Parteixo aquí de la convicció que una obra d’història pot ser entesa com un testimoni discursiu (semivoluntari), surgit en una configuració sociocultural concreta (en aquest cas, la Monarquia Hispànica confessional de l’època del Barroc i d’hegemonia aristocràtica). Com sospesar la influència, explícita o implícita, de les diferents instàncies de poder i referents culturals que contribuïren a modelar la creació de les obres d’història? Per a això estudio el perfil sociopolític dels destinataris de 143 dedicatòries de texts escrits entre 1580 i 1684 als regnes peninsulars de la Monarquia d’Espanya. Analitzo també les afinitats electives que es donen entre tipus d’obres, llocs de procedència i destinataris preferents. Proposo així recòrrer una via poc transitada d’aproximació sociocultural a la historiografia, per a potenciar estudis posteriors més amplis.My point of departure is the assumption that a work of history can be understood as a (semi-voluntary) discursive sign emerging from a given socio-economic milieu (in this case, the confessional Spanish monarchy of the Baroque age, with an aristocratic hegemony). How the explicit or implicit influence of the different power centres and cultural referents which shaped the writing of history books is to be measured? This is the reason why I study the socio-political profile of the dedicatees of 143 dedications of texts written between 1580 and 1684 in the peninsular kingdoms of the Monarchy of Spain. I also analyze the elective affinities among types of books, places of origin and preferential dedicatees. I thus argue in favour of a neglected way of socio-cultural approach to historiography, with the purpose of promoting further, wider studies
