Resumen  

La utopia, que és allb que no existeix enlloc, és per això mateix l'únic lloc on podem pensar ailb completament diferent del que coneixem, és a dir, del que existeix

Tafalla, Marta

Asparkía Investigació feminista

Marta Tafalla

Directory of Open Access Journals

MARTA TAFALLA" Filosofia a la bestreta (A propbsit de la idea d'utopia de T.W. Adorno) LA RENÚNCIA A LES LMATGES La utopia, que és allb que no existeix enlloc, és per aix6 mateix l'únic lloc on podem pensar ailb completament diferent del que coneixem, és a dir, del que exis- teix. Si més no, aquesta sembla haver estat la confianqa d'una bona part de la tra- dició filos6fica, on discorren en paralalel l'analisi del que és i aquell audaq intent de dir com hauria de ser, que ha gosat posar en imatges la nostra exigencia de justicia, introduint així un pintar sense model, que és de fet pintar el model que la realitat hauria d'imitar. Molts autors han cercat en la imaginació l'alliberarnent res- pecte del present i s'han embarcat, entre la filosofia i la literatura, a fer d'arqui- tedes de la ciutat ideal. Agosaradament han pretes comparar la nostra societat, no amb organitzacions existents altematives o amb posicions subjectives deter- minades, sinó amb la mateixa societat ideal, amb la realització plena de la justicia i la llibertat, aix6 sí, tal com nosaltres la imaginem en el present que volem criti- car. Des de la seva perspectiva privilegiada, la utopia hauria de permetre aixi la crítica més radical, perque la comparació seria sempre enunciar tot el que ens a imposar, alli on la imaginació es pretenia més liiure, la renúncia a les la societat on vivim i contra la qual volem pensar-la, inevitablement propaga Asparkía XI fecció. Aixb suposaria que la nostra incapacitat fins ara d'instaurar la justicia és merament practica; que si la nostra realitat no és perfecta, tanrnateix disposem de la solució en la teoria i només seria qüestió de donar-li cos. El nostre problema es reduiria a encamar en la materia les idees que la raó ha creat i que fins i tot concretem en imatges. Perb per a Adorno, oferir a la societat del present el model que hauria de copiar significa confiar-nos que ja tenim la solució, no pas exercir la crítica. Des de la convicció $Adorno que el pensament esta tan malmes i de- format com la realitat, assumir que no sabem ni imaginar un món utbpic esdevé un prendre consciencia de tot el que no podem atenyer. Per a ell,. el joc d'inven- tar móns respon a la ingenuitat de creure que dins nostre s'obre el refugi que la societat que rebutgem no arriba a tocar, i que fins i tot seria el Iloc des d'on pro- jectar un món ideal. Perb per a un Adorno que fa així pales el seu vessant mar- xista, la societat del present configura les nostres idees i fins i tot els somnis. El pensament és el mes lliure que tenim, perb no ho és tant com voldríem. En conseqüencia, la utopia adorniana, completament negativa, és la crítica alhora a la realitat i al pensament, incapaq d'abralar-la. Adorno inverteix així el paper que la utopia ha tingut en la tradició; en comptes del discurs on Ia filoso- fia porta al maxim la distancia de la realitat, esdevé el lloc on la filosofia no arriba, i des d'on s'assenyala tot el que la filosofia no pot donar-nos. RECUPERAR LA FINITUD Una enorme varietat de preocupacions i interessos omplen els gairebé 50 volums d'obres completes de T.W. Adorno. En contrast, intentar entendre per que arriba un moment on Adorno suspen l'escriptura, condueix a plantejar-se els límits del discurs filosbfic. Es evidentment una percepció subjectiva, perb el problema d'una utopia que no es deixa descriure es troba per a mi en la zona més densa de la filosofia adorniana, justament on ella es gira sobre si per con- templar-se i es pregunta pels seus límits. Una qüestió que Adorno anira a resol- dre, en bona part, a l'espai per el1 reconstruit d'una discussió entre la finitud kantiana i la totalitat hegeliana. La reivindicació de la finitud de la filosofia pren en Adorno la forma d'una crítica a la pretensió totalitaria que assoleix la seva maxima expressió en l'idea- lisme, contra el qual demana recuperar l'exterior del pensament, que Hegel havia engolit amb una raó que s'ho empassava tot:' 1 A casa nostra, X. Rubert de Ventós es fa ressb d'aquesta mateixa angúnia envers una filosofia que, guiada per la seva avidesa de comprendre-ho tot, arriba un moment que no pot mirar enfora per- que no hi ha deixat res. Una filosofia cense exterior : «L'idealisme modern va desenvolupar un pensament tan potent que, ensordit pel seu mateix estrepit, ja no va saber reconeixer res fora de si: cap perímetre, cap residu, cap materia primera que no fos resultat de la seva intervención. Xavier Rubert de Ventós: De la modernidad. Barcelona, Península, 1980, p 170. (La traducció al catali és meva) Marta Tafalla Filocofia a la bestreta. (A  propbsit de la idea d'utopia de T.W. Adorno) 97 «Absolutament res no ha d'existir a fora, perquk la mera idea de l'exterior és la genuina font de la por»:2 Aquest és el diagnhstic adornia per al malaltís voler tenir-ho tot a dins tipic de la filosofia moderna. Vencer la por que l'exte- rior provoca s'aconsegueix posant'ho sota control, és a dir, empassant-s'ho, en- cabint'ho dins d'un sistema racional adrecat al domini per evitar-se sorpreses. Pero l'avidesa de totalitat ha d'abracar també el temps si la seguretat ha de ser plena. El coneixement que fa possible el control més absolut és el coneixement per endavant, el que s'anticipa als fets i pot predir que succeira. El queja esta es- perant els fets abans no passin i que, en comptes de deixar-se sorprendre o es- pantar, els caca només apunten arnb la teoria que tenia preparada. En lloc de suscitar preguntes, els fets cauen directament en les solucions pulcrament or- 1 és que, de fet, la totalitat només es deixa erigir en un temps previ al temps de l'experikncia; la totalitat no es dedueix de l'encontre amb els objectes, sinó que la posa el subjecte des d'un temps anterior, abans de sortir a coneixer-los. El sis- tema es construeix a casa. Així diri Adorno del sistema hegelia «El de Hegel no condemna a la falsedah3 Asparkía XI adquirir control sobre les coses, la clau d'un coneixement adregat al domini, en tant imposa als objectes una imatge subjectiva creada des dels propis interes- sos, que maga la veritable natura dels objectes com a no identics a qui els co- neix, i els forga a apareixer com al subjecte li convé per extreure'n el maxim profit fins esgotar-los. Aquesta identitat es presenta, perb, de dues formes, que són la cara i el re- vers d'una única figura. La que suara explicavem és la identitat que el coneixe- ment imposa a les coses per dominar-les, perb que de retruc provoca la identi- tat que el subjecte s'autoimposa i que pateix com una repressió del seu vessant natural sota el domini d'una voluntat racional, com la subordinació de la seva pluralitat a un jo unitari. La identitat permet construir la totalitat engolint no tant sols la pluralitat existent, sinó també la que el futur ha d'aportar, per a la qual cosa necessita assumir el control de l'experiencia del temps. L'ESPERA L'origen del principi d'identitat cal mar-lo a buscar al mateix origen de la humanitat, i és que és precisament aquest qui va permetre a la humanitat d'emergir d'un món regit per la natura on estava sotmesa a la seva tirania. Pero si els éssers vius formen part del tot de la natura, en el sentit que les lleis natu- r a l ~  passen a través dels seus cossos, regeixen dins d'ells, emergir d'ella vol dir deixar de fluir amb els ritrnes naturals i endurir-se, convertir-se un mateix en el lloc on s'interr~mpen.~ La qüestió és, pero, com emergir de la natural si alhora que espaialment ho abrala tot, temporalrnent és la repetició necesshria del mateix, el ritme fixat per sempre que toma sense final. Per a Adorno només es pot emergir del temps més compacte afegint buit, buidmt-lo amb una nova figura: l'espera, que és l'experiencia del temps més pobre. En comptes de gaudir de la satisfacció dels impulsos, I'alIíberament el fa possible postergar-la, renunciar a acomplir en el present allo que es desitja. El subjecte erigeix la seva autonomia no concedint als seus impulsos la satis- facció immediata que exigeixen, és a dir, exercint violencia sobre la seva natura 8 Cal subratllar que la interpretació adomiana és que l'ésser huma no trenca la continiiitat de la llei natural per viure en llibertat, sinó per sotmetre's a una altra llei universal, la de la raó, que tot i el seu potencial emancipador conté un moment de reprecsió. Un dels motius de la crítica adomiana a la filocofia il.lustrada sera precisament que confongui la llibertat amb el sotmetiment a la raó, una crítica adrecada especialment a Kant. Vegeu la tercera part de Dialéctica Negativa. Aquesta ambivalkncia de la raó que obre una llibertat abans inexistent perb introdueix alhora una nova repressió, és tematitzada de manera molt interessant per M. Wischke i J. Früchtl. Vegeu dos articles on sintetitzen les seves postures al respecte: M. Wischke: ~Betroffenheit und Versohnung. Die Grundmotive der Moralphilosophie von T.W. Adorno», Deutsche Zeitschrift fUr Philosophie, 811992 (1992) pp 900-915. Früchtl, J. «Leben wie ein gutes Tier. Ethik zwischen Mitleid und Dis- kurs», Deutsche Zeitschrifljür Philosophie, 61 1993, (1993) pp  981-994. per rebutjar la felicitat que té a l'abast. Una renúncia temporal, un «no encara» que només es deixa pronunciar amb la mirada posada en un htur on la felicitat hauria de ser plena. Així neix la identitat del subjecte, sacr@cant la felicitat del present en l'espera d'una incerta felicitat del futur. Posposar-la obre un temps nou, el mateix temps de la historia del subjecte, pero no l'obre com un t e q s  de viv6ncia1 sinó en tant posterga la seva realització. En la renúncia, el subjecte es dóna en sacr@ci a.ell mateix, accepta el d'olor del present per obrir-se la possibilitat de la felicitat en un temps que no coneix. Pos- posant la felicitat en l'esperanga més incerta es posa en marxa la historia? Si aquesta felicitat esperada al final del viatge gosem anomenar-la utopia, podríem dir que és el desig de viure-la el que fa possible la historia. L'espera duu en ella l'esperanga d'un món utopic, que era inimaginable mentre la h m a -  nitat vivia immersa en la natura. Pero juntament amb aquest aspede positiu, obridor de possibilitats, apareix un element perillós: l'espera imposa la repres- sió als impulsos en el present. El subjecte «#ha convertit en addt  a través del patiment».1° 1 sera el seu vessant repressiu qui acabi consolidant-se." Quan la identitat s'assoleix plenament, i no sols en el subjecte, sinó que dóna forma a la conviv6ncia, instaura una societat basada en la uniforrnitat i la tent de ser substituida exigeix de sotrnetre-ho tot a la identitat, inclbs el ma- Asparkía XI precisa de descriure el que sentim, sinó la tria dins d'un nombre de possibilitats predeterminades. «La relació entre la cosa i l'expressió queda trencada, i així corn els concep- tes dels positivistes són meres fitxes, els de la humanitat positivista han esde- vingut literalment monedes».12 Si Adorno voldria que fos el contacte amb les coses qui ens arrenqués l'ex- pressió més afí corn a resposta, si aquesta hauria de néixer després de la viven- cia, constata amb recansa que el que finalment direm esta ja disponible molt abans que l'experiencia ens ho demani, ja ens esta esperant, se'ns ha avangat. De la mateixa f a i~ó  és l'etica que ens Proporciona. Se'ns donen les normes morals, les coneixem de manera abstracta, les portem en la memoria abans no ha- guem conegut els fets que haurien de despertar-les, abans cap problema no ens exigeixi pensar-les. Les sabem corn a solucions en la raó abans que la realitat ens arrenqui les preguntes. Les normes etiques haurien de neixer en el moment del rebuig als fets concrets, en l'horror que ens sacseja en descobrir les injustí- cies. Haurien de néixer quan el dolor real ens colpegi el cos, corn a reacció s~matica.'~ En pocs h b i t s  corn en l'etica deixa Adorno tan clar el seu rebuig a pensar per endavant per guanyar-se la seguretat: «La seguretat moral no existeix; su- posar-la seria ja immoral [...]. Retrospectivament es revela la positivitat de la moral, la infalibilitat que els idealistes subjectius certificaven, corn a funció 14 d'una societat encara relativament tancada». És desprotegit d'una teoria ja construida que l'impuls moral ha de respondre als casos concrets que el sorprenguin o l'horroritzin en la realitat. Frases corn ara no torturaras «són vertaderes corn a impuls, quan es denuncia: en tal lloc hi ha hagut tortures. El que no poden és racionalitzar-se; corn a principi abstracte caurien d'immediat en la mala infinitud de la seva deducció i validesa».15 Com la utopia, l'etica tampoc no es pot plasmar afirmativament, no es pot tenir en un conjunt de normes i criteris.16 MANERES DE DIR «NO>> Amb la pregunta pel diferent, que la societat repressora vol impedir, cerca 12 T. W. Adorno: Minima Moralia. Madrid, Taurus, 1987, p 137. 13 Adorno no sembla advertir que aquesta és una d'aquelles finalitats que justament no es poden aconseguir quan hom se les proposa, corn ara voIer ser fel i~ o voler ser espontani. Elster en fa un tractament molt interessant: Elster, J. Juicios Salomónicos, Barcelona, Gedisa, 1991. 14 T.W. Adorno: Dialéctica Negativa. Madrid, Taurus, 1984, p. 242. 15 Op. Cit., p 283. 16 La meva lectura de l'htica d'Adomo segueix molt d'aprop l'aposta interpretativa de Gerhard Schweppenhauser: Ethik nach Auschwitz. Adornos negative Moralphilosophie, Hamburg, Argument- Verlag, 1993. Marta Tafalla Filosofia a la bestreta. (A  propdsit de la idea d'utopia de T.W. Adorno) 101 dorno el que s'amaga sota les imatges imposades per la raó subjediva. Una Pero aquesta reivindicació de la diferencia, Adorno no la introdueíx com na altra filosofia alternativa, com un altre discurs que substituís a'anterior. 1 és ue la diferencia que el1 cerca no es realitza en un mer canví de conitinguts del iscurs, per tal com el perill permanent de la filosofia de caure en el domini rau precisament en la mateixa afirmativitat del discurs, que manté la identitat i fa entitat construeix i que només ella pot construir. La positivitat d'ingenus intents d'expressar la diferencia en ella mateixa, que seva crítica. La no identitat irromp així com a protesta cada cop que la identi- . Ara bé, quina és exactament la negació que Adorno necessita? No és pas mal i al dolor un lloc dins del seu sistema. Impedir que el mal pogués des de fora arnenaqar la construcció de la raó, posar-lo sota control, significa racionalit- zar-lo. En un sistema corn el hegelia, que abrasa fins i tot la historia, convertida en el desenvolupament de la raó, el mal que al llarg d'ella s'hi comet i el dolor que provoca esdevenen moments del procés de realització de la raó. L'avidesa per dominar el real, des de la qual Hegel manifestava la seva de- cepció per la impotencia de la raó en la filosofia kantiana, el condueix a l'ex- trem d'una identificació entre raó i realitat que suprimeix tota distancia des de ' la qual exercir la crítica. En conseqüencia esdevé el mal existent inofensiu per a una raó que és l'essencia del real, i la seguretat queda garantida per a un siste- ma que deixa a canvi l'individu completament indefens, fins al punt que la seva protesta deixa de tenir sentit, per tal corn és el mal mateix qui té sentit en la historia de la raó. L'única solució que Adorno troba és inaertir la dialectica hegeliana, impedir que es resolgui en cap conclusió positiva, fer-la, així doncs, negativa. Així pre- senta la negativitat alhora corn el motor del procés que manté la filosofia dinami- ca i oberta, sense caure en l'estaticitat, i corn la instdncia crítica, amb la qual la fi- losofia recupera la seva finitud. Es així corn relacionant dialecticament Kant i Hegel, Adorno posa el que per a el1 són els límits de la fil0~0fia.l~ Pero encara ens falta saber d'on prové aquesta negativitat que és l'expressió de la no identitat trencant el discurs de la identitat. Qui l'aporta és el dolor, el mateix que causa la identitat quan amaga la veritable natura de les coses sota harmonioses imatges, un dolor que es presenta corn a protesta i denúncia. «Tot dolor i tota negativitat, motor del pensament dialectic, són la figura del físic, pero a través de tantes mediacions que sovint no se'l reconeix~.'~ Ara, el patiment, allo més corporal i més pobre, esdevé la instdncia crítica eri- gida contra la raó. De nou, divergint de Hegel. «La més petita resta de sofriment absurd en el món on vivim condemna totes les mentides de la filosofia de la identitat, que voldria disuadir a l'experiencia de l'existencia del Adorno refusa garantir la integritat de la raó i assumeix per a ella el risc d'obrir-se a un exterior que no controla, i que respondra als intents de domini colpejant-la i esquerdant-la. Una raó capas de deixar-se sacsejar i ferir pel real, tant corn de deixar-se sorprendre, és l'única que, renunciant a la seguretat que ho comprendrh tot, s'obre la possibilitat de coneixer alguna cosa. 17 Tot i que, per al recorregut que aquí fem, m'ha semblat aquesta la manera més apropiada per in- troduir la negativitat adorniana, Buck-Morss fa un exhaustiu recorregut per les influencies que la podrien haver nodrit i assenyala també Lukács, el compositor Schonberg i especialment la te- ologia negativa de Benjamin. S. Buck-Morss: Origen de la Dialéctica Negativa, Madrid, Siglo WI, 1981. D'altra banda, caldria considerar també la negativitat implícita en la Teoria Crítica de Horkheimer. 18 T. W. Adorno: Dialéctica Negativa. Madrid, Taums, 1984, p 203. 19 Op. Cit., p 203. Marta Tafalla Filosofa a la besfrefa. ( A  propdsit de la ídea d'utopia de T.W. Adorno) 103 l ~ ~ s ~ ~ ~ ~ ~ ó  COM A ESPERANCA El dolor, allo que pot trencar la filosofia, prové, pero, del més individual, el S concret i petit. Hi ha cap possibilitat que en poguem parlar cense perdre- o en l'abstracció dels conceptes? Per a Adorno, la manera de paliar l'abstracció del llenguatge és instaurar en el1 la pluralitat. Si tradicionalment un concepte abstracte uniformava una plura- atge trobi límits interns, que es limitin els conceptes els uns als altres. Una autoli- tació que obre el respecte a la pluralitat. jecte si ens quedéssim en denunciar el que el concepte li arrenca. Alhora enta com la seva propia negativitat~.~~ Iniciivem aquest text explicant com Adorno ha desestimat la imatge més ' que ja és, i coherent arnb aquesta idea la veu en canvi anunciada en el con- Asparkía XI només en I'activitat de coneixement del que existeix ja estem fent servir. des del principi uns conceptes que duen en ells la crítica a les mancances del real i la promesa de la plenitud. Es la mateixa abstracció qui pot obrir Iloc per al que en- cara no és, per a una plenitud que el present no esgota. Vam partir de la utopia per il-lustrar una certa desconfianca dlAdorno envers la raó, envers les seves pretensions de construir una filosofia que abraci el tot, pero tornem a la utopia, aquest cop de la m5 de la seva confianca, per comprovar que si Adorno s'ha en- testat tant en determinar els límits de la raó, és Únicament amb la finalitat de millorar el seu ús. Si Adorno 6s un dels filbsofs que més ha reivindicat el corpo- ral, que veia la felicitat estretament lligada al més somatic, és també el1 qui ex- pressa el convenciment que la mateixa felicitat és tan sols possible perque el concepte més abstracte n'obre la p~ssibilitat.~~ 24 Aquest text ha estat redactat mentre gaudia &una beca predoctoral de formació de personal in- vestigador concedida per la Generalitat de Catalunya i adscrita al projecte finanqat ~Filosofia Aplicada*, num PB 940716. 

Filosofia a la bestreta (A propòsit de la idea d'utopia de T. W. Adorno)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Directory of Open Access Journals

Repositori UJI

Repositori Institucional de la Universitat Jaume I

Revistes Catalanes amb Accés Obert