Pujadas Martí, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CULTURES ESPORTIVES I 
VALORS SOCIALS. APUNTS 
SOBRE EL Vlll CONCRESO 
DE L~ASOCIACION 
ESPANOLA DE 
INVESTIGACION SOCIAL 
APLICADA AL DEPORTE A 
BARCELONA 
Els dies 21, 22 i 23 del mes d'oc- a terme els seus associats i altres inves- 
tubre se celebra a Barcelona, a la seu de tigadors de l'ambit esmentat. Aquest 
la Facultat de Psicologia, Cihcies de fet, tenint en compte que l'associació 
I'Educació i de 1'Esport Blanquerna de reuneix un nombre considerable d'e- 
la Universitat Ramon Llull, el VI11 Con- specialistes de gairebé tot 1'Estat i que 
greso de 1'AsociaciÓn Española de els seus congressos són oberts a investi- 
Investigación Social Aplicada al gadors no associats, atorga al certamen 
Deporte (AEISAD). Aquest congrés, que un caracter de miscel.lania prou repre- 
se celebra cada dos anys en una ciutat sentativa i serveix a una doble dimen- 
diferent de llEstat, esdevé amb tota sió indispensable des de qualsevol per- 
seguretat un aparador poliPdric d'allo spectiva científica: permet el debat i la 
que en l'imbit de la recerca en ciencies discussió al voltant de les recerques en 
humanes i socials referides a l'esport curs o bé ja culminades -en l'esfera 
s'esta desenvolupant, fonamental- epistemologica, metodolbgica, instru- 
ment, en el marc de 1'Estat espanyol. És mental i d'objecte d'estudi- i, alhora, fa 
evident que en el context de les cien- possible la difusió dels estudis entre 
cies de l'activitat física i de l'esport no especialistes de tot el territori de 1'Estat. 
aportem cap novetat si ens referim a 
1'AEISAD com una institució que s'ha Amb aquest escenari com a fona- 
convertit en un referent a 1'Estat pel ment, el congrés d'enguany es marca 
que fa a investigadors socials del com a objectiu el treball al voltant de la 
fenomen esportiu i de les activitats temitica sobre "Cultures esportives i 
físiques des que, ja fa més de setze valors socials", tenint en compte que - 
anys, aplega professionals i acadPmics tal com s'explicitava en la declaració 
d'aquest sector amb l'objectiu d'impul- d'intencions- "la tematica del Congrés 
sar la recerca, vetllar per la qualitat de se centra en la reflexió sobre les cul- L 
la investigació social en l'esport i divul- tures esportives i els valors socials, en $ 
gar, basicament amb el certamen bian- un moment d'evidents transforma- E U q
ual, els resultats dels estudis que duen cions sobre les estructures socials de l'e- 
181 ) 
sport tradicional i de l1emerg&ncia de 
noves tendencies en la practica i l'or- 
ganització de les activitats físiques" i 
que des d'aquest context d'estudi 
"l'anklisi de les diferents cultures 
esportives existents i dels valors socials 
que hi apareixen pot esdevenir un 
objecte d'estudi molt revelador". Dit 
d'una altra manera, els treballs presen- 
tats i les ponencies marc que els artic- 
ulaven s'inscrivien en la investigaci6 
sobre les transformacions que l'esport i 
l'activitat física han anat operant com a 
fenomen social en els darrers anys -cal 
no oblidar, perb, les aportacions en per- 
spectiva historiografica, ja significatives 
en aquesta edició-; unes transforma- 
cions vinculades a contextos culturals 
específics i emmirallades en uns valors 
canviants. Tenint en compte l'esport, 
cada vegada arnb més forsa, com un 
"fenomen social total", segons les 
diverses perspectives disciplinaries de la 
investigació social de les activitats 
físiques i de l'esport, la tematica del 
congrés era adequada a les preocupa- 
cions dels especialistes. Aquests espe- 
cialistes, en general, observen des d'im- 
bits d'abordatge científic diferents -les 
ciencies humanes i socials aplicades a 
l'esport- com s'esta operant una transi- 
ció real des d'una concepció del 
fenomen esportiu lligat a formes tan- 
cades i tradicionals propies del procés 
de modernització del món occidental, 
cap a noves f6mules més obertes, flex- 
ibles i menys rnormativitzades, vincu- 
lades a all6 que s'ha conegut com la 
postmodernitat. Aquesta situació, que 
sovint pot aportar una certa confusió 
C 
aparent, es dificil de comprendre i 
5 
c explicar sense tenir present lJexistPncia 
u 
de multiplicitat de cultures esportives i 
d'uns valors socials heterogenis i pro- 
jectats a traves de les diferents dinien- 
sions de l'activitat esportiva. 
Per tal d'abordar aquest marc 
temitic, el congres s'estructura en cinc 
Brees. Quatre d'aquestes cinc irees són 
clksiques en l'organització dels con- 
gressos de l'associació i s'identifiquen 
amb els ambits de recerca que tradi- 
cionalment i de manera fonamental 
han ocupat els interessos d'estudi dels 
investigadors de llAEISAI): esport i soci- 
etat, educació física, gestió esportiva i 
lleure esportiu. Per primera vegada, 
perb, el congrés de Barcelona incorpo- 
rava una nova area -vinculada a les 
Tecnologies de la Informaci6 i la 
Comunicació- amb la intenció d'aple- 
gar de manera transversal aportacions 
de caracter més instrumental i 
metodolbgic en l'imbit de la investi- 
gació social, específicament de l'esport 
i de l'activitat física. 
En total es presentaren més de 85 
comunicacions i pbsters, defensats per 
més de 130 inscrits, un fet que també 
constituí un salt respecte als congressos 
immediatament anteriors. Una rapidis- 
sima ullada als eixos temitics donii- 
nants entre les comunicacions presen- 
tades ens mostra de manera significati- 
va els interessos de recerca emergents 
dels especialistes a llEstat espanyol. I9e 
l'estudi de l'educació física, en 
destacaren sobretot la preocupació pels 
temes vinculats a la transmissió de val- 
ors en els processos d'ensenyament i 
d'aprenentatge i la imatge del cos en els 
joves i el seu tractament des de l'exper- 
iencia educativa. Pel que fa a l'area de 
gestió, és interessant veure corn 
emergeixen nous estudis sobre els val- 
ors en la gestió d'organitzacions, tre- 
balls sobre el voluntariat com una peca 
important en les organitzacions d'esde- 
veniments i la preocupació, ja clissica, 
per la relació entre les organitzacions 
esportives i les administracions 
públiques. Respecte a l'area de lleure 
esportiu, el tema dels valors socials i el 
turisme, naturalment, en foren protag- 
onistes, per bé que l'imbit del medi 
natural continua sent -com ja es deixa 
notar en altres edicions passades- el 
marc d'estudi de major interits. L'irea 
de societat i esport és la que rebé més 
comunicacions del congrés; tingué, 
malgrat la seva heterogenei'tat, alguns 
eixos temitics clau que foren objecte 
del mixim nombre d'aportacions: els 
temes d'identitat, nacionalisme i ide- 
ologies, la practica esportiva vinculada 
a sectors socials específics i poblacions 
en risc d'exclusió -certament molt 
destacat pel que fa al nombre de comu- 
nicacions en aquest certamen-, la con- 
strucció social del cos, l'estudi de 
processos histbrics -sobretot pel cas 
catala: Guerra Civil i transició 
democratica-, o la perspectiva de 
gitnere, entre d'altres. Finalment, quant 
a l'area de les TIC, les aportacions rela- 
cionades amb programaris especifics 
aplicats a la recerca i a la docitncia en 
educació física van esdevenir d'interits 
en un imbit innovador pel que fa a 
aquest tipus de congressos. 
Respecte a les conferitncies i 
ponitncies marc, el congrés de 
Barcelona incorporava aportacions 
prometedores. La conferencia inaugur- 
al, a carrec del socibleg de l'esport i cat- 
edratic emitrit de la Universitat d'Ham- 
burg Klaus Heinemann, versi sobre el 
mateix títol del congrés i apunti una 
reflexió reveladora al voltant del procés 
de construcció de les cultures 
esportives a Occident en les dues dar- 
reres centúries. En una lli66 inaugural 
d'aquestes característiques, un dels 
mitrits principals de Heinemann fou la 
seva capacitat per reflexionar al voltant 
del concepte de czlltzlrn esportiva, la for- 
mació histbrica de diferents tradicions 
segons els contextos diversos, i la seva 
incidhcia directa respecte a les 
desiguals realitats del present. Si com 
afirma Heinemann, "a Europa no exis- 
teix una única cultura de l'esport" i 
"cada país té la seva prbpia cultura, 
amb la seva filosofia, amb la seva ide- 
ologia, amb els seus valors (...)", aixo 
ens convida, els investigadors socials, a 
dotar-nos d'instruments per entendre 
aquestes diferitncies amb l'objectiu de 
poder interpretar millor el conjunt 
social. De fet, els continguts de les 
comunicacions que hem esbossat de 
manera molt rapida més amunt i els 
debats que suscitaren en cadascuna de 
les taules ja apuntaven en aquesta 
direcció. 
Algunes d'aquestes diferitncies, 
igualment, Canalitzaren des d'bptiques 
diferents en les ponitncies marc de 
cadascuna de les irees del congrés. Els 
experts convidats foren Javier Durin, 
de I'INEF de Madrid (societat); Vicente 
Gambau, de 1'INEF de Galicia (gestió); 
Jaume Cruz, de la Universitat Autbno- 
ma (gestió), i Socorro Rebollo, de la 
Universitat de Granada (lleure). En 
l'irea de les TIC, es pronunciaren dues 
conferitncies-tallers a carrec dels profes- 
sors Ander Chamarro i Xavier Sánchez, 
ambdós de la Universitat Ramon Llull, c 
sobre els programes At1as.Ti i Reference E 
U Mnnager, respectivament. El resultats q 
finals del congrés, esperancadors, 
reflectiren la vitalitat de la investigació 
social aplicada a l'esport en el marc 
general espanyol, la seva pluralitat, 
tant des de l'bptica dels enfocaments 
tematics com metodolbgics, i, sobretot, 
la necessitat ineludible de donar a 
aquest arnbit científic un major suport 
públic i privat per al seu desenvolupa- 
ment; és a dir, per millorar el nostre 
coneixement sobre un dels fenamens 
socials més estesos arreu del món. 
Xavier Pujadas 


Cultures esportives i valors socials: apunts sobre el VIII Congreso de l'Asociación Española de Investigación Social Aplicada al Deporte a Barcelona

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert