Comellas Casanova, Pere

Revistes Catalanes amb Accés Obert

El prestigiós sociolingüista Emili Boix-Fuster ens proposa aquesta vegada un assaig
molt personal força allunyat –pel que fa a estil i convencions, però no pas pel que fa
a preocupacions i sentit últim– de les seves línies de recerca habituals, darrerament
centrades en la transmissió lingüística en parelles mixtes. Civisme contra cinisme és,
en efecte, una mena de manual de civisme lingüístic i, com a tal, va merèixer el
premi de Civisme Serra i Moret 2010, atorgat per la Direcció General d’Acció Cívica
i Comunitària de la Generalitat catalana. El llibre, amb un to extremament amable i
conciliador, però alhora crític i reivindicatiu (un to assertiu, com diria l’autor), expo-
sa una sèrie d’aspectes relacionats amb les llengües i la convivència i proposa dife-
rents línies d’actuació per avançar cap a un món més respectuós i civilitzat pel que
fa a la gestió lingüística. 
Certament, en l’àmbit del civisme (com en molts altres) les qüestions lingüís-
tiques no se solen considerar prioritàries, i de fet, d’això també se n’exclama l’au-
tor: «En els tractats virtuosos apareix rarament o no apareix mai la llengua» (p.
19). L’assaig vol justament corregir una mica aquesta mancança a través de nou
perspectives diferents però sempre centrades en la llengua, cadascuna de les quals
ocupa un capítol. Cada capítol comença amb una suposada carta que planteja i
exemplifica, de manera personal i amb una clara implicació emocional, les qües-
tions que es tractaran tot seguit, i acaba amb una sèrie de propostes pràctiques. 
Boix-Fuster, després d’una introducció general que constitueix el capítol 1,
explora en el capítol 2 la interessant tensió entre identitats culturals, llibertat
individual, respecte per la diferència, integració o dret a la preservació de la prò-
pia cultura. Al costat, doncs, d’una defensa clara de la diversitat lingüística, es
pregunta coses com ara si és possible «esperar que els catalans es responsabilit-
zin del futur de la seva llengua històrica i de la diversitat lingüística?» (p. 32),
alhora que expressa amb contundència la convicció que el «somni monolingüe,
el somni de tornar a un hipotètic paradís perdut, no sols és inhumà sinó impossi-
ble». Jesús Tuson (a qui no per casualitat Boix-Fuster cita sovint i anomena mes-
tre) plana per aquestes pàgines, com també M. Carme Junyent, especialment en
les propostes didàctiques del final del capítol per tal de sensibilitzar a favor de
la diversitat.
Emili BOIX-FUSTER
Civisme contra cinisme: llengües per viure i conviure
Barcelona: Departament de Benestar Social i Família de la
Generalitat de Catalunya, 2012, 212 p.
Els Marges 99, Hivern 2013, Barcelona, ISSN 2339-8256, p. 120-129
Ressenyes 120
Pere Comelles Casanova: Emili Boix-Fuster. Civisme contra civisme
El capítol 3 s’ocupa de la cohabitació de català i castellà. L’autor hi repassa suc-
cintament la relació i sintetitza els posicionaments ideològics davant el contacte cul-
tural. Les propostes finals d’aquest capítol van en la línia de fer conscients els lec-
tors del paper que tenen avui català i castellà als territoris catalanoparlants.
El quart capítol se centra en l’anomenada diversitat interna, és a dir, en la gran
varietat de situacions sociolingüístiques que podem trobar en aquests territoris.
Aquesta diversitat porta l’autor a enunciar els sis reptes a què, segons Albert
Branchadell, s’enfronta la llengua catalana: desintegració, divisió, dissolució, deva-
luació, desaparició i domini, als quals l’autor n’afegeix el setè, desmobilització. Molt
interessant (i poc freqüent) és la consciència que el secessionisme no solament s’a-
limenta des del País Valencià, sinó que també «hi ha casos de desintegració des de
Catalunya, quan no es reconeixen com a propis i iguals tots els parlars del domini»
(p. 72). 
El capítol 5 es dedica a la qualitat lingüística (en el sentit de fer «servir la llen-
gua d’una manera socialment adequada, per exemple, amb un llenguatge no discri-
minatori segons el sexe, o amb un nivell de llenguatge accessible i clar per al ciuta-
dà», p. 108), un aspecte sens dubte central en un projecte de civisme. Boix-Fuster
critica els discursos suposadament racionalistes que pretenen que les llengües han de
ser simples instruments de comunicació i proposa les bones pràctiques lingüístiques
com a element central de civisme i convivència democràtica. 
El capítol 6 entra en una qüestió especialment sagnant: la tria de llengües. El lli-
bre exposa de nou el vell problema de l’anomenada «norma de subordinació o d’a-
daptació lingüística» (p. 122), intenta explicar-ne l’origen i proposa estratègies que
l’evitin i alhora evitin el malestar freqüent que per a molts parlants comporta man-
tenir-se en el català davant d’interlocutors castellanoparlants. En el capítol següent,
aborda la qüestió de la transmissió lingüística en famílies bilingües o multilingües.
Boix-Fuster hi sintetitza els resultats de les seves recerques, que ens donen tant
motius de preocupació (per exemple per l’abassegadora majoria de parelles mixtes
català-castellà que es relacionen en castellà) com d’esperança (a Catalunya, tant les
recerques quantitatives com les qualitatives apunten cap a una tria una mica més
freqüent del català amb els fills de parelles mixtes; no és el cas, però, a tots els ter-
ritoris).
El capítol 8 es dedica a la visibilitat del català en l’àmbit internacional. El llibre
exemplifica la freqüent indiferència (en alguns casos animadversió) d’alguns
al·loglots cap al català, entès com a obstacle o com a romanalla localista. Finalment,
el capítol 9 parla de l’aprenentatge de llengües estrangeres. L’autor critica que tan
sovint «llengua estrangera» vulgui dir exclusivament anglès, i es mostra partidari
d’obrir el ventall. També pensa que l’anglès podria arribar a ser nociu. Tanmateix,
lamenta el que considera un molt baix percentatge de parlants competents d’aquesta
llengua: «el 2009 un 21,7% de la població catalana afirmava poder parlar en anglès,
xifra molt baixa en un país que depèn massa del turisme i de les tres esses: sol, sexe
i sorra» (p. 177). Si més d’una cinquena part de la població és poc, implícitament
se’ns diu que tothom hauria de parlar anglès. 
Ressenyes 121
Les conclusions apunten cap a futurs que cal escriure i dels quals «no ens podem
desentendre», com faria «un parlant d’una llengua segura» (p. 194). Els catalano-
parlants estem, per a Boix-Fuster, en condicions de proposar un model de civisme
lingüístic, però per a això ens cal coratge i a més, «cal astúcia. L’astúcia de qui se
sap més feble, més vulnerable» (p. 203).
El llibre de Boix-Fuster torna a posar sobre la taula, aquest cop des d’una pers-
pectiva cívica, bona part de les preocupacions d’una sociolingüística catalana de
sempre compromesa amb la seva comunitat. Un esment especial mereixen les nom-
broses citacions i recomanacions bibliogràfiques: Boix-Fuster és, també en el sentit
de fer descobrir textos essencials i il·luminadors d’altres autors, un gran professor
(això sí: el sistema de remissions necessita una revisió). Podríem retreure-li un cert
–segur que conscient i volgut– catalanocentrisme en el sentit de plantejar els proble-
mes d’incivisme lingüístic sempre en relació amb les condicions del català, que no
són les condicions de bona part de les llengües en situació d’inseguretat. La norma-
litat a què aspira per al català sembla la normalitat dels estats, perquè estatals són
gairebé tots els referents a què apunta (les «llengües mitjanes» més citades tenen
estat propi: danès, txec, estonià, finès, holandès...). No cal dir que es tracta d’una
aspiració més que legítima, però aleshores segurament no pot ser universalitzable, és
a dir, no constitueix un model factible per a totes les llengües minoritzades (si les
llengües són cap a cinc mil, l’únic camí és construir cinc mil estats?). Necessitem
alternatives cíviques a aquest concepte de normalitat.
En síntesi, el llibre de Boix-Fuster és una lectura estimulant, del tot recomanable,
sobretot en un moment en què la convivència lingüística és una necessitat ineludible
de les nostres societats plurilingües.
Pere Comellas Casanova
Universitat de Barcelona
Ressenyes 122
Els Marges 99, Hivern 2013, Barcelona, ISSN 2339-8256, p. 120-129


Emili Boix-Fuster, Civisme contra cinisme

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert