Perea, Maria Pilar

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Maria Pilar Perea: Narcís Iglésias, Els inicis del Diccionari català-valencià-balear
Ressenyes 119
Sempre és benvinguda la publicació d’un epistolari. L’exhumació de documents
privats entre dos corresponsals, en especial quan es té la sort de poder reunir tant les
cartes d’anada com les de tornada, aporta una llum nova a la microhistòria dels
personatges i esdevé una eina útil per reconstruir relacions personals i per obtenir
informació de primera mà sobre fets, temes i opinions dels quals, sense aquest mitjà,
s’hauria tingut una informació nul·la o molt reduïda.
Narcís Iglésias, dos anys després de publicar l’Epistolari de l’Oficina Romànica
(Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006), on va donar a conèixer
els documents relacionats amb Josep Calveras i l’Oficina Romànica de Lingüística i
Literatura, posa a l’abast dels lectors el que ja prometia en aquell primer volum:
l’edició de les cartes que Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll van intercanviar
amb Josep Calveras, en aquest cas, com s’indica en el títol de llibre, per aportar
noves dades sobre els inicis del Diccionari català-valencià-balear.
Les missives –una selecció, però– van precedides d’un estudi introductori que
s’obre amb una afirmació ben reeixida: «El Diccionari català-valencià-balear té una
història plena de possibilitats». La voluntat primera de l’autor és il·lustrar, mitjançant
l’epistolari, que el Diccionari hauria pogut arribar a ser una publicació de l’Oficina
Romànica si la conjuntura històrica i un posterior acord entre Alcover, Moll i Calveras,
que no es va arribar a produir, ho haguessin permès. Un segon objectiu és destacar el
paper de Calveras com a primer receptor –i lector– de les produccions preliminars de
l’Obra del Diccionari i alhora mostrar l’aprofitament que va treure de les informacions
lexicogràfiques que Moll incorporà en les seves cartes, molt sovint com a resposta als
seus requeriments. Des d’aquesta perspectiva, és ben interessant la comparació
intertextual que l’autor ofereix, en el segon apartat de l’estudi introductori, quan
confronta el contingut d’algunes de les cartes d’Alcover, i sobretot de Moll, amb els
textos que Calveras redactà en forma de Consultes de Llenguatge, que aparegueren en
un primer moment a Catalunya social i que tingueren continuïtat en diversos números
de la segona època del Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, aleshores dirigit
per Moll. «Apoyar», «firmar, signar, subsignar», «groller, grosser» o «resar» són
algunes de les mostres lèxiques que permeten descobrir la influència que el filòleg
menorquí exercí en força de les opinions lingüístiques de Calveras. 
Narcís IGLÉSIAS
Els inicis del Diccionari català-valencià-balear a 
través de l’epistolari d’A. M. Alcover i F. de B. Moll
amb J. Calveras
Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008,
137 p., 14 €
115-133  Ressenyes:083.qxd  16/06/2009  11:12  Página 119    (Negro/Black plancha)
Malgrat l’edició de 95 documents epistolars, hem de lamentar que aquesta xifra
constitueixi solament un 38 % del total de cartes (se n’han conservat 256), xifra que
ja suggereix que el lector pot trobar llacunes i salts entre cartes que no tenen
resposta (i que en realitat existeixen) i que provoquen, en alguns casos, la pèrdua
del fil argumental. El criteri d’Iglésias ha estat seleccionar les «cartes amb més
interès». El problema és que aquest concepte és molt relatiu, atès que l’interès de
l’autor no sempre coincideix amb l’interès d’un hipotètic lector. En aquest sentit, el
contingut de les cartes aporta ben poca llum a altres temes que s’hi esmunyen, com
ara la història de la publicació de La flexió verbal en els dialectes catalans, que veié
la llum, entre el 1928 i el 1932, gràcies als esforços de Francesc de B. Moll.
Tampoc no hi apareixen reflectits els complexos viaranys de la trajectòria
primerenca del Diccionari, en forma de negociacions múltiples, entre els anys 1928
i 1930, que semblaven conduir a l’assumpció de la publicació del Diccionari per
part de l’Oficina Romànica. Aquests fets són descrits amb una certa extensió en
l’apartat I de la introducció –«El DCVB com a projecte d’“obra pròpia” de
l’Oficina Romànica»–, però el recurs a resumir el contingut de diverses cartes o a
extreure citacions de lletres que a la fi romanen inèdites, dóna també sensació
d’incompleció. Els dos contractes que apareixen al final de l’obra en forma
d’annexos, bé que interessants, queden coixos sense el suport de les cartes creuades
entre Calveras i Moll. Cal tenir en compte, per posar un exemple, que entre la carta
[41] (10.X.1929) i la carta [42] (19.XI.1929), que Moll adreçà a Calveras, n’hi ha 6,
que Calveras va dirigir a Moll (10.X.1929, 16.X.1929, 18.X.1929, 28.X.1929,
1.XI.1929 i 15.XI.1929), que han romàs inèdites i que es conserven en el llegat
Alcover-Moll. D’altra banda, la relació de cartes que apareix entre les pàgines 48 i
51 hauria d’haver recollit no sols la llista de les que l’autor publica, sinó el conjunt
total de documents, tot marcant amb un asterisc, si calia, les que inclou en el volum.
D’aquesta manera, malgrat no estar complet quant al contingut, el lector té una
visió global de l’abast temporal de l’epistolari.
En contrapartida, la selecció de cartes és ben útil per il·lustrar la segona part de
la introducció, relacionada amb el lèxic, i especialment el subapartat dedicat a «El
fons lexicogràfic del DCVB, una font del discurs lingüístic calverià», i potser
aquest va ser l’interès primordial que va moure l’autor a l’hora de fer la selecció
epistolar. O, fins i tot, en aquesta tria, hi va tenir a veure l’extensió que el volum
hauria adquirit si s’hagués publicat la totalitat de l’epistolari. En qualsevol cas, i
malgrat tot, aquesta hauria estat la solució més adient. Si un llibre obre tot un món
de possibilitats al lector, la tria d’unes cartes mostra sols una part de la realitat,
sense permetre al lector d’accedir-ne a la totalitat.
En darrer terme, cal matisar algunes afirmacions preliminars que l’autor fa quan
es refereix a l’enfrontament entre Alcover i Fabra. Tots dos van tenir dues visions
ben diferents de la llengua i de la seva normativització, fet que es traduí òbviament
en el contingut dels dos reculls lexicogràfics que van publicar, els quals estan
associats, des de la perspectiva actual, a una tendència descriptiva, en el primer cas,
i a una tendència normativa, en el segon. Aquest fet, juntament amb la confrontació
Ressenyes 120
Els Marges 88, Primavera 2009, Barcelona, ISSN 0210-0452
115-133  Ressenyes:083.qxd  16/06/2009  11:12  Página 120    (Negro/Black plancha)
Maria Pilar Perea: Narcís Iglésias, Els inicis del Diccionari català-valencià-balear
Ressenyes 121
de dues personalitats i de dos entorns ben oposats, va desembocar en un trencament
de relacions i amb el replegament del Diccionari d’Alcover cap a terres
mallorquines. Si aquests fets no són qüestionables, el que no és cert, com afirma
Iglésias, és que «Alcover en persona va arribar a manipular els materials lingüístics
que havia copsat [sic, tenint en compte que, com és ben sabut, no els va agafar al
vol, sinó mitjançant enquestes] de la llengua espontània de tot l’àmbit lingüístic i
que havia recopilat de textos antics per combatre Pompeu Fabra i el procés de
codificació de la llengua» (p. 5-6). Aquesta afirmació tan taxativa, sense cap prova
que la justifiqui, respon, un cop més, als tòpics tan mastegats (i ja una mica suats)
que giren a l’entorn d’Alcover i de Fabra; del primer, a més d’ésser el vençut, se’n
fa llenya encara ara i se l’erigeix en el paradigma de l’oposició a Fabra i al procés
de codificació. Com a dialectòleg, Alcover no va «manipular» cap dada; només va
tenir el desencert d’anticipar-se cent anys a les tendències lexicogràfiques actuals
amb la seva dèria de redactar un diccionari descriptiu, i de fer-ho en un moment
inoportú i per a un país que no el va arribar a entendre. L’afirmació d’Iglésias,
«l’aparició del DCVB, en canvi, desbordà les necessitats, exigències i sensibilitats
de la seva època» (p. 19) sembla concordar amb el nostre comentari.
Amb tot, aquest epistolari és una eina ben útil per conèixer més detalls d’un
projecte cabdal per a la llengua catalana, dels seus artífexs i alhora de la
personalitat, encara no prou reconeguda, de Josep Calveras, com també de la seva
aportació al estudis lingüístics de l’època.
Maria Pilar Perea
Universitat de Barcelona
115-133  Ressenyes:083.qxd  16/06/2009  11:12  Página 121    (Negro/Black plancha)


Narcís Iglésias, Els inicis del Diccionari català-valencià-balear a través de l’epistolari d’A. M. Alcover i F. de B. Moll amb J. Calveras

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert