Marcet i Gisber, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Xavier Marcet i Gisber 
Muntanya i entorn de comunicació 
Cables de telecomunicacions. 
R. Moreno 
Els nous entorns de comunicació 
Les persones i els territoris tenim rnés o rnenys cornpetitivi- 
tat professional i economica segons la potencia del nostre 
entorn de cornunicació. Aquesta no és pas una novetat 
aportada per les tecnologies de la inforrnació i la cornunica- 
ció. El fet que un tren passés per una ciutat o per una altra 
en determinava absolutament el sentit de creixernent. Enca- 
ra avui en les infrastructures físiques aixo és així: no és el 
rnateix que un TGV deterrnini una area d'influencia o que I'ex- 
clogui. L'irnpacte econornic de les carreteres té una validesa 
similar i vincula o desconnecta trarns de territori. Aquesta 
cornunicació física ha tingut al llarg del segle la complemen- 
tarietat en un entorn de cornunicació virtual i la suma d'arnb- 
dós tipus de cornunicació ha esdevingut un factor clau d'exit 
per al desenvoluparnent territorial. Primer, aquesta cornple- 
rnentarietat entre la comunicació física i la virtual va ser 
molt senzilla, arnb el telegraf i arnb el telefon, pero, poste- 
riorment, arnb la revolució de les tecnologies de la inforrna- 
ció i la comunicació i, especialrnent arnb Internet, aquesta 
esrnentada cornplernentarietat resulta del tot decisiva . 
En I'arnbit de les organitzacions (ernpreses, institucions, enti- 
tats) les tecnologies de la inforrnació i la cornunicació han 
convertit la cornunicació en I'escenari professional. Per a 
rnoltes persones és rnés senzill treballar connectats des de 
casa seva a I'entorn de comunicació (Internet, aplicacions in- 
forrnatiques, bases de dades, eines de treball en xarxa, 
etc.) que no estar físicarnent al seu lloc de treball si, pel rno- 
tiu que sigui, a la feina no tenen accés a I'entorn de cornuni- 
cació. 
En la nova econornia del coneixernent la rigidesa tradicional 
de I'economia industrial respecte del treball i del temps es 
trenca. El rnés irnportant són els resultats, i per assolir-los 
ja no és imprescindible estar-se unes hores prefixades en un 
espai deterrninat. La socialització professional i la dinarnica 
organitzacional rnateixa continuen fent rnolt interessant i 
aconsellable la presencia física i I'intercanvi directe entre 
persones, pero allo que avui és una opció, abans era una 
determinació imprescindible. 
En aquestes organitzacions del coneixernent I'entorn de co- 
rnunicació es defineix corn un portal personal de cornunica- 
ció i coneixement írnodel B2E). Les persones, de fet, es 
posen a treballar, sobretot quan es connecten a la xarxa, i 
aixo és rnés irnportant que fitxar sirnbolicarnent en un rellot- 
ge a I'entrada de la feina. Aleshores és quan entren en una 
rnena d'oficina virtual, que s'han construit en part ells rnatei- 
xos, en la qual troben tot el que necessiten per a desenvolu- 
par les seves responsabilitats professionals i tarnbé les 
eines de cornunicació arnb les seves organitzacions, arnb 
els seus clients interns i externs, els instrurnents per a la rni- 
llora de les seves c?rnpetencies professionals i per a la for- 
rnació, un lloc des del qual accedeixen a bases de dades 
d'experts i de coneixernent i en el qual arnb un simple "clic" 
disposen de tot el que necessiten per poder treballar. La 
condició basica en aquest esquema és que la xarxa de tele- 
cornunicacions funcioni bé i que sigui potent, és a dir, que 
sigui de banda arnpla, ates que per la xarxa no flueix només 
la inforrnació sinó les aplicacions inforrnatiques que perme- 
ten treballar-hi, és a dir, allo que es coneix corn les solu- 
cions ASP. 
Les noves exclusions 
Per poder entendre bé que han de significar per a les con- 
trades de rnuntanya les tecnologies de la informació i la co- 
rnunicació, hern de captar prou bé que els passa a les 
organitzacions i als professionals. Les persones depenern 
professionalrnent del nostre entorn de comunicació. Si no 
tenirn connexió o ens falten les aplicacions, la nostra corn- 
petitivitat personal i col4ectiva disrninueix, exactarnent corn 
passa arnb les infraestructures físiques de cornunicació. La 
diferencia entre les infraestructures físiques de cornunicació 
i les infraestructures que perrneten la connexió virtual és 

1nstal.lació de cables. R. Moreno 
manda que es preveia fa cinc anys i, en conseqüencia, el 
rnodel de liberalització de telecornunicacions ha quedat 
cornpletarnent desequilibrat. Les inversions dels nous opera- 
d o r ~  no han arribat més enlla dels mercats rnadurs, és a dir, 
grans ciutats i zones d'activitat economica, i les inversions 
de I'operador dorninant han estat condicionades per les se- 
ves inversions en els mercats internacionals i les seves ope- 
racions de posicionarnent en la nova econornia. 
Logicarnent, les polítiques públiques de xarxa hauran d'anar 
acornpanyades d'estírnuls en la demanda, ja sigui via forrna- 
ció, via centres de difusió de les noves tecnologies als terri- 
toris i, en general, potenciant un desenvoluparnent 
econornic arnb un ús intensiu de les tecnologies de la infor- 
mació i la cornunicació. Sense demanda no hi ha xarxa sos- 
tenible, en canvi, sí que hi ha un indicador de posicionarnent 
feble en la nova econornia del coneixernent ernergent. 
El nou rnodel de servei universal arnb una xarxa d'lnternet 
funcional inclosa no es resoldra per les dinarniques del rner- 
cat. No ha estat historicament així per a les altres infraec- 
tructures, i en aquest cas tarnpoc no anira d'aquesta 
manera. El nou rnodel que lnternet porti al territori estara 
determinat per les polítiques públiques. La rnuntanya, per I'a- 
tomització poblacional i la seva orografia complicada, ne- 
cessitara politiques específiques perque sera la protagonista 
d'aquest petit percentatge de població i d'un gran percentat- 
ge de territori que queda fora dels rnapes de la banda arn- 
pla. Les iniciatives que en aquest mornent s'irnpulsen a I'Alt 
Urgell o al Ripolles ens han de servir corn a exernple per 
aprendre corn resoldre aquest repte a curt i rnitja terrninis. 
Nous models de desenvolupament a la 
muntanyal 
Els canvis que determinen el's nous entorns de cornunicació 
per als professionals i les organitzacions i tarnbé I'horitzó 
d'un servei universal d'lnternet ens permeten reflexionar so- 
bre els rnodels de desenvolupament a la rnuntanya, a Cata- 
lunya, basicarnent als Pirineus, des de perspectives rnés 
arnplies que les que determinen les tecnologies de la infor- 
rnació i la cornunicació rnateixes. El que perrneten les TIC 
és incidir directarnent en les possibilitats de rnodels alterna- 
tius, rnés sostenibles i a la vegada rnés solids per al pro- 
grés territorial. 
Per a resoldre el repte sera imprescindible, en primer Iloc, Les darreres decades han cornportat canvis rnolt significatius 
la cooperació interadrninistrativa entre els ajuntarnents (Lo- en les formes de vida de les poblacions de rnuntanya d'Euro- 
calret), la Generalitat i el Ministeri de Ciencia i Tecnologia, a pa i també dels Pirineus. S'ha prodint una certa estabilització 
fi d'evitar que tothorn busqui la solució pel seu cornpte i que dernografica arnb I'incrernent de les activitats terciaries i de 
al final ens quedern arnb possibilitats que siguin una col.lec- la construcció, rnentre que I'activitat industrial no ha crescut i 
ció d'experiencies que no portin a cap solució real, univer- les explotacions agropecuaries registren un retrocés. 
sal. Els recursos necessaris es poden assolir si es 
coordinen els esforcos. En segon Iloc, caldra una política El turisrne i la construcció relacionada arnb el fenomen de la 
clara del Ministeri a I'hora d'afrontar el repte del Servei Uni- segona i ,  a vegades, la tercera residencia han marcat el rno- 
versal i de definir la combinació d'agents i de tecnologies del de desenvoluparnent de rnuntanya dels darrers anys. 
que cal fer (avui clararnent decantada cap a solucions LMDS Sembla evident que es tracta d'un rnodel de desenvolupa- 
pero oberta a noves solucions de xarxa per al futur). La rnent dels Pirineus que necessita incrementar el valor afegit. 
cornbinació de polítiques públiques, de cooperació interad- A rnés de potenciar en conjunt els sectors productius tradi- 
rninistrativa i dels operadors implicats és I'única solució pos- cional~, vinculats al sector prirnari i iniciatives industrials di- 
sible per a un repte d'aquesta magnitud. verses, cal afavorir un sector serveis potent, vinculat als 
principals nuclis urbans. Un sector arnb capacitat d'oferir 
serveis avancats que perrnetin que les activitats econorni- 
ques associades siguin cornpetitives. El turisrne i també I'o- 
cupació de les segones residencies són, en aquest sentit, 
un element irnportant, encara que no I'únic. Pero un rnodel 
de segona residencia fornentat en un consurn irnportant de 
sol i una ocupació efectiva molt reduida al llarg de I'any (una 
rnitjana d'ocupació de 17 dies a la Cerdanya, segons estu- 
dis recents) comporta un rnukiplicador econornic rnolt baix a 
rnitja termini, i centra I'aportació de valor basicarnent en el 
procés de transforrnació del sol i de la construcció d'habitat- 
ges. ES un rnodel que genera petites unitats que a més de 
pertorbar el paisatge no estimula un desenvoluparnent inte- 
gral del territori. En realitat, es tracta de nuclis habitats per 
delegació, basats en I'ocupació eventual, sense capacitat de 
congregar iniciatives de serveis sostenibles al seu entorn. 
Davant d'aquest rnodel, que podríern titllar de rural, d'even- 
tual i de segona residencia, cal plantejar-se'n un altre que 
apunti a satisfer la nova societat que es va perfilant cada ve- 
gada arnb mes forca: horn proposa un rnodel que definiríern 
de residencia alternativa. Es tracta d'un nou concepte de 
cornplernentarietat entre metropoli i muntanya, o, si es vol, 
d'articulació entre una area densarnent poblada i una de po- 
blació dispersa. 
Aquest rnodel es basa en habitatges arnb alts estandards de 
qualitat i arnb capacitat d'estar plenarnent interconnectats 
arnb els altres habitatges d'una rnateixa familia. Superern el 
concepte de segona residencia i el substitu'im pel de resi- 
dencia alternativa (condicions que es poden equiparar al 
confort i a la banda arnpla en les telecornunicacions i a I'ús 
intensiu de les TIC per a I'activitat professional). Aquest rno- 
del busca un públic que valori els entorns naturals i en bus- 
qui la proxirnitat i I"accés rapid (a peu), pero que vulgui 
gaudir alhora d'un entorn de serveis propi d'una ciutat. Els 
serveis i la logística són els basics, els que es requereixen 
per a desenvolupar una activitat professional corn cal, per a 
gaudir d'un lleure culte, arnb infraestructures sanitaries, edu- 
catives i esportives de qualitat. Uns serveis i unes infraes- 
tructures que reprodueixin la rnateixa relació entre rnetropoli 
i rnuntanya que els nous professionals poden establir. És un 
rnodel integrat a la ciutat pero que ha d'oferir les condicio~ns 
de tranquil4itat i de cornunitat cohesionada que s'acosturnen 
a trobar a les viles petites. Es tracta de tracar un nou rnodel 
en que natura i cultura, natura i ciutat, natura i serveis siguin 
rnés compatibles i rnés sostenibles. És una nova aposta dle 
desenvoluparnent per a un públic preferentrnent professional 
que pot (i podra cada dia mes) ordenar el seu ternps profes- 
sional arnb rnajor llibertat (no ser esclau del rnodel 5+2, 
cinc dies de feina a la ciutat i dos dies de cap de setrnana a 
la segona residencia) i desenvolupar part de la seva activitat 
professional d'una manera deslocalitzada. És un rnodel que 
creu en el teletreball, en accessos a rnercats i plataforrnes 
relacionals centrades en la rnetropoli pero en un 
espai/ternps de producció flexible que no té per que ubicar- 
se perrnanentrnent en la rnetropoli. Pretendre substituir la 
rnetropoli és cornplicat, alrnenys avui; en canvi cornplernen- 
tar-la, prolongar-la, pot generar grans beneficis per al con- 
junt de territoris de Catalunya. La rnetropoli vertebra ciutat i 
rnuntanya; les dinarniques d'aillarnent no són sostenibles. 
Un rnodel que beu dels principis de la Catalunya-ciutat, o de 
la regió-ciutat, i que, sense substituir la rnetropoli, tot apos- 
tant per la qualitat de vida dels urbans i per I'accés a la natu- 
ra més genúina, significa alhora una irnportant injecció de 
vitalitat a la societat pirinenca. Cal donar el rnaxirn de facili- 
tats a I'establirnent d'una irnrnigració qualificada que no vol ni 
ha de trencar els vincles arnb la rnetropoli de procedencia. 
Per a fer realitat aquest concepte, rnés que discursos calen 
iniciatives ernpresarials i difondre correctarnent aquests rnis- 
satges entre els públics potencials. En el fons és un procés 
típic de marketing: estudiar el mercat (ara tenirn intuició de 
rnercat, nornés) i elaborar un marketing rnixt classic (pro- 
duct, price, prornotion, placernentl. 
E 
o 
w 
S 
Q) 
.m 
Q 
>r 
S 
Q 
w 
C 
Z 
ai 
a 
v, 
.- 
u 
.- 
c.' 
a, 
2 
2 
ai 
.- 
> 
X 
m 
d. 
rl 
0) 
d' 
E 
.¶ 
e 
u 
E N E L 
2; g .E 
W P 
Aquesta és una iniciativa que cal estimular des de les adrni- Connectar I'oferta de noves capacitats productives que es 
nistracions, a partir de les possibilitats que té de determinar poden ubicar a la rnuntanya, sense irnpedirnents de cornuni- 
les opcions urbanístiques i influir en les arquitectoniques, cació i arnb la demanda dels rnercats reals, és un repte irn- 
col.laborant en la difusió a la societat, afavorint un entorn de portant. Les polítiques d'ubicar centres de teletreball a 
serveis de qualitat que perrneti impulsar el nou rnodel i po- entorns rurals i de rnuntanya és positiva, especialrnent si no 
tenciant el desplegarnent de la banda arnpla a les ciutats, 
centres de serveis dels Pirineus. 
Al costat del rnodel ciutat-natura que busca donar rnés sos- 
tenibilitat a I'actual rnodel que pivota en la construcció de 
segones residencies i en el turisrne, cal afavorir un desenvo- 
luparnent endogen que aprofiti al rnaxirn les potencialitats de 
les tecnologies de la inforrnació i la cornunicació. Hern d'a- 
bandonar el topic que en I'econornia del coneixernent la pro- 
ducció es pot repartir per tot el territori de la rnateixa 
manera que es pot sembrar un carnp o ensucrar un pastís. 
No hi ha disserninació de I'activitat econornica. Al contrari, 
el rnón de les tecnologies de la inforrnació i la cornunicació 
obliden aquest repte de connexió arnb els rnercats reals. La 
tecnologia és imprescindible per a qualsevol negoci, pero 
per ella rnateixa no genera negoci. Cal establir incentius per 
a tenir ernpreses distribui'des en el conjunt del territori arnb 
pararnetres d'eficiencia rnolt cornpetitius i ponderar el factor 
positiu de fixar professionals altarnent qualificats en entorns 
rurals i de rnuntanya. Aquestes iniciatives han de perrnetre 
retenir, en entorns de rnuntanya, professionals que enten- 
guin el coneixernent corn el seu principal actiu. Aquecta es 
una condició basica per a assolir el segon objectiu: incre- 
mentar la cornpetitivitat de I'empresa ubicada a la muntanya 
gracies a una rnajor disposició de coneixernent, d'arnpla de 
banda i d'ús intensiu de les tecnologies de la inforrnació i la 
creix en entorns atapeits, en perírnetres de contacte huma cornunicació. 
intens. 
El rnodel ciutat-natura corn a reclarn de professionals de la 
D'aquí propostes com el 22@ de Barcelona que vol replicar rnetropoli s'ha de complementar arnb un rnodel de captació 
els rnodels de rnés exit dels Estats Units. Que hi hagi possi- i retenció de coneixernent per a la rnillora de la cornpetitivi- 
bilitat de desenvolupar una feina basada en el teletreball no tat de les ernpreses i explotacions agraries ubicades a la 
vol dir que aparegui un rnodel econornic que s'hi basi. Els rnuntanya. Les noves infraestructures són la clau per a 
ernprenedors dels Pirineus no ho tenen facil a I'hora d'irnpul- aquesta nova logística del coneixernent que ha de sostenir 
sar deterrninades iniciatives ernpresarials, no perque no tin- un rnodel de desenvoluparnent que no escindeixi el país en- 
guin banda arnpla, sinó perque I'accés i el posicionarnent als tre els qui estan connectats i els qui no ho estan. 
rnercats no és facil. Si certarnent accedeixen als mercats, 
aleshores la banda arnpla els resultara imprescindible per a 
la cornpetitivitat. Cal pensar a estimular en els entorns de 
rnuntanya I'incrernent de cornpetitivitat en tots els sectors a Xavier Marcet i Gisber 
través d'un ús intensiu de les tecnologies de la inforrnació i director general de LTCproject 
la cornunicació. El rnodel ciutat-natura que hern exposat hi 
pot ajudar, pero cal partir tarnbé de I'actual teixit ernpresa- 
rial i vigoritzar-lo des de les noves capacitats i cornpeten- 
cies que els poden oferir les tecnologies de la inforrnació i 
la cornunicació. 
Nota 
1.Aquesta reflexió forma part d'un article publicat conjuntament arnb Joan Ganyet, arquitecte i alcalde de la Seu d'urgell, a La Vanguardia, el dia 22 d'octubre de 
2002. 



Muntanya i entorn de comunicació

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert