Germà Colon exposa el cas del verb "empomar" com a exemple del conjunt de termes estigmatitzats com a dialectals. L'expressió, en català, del concepte 'agafar al vol un objecte; emparar alguna cosa que va enlaire' queda bandejada dels diccionaris normatius, que només recullen el mot amb el significat d''agafar (una cosa) pel pom'. L'autor exposa l'etimologia de la paraula i la compara a altres termes que han fet més o menys fortuna arreu del domini lingüísitic. Tot i la constatació que "empomar" és, d'aquest conjunt d'expressions, la que "posseeix una genealogia més antiga", el mot s'erigeix en exemple del "tractament diferent que en la nostra lexicografia oficial reben els mots del nord i els del sud, i sovint els de les Illes"
