En aquest article es pretén mostrar el poder dels mitjans de comunicació tot explicant l’evolució de les diferents teories d’anàlisi dels mitjans. Gràcies a questa mirada històrica de la crítica s’hi evidencien els canvis relacionals entre els receptors i els mitjans. En un primer moment, fins la meitat del segle XX, la comunicació era entesa com un procés exclusivament unidireccional, en una segona fase, després de la segona Guerra Mundial, aquesta es basa en el procès autoproducció, és a dir que el receptor té una funció activa de selecció dels missatges. Finalment, com a tercera i darrera fase, els mitjans esdevenen cada vegada més un instrument per canviar la personalitat del receptor, és l’etapa de la cocreació.
Una vegada situat el panorama evolutiu dels mitjans, es palesa la reflexió sobre el paper específic de les dones. Les dones periodistes potencien una nova direccionalitat pel que fa a l’evolució de la crítica dels mitjans.In this article, Duschlbauer attempts to demonstrate the media’s power in explaining the evolution of various analytical theories about the media. Through this historical assessment of criticism, the author identifies related changes in the media and its consumers. Initially, until the middle of the 20th century, the media’s aim was considered to be exclusively unidirectional communication. But later, following the Second World War, the media has been premised on self-production, that is, the consumer has an active role in selecting his or her messages. Today, the media is increasingly becoming an instrument of personality change in media consumers. This stage of media is called co-creation. Once we have situated this evolutionary trajectory, reflection on the specific role of women is made clearer. In this scheme, women journalists are a new direction in the evolution of media criticism
