las descubertas eran mes ansa del pon dit
de mal diner, quant aixiren a rebrer-los armats, y a peu, la
major part dels homens que a las oras se trobaban en esta,
serian uns sexanta, y desde Sant llatzer los feren dos descargas
de fusill ; se descubriren tambe set o vuit francesos de .caball
mes alla de la muga en dret pels pilans de la font; aquella
descuberta se uni ab lo cos, constaria de uns dos cents de
infanteria ab set o vuit pessas de artilleria; correspongueren
ab algunas granadas de obús y de resultas fugiren aquells, y
fugiren tambe los pochs que nos trobabam en la Vila, tots per
San Pere Pescador. Se dividiren los enemichs en dos columnas,
la una entrà per al capdevall del carrer del pon, y la altra per
lo portal de la Verge Maria junt al Convent de la Mercé,
travessaren y enrondaren la Vila, tornansen despues en sos
campaments cerca Perelada. Tornaren lo endemà, en major
número y al veurer lo General que casi tota la gent se avia
expatriat concedi tres dies de pillatge, y altres dos que per no
haveri Comandant de Plassa succeí el mateix desordre, en los
que saquejaren no sols las casas dels expatriats, si que tambe
igualment las casas dels que se avian quedat. Passats estos
dias feren un pregó que a pena de la vida tots els caps de
familia compareguessen en la casa de la vila per elegir Mera, y
Municipals; dinou foren els votants, los quals elegiren Mera
al Sefior Domingo Negre Apotecari de setanta anys de edat, y
per Municipals a Dn Victor Heras Tinent retirat del exercit
de Espanya, Antoni Camó Teixidor de Josep Torrauba
Ferrer y Joseph Vinyas Menescal, tots vells, y de curts
alcances, per no aver quedat un home de figura, ni de talents,
y lo poc manetg de aquestos ocasionú, en gran part la destruc-
ció de esta Vila. En lo dia vint y sis de Novembre del dit any
començaren el foc los enemichs a la plassa de Rosas amb
canos de quatre, y de vuit, trobantse Governador de la plassa
el Brigadier Dn. Manuel Tobar Coronel del Infante de Caba-
lleria ; el que despues fou remplassat per lo mariscal de Camp
Dn. Domingo Izquierdo; lo qual ab la ajuda tan gran que tingué
266
de la referida Esquadra, en particular de las llanxas canoneras
y Bombarderas inventadas per lo famós Mallorqui Dn. Antoni
Barceló Tinent General de Marina dirigidas i manadas per
Dn. Bruno Creta Brigadier de Marina y conveniencia del Port
(lo millor del continent de Espanya, deyan los majors Officials
de dita esquadra) la defensa del foc dels enemichs continuat
setanta dies, ab molta perdua nostra, pero mol major dels
enemichs; y molt mes sens dubte podia defensarla exposant la
guarnició de quatre mil homens, la que salvà enbarcanla en la
nit del dos al tres de Febrer de mil set cents noranta sinch, a
excepció de tres cents a la vegada los millors soldats, que per
algun desordre no pogueren embarcarse, los quals foren
presoners de guerra despues de aver entregat la plassa amb
molt honor als tres de Febrer del referit any; sens que en tot
est temps se fes una tentativa per espatllar las obras del
enemich ab alguna aixida; ni per lo exercit espanyol alguna
diversió, essent General en Gefe desde mitg mes de Desembre
Dn. Joseph de Urrutia. Tinent General manant en lo Quartel
General de Gerona. No perdonaren diligencia los enemichs per
rendir al Fort de la Trinitat; feren una gran carretera per
detras de la montanya, per la qual pujaren la artilleria ab
força de homens, tan imprevist per los Espanyols, que tenint
per cert que no podia ser, ni menos o avian mirat; com el
castell era indefensa per aquella part, de manera que no y
aixia mes que un canó; las murallas tanpoch eran a proposit
per resistir a la força de la artilleria, ab pocs tiros obriren
alguna bretxa; lo desampararen las nostras tropas embarcanse
molt dies antes de entregar la plassa; de lo que resulta que per
desembarcar las provisions per la Plassa era precis fero de
nit; que la Esquadra tingué que apartarse y estar un poch
exposada al contra temps; ab tot que sufrí dos llevants molt
forts sense perdre ninguna fusta; si sols un navio de línea per
incuria o per impericia; y podent salvar facilment al velam,
cordas y artilleria, tot se perdé en lo fondo del mar. Esteve
Peiró Rector de Castelló de Ampurias y de S. Joan sas Closas.
I a continuació hi trobem inscrits els matrimonis contrets
"despues de avernos repatriat".
257


Un document parroquial sobre la Guerra Gran

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert