Nel·lo, Oriol

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Perspectives territorials 
EL PAISATGE I LA GEST10 DEL TERRITORI 
ORIOL NEL-L0  COLOM, secretari per a la Planificació Territorial. Departament de Política Territorial i 
Obres Públiques. Generalitat de Catalunya. Av. Josep Tarradellas, 2-6. 08029 Barcelona. Tel. 93 495 80 61. 
INTRODUCCIO 
Catalunya compta amb una llarga tradició i amb una s6lida 
base de treballs disciplinaris en materia de paisatge. Els 
articles que s'apleguen en aquesta publicació en són 
una bona mostra. Doncs be, avui s'obren noves 
possibilitats per a concretar aquesta tradició en polítiques 
positives de valoració i gestió del paisatge. De fet, el nostre 
Parlament fou ja la primera assemblea legislativa dlEuropa 
en adherir-se a la Carta europea del paisatge, el mes de 
desembre de I'any 2000. Ara es donen les condicions 
d'extreure les consequencies practiques d'aquella adhesió 
de principis, es a dir, per traslladar els postulats de la 
Carta europea a la legislació positiva i a les actuacions 
dels poders públics. 
En les notes que segueixen s'exposen els criteris que 
guiaran I'acció del Govern de Catalunya en materia de 
paisatge durant aquesta legislatura i s'enuncien les 
primeres determinacions que s'han pres en aquest camp. 
TRANSFORMAC~O I VALORS DEL PAISATGE 
Tenim tots la percepció que els nostres paisatges es 
troben avui en un procés de transformació accelerat. Per6 
sovint, aquesta transformació, lluny d'enorgullir-nos ens 
omple mes aviat d'un cert sentiment de perdua i ens 
provoca desconcert i malestar. Quina es la causa 
d'aquests sentiments que tan sovint veiem expressats a 
la literatura, la premsa, en el debat ciutada? 
La resposta cal cercar-la en primer lloc en una dimensió 
subjectiva: la transformació del paisatge ha estat 
associada tradicionalment al temps llarg de la col4ectivitat 
i de la histbria, no al curs breu de I'experiencia individual. 
Aquesta es una de les raons per les quals el paisatge s'ha 
comptat, tradicionalment, entre els elements permanents 
d'un entorn, fet que explica en bona part el paper que 
representa en la construcció d'un sentit col.lectiu, en la 
construcció de la identitat de cada societat. 
Ara bé, com sabem, aquest caracter permanent del 
paisatge s'ha vist en els darrers anys profundament 
alterat, d'una tal forma que, en el transcurs d'una vida, 
podem veure transformar-se de manera radical diverses 
vegades un mateix lloc: així, al llarg de la nostra experiencia 
vital un lloc esdevé diversos paisatges. D'aquesta manera, 
el lloc perd en part el seu potencial com a element 
d'identificació i, per tant, sorgeix la generalització del 
sentiment de perdua, de "placelessness" per dir-ho 
utilitzant el terme encunyat per la geografia humanística 
anglosaxona en els anys vuitanta. 
Per6 el sentiment de perdua davant I'evolució del paisatge 
no respon nomes, al meu parer, a raons de psicologia 
individual. Respon també a una percepció, més o menys 
clara, que els canvis accelerats que tenen lloc avui 
suposen no solament un menyscabament de la funció 
del paisatge com a referent d'identitat personal i col.lectiu, 
sinó també d'altres valors de gran importancia social: el 
valor del paisatge com a patrimoni cultural i histbric, el 
valor del paisatge com a indicador de qualitat ambiental i 
el valor del paisatge com a recurs econbmic. 
Doncs be, per afirmar i preservar aquests valors és 
necessaria la gestió del territori. Dit d'una altra manera: 
si el paisatge és una construcció social creada a partir de 
la percepció col.lectiva d'un entorn humanitzat, es a dir, 
d'un territori, no hi ha tractament possible dels valors 
paisatgístics que no depengui de la gestió del territori. 
D'aquest raonament se'n deriva una primera conclusió. 
No es tracta tant de conservar el paisatge, sinó de defensar 
els valors paisatgístics. És a dir: cal entendre que el 
paisatge es una realitat en perpetua evolució, com la 
societat que el crea, i que all6 que ens ha de preocupar no 
es tant assegurar-ne la immutabilitat, sinó evitar que, en 
el procés de canvi, es vagi despullant dels seus valors 
patrimonials, ambientals, econ6mics i simb6lics. 
Perspectives territorials 14 
ELS OBJECTIUS EN MATERIA DE GESTIC) DEL TERRITORI 
I DEL PAISATGE 
Aixídoncs, la gestió del paisatge s'ha d'associar de manera 
íntima amb la gestió del territori. Ara be, la preservació 
dels valors paisatgístics no pot ser abastada per qualsevol 
tipus de gestió del territori, sinó per aquella que es 
preocupa d'assegurar-ne la sostenibilitat am biental, 
I'eficiencia funcional i la cohesió social. Dit d'una altra 
manera: nomes una gestió del territori que estigui 
disposada a contradir algunes de les dinamiques 
dominants avui en la transformació del territori sera 
efectiva des d'un punt de vista paisatgístic. 
Així, si les tendencies dominants en I'evolució del nostre 
territori es caracteritzen per: 
La creixent dispersió de la urbanització (que implica 
una ocupació accelerada de sbl, xifrada per J.M. Naredo 
en 20.000 ha a I'any per al conjunt d'Espanya, fruit del 
ritme desbocat de la construcció que ha comportat, en el 
darrer any del que disposem de dades, I'inici de mes de 
mig milió d'unitats d'habitatges nous). 
L'especialització funcional dels llocs (amb la creixent 
separació d'usos -residencia, comerC, indústria, Ileure- 
que priva les ciutats de vida urbana i banalitza espais i 
paisatges). 
La segregació social (amb la separació dels grups 
socials sobre I'espai, en funció de la seva capacitat de 
licitar en el mercat del sbl i I'habitatge). 
La gestió del territori que tingui com a objectiu preservar 
els valors del paisatge ha d'apostar decididament per: 
La compacitat de la urbanització (amb la distinció clara 
entre I'urba i el no urba, entre el construi't i el no construi't, 
entre el ple i el buit -que és buit d'urbanització, pero ple 
de valors i continguts paisatgístics i ambientals). 
La complexitat d'usos (amb I'exaltació de la convivencia 
de funcions sobre I'espai, que es la clau de la riquesa i la 
varietat de la vida urbana, antídot contra la banalització 
dels llocs i I'anomia territorial). 
La cohesió social (amb la lluita contra la segregació 
social i el risc de formació de ghettos, que qualifica I'espai 
a traves de I'encal~ament de la justícia social). 
Aquest es precisament el model d'urbanització que 
propugna el nou Govern de la Generalitat de Catalunya. 
Així ho diu I'Acord per un Govern Catalanista i dlEsquerres 
signat al Saló del Tinell el dia 4 de desembre de 2003: 
"S'aplicaran a Catalunya els principis de la Carta europea 
del paisatge. El planejament territorial i urbanístic 
s'haura d'adaptar a aquests principis, tot promovent un 
model d'urbanització caracteritzat per la compacitat, la 
complexitat i el caracter integrat dels assentaments, 
principal garantia de la preservació del s61 no urbanitzable 
i dels valors del paisatge". 
Per aconseguir aquests objectius territorials i per defensar 
els valors -patrimonials, ambientals i econbmics- que el 
paisatge catala conte s'han comenCat a desplegar 
instruments urbanístics, administratius i financers 
específics. 
LES ACTUACIONS I ELS INSTRUMENTS 
Les determinacions que en els primers mesos de I'acció 
del Govern s'han pres en materia de paisatge afecten el 
planejament territorial, el planejament urbanístic, 
I'organització de I'AdministraciÓ i la normativa. 
Mes amunt hem parlat de I'estreta relació que ha d'existir 
entre la gestió del paisatge i I'ordenació del territori, en 
especial pel que fa a la relació de caracter supralocal. En 
aquest ambit el Govern ha creat, per I'Acord del dia 29 de 
gener, el Programa de planejament territorial, adscrit a la 
Secretaria per a la Planificació Territorial del Departament 
de Política Territorial i Obres Públiques. El Programa té 
com a principal objectiu acomplir el compromís d'elaborar 
i revisar, en la present legislatura, el conjunt del 
planejament territorial de Catalunya. Com és ben sabut, 
aquest planejament, que es deriva de la Llei de política 
territorial de 1983, esta, en bona part, pendent. Dels set 
plans territorials que s'han d'elaborar, nomes un, el de 
les Terres de I'Ebre, ha estat aprovat. I encara, aquest, 
com el document del Pla territorial general de 1995, te 
un valor operatiu molt escas. 
Per impulsar el model urbanístic d'ordenació del territori 
i de gestió del paisatge, al qual es feia referencia, es 
essencial disposar d'aquests instruments de 
planejament. Els plans hauran d'incloure, al costat de les 
determinacions basiques relatives al sistema d'espais 
oberts, la dotació d'infraestructures i les previsions per al 
desenvolupament urba. Cada una d'aquestes 
determinacions te connexions evidents amb la qüestió 
del paisatge. 
Perspectives territorials 
Des d'aquest punt de vista urbanístic, s'han empres de 
manera immediata diverses actuacions per tal de 
preservar, en la mesura del possible, aquelles arees 
particularment sensibles que avui estan sotmeses a una 
gran pressió urbanitzadora i d'usos: el litoral i les arees 
turístiques del Pirineu. Així, encara no dos mesos després 
de prendre possessió, el Govern va decidir impulsar un 
Pla director del sistema costaner, que té com a princicpal 
objectiu preservar de la urbanització aquells espais del 
litoral que encara romanen lliures d'urbanització. El Pla, 
que afecta un total de 75 municipis costaners, és la 
iniciativa de planejament supramunicipal més ambiciosa 
d'enqa de I'aprovació del Pla general metropolita de 1976. 
Per desenvolupar la normativa específica de paisatge s'ha 
creat la Direcció General dlArquitectura i Paisatge, la qual 
adaptara la legislació catalana a les determinacions de la 
Carta europea del paisatge, elaborada pel Consell d'Europa. 
Per aixd proposem dotar-nos dels instruments 
administratius i financers següents: 
Els catalegs del paisatge que, d'acord amb el que 
estableix la Carta eurobea, han de servir a tall de 
diagnostic. 
Els objectius de qualitat paisatgística per a cada Brea 
o unitat de paisatge, que passaran a formar part dels 
plans territorials. 
Un programa d'intervencions de caracter exemplificador 
en materia de paisatge que podria ser finanqat mitjanqant 
un gravamen sobre les construccions d'interes públic 
EL PAISATGE I LA GESTIO DEL TERRITORI 
que es facin sobre sol no urbanitzable (infraestructures i 
altres usos no agraris). 
El nostre interes no és normativitzar paisatge, sinó establir 
instruments perque les administracions interessades (i 
en particular els ajuntaments) puguin intervenir 
eficaqment en la seva gestió. 
Vet aquí algunes de les iniciatives que, en materia de 
paisatge i gestió del territori esta impulsant el Govern 
que ara inicia la marxa a Catalunya. Una Última reflexió 
per acabar: les polítiques de gestió del territori a les quals 
s'ha fet referencia tenen per objecte, com ja s'ha dit, la 
preservació dels valors paisatgístics. Ara bé, tornant als 
nostres postulats inicials, cal recordar que aquestes 
polítiques nomes tindran exit, en la seva aplicació, si 
reconeixen els valors simbolics que el paisatge té per a 
les col.lectivitats locals a cada racó del país. 
Així, en I'aplicació de les noves polítiques de gestió del 
territori caldra tenir una consideració exquisida cap a 
aquesta percepció. I cada intervenció -urbanística, 
infraestructural, energetica- haura d'anar acompanyada 
de I'oportú procés de debat i concertació ciutadana, en el 
qual els aspectes paisatgístics hauran de tenir una 
importancia essencial. Així, la transformació del paisatge 
en lloc de ser motiu de conflicte es convertira en el punt 
de trobada. 


El paisatge i la gestió del territori

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert