Bosch i Arauz, Carme

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Perspectives territorials 123 
PLA ESPECIAL DEL FRONT MAR~TIM 
DEL CONJUNT HISTORIC DE CADAQUES 
CARME BOSCH I ARAUZ, arquitecta. C/ Vilafant, 41,2.17600 Figueres. Tel. 97 267 18 19. A/e: cbaC3coac.e~. 
INTRODUCCIO 
Cany 1995 la Generalitat va declarar BClN el nucli histbic 
de Cadaqués, en la categoria de conjunt histbric. 
El fet que el front marítim fos ['element paisatgístic més 
emblematic i, alhora, el més fragil, va motivar la redacció 
d'aquest Pla especial. 
El Pla especial compren la protecció de les 143 edificacions 
del front litoral, I'entorn immediat, les ribes i els norais. 
ANALISI PAISATG~STICA 
Principals elements definidors en la configuració d'aquest 
paisatge: 
El conjunt edificat es disposa resseguint les línies 
sinuoses del litoral, amb la coherencia formal d'un orga- 
nisme adaptat al seu medi. 
La uniformitat arquitectbnica ve donada pel sbcol 
de color gris plom de les formacions rocoses i dels 
murs de pissarra de les ribes, que contrasta amb el 
blanc de les cases, i també per la repetició del tipus 
arquitectbnic. Té el contrapunt en I'ajustament a una 
orografia fortament irregular que dóna com a resultat 
les variacions que trenquen la monotonia i li confe- 
reixen I'atractiu. 
Les taques verdes de vegetació que apareixen puntual- 
ment en nombrosos indrets donen la pauta i enriqueixen 
aquest paisatge. 
Els colors vius i variats de les obertures n'augmenten 
I'atractiu. 
D'altra banda, resultat del creixement histbric, es 
produeix una important diversitat d'estils arquitec- 
tbnics: al costat de I'estil popular trobem nombrosos 
exemplars d'arquitectura neocl~ssica, modernista, 
noucentista i conternporania. 
Fent un breu repas als tres moments histbrics més 
significatius de la histdria de la vila, comprovem, com 
a fruit d'aquestes etapes, que en resulta un conjunt 
construW d'una gran heterogeneWat: 
Cestil popular és més relacionat amb I'arquitectura 
d'origen medieval, i I'ai'llament secular per terra el va 
portar fins al principi del segle XX. 
A la darreria del segle XVll comenqa I'expansió del 
nucli medieval cap als afores del recinte emmurallat 
de I'antic castell, situat damunt el turó "d'es Baluard". 
El punt culminant del creixement demografic de Cadaqués 
es produeix en el decenni del 1860 gracies al conreu 
de la vinya i al comerq amb America. 
Des de la darreria del segle XVlll i fins a la darreria del 
XIX es construeixen nombrosos edificis neoclassics, 
alguns tan emblematics com el Casino I'Amistat i la 
Casa Rahola. 
El 1880, amb la fil.loxera, té lloc una forta davallada. 
De mica en mica les feixes de paret seca es replanten 
d'oliveres. 
Amb I'obertura de la carretera al comenCament del 
segle XX s'inicia la construcció de les ribes, invertint 
així la posició d'unes cases que tenien sempre les 
entrades des dels carrers interiors. Calternanqa entre 
les faCanes anteriors i les que originalment eren poste- 
riors esdevé un altre dels elements singulars d'aquest 
paisatge. 
És durant la primera decada del segle XX que es cons- 
trueixen les cases modernistes, com la Casa Pont i 
"sa casa Blaua". 
A la decada dels 60, amb I'arribada d'estiuejants 
procedents de la burgesia catalana, apareixen nous 
edificis que adopten un llenguatge racionalista quan 
els moviments renovadors i progressistes encara 
estaven reprimits per la censura del regim. Van agafar 
Perspectives territorials 124 
de I'arquitectura popular aquells valors que contribui'en 
a reforcar les tesis de I'arquitectura contemporania 
sense caure en els aspectes més folklbrics. 
D'aquests anys són les cases de Mila i Correa de la riba 
Pitxot i les cases de Harnden i Bombelli. 
PROBLEMATICA 
LA PRESSIO TUR~STICA 
Tots aquests atractius fan d'aquest front marítim 
I'indret més cobejat per ubicar-hi tot tipus de serveis i 
habitatges. Aquest fet comporta moltes actuacions no 
desitjades que en modifiquen I'estructura original: 
augment de les alcades; aparició d'un nombre més 
gran d'obertures, i de més dimensió; tota mena de 
cossos sortints; fragmentació de la propietat, amb el 
consegüent augment de la densitat i la substitució del 
tipus; utilització de materials i solucions inadequades, 
etc. 
L'EXCESSIVA OCUPACIO DEL FRONT M A R ~ T ~ M  
Cal resoldre la continui'tat dels passos de vianants que 
discorren per la primera línia de mar, en especial entre 
la punta d'en Pampa i es Fosso, on els accessos privats 
a les cases o I'excessiva ocupació que es fa del front 
marítim impedeixen la possibilitat de la continui'tat en 
el camí de ronda. 
A aquest efecte s'ha previst una reserva d'espai per a 
aquesta futura vialitat. 
LA COMPLEXITAT DE LA GESTIO 
La intervenció de nombroses administracions, amb la 
diversitat de legislacions corresponents, suposava una 
gran complexitat en la gestió. Qualsevol actuació en 
una facana comportava la necessitat de sol.licitar 
informes a: 
I'Ajuntament de Cadaqués 
la Comissió Provincial d'urbanisme 
la Direcció General de Patrimoni Hist6ric i Artístic 
de la Generalitat de Catalunya 
el Servei de Costes i el Ministeri de Foment. 
Podia passar que Cultura obligués a restaurar una 
galeria i Costes posés una sanció per les obres, per raó 
del conflicte que suposen les volades dins la zona de 
servitud de pas del domini públic. 
NECESSITAT DE PRESERVAC~O 
Es feia urgent preservar aquest singular i valuós paisatge 
amb unes mesures de protecció actives que contribui'ssin 
a mantenir la composició general de I'ambient i les carac- 
terístiques principals predominants, que permetessin 
preservar els valors paisatgístics, culturals, histbrics, 
tipolt~gics, socials, tradicionals i ambientals, tot regulant 
alhora tant la restauració i la rehabilitació com la nova 
edificació d'aquest entorn, de manera que es mantin- 
guessin la tipologia i la uniformitat compositiva, i també 
el valor paisatgístic i cultural intrínsec. 
PROPOSTES D'INTERVENC~O 
S'establiren cinc arnbits de protecció edificatbria i 
ambiental: 
AMBIT DE PROTECCIO 1: Protecció integral 
Compren aquells edificis de caracter singular i d'un 
gran valor arquitect6nic, histbric o artístic, els quals, 
amb independencia del seu estat de conservació, s'han 
de mantenir íntegrament. Les actuacions de restau- 
ració en cap cas no podran suposar aportacions de 
reinvenció o nou disseny. 
AMBIT DE PROTECCIO 2: Protecció del tipus 
Compren aquells edificis d'especial valor arquitectonic, 
artístic o ambiental, el valor dels quals rau principalment 
en la seva estructura tipolt~gica, reflectida en la facana i en 
la disposició d'elements com el vestbul, la caixa d'escala, 
I'estructura, etc., que són les parts a mantenir, sense perju- 
dici de les actuacions de rehabilitació que hauran de man- 
tenir i revalorar els esmentats elements d'interes. 
AMBIT DE PROTECCIO 3: Protecció ambiental 
Protegeix aquells edificis, el valor dels quals es troba 
fonamentalment en la facana, per la contribució que 
fan a la configuració d'un conjunt urba de notable valor 
ambiental. Les obres de rehabilitació tindran com a 
objecte adequar, millorar o actualitzar I'immoble i posar 
en valor la qualitat compositiva de la facana. 
AMBIT DE PROTECCIO 4: Adequació ambiental 
Afecta aquells edificis, o una part d'aquests, les carac- 
terístiques formals dels quals no són coherents dins 
del conjunt del front marítim. Aquests elements seran 
d'adequació, de manera que la nova facana seguira les 
Perspectives territorials 125 
PLA ESPECIAL DEL FRONT MAR~TIM DEL CONJUNT HISTORIC DE CADAQUES 
pautes donades en aquesta normativa per tal de restituir 
la coherencia ambiental de I'entorn urba, que alhora 
garanteix un paisatge de qualitat. 
AMBIT DE PROTECCIO 5: Protecció histbrica 
Protegeix les antigues construccions portuaries de la 
badia de Cadaqués: els norais i les ribes, que, des del 
segle XVIII, han arribat fins als nostres dies. Nomes es 
permetran obres de restauració i consolidació que no 
malmetin, perjudiquin o desvirtui'n aquestes construc- 
cions. 
La normativa regula I'alcada dels edificis, les cobertes 
i els coronaments, el cromatisme i la composició de les 
facanes, cossos sortints i obertures, ... 
A més de la protecció dels valors existents, es planteja 
la possibilitat d'incorporar nous valors i permetre la 
possibilitat que es puguin realitzar propostes inno- 
vadores en els edificis d'adequació o en els solars buits 
-tot i que nomes són dos-, de manera que els nous 
edificis puguin esdevenir elements significatius de 
I'arquitectura prbpia del seu temps i que s'incorporin 
alhora al patrimoni edificat, sempre tenint en compte 
I'harmonia i la integració en el paisatge, com s'esde- 
ve en les cases de Peter Harnden i Lanfranco Bombelli 
o de Mil5 i Correa. 
A aquest efecte és obligatori el manteniment del pla 
de fagana: les fa~anes tindran un tractament pla, gene- 
rat per I'alineació. No s'admeten cossos avanqats o 
plans endarrerits, ni elements sortints del pla de facana 
(tampoc els admetria Costes damunt la zona de servitud 
de pas). 
En la composicio de les obertures, a més dels criteris 
que regeixen per les fapanes de protecció, es busca el 
predomini de la dimensió vertical sobre I'horitzontal; de 
I'alineació pel punt mitja segons els eixos verticals de 
composició; i el domini del ple sobre el buit. S'admet 
també la composició de les obertures, tot i desplacarse 
simetricament respecte dels eixos de la planta superior 
o inferior, o I'alineament lateralment. El massís del pla 
de facana es pot substituir per superfícies opaques, 
com seria el cas dels plafons fixos de lames de llibret 
orientables de les cases de Bombelli. 
Nomes els forats de la planta baixa podran adoptar la llinda 
en forma d'arc rebaixat quan la proporció predominant sigui 
la vertical. Per a les altres obertures, les llindes seran de 
directriu recta. Únicament en les plantes de remat s'adme 
ten un seguit de buits o una Única obertura damunt el pla 
de facana constitu3 pels brancals de les parets mitgeres 
i la cornisa; amb I'element de tancament retirat un maxim 
de 3 m, paral.lel a la facana en aquest cas, I'arrencada 
de la coberta continuara essent una línia horitzontal 
contínua, paral4ela al pla exterior de la facana. 
La volumetria de les edificacions, la suma dels materials i 
elements que la formen seran senzilles, compactes i no s'ad- 
metran formes complexes i distorsionants ni elements des- 
contextualitzats de la construcció de I'ambit d'aquest PE. 
D'acord amb el PGOU, les cornises de dues edificacions 
contigües no seran contínues; caldra que presentin un 
desnivell que individualitzi cada unitat d'edificació. 
Pel que fa als materials i als colors de facana, aquests seran 
arrebossats de textura llisa o de pedra de Cadaqués col4ocada 
de pla formant mur, mai aplacada, acabats sempre amb 
color blanc mat. Les que es troben catalogades mantindran 
excepcionalment els acabats -estucs, enrajolats, ...- i els 
colors que presentaven els edificis originals. 
Seria desitjable que alguns dels edificis catalogats recupe- 
ressin el cromatisme original, com ja ho han fet les cases 
de I'arquitecte Roca i Bros de la placa o la Casa Pont del 
passeig. 
No s'admeten els repicats a I'entorn de les obertures per 
deixar la pedra o els maons vistos. 
Les fusteries seran sempre pintades dels colors tradi- 
cionals: blaus, verds, vermells. Les persianes, de llibret 
o de corda. No s'admeten les persianes enrotllables de 
caixa superior. 
Es conservaran els jardins, els patis o espais lliures que 
formin part de I'ambit de I'edifici catalogat. 
I, per acabar, podríem concloure que un paisatge de qualitat 
és sempre el resultat d'un fecund dialeg entre el paisatge 
natural i el paisatge construi't. 
Perspectives territorials 126 
Figura I 1 Vista akria I (ortofotopl&nol) 


Pla especial del front marítim del conjunt històric de Cadaqués

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert