Bichsel, Peter

Haas, Ulrike

Lobo, Manuel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Records de part d'en Jodok 
per Feter Bi&l 
De l'oncle Jodok no en sé res, fora que era l'oncle de l'avi. 
No sé quina cara feia, no sé on vivia ni de qui? treballava. 
Només conec el seu nom: Jodok. 
I no conec ningú més que es digui així. 
L'avi comencava les seves histbries amb: <<Quan l'oncle Jodok encara vivia>> o 
bé amb <(Quan vaig visitar l'oncle J o d o k ~  o <(Quan l'oncle Jodok em va regalar 
una guimbarda., 
Perb no contava mai res de l'oncle Jodok, només del temps que en Jodok 
encara vivia, del viatge a casa d'en Jodok i de la guimbarda d'en Jodok. 
I quan li demanaven: <(Qui era l'oncle Jodok?),, llavors ell deia: 
<<Un home espavilat .>> 
En qualsevol cas, 1'Avia no coneixia el tal oncle Jodok, i el meu pare no podia 
estar-se de riure quan sentia aquest nom. 
I l'avi s'enfadava, quan el pare reia, i llavors ]'Avia deia: 
<(Si, home, en Jodok~ ,  i l'avi es conformava. 
Durant molt de temps vaig creure que l'oncle Jodok havia estat guardabosc, 
perqut quan una vegada vaig dir a l'avi: <(Vull ser guardabosc>>, ell em va dir: 
<tAixb li agradaria a l'oncle J o d o k . ~  
Per6 quan vaig voler ser maquinista de tren també ho va dir, i tainbé quan jo 
no volia ser res. L'avi sempre deia: ctAixb li agradaria a l'oncle Jodok.>> 
Perb l'avi era un mentider. 
Jo prou que me l'estimava, perb al llarS de tants anys de viure s'havia anat 
tornant un mentider. 
Sovint anava al telkfon, agafava l'auricular, marcava un número i deia al teli?fon: 
Els Marges, 13. 1978. 69 
<tl3on dia, oncle Jodok, com anem, oncle Jodok, no, oncle Jodok, sí, és clar, 
oncle Jodok~ ,  i tots sabíem que només feia veure que telefonava, perque mentre 
parlava tenia tallada la línia. L'jlvia també ho sabia, perb tanmateix cridava: 
<(Deixa ja el telhfon, que sortir; massa car.)> I I'avi deia: 
<(Bé, ara haig de tallar, oncle Jodol<.)> Llavors tornava i deia: 
<(Records de part d'en Jodolr.~ 
I si abans sempre havia dit: <{Quan I'oncle Jodolr encara vivia),, ara en canvi 
deia: {(Algun dia hauríem d'anar a veure l'oncle Jodol<.)> 
O bé deia: <(Segur que l'oncle Jodok ens ve a veures, i es donava un copet al 
genoll; perb tot plegat no semblava gaire convincent i ell se n'adonava, i callava 
i deixava estar per una estona el seu Jodok. 
I nosaltres respirhvem. 
Perb després tornava a comencar: 
En Jodok ha trucat. 
En Jodok sempre deia. 
En Jodok és de la mateixa opinió. 
Aquest porta un barret com el de l'oncle Jodok. 
A I'oncle Jodok li agrada passejar-se. 
L'oncle Jodok aguanta molt bé el fred. 
L'oncle Jodolr s'estima els animals s'estima l'oncle Jodok va amb ells a passeig 
per fred que faci va l'oncle Jodok amb els animals va l'oncle Jodolc aguanta 
molt bé el fred aguanta I'oncle Jodok 
1'-o-n-c-I-e J-o-d-o-k 
I quan nosaltres, els seus néts, ens hi acosthvem, no preguntava: 
<(Quant fan dos per set?)>, o bé: <(Com se diu la capital d'Isl8ndia?~, sinó: 
ctCom s'escriu Jodok? n 
Jodolc s'escriu amb jota i amb k, no amb c, i el pitjor del nom Jodok eren les 
dues Os. Es feia insuportable de continuar escoltant tot 10 dia les Os de Joodook 
a l'habitació de l'avi. 
I a I'avi li agradaven les Os de Jooodoook i deia: 
L'oncle Jodolc cou cols al pot. 
L'oncle Jodok lloa el Pol Nord. 
L'oncle Jodok mol pols. 
Després la cosa va empitjorar tant que tot ho deia amb 0 :  
L'ónclo Jodok ons vó1 vosotór, Ós on hómo ospovolót, dom6 onoróm o vóoro 
l'ónclo Jodok. 
O bé així: 
L'ónclojodok ons 
vólvosotór Ós 
on6mospovolót 
domóonoróm 6 
vóorol'ónclo. 
I la gent tenia cada cop més por de l'avi, i ell fins i tot es va posar a assegurar 
que ell no coneixia cap Jodok, que mai no n'havia conegut cap. Que érem 
n o s a 1 t r e s els qui havíem comencat amb allb. Que havíem preguntat: 
<(Qui era l'oncle Jodok? )> 
No tenia cap sentit barallar-se amb ell. Per ell no hi havia res més que Jodolr. 
Fins i tot deia al carter: <<Bon dia, senyor Jodok~ ,  després va dir-me a mi Jodolr, 
i aviat a tothom. 
Jodok li servia d'afalac: <(Estimat Jodok!)>, d'insult: <tRemale'it Jodok!~, de 
renec: <(Que se'n vagi al Jodok!)> 
70 Textos 
Ja no deia: <(Jo tinc gana>>, deia: <(Jo tinc Jodok .~  Després va deixar de dir 
<(jo)> i deia: <( Jodok té Jodo1c.u 
Agafava el diari, obria la phgina i(Jodok i Jodokn -és a dir: <(accidents i 
delictes)>-- i comenc;ava a llegir: 
<(Jodok passat va ocórrer a la Jodok de Jodok un Jodok, que provoch dues 
Jodok. Un Jodok anava per la Jodolc de Jodok a Jodok. Pocs Jodoks després 
un Jodok va ocórrer al Jodok de Jodok amb un Jodok; Jodok, Jodok i Jodok 
quedaren morts al Jodok .~  
L'hvia es ficava els dits a les orelles i cridava: <(No ho puc sentir més, no ho 
suporto.>> Perb el meu avi no s'aturava. 
En tota la seva vida ja no es va aturar, i el meu avi es va fer molt vell, i jo 
sempre me'l vaig estimar molt. I tot i que al final ja no deia res més que Jodok, 
sempre ens enteníem tots dos molt bé. Jo era molt petit i l'avi molt vefl, ell 
m'asseia als genolls i em jodocava la Jodok del Jodok Jodok -aixb vol dir: 
m'explicava la histbria de I'oncle Jodok- i jo em posava molt content quan 
me l'explicava i tots, tots els qui eren més grans que jo perb més joves que el 
meu avi no entenien res i no volien que em fes seure als genolls, i, quan va 
morir, jo vaig plorat molt. 
Jo vaig dir a tota la família que a la seva tomba no havien d'escriure Friedrich 
Glauser, sinó Jodok Jodok, que el meu avi ho havia volgut així. 
No em varen escoltar per molt que vaig plorar. 
Llhstima, Ilhstima, perb, que aquesta histbria no és veritat, mstima que l'avi no 
hagi estat un mentider i que no hagi arribat tampoc a vell. 
Jo era encara molt petit quan ell va morir i recordo tan sols que una vegada 
va dir: <<Quan l'oncle Jodolc encara vivia>>, i la meva Avia, que jo mai no m'he 
estimat, li va cridar molt aspra: <(Deixa el teu Jodok)>, i l'avi va quedar-se molt 
callat i trist, i després va demanar perdó. 
Em va venir una rhbia molt gran -la primera de qui: puc recordar-me- i vaig 
cridar: <(Si jo tingués un oncle Jodok, no parlaria de res més!>> 
I si el meu avi hagués fet aixb, potser hauria arribat a vell i jo tindria encara 
un avi i ens entendríem molt bé. 
PETER BIC H SEL 
traducció d'Ulrike Haas i Manuel Lobo 
Els Murges, 13. 1978. 71 


Records de part d'en Jodok

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert