Nadal i Farreras, Josep M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Ressenyes 
Jordi VENTURA: Inqzlisicid espanyola i cultura renaixentista al País Valencih. 
Eliseu Climent editor, 1978. (Serie <{La Unitat>>, núm. 38.) 204 ps. + 3 sense 
numerar. 
Es ben sabut que la cultura catalana del 
Renaixement, amb una empenta considerable 
en els seus inicis al final del segle XIV i durant 
el segle xv, tingué una entitat, per diverses 
raons, molt migrada a partir del xv~. El canvi 
de situa156 correspon a allb que hom anome- 
nava I'inici de la decadencia, concepte, si més 
no, discutible. Escatir les causes d'aquest can- 
vi és un dels reptes més apassionants amb 
quk es pot encarar I'historiador de la cultura 
catalana. I aixb 6s el que pretén, des de ja fa 
temps, Jordi Ventura en abordar, en diversos 
treballs, les repercussions que, per a la cultura 
catalana, tingué la introducció de la Inquisi- 
ció espanyola (1482-1484) a la corona arago- 
nesa en temps de Ferran el Catblic. En el iübre 
que ara comentem, premi d'assaig <Joan Fus- 
tern en els Premis Octubre del 1977, Jordi 
Ventura estudia I'actuació de la Inquisici6 es- 
panyola a la Valkncia situada entre el 1482 i 
I'acabament de la primera meitat del segle XVI, 
és a dir, el moment en qub molts dels escrip- 
tors valencians o deixen d'escriure o passen 
a fer-ho en una llengua estranya: el casteili. 
La coincidbcia, cronolbgicament parlant, en- 
tre aquest silenci i aquesta defecci6 lingüística 
i la introducció de la Inquisici6 espanyola fa 
pensar, des de bon comengament, en la ccpos- 
sibilitat d'una incidtncia important del Sant 
Ofici damunt de I'expressi6 cultural de les 
terres valencianes)> (p. 9). I aquesta incidkncia 
és el que I'autor intenta de mostrar: en primer 
lloc, donant una ullada a la vinculació entre 
el Sant Ofici i els nombrosos participants en 
els certimens poetics; en segon lloc, estudiant 
el procés i l'execució del metge (i poeta, en 
el certamen de 1474 les obres del qual s'aple- 
garen en les Trobes en llaor de la Verge Maria, 
Valtncia 1474, primer llibre impres en catali) 
Lluís Alcanyís, autor del famós R2gim preser- 
vatiu i curatiu de  la pestilhncia (que Ventura 
edita en el llibre que comentem: ps. 56-69), i 
de l'anorreament de la intellectullitat valen- 
ciana del cinc-cents; i, en tercer lloc, analit- 
zant I'exili de Joan Lluís Vives, tant pel que 
fa a les causes (procés i anihilament de tota 
la seva família) com a les conseqüencies (la 
impossibilitat de tenir una obra de Vives es- 
crita en catali, ja que vivia en un pais estran- 
ger que l'obligava a l'ús del llati com a nen- 
gua vehicular en les seves obres tot i que hi 
propugnava I'ensenyament en la llengua ma- 
Els Margks, 14. 1978. 113 
terna, l'ús del vernacle en les disposicions le- 
gals i que, fins i tot, envia, tradu'it al catali, 
el De instituenda schola als jurats de la ciutat 
de Valencia). 
Jordi Ventura, perb, no s'atura aquí, sinó 
que dóna una explicació de per quk actui pre- 
cisament contra <(aquesta gent, la Inquisició: 
sembla clar que fou la capa burgesa valencia- 
na la gran víctima del Sant Ofici i una part 
de la cultura del moment trobava en aquesta 
classe social la base material en qui: recolzar- 
se. I si bé és cert que, com ja va mostrar Joan 
Fuster a <(Literatura i classes (dins Poetes, 
moriscos i capellans, Valencia 1962), existia al 
final del segle xv i al comencament del XVI 
una literatura mes aristocritica, tambe ho és 
que després de les Germanies (1519-1531) el 
sector social que la conreava va acceptar el 
castelli com a llengua literiria per exceEncia. 
Indirectament, per tant, i Ventura remarca 
insistentment aixb, la Inquisició, instrument 
de la lluita de classes que es desenrotilava a 
la Valencia de comencaments del XVI, va con- 
tribuir a l'esfondrament de la cultura autbc- 
tona. Aquest fet resulta, després de la lectura 
de l'obra que comentem, indiscutible. Hauria 
quedat més dar, aixb sí, si s'hi hagués tractat, 
per relacionar-10 amb la Inquisició i, de retruc, 
amb la desuetud literiria de la llengua i la 
poca intensitat del renaixement valencii, el fet 
agermanat i la repressió duta a terme per do- 
nya Germana de Foix. La hipbtesi central del 
llibre (expressada en aquestes línies: <(En el 
curs del primer segle de la Inquisició espa- 
nyola a Valencia desaparegué una capa nota- 
ble de la societat, base important &un cercle 
de lectors i productors de literatura autbcto- 
na. El fet fou ripid i fulminant, si més no, 
com sobtada és la decadencia de la nostra llen- 
gua escrita. A diferencia del que passh a al- 
tres llocs &Espanya, els qui reemplacaren 
aquella capa de la societat gravitaven entorn 
d'interessos distints als anteriors; eren dis- 
tintes les circumsthncies en que i'arrencada 
tornava a produir-se; i les lleialtats i conve- 
niencies foren, en el més bo dels casos, de 
carhcter mixt,, ps. 14-15) hauria estat molt 
més comprensible si s'hi hagués fet una anhlisi 
de les capes i els respectius interessos que 
reemplapren la burgesia valenciana anorrea- 
da per la Inquisició. I aquesta anilisi ens duu, 
irremeiablement, a les Germanies. 
Una altra qüesti6 que, al meu entendre, po- 
dia haver estat estudiada amb més detall, es 
refereix a l'actuació de la Inquisició en contra 
de les traduccions en vulgar de les Escriptures 
(PS. 11-14). El fet és prou important, i el ma- 
tem Ventura ho afirma (<(¿hem pensat sufi- 
cientment en les conseqüi:ncies que pogué 
tenir la prohibició de la Biblia en catali, en 
una &poca en que les Sagrades Escriptures en 
la llengua del poble significaren el manteni- 
ment de molts llenguatges que, políticament 
almenys, no eren els predominants als Nous 
Estats renaixent is tes?^, p. l l ) ,  com per dedi- 
car-hi una mes gran atenció. 
Amb tot, perb, l'obra de Jordi Ventura és 
una contribució fonamental a la comprensió 
d'aquest nostre segle XVI en el qual es troba 
l'origen dels problemes de la cultura catalana 
moderna. 
JOSEP M. NADAL 
Germán COLON: El léxico catalán en la Romania. Madrid, Gredos, 1977. (ctBi- 
blioteca Románica Hispánica. Estudios y Ensayos)>, 245.) 542 ps. 
En conjunt, el llibre de Germa Colón em 
sembla una aportació foqa interessant a la 
discussió del vell problema de la subagrupació 
rombica del catalh. Sovint prejudicis extralin- 
giiistics s'han interposat en i'estudi d'aquesta 
mena de qüestions. El mateix G. Colon ens 
explica la causa d'aquests problemes <(. . cuyos 
orígenes estaban en supuestos tedricos 
de nuestra disciplina. Esta, por motivos ajenos 
a la lingüística (que en el fondo se pueden re- 
sumir en la f6rmula lengua = nación), no 
otorgaba al catalán un puesto entre las lenguas 
romances; se tvataba, pues, de englobar10 en el 
área de influencia de Francia o de Españas 
(ps. 26-27). e s  a dir, els estudis filolbgics no 
es basaven en la independsncia, la particulari- 
tat i l'autonomia de les llengües, sinó que s'ha- 
vien d'ajustar als esquemes que hem heretat 
de l'evolució histbrico-política de les nacions. 
Germl Colon parteix, doncs, de la idea que 
el catalh és una llengua que es troba en el 
mateix pla de totes les altres, resultat de l'e- 
volució del llatí que es parlava a la Tarraco- 
nense i que, malgrat les coincidsncies, no és 
una llengua importada del sud de Franca des- 
prés de la conquesta de la Marca. 
Ara bé, sobretot a la primera part del lli- 
bre, i sempre tenint en compte aquestes consi- 
deracions, intenta &estudiar el lkxic catali i 
les seves concordances amb altres llengües 
per arribar a establir el que ell anomena els 
diasistemes llatins que constitueixen el tronc 
de cadascun dels grups de llengiies romhni- 
ques. Diu, perb, que no és nomes el lhxic alib 
Ressenyes 


Jordi Ventura: "Inquisició espanyola i cultura renaixentista al País Valencià"

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert