Melendres, Jaume

Revistes Catalanes amb Accés Obert

nífica Lumecirr morta ae uarma Lampeny, 
per posar només un exemple ben nostre.) 
Més periiiosa em sembla, i en aixb estic ple- 
nament d'aeotd amb Tapies, la Nova AcadJ- 
mia, que per poder entabanar mes fiicilment 
eIs incauts es presenta sota d vestit d'antia- 
cadhia i de ruptum, de progds i de cien- 
cia. I, per si dxb no fcs prou, encara hi 
afegeix un vemfs d'impartaciib hiperbbria que 
li dóna un aire internacionalista com si el 
desarzelament foe fapas de fer c r g i  res. 
L denúncia que TBpi@s fa d'aquesta Nova 
Acadhia em sembla esplhida, i calia que 
al& dei seu prestigi s" atrevís per tal de 
desetarn- pÚbIfment tanta estultícia 
com impera entre d s  artistes barbamecs i els 
no tan barbamecs professionals de la critica 
que, per la por de no perdre el tren (no sé 
quin), & capaps de caure en el m8s espan- 
tós dels ridfculs. 
Fa un moment he parlat de desarrela- 
ment. Aquest 6 un altre deis grans temes 
del llibre que m'ocupa. Poques vegades s'ha 
sentit una veu tan clara que proclamés, i 
amb tan noble passió, la necessitat que una 
obra d'art tingui les arrels ben enfonsades en 
la terra que la fa néixer. I per terra s'ha 
d'entendre no solament la quotidianitat de 
Ia vida dels seus homes, amb els seus costums 
i el seu tarannii, sinó també tota l'acumulació 
de vida salvada a través dels segles per 
aquests homes: és a dir, la trudicid. Aquesta 
paraula, tan desprestigiada en els ambients 
sotdisant progressius, espanta poc a Tipies. 
que sap molt bé #on ha pouat bona part 
de la f o m  de la seva pintura. I no sola- 
ment no i'espnta, sind que dedara que sen- 
tir-se partiapant de i'isme d'aquesta tradició, 
és a dir, catalanista, no és cap obstade per a 
fer un veritable art vivent (llegeixi's d'avant- 
guarda, si es vol, encara que el mot est; com 
tants d'altres una mica atacat,), més aviat 
n w mndici6 indispensable. Per atrevir-se a 
dir aixb ara, quan a Barcelona es debaten 
dues cultures (que si bé en les lletres no ni 
ha dubte possible en el moment de quali- 
ficar si una obra és catalana o és castellana, 
en la pliistica, en canvi, és només qüestió 
d'esperit; i molts joves es pensen que cal 
estar per sobre l'aquestes discussions, que eiis 
tenen com a burgeses, i amb aixb compro- 
meten la veritat de la seva obra i la cohesió 
d'una d t u r a )  i sembla que l'europeisme i 
l'internacionalisme ho han d'arreglar tot, cal 
&ser certament aqosarat. 
Com també cal no tenir p& a la llengua 
per defensar l'individualisme creatiu, la inse- 
parabilitat de I'obra i de la personalitat, la 
necessitat de mites, etc. Tots aquests temes 
apareixen en el text de Tiipies en diverses 
ocasions i amb diferents matisos, ja tractats 
directament o bé a causa de comentaris a 
l'obra de Picasso o de M i  o en algunes 
entrevistes en qu& ens narra la seva trajec- 
tbda personal. Tractar de tot aixb, ara, seria 
inacabable i em portaria, salvades petites dis- 
cussions, a tornar a dir amb altres paraules 
el que TApies ha dit ja prou bé en el seu 
Uibre. Llibre que sorprh tan agradablement 
per la seva valentia, per la seva llibertat, oer 
la seva independsncia, pel seu arrelament; 
llibre la lectura del qual tonifica el lector en- 
comanant-li bona part de la seva passió. Lle- 
gir avui dia un llibre de petisament tan allu- 
nyat de la pedanteria estrangeritzada com 
del provincianisme més banal no pot més 
que causar una profunda aleuia. No cal dir 
que si Tapies hagués fet cas de Xavier Rubert 
de Ventds, que, ja fa temps, a causa d'una 
poI5mica amb el pintor, apareguda als papers, 
li recomanava que pintés i prou, ens hau- 
ríem perdut un dels llibres més notables apa- 
reguts entre nosaltres aquests darrers temps. 
Els llibres de butxaca: ¿engany o reivindicació? 
per Jaume Melendrer 
Si és cert que les definicions més eloqüents 
són sempre aquelles que toquen aspectes pe- 
rifsrics de la cosa definida +<l'home és 
l'únic animal capa$ de pagar per fer Samor,, 
etc.-, podríem caracteritzar la literatura ca- 
talana dient que 6 l'única que, tot i tenir 
dues colleccions de butxaca, no en té cap. 
Ni els mateixos editors de les dues conec- 
cions de butxaca que així s'autoqualifiquen, 
gosarien contradir aquesta afirmació. En efec- 
te, si partim de la base que el llibre de but- 
xaca neix en aquell punt on convergeixen si- 
multhiament un format reduit, un preu re- 
lativament baix, un tiratge superior a l'habi- 
tual, un catdeg de títols i d'autors acreditats, 
un ritme de producció intens i una distribu- 
ci6 racional i massiva, haurem de convenir 
que cap coHecció catalana --es vulgui de 
butxaca o no- reuneix aquests sis criteris 
determinants. A Catalunya, on tres turons 
fan una serra, dos criteris fan una coHecciÓ 
de butxaca: el format i --encara que no 
Jaume Melendre 
semprc- es preu! Laaria aregir un. tercer 
element, que cau de ple en el terreny de la 
picaresca legal: algunes coHeccions tenen con- 
sideració de coHeccions de butxaca perquk 
aixb permet a l'editor de pagar a l'autor 
-emparant-se en una norma mnsellada per 
1'1- uns drets inferiors als normals. El 
raonament econbmic que justifica aquesta 
norma consuetudin&ria és tan senziil corn 
obvi: per tal de rebaixar al m& els preus, 
es retalien maximament els costos i, en con- 
seqüsncia, els drets de l'autor; aquest veu 
compensada la pkrdua de benefici unitari per 
l'augment del nombre d'unitats venudes. 
Heus aquí una mesura lbgica quan es res- 
pecten els sis criteris abans esmentats, no 
sols perque i'autor no hi perd econbmica- 
ment, sinó també perque l'edició veritable- 
ment de butxaca proporciona a l'escriptor al- 
tres avantatges no directament quantificables, 
com podrien ser una major diisíó de la seva 
obra i un prestigi que el pot ajudar a obte- 
nir millors condicions en ulteriors contractes 
editorials. 
La més antiga de les actuals coHeccions de 
butxaca és la que publica Editorial Pbrtic. 
Apareix l'any 1969 i compta, avui, amb un 
cataleg de gairebé cent títols: exactament, no- 
ranta-dos. Heus aquí el seu ritme de produc- 
ció: 1969, 7 títols; 1970, 17; 1971, 26; 1972, 
9; 1973, 25; 1974 (de gener a maig), 4. Dei- 
xant de banda l'últim any -per incomplet 
i per ser anormalment baix-, obtenim una 
mitjana relativament elevada: divuit títols 
l'any, 6 a dir, un i mig cada mes? Aquesta 
xifra, pero, b a g a  -seguint la tossuda voca- 
ció de les mitjanes- una alarmant irregulari- 
tat que, sens dubte, respon m& a problemes 
interns que a les circumstancies del mercat. 
1. Aplicant aquests dos criteris, moltes col- 
leccions que no s'autoqualiiiquen de butxaca 
haurien de ser considerades com a tals, i de 
vegades amb mes propietat. Aixi. constatem que 
els llibres de la 'Biblioteca Raixa" (Ed. Moll), 
tambe de fonnat reduit, són tant o m6s barats 
que els de la "CoHecció de Llibres de butxaca" 
de Pbrtic, el preu dels quals osciHa de 90 a 
175 pessetes, segons el gruix. En qualskvol cas, 
la proporció que, en altres paisos. existeix entre 
els preus de butxaca i els preus corrents (1/4 
aproximadament) no 6s respectada per cap dels 
nostres editors actuals. En altres temps, perb, 
no fou així: els volums de la "Biblioteca Popu- 
lar de 1'Avenc" -iHustre precedent, amb els 
"Quaderns Literaris", de res coHeccions de but- 
xaca- vallen 50 dntims, xifra que representava, 
aleshores, 114 o 1/5 dels preus "normals". 
2. La coHecci6 de butxaca 4 popular- de 
"L'Avenc", que pot servir de punt de referencia. 
va mantenir, entre el 1904.i el 1912, un ntme no- 
tablement inferior: aproximadament, nou iiibres 
l'any. 
Els llibres de butxaca: jengany o reivindica 
re1 que ra als «generes», obsenrem -no 
sense sorpresa- que la tbnica dominant és 
l'assaig, entes en un sentit, evidentment, 
molt ampli. Trobern al catlileg quatre novel- 
les (una del 1970, una del 1971 i dues del 
1973), cínc diccionaris o vocabularis (un dels 
quals, humorístic), una obra teatral, deu Ui- 
bres de membries (la majoria sobre la guer 
ra, l'exili i el retorn) i sis biografies. Eis al- 
tres seixanta-sis títols corresponen a liibres 
d'assaig, d'histbria o a obres de difícil etique- 
tació. 
A la nbmina d'autors, trobem alguns noms 
de prestigi, al costat d'una majoria d'autors 
poc coneguts o esporidics, d'obra única. Els 
tiratges habituals són de 1.500 exemplars, i 
sembla que els úitims cinc-cents s'editen, so- 
bretot, perqu* gairebé surten de franc. La 
diiusió és escassa i irreguiar, i es .diria que 
evita escrupolosarnent la Rambla í les esta- 
cions de metro i tren. No hi ha ni traduc- 
cions: ni «ckicsn. Al marge d'una qüestió 
tan important corn és la qualitat red dels pro- 
ductes oferts, no hi ha dubte que una col- 
lecció de butxaca que ha publicat rnés dic- 
cionaris que novdes deu ser una coHewió 
tan insblita en el món editorial que, proba- 
blement, esta condemnada al frac&. 
Des del mes d'abril, els Uibres de butxaca 
de Pbrúc comparteixen, si no el mercat, sí 
almenys la denomioaaó amb la n o v i s s í  
«CoHecció universai de butxaca El Caogurn. 
d'Edicions 62. Aquesta editorial -com la 
Moli, en el cas de uñaixa>~- ja manté, 
des de fa temps, altres coHeccions que, sense 
iluit l'etiqueta de &%re de butxaca, partia- 
pen de les seves característiques catalanes 
-preu i format reddts. Els Uibres d'uEl Ga- 
llina», de uL'Escorpí», i fins i tot els de 
1'uAntologia catalana», poden ser considerats 
com a Uibres de butxaca especiulitxats. Mal- 
grat ser, segons l'empresa, poc o no gens 
rendables, la seva efidcia resideix en el fet 
de ser o d'haver estat les úniques coHeccions 
que han posat a l'abast del públic textos de 
teatre i de poesia o d'emdició i assaig amb 
un rigor que, a despit d'algunes osciHaaons, 
ha estat sempre superior al preu de venda. 
Tot i que encara és masa d'hora per a es- 
pecular sobre el seu futur, la mva coHecció 
d'Edicions 62 sembla tenir un plantejament 
molt diferent de la de Pbrtic: publica -0 
programa- traduccions i autors catalans de 
provada solvhcia i és, a més, una coH&ó 
de reedicions. Pab, ~n 'h i  ha pmu amb ser 
una mica més coherents que la competencia? 
3. A "L'Avenca, una quarta part del cat2deg 
eren traduccions i, a m& a més, iaaduccions ex- 
tremadament importants, que introduim a Ca- 
talunya alguns dels principals corrents literaris 
de ll&poca. 
cid? 
N'hi ha prou? De fet, la pregunta que cal 
plantejar és la següent: ~ p o t  l'actuab mercat 
del Ubre cata)&, absorbir una veritable col- 
lecció de butxaca, definida amb els sis crite- 
ris enumerats al comenqrnent? Si els matei- 
xos editors saben que la denominació uliibres 
de butxaca~ 6s falsa, per que la utilitzen? 
¿Han fet un estudi rigords de les possibilitats 
reals del mercat i del potencial financer de la 
propia empresa? 
La idea de les deccions de butxaca es 
basa en el ptincipi econbmic de l'elasticitat 
de la demanda. Malgrat el seu nom gairebé 
esothic, aquest prinapi, corn tots els que 
formen el cos doctrinal de la teoria margina- 
lista, és tan simple que procedeix del més 
b a d  sentit comú: hi ha productes que són 
m 6  sensibles que d'altres a les variacions del 
preu. Una disrninució del preu dels automb- 
bils, per exemple, provocaria un augment de 
la seva demanda; en canvi, no perquk s'abai- 
xi el preu del pa la gent menjar8 -avui- 
m& pa. En alguns casos, fins i tot, la dismi- 
nució del preu pot provocar una disminució 
de la demanda, tal corn passa amb les accions 
de borsa. Aiuo vol dir, en termes menys De- 
dants, que no sempre la aolítica de preus mi- 
nims és la que fa vendre més: tot depen, 
al capdavd, de l'elasticitat de la demanda, 
o sigui, de la sensibilitat del client a les va- 
riacions del preu del producte. 
És obvi -encara que els economistes ho 
oblidin sovint- que, en una determinada so- 
cietat, no totes les persones tenen la mateixa 
sensibilitat econbmica. i qui diu persones diu 
dasses o grups socials. Altraymt dit, arac- 
ticar una política de preus minims només té 
sentit quan es pensa en una dientela molt 
sensible al preu, una dientela que comprara 
m& i sYengrandir8 si el producte és més ba- 
rat. Es, en canvi, una política absurda quan 
el producte ofert interessa essencialment a 
un públic econbmicament poc «sensible». 
Heus aqui, doncs, els dos problemes capi- 
tals que planteja, a Catalunya, una collecció 
de llibres de butxaca: adequar, en primer 
lloc, el producte a la demanda, és a dir, pen- 
sar una collecció capaG d'interessar a les per- 
sones econbmicament sensibles que llegeixen; 
en segon Iloc, esbrinar rigorosament si les 
persones que Uegeixen i són econbmicament 
sensibles poden absorbir una oferta elevada 
El primer és, clarament, un problema de ulí 
n i a ~  editorial. La incorrecta resoluaó d'a- 
quest problema explicaria, robablement, el 
frac8s comercial de la c 0 ~ c i 6  de Pbrtic. 
molt poc adequada a la part de la clientela 
lectora mis sensible a les variaaons del preu: 
els estudiants i les persones de cultura mitja- 
na que busquen un Ubre susceptible de ser 
llegit en ocasions poc propicies a I'esforc in. 
telectual. El segon, és un problema econo. 
mic, darament dotat, en aquest cas, de con- 
notacions polítiques. Suposant una línia edi- 
torial correcta,' texisteixen a Catalunya deu 
mil persones disposades a comprar un llibre 
cada mes, o vint mil disposades a comprar-ne 
un cada dos mesos, o trenta mil... ? 
No ho crec. Per a aconseguk aquest objec- 
tiu mínim caldrien unes condiaons que, avui, 
no existeixen. Mentre la llengua catalana no 
sigui major d'edat (6s a dir, mentre no pugui 
entrar als cinemes, als diaris, a la televisió, 
a l'escola, sense que i'acompanyi el correspo- 
nent traductor), el mercat del iíibre catala 
no podra aspirar a tenir veritables cdeccions 
de butxaca, tal com abans han estat defini- 
des. Podra -i de fet ja pot- tedr imita- 
cions de llibres de butxaca, coHeccions de 
butxaca nominals. En qualswol cas, les que 
tenim avui responen a un dels tres objetius 
següents: o bé són una simple maniobra co- 
mercial (que pretén aprofitar-se del prestigi 
que gaudeixen, en altres cuí-, les coHec- 
cions de butxacn), o bé són un acte volunta- 
rista inscrit en la mateixa lbgica que vol do- 
tar-nos, costi el que costi, d'una EnadopS- 
dia que, a més de catalana, sigui la millor d d  
món. O poden ser -i aquest 6s I'dtim dels 
tres objectius- una justificada reivindicació: 
publicar, ami, falses coHeccions de butxaca 
pot voler dir que els que les fan i els que les 
compren aspiren a una cultura aue. si no es- 
tigués amputada, tindria veritables collec- 
cions de butxaca. 
4. Que entre altres coses hauria de posar a 
I'abast del lector econbmicament modest obres 
avui exhaurides o que només existeixen en edi- 
cions cares. Penso, per exemple, en una edició 
barata de les obres completes de Saivat-Papas- 
seit o, fins i tot, en les de Josep Pla. 


Els llibres de butxaca: ¿engany o reivindicació?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert