Ribes, J.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

da con respecto a T. minuta (según AUBERT, 
1963). En los machos (figs. lA,  1B y 1C) el 
pene (specillum) y los paraproctos no sobre- 
pasan el ápice del epiprocto, que es reducido 
y piriforme, y los cercos son, aproximada- 
mente, el doble de largos que anchos. En las 
hembras (fig. ID) la placa genital es lobulada 
y tiene desarrollo variable, pudiendo llegar 
hasta la mitad del octavo esternito y, en algún 
caso, cuando el abdomen está contraido, has- 
ta el borde posterior del mismo; las placas 
subanales son parecidas a las de T. zavattarii 
(según CONSIGLIO, 1956). 
En conclusión, para los ejemplares de Ty- 
rrhenoleuctra de Menorca no puede darse 
una identificación bionómica en tanto no sea 
revisada la sistemática del género. Estos 
ejemplares deberían ser comparados directa- 
mente con los de las otras regiones a fin de 
que puedan ajustarse a una u otra especie con 
mayor seguridad, permitiendo igualmente 
apreciar, si las hay, diferencias significativas, 
aportando así nuevos datos al conocimiento 
del proceso de especiación del género y su 
distribución biogeográfica. 
AGRADECIMIENTOS 
Deseo expresar mi agradecimiento a la Dra. Ma ~ n -  
gels Puig, quien me asesor6 ampliamente durante la 
elaboración de esta nota, y a mis amigos J.L. Pretus y 
C. Cloquells que colaboraron conmigo en la recolec- 
ción de material. 
ABSTRACT 
The genus Tyrrhenoleuctra (Insecta, Plecoptera) in 
Minorca.- The main aspects of the morphology of 
specimens of Tyrrhenoleuctra (Consiglio, 1957) found 
in Minorca are described. The geographical distribu- 
tion of this genus is very interesting and this citation 
widens it. Only three species of Tyrrhenoleuctra are 
known for the Mediterranean basin and they have 
been found in northern Africa, southern Spain and 
the islands of Corsica and Sardinia. 
Key words: Tyrrhenoleuctra, Plecoptera, Minorca. 
AUBERT, J., 1963. Les Plécopteres des cours d'eau 
temporaires de la péninsule ibérique. Mitt. Sch- 
weiz. Ent. Ges.,  35: 301-315. 
CONSIGLIO, C., 1956. Note su1 genere Strobliella Kla- 
palek (Plecoptera) Mem. Soc. Ent. It., 35: 81-91. 
Pons, L., 1986. Presencia en Menorca del género Tyrrhenoleuctra (Insecta, Plecoptera). Misc. Zool., 10: 380-382. 
(Rebut: 7-N-86) 
Llorenc Pons, Cami des Castell249 4O-B, Ma6, Illes Balears, Espanya. 
CITA D'UN REPRESENTANT DE LA FAMILIA CERATOCOMBIDAE 
DOHRN, 1859, SENSU STYS, 1970 (INSECTA, HETEROPTERA) A LA 
PEN~NSULA IBERICA 
STYS & KERZHNER (1975) divideixen els He- dea Reuter, 1910, que compren cinc famílies: 
teropters en set infraordres i COBBEN (1978) Ceratocombidae Dohrn, 1859, Dipsocoridae 
els agrupa en nou, que anomena llinatges (en Dohrn, 1859 (=Cryptostemmatidae McAtee 
angles: "lines"). Un d'aquests alts taxons és & Malloch, 1925), Hypsipterygidae Drake, 
el dels Dipsocoromorpha Miyamoto, 1961, 1961, Schizopteridae Reuter, 1891, i Stem- 
incloent només la superfamília Dipsocoroi- mocryptidae Stys, 1983. Només les dues pri- 
meres tenen representants paleartics occi- 
dental~, si bé fins ara no se n'havia trobat cap 
a la península Ibkrica. Abans del treball de 
STYS (1970) ambdues famílies apareixien en- 
globades amb el nom de Cryptostemmatidae 
(=Dipsocoridae). Llurs caracters comuns 
són els següents: insectes delicats, petits, de 
talla inferior a 2,6 mm; depredadors; cos cb- 
nic; antenes de quatre artells, amb els dos pri- 
mers gruixuts i els dos darrers molt prims, do- 
tades de pels llargs setifomes; orificis no visi- 
bles. Se separen, pero, d'aquesta manera: 
1. Fam. Ceratocombidae Dohrn.- Rostre 
llarg i prim, atenyent almenys la vora poste- 
rior de les mesocoxes. Fractura costal dels he- 
melitres tot just visible o interrompent només 
la venació marginal. Abdomen del mascle si- 
mktric; pigbfor i tres parells de paramers tam- 
bé. 
2. Fam. Dipsocoridae Dohrn.- Rostre 
curt i gruixut, atenyent com a mhxim la vora 
anterior de les mesocoxes. Fractura costal 
dels hemelitres molt palesa, endinsant-se for- 
$a. Abdomen del mascle amb asimetria es- 
querra ben marcada; pigbfor i un pare11 de pa- 
ramers també asimktrics. 
En demanar a Stys informació d'eventuals 
dades iberiques sobre aquestes dues famílies 
l'esmentat especialista digué (16-VII-83, in 
litt.) que no en coneixia cap citació, pero con- 
siderant . l'area general de Cryptostemma 
.(Dipsocoridae) i de Ceratocombus (Cerato- 
combidae) estava segur que tots dos generes 
s'havien de trobar dins la zona geografica 
qüestionada. Qui aixb signa ha efectuat així 
mateix profuses i infructuoses recerques bi- 
bliografique~ referides al tema i, a més, ha 
tingut la col.laboració inapreciable de l'he- 
mipterbleg M. Baena, el qual, amb més exit, 
ha trobat una citació que ha passat desaperce- 
buda a tothom, no ha estat inventariada en- 
lloc i que Stys ignorava. Es tracta versem- 
blantment de la primera referencia iberica de 
Ceratocombus coleoptratus, que apareix en 
una simple llista d'hemípters dels voltants de 
Saragossa, publicada per ARDID DE ACHA 
(1903.) i que, per altra part, hom no ha pogut 
pas verificar. Quant a l'asseveració de l'autor 
txec, cal corroborar, doncs, que s'ha acom- 
Fig. 1. Ceratocombus coleoptratus (Ze.) O :  forma 
braquíptera allargada, de Talarn; la fletxa assenyala 
la rninsa fractura costal. 
Ceratocombus coleoptratus ( Z e . )  O: long bra- 
chypterous form, from Talarn; arrow showing the im- 
perceptible costal fracture. 
plert com el1 vaticinava, ja que la Dra. M. 
Rambla, especialista en opilionids, lliura 
també al sotasignat una mostra presa a Ta- 
larn, Els Terrissos (Pallars Jussa), Catalunya 
septentrional prepirinenca, 26-1x40, amb 
dos heteropters, l'antocbrid Xylocoris (Stic- 
tosynechia) maculipennis Ba. i dues femelles i 
una nimfa V, braquípteres allargades, de Ce- 
ratocombus coleoptratus (Ze.), element eu- 
rosiberia-mediterrani. Aquesta troballa es- 
devé, doncs, la segona citació iberica i l'única 
comprovable d'un representant dels Dipso- 
coromorpha. D'altra banda l'espkcie esmen- 
tada no resulta gaire difícil d'identificar, puix 
que és la més grossa del genere i es caracterit- 
za per les dues cel.les quasi iguals que hi ha 
darrere la imperceptible fractura costal dels 
hemelitres (fig. 1). Un altre tret típic de la 
dita especie és que presenta una forma ma- 
crbptera i tres formes branquípteres diferents 
quant a l'amplada i longitud elitrals (LINNA- 
VUORI, 1958). 
Pel que fa a l'ecologia (Stys, in litt., supra) 
el genere Ceratocombus viu entre la fullaraca 
descomposta d'agulles de coníferes en indrets 
humits, particularment si hi ha Sphagnum o Key words: Ceratocombus coieoptratus, Ceratocorn- 
molsa flonja, pero també a la fullaraca grossa bidae> Iberian Peninsula. 
o de falgueres, amb arrels d'aquestes o d'al- 
tres plantes, sempre en un grau més o RESUMEN 
menys elevat de descomposició. El genere 
Cryptostemma, en canvi, es troba sota pedres Hallazgo ibérico de un representante de la familia Ce- 
o en espais intersticials, als arenys de torrents ratocombidae Dohrn, 1859, sensu Stys, 1970 (Insecta, 
d'aigua neta, just a l'horitzó encara humit, bé Heteroptera).- Se comenta el hallazgo de Ceratocom- 
bus coleoptratus (Ze.) ,  capturado en Talam (Pallars que en racons On no hi aigua; en 'Ones jussA), Cataluña septentrional prepirenaica, al tiem- 
inundades, empero tothora a recer de l'aigua. po que se ,,hUrna una cita del mismo de ARDID DE 
Ambdós microhabitats es caracteritzen per ACHA (1903), desconocida por todos los recopilado- 
tenir un grau d'humitat suficient i sobretot res. La captura parece ser, pues, la segunda cita para 
per la de nom~rosos espais intersti- la Península Ibérica del infraorden Dipsocoromorpha y, desde luego, la única verificable. Se da, asimismo, 
cials. *lgunes d'aquestes cOnsideraciOns són una clave de separación de las dos familias paleárticas 
exposades així mateix per WAGNER (1967) i occidentales Ceratocombidae y Dipsocoridae y se in- 
TAMANINI (1979). cluyen datos ecológicos de ambas. 
Ara cal esperar la troballa d'un represen- 
tant del genere Cryptostemma, amb la qual 
cosa es completarien totes les famílies d'hete- BIBLIOaRAFfA 
rbpters de distribució probable a l'area ibkri- 
ARDID DE ACHA, M,, 1903, Excursión del día 27 de 
ca. octubre de 1903. Bol. Soc. Arag. Cienc. Nat., 2: 
269-273. 
COBBEN, R.H., 1978. Evolutionary trends in Heterop- 
AGRAIMENTS tera. Part II. Mouthpart-structures and feeding 
strategies. Wageningen. 
Expresso el meu sincer agra,ment a la M, Ram- LINNAWORI, R., 1958. Fam. Cryptostemmatidae. In: lllustrierte Bestimmungstabellen der Wanzen. II. 
bla per la emprat en Vol, 3: 5-11. W. Stichel Ed. Berlin-Hermsdorf. 
aquest treball i així mateix al company M. Baena 
(Cordova), a qui dec I'amical informació de la publi- S n s ,  p., 1970. On the morphology and classification 
cació d'Ardid de Acha. of the family Dipsocoridae s.l., with particular re- ference to the genus Hypsipteryx Drake (Het.). 
Acta ent. bohemosl., 67: 21-46. 
$rus, P. & KERZHNER, I.M., 1975. The rank and no- 
ABSTRACT menclature of Iiigher taxa in recent Heteroptera. 
Acta ent. bohemosl., 72: 65-79. 
lberian record of a Ceratocombidae Dohrn, 1859 (In- TAMANINI, L., 1979. Eterotteri acquatici (Heteropte- 
secta, Heteroptera). Ceratocombus coleoptratus (Ze.) ra: Gerromorpha, Nepomorpha). Guide per il ri- 
has been found at Talarn (Pallars JussA), Northern conoscimento delle specie animali delle acque in- 
Catalonia, Spain. It is the second Iberian citation of a terne italiane. Cons. Naz. Ricerche, AQ 1/45: 1- 
species of the infraorder Dipsocoromorpha (family 106. 
Ceratocornbidae), being the first by Ardid de Acha in WAGNER, E., 1967. Die Tierwelt Deutschlands und 
1903. The characteristics and ecological data of the der angrenzenden Meerestei1e.- Wanzen oder He; 
two western palaearctic families of this infraorder are teropteren. 11. Cimicomorpha. Vol. 55: 1-179. Veb 
presented. Gustav Fischer Verlag Jena. 
Ribes, J., 1986. Cita d'un representant de la família Ceratocombidae Dohrn, 1859, sensu Stys, 1970 (Insecta, 
Heteroptera) a la península Iberica. Misc. Zool., 10: 382-384. 
(Rebut: 14-X-85) 
Jordi Ribes, c/ Valencia 123-125, 08011 Barcelona, Espanya. 
3 84 


Cita d'un representant de la família Ceratocombidae Dohrn, 1859, sensu Stys, 1970 (Insecta, Heteroptera) a la península ibèrica

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert