Sobre la base del treball etnogràfic entre els Hare Krisna, analitzo el cos com a símbol religiós i des d’una perspectiva essencialment materialista. Això implica estudiar com els processos i significats de l’experiència religiosa són mediatitzats i modulats per les representacions i les regles sobre el cos imperants en aquest moviment.
Partint de la negació del cos propi associat al “món material” i de la identificació de la identitat personal amb l’esperit, reflexiono sobre com l’estructura ideològica, organitzativa i normativa institucional regeix les dinàmiques cognitives, simbòliques i rituals relacionades amb la corporeïtat de les pràctiques dels Hare Krisna. Com dita estructura protagonitza la gestió ideològica i simbòlica del cos —vehicle místic per excel·lència i lloc on s’inscriu la utopia de realització espiritual. I com opera sobre la voluntat dels subjectes convertits, actius i “parlants” mitjançant el seu cos. En aquesta línia, l’èmfasi en el “cos polític” suposa aprofundir en els mecanismes de resocialització, motivació, compromís i control social activats pel moviment. Aquests mecanismes, tot imposant- se sobre els marcs d’experiència, percepció i acció semblen forjar la construcció de la identitat dels devots de Krisna, així com la reconstrucció modèlica de la memòria corporal en què es fonamenta.
Abstract
On the basis of ethnographic work among the Hare Krishna, I analyze the body as a religious symbol from an essentially materialist perspective; concretely, how religious experience is mediated, and its meanings modulated, by representations of the body and rules governing it within the Hare Krishna movement. Taking as my point of departure the negation of the body, which is associated with the “material world," and the identification of personal identity with the spirit, I consider the ways in which ideological, organizational and normative institutional structures shape cognitive, symbolic and ritual dynamics related to the corporeality of Hare Krishna practices.
The analysis focuses on the dominant role of these structures in the ideological and symbolic management of the body as mystical vehicle par excellence, the site on which the utopian goal of spiritual realization is inscribed; and how they transform converted subjects into active members of the movement who “speak” through their bodies. An analytic emphasis on the “body politic” permits a deeper understanding of the mechanisms of resocialization, motivation, commitment and social control through which the identity of Krishna devotees is forged. Superimposed on existing frames of experience, perception and action, these mechanisms appear to be responsible for the reconstruction of embodied memory in which the identity of Krishna devotees is grounded
