Fusté, Sara

Revistes Catalanes amb Accés Obert

14 15
Persones
Un any fora  
del CIC
Sara Fusté i Mach 
Antiga alumna de  
CIC Escola de Batxillerats 
conferència o classe magistral de grans cuiners de 
renom internacional, com ara Martín Berasategui, 
Ferran Adrià, Massimo Botura, etc.
Tenia un pla B que consistia a combinar el grau de 
dietètica i nutrició amb un cicle de grau superior de 
cuina –fins aleshores l’única opció que hi havia-, però 
no hagués estat el mateix. Una altra possibilitat que 
m’havia passat pel cap era marxar un any al Regne 
Unit o als Estats Units a treballar i aprendre bé la 
llengua anglesa, ja que en realitat no hi havia cap grau 
que m’engresqués, però, a vegades, les casualitats de 
la vida fa que les coses et surtin com havies planejat.
Òbviament, estudiar allò que volia implicava haver 
de fer alguns sacrificis. Vaig haver de deixar el futbol, 
l’equip on jugava des dels 11 anys, el Futbol Club 
que l’horari sigui més extens que la gran majoria 
de carreres i que, per tant, tingui una gran part del 
temps ocupat i no tingui gaire temps per  avorrir-me.
Tot i això, no em penedeixo gens de la decisió que 
vaig prendre ara fa poc més d’un any. Tots els canvis 
i petits sacrificis que he hagut de fer de moment han 
valgut la pena, ara estic vivint en una ciutat nova per 
mi que és una preciositat (si no plou!), estudiant un 
grau i aprenent una professió que m’apassiona, al 
millor lloc que hi pot haver... Com veieu,  la meva 
experiència és molt bona en tots els sentits i espero 
que segueixi així.
Tot just ara fa un any que vaig acabar el batxillerat de 
ciències de la salut a CIC Escola de Batxillerats. Les 
notes obtingudes i les de la selectivitat em perme-
tien escollir els estudis que volgués, però tenia molt 
clares dues coses: volia estudiar cuina i que alhora els 
estudis fossin universitaris. La veritat és que he tingut 
molta sort, actualment estic cursant gastronomia i arts 
culinàries al País Basc, concretament a Donosti (Sant 
Sebastià) i, si tot va bé, formaré part de la primera 
promoció que en sortirà. Realment estic molt contenta, 
ja que semblen uns estudis fets a la meva mida: just 
l’any que em tocava entrar a la universitat, es va 
crear un nou grau a la Universitat de Mondragon que 
coincideix exactament amb les meves necessitats i 
desitjos. És clar que no podia deixar passar aquesta 
oportunitat. Allà sóc ben afortunada, ja que em formen 
professors molt bons, i de tant en tant rebem alguna 
Barcelona. Els amics, saps que no els deixaràs, però 
vulguis que no, no els podràs veure tan sovint i és 
probable que les relacions es refredin. Evidentment 
vaig haver de deixar casa meva i la ciutat on vivia 
des que vaig néixer. Tot i això no em puc pas queixar. 
Donosti és força semblant a Barcelona: són ciutats 
agradables, boniques, amb mar, on molta gent hi 
voldria viure. Donosti és més petita, t’hi pots moure 
fàcilment a peu o amb bici i no cal utilitzar tant el 
transport públic, a diferència de Barcelona. Per 
contra, el clima és força pitjor que el de la capital 
catalana, amb pluges abundants, fred, vent i humitat, 
però tot és qüestió d’acostumar-s’hi i de comprar-se 
un bon paraigua.
Tot just aquest setembre passat vaig iniciar el segon 
curs i, com calia esperar, ara tot és molt més fàcil 
que no pas quan vaig començar. Pel que fa als 
estudis, el fet d’haver cursat, com he dit, el batxi-
llerat de ciències de la salut a la Institució Cultural 
del CIC, m’ha ajudat i m’està ajudant en assigna-
tures com estadística, biologia o fisicoquímica 
alimentària. Totes les pràctiques realitzades al labo-
ratori durant aquests dos anys de batxillerat, tant 
de biologia com de química, i la dinàmica apresa, 
també em serviran en un futur pròxim si vull escollir 
seguir la branca de recerca.
El fet d’estudiar lluny de casa comporta inevitable-
ment canvis. Crec que el més radical és viure fora, 
lluny de la família, independitzar-se, encara que no 
seria ben bé aquesta la paraula, ja que en el meu 
cas són els pares els que em segueixen mantenint. 
Això implica assumir una sèrie de responsabilitats, la 
majoria de les quals fins ara em passaven desaper-
cebudes, com poden ser, entre moltes altres, posar 
rentadores, comprar, netejar el pis,  fer el menjar, fer 
una bona distribució dels diners de què disposes, etc. 
Però no tot són desavantatges. Després de l’eufòria 
inicial que suposa anar a viure en un pis d’estudi-
ants, sense que els pares et controlin, fent els teus 
propis horaris, etc., hi ha també un període d’adap-
tació complicat. La gent, la ciutat, el clima, la llengua, 
la cultura, tot i que com ja he dit, en el meu cas, he 
tingut molta sort. També, el fet que la major part de 
la meva carrera s’avaluï quant a la pràctica, comporta 


Un any fora del CIC

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert