Rossich, Albert

Revistes Catalanes amb Accés Obert

pectiva, doncs, em sento una mica més justifi- 
cada a formular retrets de detall a la tasca de 
Muñoz i Pujol que com a conjunt presenta 
un to general d'una gran dignitat. Heus ací 
algunes observacions que em suggereix una 
lectura acarada dels textos italii i catali de 
I Muri del Sud. 
Cap a la meitat de la p. 32 llegim: ctil 
dialetto ... / ... scabro tanto / che vent'anni 
di idiomi e di oceani diversi / non gliel'hanno 
sca1fito.s La primera part, en catalh, corres- 
pon magníficament al ctdialecte cantellut)>; ara 
bé la imatge del parlar que és una cosa dura 
ctcome le pietre di questo stesso colle)> neces- 
sita del verb ctscalfirea (escantellar, escanto- 
nar). L'ctendolcir)> del catalh fa malbé alhora 
la imatge i el to lingüístic (els mots de la 
família de ctdolp, en un context com el d'a- 
quest poema, són precisament dels que vol- 
dria evitar el model lingüístic de Pavese). El 
ctcartoncino)> que envia el cosi (p. 34) no és 
una <(postal)> (hauria dit ctcartolinan), sinó un 
ctcartronet),, i el ctbiglietto)> de Tasminia 
tampoc no és una ctcartas (ctlettera>>), sinó 
una ctnotaa. En canvi, més avall, cti bei ramis, 
expressió en que potser són presents alguns 
ctresidus escolars)> (vegeu la Introducció, PS. 
18-19) petrarquescos, estan molt ben traslla- 
dats per ctles branques més tendres*. Més 
endavant, perb, no estic d'acord amb I'ctafany 
de la gentn que correspon al ctgran scalpic- 
cioa (que vol dir el <(trepig)> amb tota la 
seva chrrega onomatopeica). Al capdamunt de 
la p. 36 diu: ctS1era intanto sposato, in pae- 
se.)> No hi ha dubte, crec, que aquí en I'am- 
bivalkncia país/poble del mot italih ccpaese),, 
cal triar exclusivament la segona possibilitat 
al contrari del que fa el traductor. Finalment, 
a les zcaballes de la p. 36, hi ha el punt 
&interpretació que al meu entendre és més 
dubtós: el <(Cetaci>> de la versió catalana su- 
posa que aquest sintagma expressa el nom del 
pesquer holandks on el cosi feia de fogoner. 
En realitat és prou clar que en el text italih 
ctil cetaceon és el complement directe de ctha 
incrociato)> (ctva creuar-se amb, i no ctcreuh 
el mara). 
A mesura que hom avanca en la lectura 
del llibre els punts a discutir són sempre 
menys nombrosos i més a'illats. En citaré al- 
guns per acabar. A la p. 42 ctqualcuno si és 
ucciso)> vol dir exactament ctalguns s'han ma- 
tat s'han su'icidat)), i no aalguns se'n mo- 
rien)>; afu sempre un far nulla da bruvi)> no 
té res a veure amb el ctmasclen que apareix 
en la versió catalana. ctDa bruui)> és una ex- 
pressió del llenguatge parlat que vol dir <(tal 
com cala, aquí amb un cert matís irbnic. A 
la p. 66 ctche del verde fa tanto letame, cor- 
respon a un ctque del verd en fa tant, d'a- 
dobu bastant maldestre. La frase vol dir que 
ctfa un munt de femta del (blat) verd,. En la 
p. 74 ctnella foschia &estate)> no vol dir en 
absolut cten la fosca d'estiu),, sinó cten la 
calitja o la boirina d'estiu),. En la p. 80 ctsera 
sommessa)> vol dir cttarda encalmada), i no 
cttarda sotmesa),. En la p. 84 el mot cttonfo)> 
(cop sec d'un objecte que cau), tan problemh- 
tic de traduir al catalh, desapareix en la versió 
i amb ell un dels matisos fonamentals del poe- 
ma Estate. Sé que la feina del traductor és 
molt fLil de criticar des de fora i molt difícil 
de dur a terme amb propietat i per aixb crec 
que les observacions que he consignat i d'al- 
tres que s'hi podrien afegir no rebaixen subs- 
tancialment el valor del treball de Muñoz i 
Pujol. 
LOLA BADIA 
Pere QUART: Quatre mil mots. Barcelona, Edicions Proa, 1977. (Col.lecci6 <{Els 
Llibres de 1'0ssa Menor)>, núm. 94.) 208 ps. 
Si I'aparició d'un nou Uibre de Joan Oli- 
ver sempre és una noticia important, aquests 
Quatre mil mots publicats darrerament tenen 
l'interes de completar, en molts aspectes, una 
obra poktica d'una trajectbria ben fixada i, 
d'altra banda, forca estudiada. El llibre es di- 
videix en quatre parts, la més important de 
les quals és la primera, titulada Decasil.labs 
de vell i que agafa la producció més recent 
de l'autor; feia poc, justament, que els lec- 
tors d'ctEls Marges), havien pogut conkixer, 
amb lleugeres variants, sis de les vint-i-nou 
composicions que conté. La segona part, que 
ell titula Passadís, compren un conjunt de 
poemes d'intenció humorística, que van de 
la plasenteria (com una traducció ficticia de 
I'inexistent poeta iranih Tabr'iz) a i'epigrama 
(els versos d'ctExegesi casolana,, recreacions 
de teines de 1'Antic Testament, bona part 
dels quals ja havien estat tractats en altres 
bandes). La tercera part, Versos elementals 
als catalans de 1969, és un llarg poema patrib- 
tic publicat a París en aquell any i que 
constitueix l'únic element una mica antic 
del recull. La quarta aplega unes Endreces a 
personatges reals o imaginaris, d'heterogtnia 
intenció. Dins aquest conjunt, els Decasillabs 
de vell formen una unitat que dóna cos al 
llibre i constitueixen, de fet, la base per in- 
terpretar-10. 
En la trajectbria po5tica de Pere Quart, 
determinada per una dialectica interna que 
va potenciant diversos elements temhtics -i 
fins a cert punt també formals- més que no 
Ressenyes 
pas per la incorporació d'elements radical- 
ment nous, Quatre mil mots segueix la línia 
dels últims llibres, iniciada amb Vacances pa 
gades i Circumstdncies. En realitat, prescin- 
dint dels tres primers poemes d'aquest dar- 
rer recull, que s'haurien d'inscriure en un 
tipus de poesia realista que cerca en el record 
el material poetic (recordem que era recent 
l'obra de Gabriel Ferrater) i que no ha tin- 
gut continuitat en Pere Quart, la resta del 
llibre confirmava I'actitud crítica i desmitifi- 
cadora de Vacances pagades -que ja s'havia 
insinuat a Terra de naufragis- i constituia 
una nova fita en el camí d'un autor que con- 
tinua creient en l'efichcia de la poesia, <(un 
fenomen de poca difusió per6 no pas de tan 
escassa influcnciaa. En conjunt, també Qua- 
tre mil mots reelabora el material típic de 
l'obra de Joan Oliver, aprofundint alguns 
dels seus temes i eixamplant els seus regis- 
tres. I no és casual, en efecte, que les refle- 
xions de Pere Quart sobre poesia (prblegs 
i fins i tot poemes sobre aquest tema) es 
facin més insistents a partir de Vacances pa- 
gades, és a dir, a Circumstincies i a Quatre 
ini1 mots, perque assenyalen el terme d'una 
evolució. 
En la línia esmentada, aquest últim llibre 
és, perb, més lúdic que els anteriors, i s'hi 
accentuen l'escepticisme, I'amarguesa i tan- 
mateix I'humor, el qual atempera una mica 
I'agressivitat o el sarcasme tallant i dur que 
és típic d'alguns poemes de Vacances paga- 
des. Així, la ironia no és utilitzada tant per 
ressaltar una idea o un mot com, sovint, per 
diluir-ne la contundencia, relativitzant la sen- 
tencia del moralista: ctServa'ls [els secrets 
del poeta] per una eternitat o dues)), explica 
en una ocasi6. En la introducció al llibre el 
mateix Pere Quart reconeix el seu <(creixent 
escepticisme sarchstic)> i el pessimisme que 
se'n deriva: <(Entre tots ho hem malmes gai- 
rebé tot)), dirh. I a <(Tot és ahir, expressa la 
seva absoluta desconfianca envers el futur. 
Perb, malgrat que sap que l'escepticisme no 
és només garantia d'inteuigencia sinó més 
exactament de prudencia i fins i tot de con- 
formisme, no demana esperanca, com feia a 
Circumsdncies, sinó resignació (dins el poe- 
ma <(Covards)>). I, en tot cas, cedeix a I'ins- 
tint irracional (a ctLaia i les inimes))) i es 
malfia de la intelligencia (<(Oh ment, oh 
ment, dimensió infernal!))) i de la mateixa 
condició humana (vegeu <(Instint)>), amb una 
actitud que, en algun moment, arriba a re- 
butjar la societat. Tot es resol, així, en una 
única dicotomia: ésser ctciutadh amb chstig 
o ermiti llibert)). 
La ironia és I'arma amb qui: dissimula el 
seu pessimisme, i per aixb a vegades I'aplica 
al tema de la mort. Perb aquesta apareix 
també amenacadora i rotunda: <(Cada dia de 
vida és un assaig / de la mort, que ens 
oblida o falla el c0p.s Joan Oliver té un 
Els Marges, 13. 1978. 
concepte elemental i noble de la didhctica 
polttica, perque confia simplement -i aixb ex- 
plica moltes contradiccions aparents- en la 
sinceritat, l'espontaneitat o l'humorisme; tot 
exposat amb efichcia i contenció (<(amb es- 
talvi,, com diu al prbleg). I és que la poe- 
sia de Pere Quart aspira a ésser entesa com- 
pletament, i per poder fer extensiva la prb- 
pia experiencia cal que no resulti abstrusa o 
hermetica. Ell ja ho ha dit altres vegades, 
perb a Quatre mil mots insisteix en el blas- 
me de l'hermetisme en poesia: <(Vehicle intel- 
lectiu, doncs també ?!tic, / rebutja el gratuit 
i l'insensat. / Cerca I'estetic, no li escau 
I'hermlttic.)) 
Des del punt de vista formal, es desco- 
breix en el llibre més preocupació per Is 
metrica i la tecnica poetica que en les seves 
obres últimes, cosa que revela segurament 
una certa permeabilitat de I'autor a les noves 
tendencies de la poesia jove. No per altra 
cosa el to d'aquest recull és més lúdic que el 
dels anteriors. El poeta adopta en general el 
decasíliab italih, quasi sempre sense rima i 
sense formar estrofes; apareixen recursos tí- 
pics de la poesia experimental ({(Diüturn / 
com una volva embalsamada en fred,), perb 
és veritat que al servei de la facecia i la iro- 
nia, com ja havia fet a Les decapitacions. A 
Quatre mil mots hi ha també un <<poema vi- 
sual)) (<(En I'hlbum d'una burgesa lletraferi- 
da*) i un exemple d'escriptura automhtica, 
com diu l'autor, <(per si un dia em convé sot- 
metre un text meu a I'anhlisi d'un alienista,; 
i no són poques les imatges i methfores d'una 
certa complexitat. Es amb aquesta poetica que 
Pere Quart reelabora molts dels temes i re- 
cursos de sempre: la mort, la por, el sexe, la 
mentida. Enfront de tot aixb, s'alca I'indivi- 
dualisme conscient del poeta, amb orgull, i 
potser, de vegades, amb cansament. 
En aquest sentit és significatiu, perb, que 
els Decasillabs de vell, tant al llibre, en que 
segueixen un ordre purament cronolbgic, com 
en l'ordre que adopten en la versió aparegu- 
da a <(Els Marges,, acabin amb <(Em retiro 
al desert,: <(Exemplar és I'areny: sense esta- 
tura, / suma de petiteses, perb amable / 
amb els jacents, i pulcra sepultura.)) I les 
Endreces, i amb elles el llibre, acaben amb 
una dedicatbria que el poeta es fa a si ma- 
teix, <(A mi,: ctVolenterÓs, / comencar6 a 
morir / amb seny, entusiasme, / esparpilla- 
ment.)) Tot aixb fa que l'acabament tingui 
l'aparen~a de gest definitiu, de testament. Es 
diria que amb Quatre mil mots el poeta ha 
volgut cloure la imatge de la seva poesia. 
Perb Pere Quart para trampes al lector. Per- 
que el llibre és també una porta oberta al 
dubte i la contradicció, així com una recerca 
de les arrels pregones de la prbpia identitat. 
I perque encara són moltes les preguntes que 
planteja que resten per contestar. 
ALBERT ROSSIC H


Pere Quart: "Quatre mil mots"

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert