Vela, Ricard

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Arnau PONS, Intromissió. Barcelona, Editorial Empúries, 1991. (Col. «El Venta11 
de la Poesia)), núm. 14). 81 ps. 
Segons el Diccionari de la llengua cata- 
lana, la «intromissió» es defineix corn 
ll«acció d'intervenir inoportunament en 
afers d'altrin. Segons Blai Bonet, que sig- 
na una mena d'epíleg al llibre, la ((intro- 
missió~ d'Arnau Pons «és la paraula escri- 
ta des d'una desitjada ractica de la 
intenció artística,,. AixO &m resulta, en 
la seva calculada ambi üitat, una defini- 
cib escaient a l'obra i, afhora, també prou 
general corn per referir-se a gairebé qual- 
sevol producte literari. Un xic pels pels, 
Bonet es fixa en l'as ecte semantic d'in- 
tervenció, el ual ail f' a per acostar el mot 
al conce te ponamental de manipulació 
artística {el llenguatge, que se suposa que 
és la divisa dels poetes i, especialment, 
d'aquells poetes-artistes que escriuen per 
la creació i l'aprehensió de la bellesa. La 
intromissió, doncs, és l'activitat de l'home 
de I'art, la d'expressar la bellesa en for- 
mes autonomes en un domini purament 
lingüístic. Atenint-nos a la definició del 
diccionari, empero, cal assenyalar que l'ú- 
nic aspecte incisiu d'Intromissió és el seu 
títol. 
El llibre és el primer recull poetic pu- 
blicat d'Arnau Pons, un mallorquí de vint- 
i-sis anys que, arnb aquesta obra, va guan- 
yar el premi Ciutat de Palma de poesia del 
1990. De rimeres, en una observació ra- 
pida del llbre, a pan el títol i les interpre- 
tacions que ~ r m e t ,  s'observen clarament 
dues coses: 'apanció, entre la jungla dels 
mots i les formes, d'al uns moments d'au- 
tkntica bellesa. I tam%é -i aquesta és la 
veritable clau del llibre- el domini d'una 
assió formal de filiació clarament neo- 
Earroca. 
Com deiem, hi ha moments de bellesa, 
d'un tipus determinat de bellesa, la que 
emana d'un formalisme abarrocat que mi- 
nimitza un possible vessant abstracte i 
conceptualment intel.lectualista er re- 
crear-se en aquel1 que se sol qua~iRcar de 
típicament mediterrani; el gust per una 
sensualitat luxosa que culmina arnb el 
triomf de la luxúria poetica, molt sovint 
arnb una tematica inequívocament sexual: 
«Omple el teu vas entre els bocois, no 
plon llarma/ del teu sexe 'ocós en el veire 
esberlat;/ s'és allitada de /'un a I'altre eu 
i trespera,/ la teva amor -son rohibig-, 
corn un llebrer,/ un os de gors mullat 
que hi rasa saturnal.? Embriaga? i beu 
caduc -la copa plena.» Aquests moments 
de bellesa conviuen, pero, arnb d'altres de 
molt menys afortunats, encara que menys 
nombrosos, propicias per unes imatges 
forca topiques i uns temes de poca densi- 
tat. Per un excés de ((sensibilitat., poemes 
i fra ments corn «Margalidas s'acosten 
més facilment al terreny que es troba just 
al límit de la carrincloneria, que d'altres 
textos semblants concebuts des de pokti- 
ques més austeres i contingudes: ((Les te- 
ves fulles/ acaronaven llaire/ incapac 
d'ésserl més dolc. D'ingrat, que nJera,/ 
fou clos dins un poema.. 
En realitat, Intromissió, tot i el domini 
d'un formalisme volgudament manierista, 
és una obra variada, poc unitaria en un 
primer nivel1 de lectura de continguts i 
tractaments. Aixo ens du altra volta al tí- 
tol; millor dit, al subtítol: ((Poesies 1987- 
1990~. D'entrada, fa pensar que el llibre 
no és tal «Ilibre», sinó, versemblantment, 
un recull, una col~lecció de textos no limi- 
tada tant per intencions previes de con- 
junt corn per la tem oralitat, possible- 
ment per la sensació cloure una etapa 
desenvolupada i ja cristal4itzada arnb una 
major coherencia interna. Contrariament, 
I'aplec, recull o, fins i tot, atenent el nom- 
bre de poemes exclosos, l'antologia, pres- 
suposen un treball de creació menys diri- 
git, potser més lliure i/o irreflexiu, que no 
es pie a a criteris organicistes, sinó que 
cerca fa re resentativitat. Aquest és r: cisament, eycas d'Intrornissió, que no us 
ca del tot l'em ara de la unitat del llibre 
dpher&ncia simgolista i es lliura a pit mig 
descobert, arnb la confianca de osseir i 
transmetre un principi dunitat gnamen- 
tal, aquella que dóna sempre el mateix 
autor en tant que sensibilitat generadora 
de tots els poemes. 
Aquesta confianca el salva, si rnés no, 
de caure en a uella mena d'orgullosa se- 
guretat que exlibeixen molts poetes joves 
a l'hora de confegir primeres obres, que, 
de tan unitaries, més que representar un 
plausible esforc de síntesi, traeixen el de- 
sig de presentar-se més madurs que no 
són. Pons es preocupa molt men s de les 
aparences i ens pro osa un recuH al iiarg 
del qual, arnb notaile desinhibició, apa- 
reixen tan clarament els encerts esmen- 
tats corn les proves fallides, els dubtes ue 
la iniciació poetica li provoca i les vaczla- 
cions naturals que no prova de justificar. 
Aixo explica que els gairebé cinquanta 
poemes del recull s'agrupin en cinc parts 
de caractenstiques ben diferenciades les 
unes de les altres. La que dóna nom al 
llibre, la quarta, és, potser, la que conté 
els poemes més allunyats del to personal 
d'Arnau Pons. El poema «No estic encla- 
124 Ressenyes 
vat perque la mort és inevitable», P": exemple, sorpren per un anomal despu la 
ment formal en un intent de fer un poema 
transcendent mitjangant fórmules narrati- 
ves. En general, els poemes d'aquesta part 
són els rnés clars quant a contingut, els 
que menys enfosqueixen la situació de la 
ual neix el poema. S'hi pot veure una 
Bescor i una iiuminositat insoiita en les 
parts anteriors, tot i que tocada i abillada 
amb sofisticació, pero també delata més 
sovint l'artifici i una certa in enuitat: «La 
meva ment stinflama/ de &um tota i, 
muda,/ fa de l'absencia el seu/ clam si- 
lent: -No hi s ó ~ , /  ja me n'he anat.1 Res no 
m'espera. » 
«Liquen saur» és la part més distinta 
d'aquesta, i ben segur la més representati- 
va de la poetica en formació d'Arnau 
Pons. Barroca, com deiem, eminentment 
formalista, manierista i artificiosa fins a 
produir, en els moments més excessius, 
una obscuritat gairebé absoluta en la lec- 
tura. Un veritable joc de mans i de mots 
que no aconsegueix d'esca olir se total- 
ment de la sospita de no vorer dir res. El 
títol ens marca una altra característica re- 
llevant del recull i que encaixa amb I'obs- 
curitat barroca; certs tons i certes formes 
arcaitzants sempre presents i que es pale- 
sen en el Iexic. «Liquen saurn, precisa- 
ment, havia de ser el títol del recull, molt 
més fidel ue el que té. El canvi, pero, és 
indicatiu j'haver-se decidit a no ser inin- 
telligible ja d'entrada. 
De ~Natures mortes i paisatge., la part 
que obre el recull, se'n pot dir que, a part 
un inici foixia, és una entrada progressiva 
vers el nucli de «Liquen saura. «L1espiral» 
és un petit espai que ens reporta 1'Arnau 
Pons que, a la seva manera, assaja un ex- 
perimentalisme combinatori potser illus- 
tratiu de la part matematica que se suposa 
que rau en els formalismes més desenvo- 
lupats. «Notules de Marraqueix», un con- 
junt d'im ressions magrebines, en canvi, 
clou el lebre fent, d'alguna manera, de 
síntesi de les parts anteriors i les seves 
dominants. Assoleix un gruix tematic su- 
perior i es descarrega en part d'artificiosi- 
tats forgades, es fa més personal pel que fa 
al contingut i més equilibrat en I'expres- 
sió, i assoieix una simplicitat relativa feta 
de suggeriments, misteris orientals i una 
aura d'élite espiritual que la citació final 
de Foix, sobre la conveniencia de fer de 
l'edició dels poemes (un a un) una obra 
d'art, s'encarrega de alesar. 
Deixant de banda fepileg estrambbtic 
de Blai Bonet, cal reconeixer que Intro- 
missió representa una opció literaria va- 
lenta i inusual en un debutant de l'edat 
d'Amau Pons. La renúncia al concepte de 
llibre poetic i la passió per un formalisme 
tan absolutament extemporani represen- 
ten una aposta forca arriscada que el lli- 
bre supera amb raonable coherencia i 
bastant d'ofici. Una altra cosa és la vigen- 
cia i l'interes d'aquesta mena de joc poktic 
dut als extrems a que arriba en molts mo- 
ments del recull. Té encara al un futur la 
poesia entera com a creació ae bells ob- 
jectes formals? Podra 1'Amau Pons per 
aquest camí interesar, encara que sigui la 
minona poetica rnés selecta, quan un se- 
gon llibre no sigui ja cap sorpresa? 
Josep M. BENET I JORNET, Desig. Valencia, Editorial Tres i Quatre, 1991 
(«Teatre 3 i 4», núm. 24). 179 ps. 
L'escri tura d'un text dramatic suposa 
una vigiLncia especial en I'organització 
d'estímuls i de respostes. A diferencia d'al- 
tres generes literaris, la recepció del text 
dramatic també es produeix, col.lectiva- 
ment i ininterrom uda, dalt d'un escena- 
r i  Més d'un cop e& teorics del teatre han 
parlat de la necessitat de treballar, ja des 
del text, en funció d'una ([sintaxi de les 
emocions». La finalitat és clara: ca tar 
enllagar i sostenir les emocions dePpu: 
blic. Per aconseeuir aixo s'insisteix en la 
importancia d'una correcta dosificació 
d'informacions i d'exvectatives. en la vla- 
nificació de les unes i en el valor de la 
confirmació o frustració de les altres. Des 
d'aquest punt de vista, Desig, el darrer text 
Els Marges, 45. 1992 
dramatic de Benet i Jomet, opta er una 
tactica ben definida. Des de l'inici lectu- 
ra de l'obra genera, sistematicament i en 
pro ressió, uns interrogants que mai no 
acaten d'esbandir-se, que abandonen el 
lector al límit entre la ratificació i el des- 
engany. Hom s'enfronta a una premedita- 
da opció per I'ambigüitat, la suggestió, 
contra la transparencia; en definitiva, per 
I'opacitat. 
A Desig, la historia és escamotejada con- 
tinuament. Hom té la sensació ue alguna 
cosa s'escapa, que no s'hi arri % a. 1 aixo, 
precisament, és el ue s'espera del recep- 
tor. Enric Gallén, 3 prbleg de I'obra, cita 
Benet: «Es tractava, precisament, de no 
explicar cap historia. Que n'hi hagués 


Arnau Pons, 'Intromissió'

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert