Genera i Monells, Margarida

Revistes Catalanes amb Accés Obert

E S T A T  ACTUAL DE LA RECERCA SOBRE LA DERTOSA ROMANA 
Si  bé la problematica dels orígens, la cronologia i la delimitació de la Dertosa 
romana ha estat exposada, al llarg del temps, per diversos autors, creiem que mai 
no ha estat tractada, encara, amb la profunditat i el rigor científic que veritablement 
rnereix el tema. Gairebé tots els investigadors que han orientat llur treball de recerca 
vers l'estudi del poblament més antic d'aquestes contrades, coincideixen a situar la 
Dertosa romana dintre els limits de l'actual capital del Baix Ebre, partint de diferents 
elements en que fonamenten aquesta hipotesi. Aixo no obstant, no tothom hi esta 
d'acord. 
E n  aquests moments, el nostre proposit no és defensar una actitud o una altra, 
ni tan sols contrastar les opinions dels autors més notables, la qual cosa podria ésser 
el motiu d'una altra publicació. L'objectiu principal d'aquest article és reunir les 
dades més importants obtingudes fins avui i que ens apropen a l  coneixement de la 
Dertosa romana, de manera que cadascú pugui arribar a formar-se una opinió propia. 
Arnb aquesta finalitat, distingirn quatre grups de fonts d'informació: 
- els texts antics, 
- l'epigrafia, 
- la numismatica, 
- l'arqueologia propiament dita. 
Les dades que ens han transrnes les fonts literaries son escasses i, ben sovint, 
confuses. 
A 1'Ora maritima d'AviP consta la ciutat de Tyrichae, mercat de I'Ebre, situada 
més amunt de la desembocadura del riu, la qual localitat hom identifica amb Dertosa. 
E n  utilitzar aquesta font, cal tenir en compte que el seu autor, malgrat que v a  viure 
el segle IV d.c., es basava en texts més antics, particularment en el Periple Marselles, 
escrit cap al 520 a.c. Per tant, i en el cas que es tractés realment de l'indret que ens 
ocupa, el segle VI a.c. Tortosa seria ja un nucli important pel seu comerc. 
U n  altre autor de l'antigor que fa referencia a la dita població i en aquest cas 
d'una manera més directa, és Estrabó, que en la seva geografia (Ilibre 111, cap. 4,6) 
escrita entre els anys 65 a.c.-20d.C., fa esment de Dertosa (A~pzoaaa xasornra) com 
a colonia o corn a ciutat, en sentit general, segons les diferents interpretacions del 
mot xaTorxta. 
Si tenim en compte que quan Estrabó es refereix als paisos d'occident es basa 
en altres autors més antics, podem deduir que abans del canvi d'era, aquesta ciutat 
devia ésser plenament constituida. 
D'altra banda, sabem per Plini que els seus ciutadans gaudien del dret roma: 
«Acudeixen a Tir raco a dirimir els seus plets 42 pobles, entre els quals els més co- 
neguts són els dertosani i els bisgargitani, tots dos amb dret roma» (Plinius secun- 
dus, 111, 23). 
1 Pomponi Mela, en referir-se a les diverses ciutats del nostre litoral, diu: «Tarraco 
és la ciutat més opulenta entre les situades en aquesta costa; la banya el petit n u  
Tulcius, mes enlla del qual hi ha l'ingent Ebre, que banya Dertosa» (Pomponius 
Mela, 11, 90). 
Tota  aquesta informació ens ve en certa manera confirmada pel lot epigrafic que 
trobem dispers per diferents indrets de Tortosa i la rodalia, i que aplegava gairebé 
una trentena de lapides amb inscripcions llatines, algunes de les quals, molt frag- 
mentades. 
Segons el seu contingut epigrafic podem distingir diversos grups de lapides, entre 
les quals hi ha les de caracter votiu, és a dir les ofertes a una divinitat com Mercuri, 
Tutela o Castor i Pollux; les honorífiques, com les dedicades a un emperador: An- 
toninus Pius, Pertinax ... a d'altres membres de la família imperial o a personatges 
i1,Iustres; les sepulcrals, etc. Constitueixen un document importantíssim per al coneixe- 
ment de la ciutat, ja que sovint hi figuren personatges amb cirrecs públics que de- 
vien pertinyer a la mateixa localitat. 
Els conjunts d'inscripcions més importants són: 
- el que trobem encara avui formant part del parament de l'edifici núm. 10 del 
carrer de la Ciutat. cantonada amb el carrer d'oliver, 
- el que es conserva a la facana de la Seu, al costat que dona a la placa de 
Santa Anna, 
- el del castell de la Suda. 
Dins el primer grup, cal esmentar la de tipus votiu dedicada a Mercuri (Hübner 
4054, Vives 265): 
MERCVRIO 
A V G  
SACRVM 
P. CORNELIVS 
FRONTINVS 
SEVIR. A V G  
D.S.F.C. 
Es  tracta de la divinitat dels mercaders i traficants. Fora d'Italia el seu culte fou 
propagat, segons sembla, pels legionaris. 
Hi  ha una altra lapida que, com hem dit abans, fa referencia a l'emperador Anto- 
ninus Pius (Hübner 4057, Vives 1115), possiblement corresponent als anys (138- 
161 d.c.):  
IMP. CAES. DIVI 
HADRIANI. FIL 
DIVI. TRAIANI. PATR. N 
DIVI. NERVAE. PRON 
T. AELIO. HADRIANO 
ANTONINO. AVG. PIO 
TR. POT. COS. DES. 11 
R. P. DERTOS 
CVRANTE. LEGATO 
M. BAEBIO. CRASSO. F 
LEGATIONE. GRATVITO 
Una altra va dedicada a un personatge i1,lustre (Hübner 4060, Vives 1383): 
M. PORCIO. M 
TERENTIA 
HVIC. VNIVERSV 
AEDILICIOS E T  DV 
RALES HONOR DE 
M PORCIUS THEOP 
PATER 
1 al mateix grup figura la de tipus sepulcral d'un personatge, Theopompus, el 
nom del qual trobavem a la Iapida anterior també localitzada a Tortosa (Hübner 
4061, Vives 5573, pel que fa a la primera): 
THEOPOMPO 
SEVIRO AVG PRIM 
AEDILICI IVRIS 
IN PERPETVVM 
Entre les tres que hi ha encastades a les parets de la Seu, n'hi ha dues encara 
de llegibles (Hiibner 4058, Vives 1183): 
O. HERENNIO ETRVS 
CO MESSIO DECIO 
NOBILISSIMO 
CAES. FILIO. D. N 
SANCTISSI MITRA 
IANI DECI P F IN IC 
TI AVG. ORD 
DICATISSIMVS 
NVMINI EIVS 
dedicada a Herenio, fill de l'emperador Deci (250-251 d.C.) i la Hübner 4062, Vi- 
ves 1382: 
P. VAL. DIONISIO 
VI. VIR. AVG 
CVI. ORDO. DERTOSA 
OB. MERITA. EIVS 
AEDILC. HONORES 
DECREVIT 
P. VAL. PARDVS. LIB 
VI. VIR. AVG. 
PATRONO. OFTIMO 
A la tercera, bé que actualment estigui totalment esborrada, fins fa uns anys, 
encara podiem Ilegir-hi el següent: 
LM ..... 
L...C.. 
AEL.. P.. 
L... 
CAES .. S 
AL.. AR 
CEL .. FIL 
PI.. NTISS 
Finalment, dins el lot de les que trobem integrades a les construccions de la Suda 
de Tortosa , potser la més important és la Hübner 4065, Vives 3847, de tipus sepul- 
cral, amb la representació d'una barca. 
Actualment roman encastada a la torre de llevant de la Suda. Porta la següent 
inscripcib: 
DM 
AV CAECILI 
CVBICVLARI 
PEREGRE 
DEFVNCTI 
PORCIA 
EVPH OSY 
NE MARITO 
OPTIMO 
POSVIT 
També dins el recinte de la Suda, hi ha encara la Hübner 4064, Vives 4820, a la 
base de la torre de l'homenatge, del Palau. 
És de tipus sepulcral i diu així: 
M. SALLUSTIO 
FELICI PEREG 
RE DEFUNCTO 
SODALES 
HERCVLANI 
El mes de maig del 1972 fou recuperat un fragment de lapida de jaspi de la Cinh 
en el qual consta: 
A part d'aquests conjunts, coneixem l'existencia d'altres lapides, sigui conservades 
actualment en el museu-arxiu de Tortosa, o en aquests moments perdudes, pero totes 
provinents d'aquesta ciutat. 
Al carrer del Vall, formant part de la tercera filada de carreus a la paret de la 
facana de la casa corresponent al solar núm. 14, hi ha una lapida de la qual són visi- 
bles les lletres: 
Darrerament, el mes de maig del 1984, fou recuperada una nova lapida que es 
trobava partida en dos trossos entre un amuntegament de pedres, sota un roure, prop 
de la carretera de Miane a Tortosa, dins el teme municipal d'aquesta última població. 
Mesura 1 6 4 ~ 5 5 x 3 0  cm. Porta la inscripció següent: 
C.PORCIVS 
SERANVS 
EDELENSIS 
VI  
H.S.E. 
Com a complement de l'epigrafia hi ha també les dades aportades per la nu- 
mismatica. La seca de Tortosa encunya moneda: asos i semis. A l'anvers figura un 
vaixell de mar i al revers una barcassa de riu amb les inscripcions: Mun HIBERW 
IULIA i ILERCAVONIA, respectivament, i daten dels voltants de l'any 45 a.c. 
Més tard, a l'epoca de Tiberi (14-37 d.C.), apareix una nova emissió d'assos amb 
el vaixell i el cap llorejat de l'emperador, i amb les llegendes: T I  CAESAR DIVI 
A U G  F AUGUSTUS a l'anvers, M.H.I. ILERCAVONIA-DERT. al revers. També 
veiem el nom de D E R T  en els semis, a l'anvers dels quals diu: DERT.M.H. IVL, 
i al revers ILERCAVONIA, amb la representació de la barca i d'un dofi, una a 
cada cara. 
Més informació sobre la Dertosa romana, ens la dóna un dels vasos anomenats 
de Vicarello o vasos apol,linars, en el qual figura la llista de poblacions per on pas- 
sava la via de Gades a Roma, amb les milles corresponents. E n  aquest itinerari hi 
ha el nom de Derfosam entre els d'lntibilim i Subsalfum. El mateix document ens 
informa que Dertosa dista XXIII milles d'Intibilim i XXVII  de Subsaltum, aquest 
identificat per diversos autors com l'Hospitalet, El Perelló ... 
Si l'estudi de les fonts, l'epigrafia i la numismatica encara no ha estat aprofundit, 
cal remarcar que la recerca arqueologica sobre jaciments romans a les nostres co- 
marques tot just comenca. 
Les primeres intervencions que responen a un pla de recerca centrat en aquest 
territori, són les que esta realitzant el servei d'Arqueologia de la Generalitat a di- 
ferents indrets de la ciutat com també a la rodalia. 
La primera etapa d'aquest pla té com a objecte: 
+ La recuperació de diferents elements d'epoca romana que es troben reutilit- 
zats en diverses construccions de la ciutat. 
- La delimitació de la ciutat romana i la medieval. 
La datació, amb la maxima precisió, dels diferents establiments humans a 
Tortosa. 
Les primeres excavacions practicades en aquest sentit, seguint una metodologia 
de treball, són les iniciades a finals de l'any 1982 a la Placa de l 'olivera, al centre 
urba, i que en altres moments es realitzen en forma extensiva a la confluencia dels 
carrers de la Rosa i de Taules Velles, al sud-oest, i als carrers de la Suda, la Merce 
i de 1'Arc del Romeu, al nord-est, abans de comencar les obres de reforma de I'es- 
mentada placa, per tal com s'escauen en una area on anteriorment s'havien produit 
d'una manera fortuita nombroses troballes d'epoca romana, entre les quals, els con- 
junts epigrafics més importants. Amb els mateixos objectius hom ha fet també altres 
excavacions a la Costa de Capellans, a la Sinagoga, al Pont de Barques i al solar 
que hi ha a la cantonada del carrer Creuera i el del Dr. Ferran. 
Així, doncs, per les raons abans esmentades, entre els anys 1982 i 1984 hem 
realitzat el següent programa de treballs: 
1982, octubre. - E n  aquesta etapa férem els primers sondeigs. Correspon a l'inici 
de tres cales que denominarem 1, 11 i 111. Aleshores només varem arribar a 1,5 m de 
fondaria. Tanmateix ja va  ser suficient per a constatar que en aquest punt hi havia 
restes arqueológiques que requerien un estudi seriós. 
1982, novembre. - E n  realitat, ja es tracta de l'etapa corresponent a la primera 
campanya d'excavacions, durant la qual continarem aprofundint l'excavació de les 
cales obertes abans. Hi  virem treballar fins que l'estat del temps ens ho va  permetre. 
E l  nivel1 freatic era molt alt; cada vegada la tasca es feia més lenta i sorgien més 
dificultats a I'hora de distingir nivells i materials. 
1983, marc. - Abans que tiressin endavant les obres de la placa i de la facana 
artificial, construida entre el carrer Taules Velles i el de La Rosa, varem reernprendre 
els treballs d'excavació fins arribar a més de 6 m de fondaria en una de les cales. 
Tarnbé en aquesta ocasió fou ampliada la cala 1, un metre per cada costat, arnb que 
la dimensio total aconseguia els 4 x 3  m. A partir d'aquest mornent ernplenarem de 
sorra les tres cales, després d'haver recobert totes les estructures amb porex-pan. 
Tot seguit foren iniciats els treballs de la facana esmentada, durant els quals les 
excavacions quedaren interrompudes. 
1983, desembre. - Finalitzats els treballs de la facana artificial, tal corn s'havia 
previst, iniciarem una quarta cala que ens permetés de coneixer una area més bm- 
plia, i a la vegada, enllacar les estructures aparegudes dins les cales 11 i 111. 
1984, febrerjagost. - Arnb la tasca realitzada durant aquest període, dintre del 
programa de la carnpanya contra l'atur, hem dont per acabada aquesta intervenció 
arqueologica a la placa de I'Olivera. 
Al llarg d'aquests treballs s'ha evidenciat una amplia seqiiencia on trobem una 
superposició d'estructures que daten des de l'epoca romana del s. I d.C. fins avui, 
amb importants nivells d'epoca musulmana. Entre les estructures localitzades, destaca 
un edifici de planta rectangular. Tot aixo esta actualment en curs d'estudi. 
Les cales practicades en els altres indrets esmentats han confirrnat tot el que hem 
observat a la rnateixa placa. 
Para1,lelament a les tasques ciescrites, hern acabat tot just les excavacions de sal- 
varnent a la partida de Barrugat, al barri de Bítern, també dintre el terme de Tortosa, 
a la banda esquerra de l'Ebre, uns 6 km al nord de la ciutat, tocant a la carretera 
que l'enllaca amb la població de Tivenys. 
Una serie de prospeccions realitzades en aquest paratge, han perrnes la localit- 
zació d'un important jaciment d'epoca romana, tallat per les obres de canalització 
del riu. 
L'any 1931, l'arquitecte Abril i Guanyabens, en la seva publicació «Un capitol 
de la meva actuació a Tortosa», ja es refereix al descobriment de restes arqueolo- 
giques a comencaments de segle, rnentre horn realitzava I'obra del canal esquerre 
de l'Ebre, concretament «el 20 de novembre de 1910, en el km 5, hm 5, de l'origen de 
Xerta, partida de Barrugat, prop de Bítem», terme de Tortosa, a la comarca del 
Baix Ebre. 
Diu el senyor Abril: «Com que els treballs d'excavació es feien per contracta i 
arnb excavadores rnecaniques, varen ésser tirats al riu infinitat d'objectes i mosaics 
destrossats i dependencies de la dita villa inconscientment, fins que en apareixer unes 
grans olles i pilans, i damunt els mosaics i un paviment de grans llosanes de pedra 
arenosa, per indicació meva va posar-se en coneixement de 1'Ajuntament de Tortosa 
la treballa, pero les dues persones competentes (segons deia la comunicació) con- 
sultades -s'ha de suposar que eren el Director del Museu i el Sr. Arxiver (biblio- 
tecari)- dictaminaren ser de escaso valor, després d'haver enviat alla uns operaris 
que trossejaren el que hi havia per examinar-ho millor. Essent jo coneixedor del poc 
interes que li donava l'Ajuntament, vaig determinar-me a demanar a 1'Enginyer en- 
carregat dels treballs autorització per a poder aprofitar tot el que ern sernblés d'in- 
teres historic, i a l'efecte vaig aixecar el pla de tot allo descobert i emportar-me a 
casa tot el que pogués, a fi  de conservar-ho i estudiar-ho, i vaig obtenir de I'arnic 
Sr. Rogeli Yerro els croquis dels mosaics que va  fer abans que els destrossessin els 
enviats de l'Ajuntament, al qui també sera deutora Tortosa, en tenir coneixement 
d'aquesta troballa, ja que el1 va  ser el primer a dir-m'ho, i el1 va, per indicació meva, 
fer-ne sabedor 1'Ajuntament~. 
Aixo no obstant, les primeres intervencions arqueologiques s'han efectuat ara, 
després que les pluges de l'hivern passat provocaren l'esllavissada de les vores del 
canal esmentat i posaren al descobert les restes de diverses construccions. 
U n  cop comprovada l'existencia d'aquest important jaciment, hom inicia un pro- 
grama d'intervencions per tal d'evitar al maxim la destrucció de les diferentes es- 
tructures, sense interrompre les funcions normals de la canalització. Amb aquest 
objectiu s'han acomplert les tasques corresponents a la primera etapa del pla que ens 
havíem tracat: 
a )  La recuperació de tots els materials que hi havia a l'interior del canal: ce- 
rhmiques iberiques fetes al torn i pintades, ceramica de vernis negre, am- 
fores, terrisses fetes a ina, sigil.lates, monedes, restes d'estuc, tegules, tovots, 
fragments d'objectes metal,lics, restes de marbres i altres. 
b )  Neteja de totes les estructures que ja apareixen d'una manera més o menys 
clara. 
c )  Obtenció de perfils estratigrafics en ambdós marges, a escala 1/20, 
d) Realització del plano1 topografic a escala 1,/100. 
Entre les diverses construccions que hem posat al descobert hi ha les restes d'unes 
termes amb l'bipocaust molt ben conservat, on  aparegueren romanalles de mosaics 
que corresponen a la sanefa marginal, possiblement els mateixos a qu& es referia 
el Sr. Abril. 
D'altra banda, un cop aixecat l'enderroc que cobria una part del sol, trobarem 
indicis d'altres mosaics, els quals s'estenen per una bona part d'una nova habitació. 
D'aquest mosaic es conserva també la sanefa marginal que tenim completa per tres 
costats; en  aquest moment són tots en curs de restauració. 
T o t  sembla indicar que es tracta d'un ampli establiment roma de tipus rural, el 
qual s'estén per tota una area compresa entre el riu i la carretera de Tivenys a Tor- 
tosa, i travessada Iongitudinalment pel canal. Aixo n o  obstant, hi han aparegut 
restes encara d'epoca iberica tardana que podriem situar entre els segles IU i I a.c., 
i potser fins al segle iv d.C. 
La fi de la vida dSaquest jaciment és determinada per un incendi, de moment 
documentat almenys en una part. 
Actualment, tota la part del jaciment fins ara excavada roman sota les aigües 
del canal, el qual, tal com estava previst, va entrar en funcionament el maFeix di- 
mecres dia 25 d'abril del 1984. 
INDRETS DE LA CIUTAT DE TORTOSA ON S'HA PORTAT 
A TERME ALGUNA INTERVENCI~ ARQUEOL~GICA. 
BIBLIOGRAFIA 
ABRIL I GUANYABENS, J.: U n  capífol de la meva acfuació a Tortosa. Tortosa, 1931, 
pp. 33-34. 
AQUILUE ABAD~AS,  J.: Las reformas augústeas y su repercusión en los asenfamientos 
urbanos del nordeste penirisular. «Arqueología Espacial», 5, Teruel, 1984, 
pp. 95-1 13. 
BAYERRI, E.: Historia de Tortosa y su comarca. 8 vols. Tortosa, 1932-1956. 
BELTRAN, A.: Curso de Numismáfica. I: Numismática antigua, clásica y de España. 
2." ed. Cartagena, 1950, pag. 356. 
BLÁZQUEZ, J. M.": Ciudades Hispanas de la época de Augusfo. «Symp. de ciudades 
augústeasw, Zaragoza, 1976, pp. 289-313. 
C A L I C ~ ,  F. X.: «Catálogo de monedas antiguas de Hispania» (subasta 18 y 19). 1979, 
pag. 117. 
G A R C ~ A  BELLIDO, A.: La España del siglo primero de nuestra Era (según P. Mela y 
C. Plinio). Col. Austral núm. 744, 2." ed. Madrid, 1977, Espasa Calpe, 1977. 
G I L  FARRÉS, O.: La moneda hispánica en la edad anfigua. Madrid, 1966. 
GUADAN, A.  M. de: Numisrnáfica ibérica e ibero-romana. Madrid, 1. E. Arqueología 
(CSIC) ,  1969, pp. 210, 211. 
- La moneda ibérica. «Catálogo de numismática ibérica e ibero romana», «Cua- 
dernos de Numismática», 2." ed., Madrid, 1969, pag. 206. 
HILL,  G.  F.: Nofes on fhe ancienf coinage of Hispania ciferior. New York ,  T h e  
American Numismatic Society, 1931, pp. 74, 75, lam. XI. 
HUBNER, A.: C.I.L. Inscripfiones Hispaniae Lafinae. Vo l .  11, 1859, Berlín, pp. 535-538. 
- eeal Encyclopadíe der klassischen, «Dertosa», V o l  V ,  Stuttgart, 190.5, pp. 246-248. 
SCHULTEN, A., i BOSCH GIMPERA, P.: Avieno. Ora Marifima. Fontes Hispaniae An- 
tiquae, Univ. Barcelona, 1922. 
TARRADEL~ 1 MATEU, M.: Las ciudades romanas en el esfe de Hispania. «Symp. de 
ciudades augústeas», Zaragoza, 1976, pp. 289-313. 
- Les ciutafs romanes dels paisos catalans. Barcelona, R. A. Bones Lletres, 1978, 
pp. 57, 58. 
VPLLARONGA, L.: Numismáfica anfigua de Hispania. Barcelona, 1979, pig. 250. 
VIVES ESCUDERO, A.: La moneda hispánica. Madrid, Vo l .  1, pp. 17, 18; Vol .  11, 
k m .  C X X V .  
V I V E S ,  J.: Inscripciones latinas de la España romana, Univ. Barcelona, C.S.I.C., Bar- 
celona, 1971. 

Placa Olivcrn. C;iiiip;iiiy;i 198-1. Vist,i  c~c~iici.,iI 

1 3 , i r r i i g ~ i t  Vista  gcncrnl dcl riios;~ic. cri cu r s  d'c\-cii\~;ici<i 



Estat actual de la recerca sobre la Dertosa Romana

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert