Bech, M.

Escolà Boada, Oleguer

Revistes Catalanes amb Accés Obert

MOL.LUSCS RECOLLITS A CAVITATS SUBTERRANIES DE 
CATALUNYA 1 OSCA 
Escolh, O.  & Bech, M., 1986. Mol.luscs rccollits a cavitats subtcrranics de Catalunya i Osca. Misc. 
Zool.,  10: 87-92, 
Molliiscs collecred in underground cavirirs of Catalirnya nnd Huesca.- Scveral cxpcditions to un- 
dcrground cavities of mainly Catalunya and Hucsca carricd out by the Biospclcology Laboratory 
of the Muscu de Zoologia of Barcelona, havc givcn as a rcsult the finding of 17 spccics and 1 subs- 
peeics of molluscs. Some of thcm are first citations for thc localities whcre thcy havc bccn found: 
Bythinella opaca, Milax gagates. Zosprum siiarezi and Z .  schairfussi for Navarra, Zospriim si<arezi 
for Santander, Moiressieria simoniana, Z. hellesi, Gyraiilirs laevis, Phenacolimax onniilnris and 
Clausilia cfr. crenulata, Hypnophila malagana for thc País Valencia. Pyrenaearia ohertliuri for As- 
turies, P. carascalensis carascalopsis for Lleida and Atenia qundrasi seeond citation for Barcclona. 
Clausilia cfr. crenulara, if confirmcd, will be ncw for the lbcrian Pcninsula and He/icigona lapicida 
andorrica is the most southern Catalan localization of this spccies. 
Key words: Biospeleology, Molluscs, Catalonia, Spain. 
Olegiier Escold (e Miquel Brch, Museu de Zoolokia, A p .  59.7, 08003 Barcelona. Espanya 
INTRODUCCI~  1 METODOLOGIA 
Els treballs de GITTENBERGER (1980) i G6- 
MEZ & PRIETO (1983) sobre els Zospeum ibk- 
rics han aclarit la seva sistemitica i distribució 
permetent així posteriors estudis sobre 
aquest grup. 
Hom ofereix ací una relació de gastropods 
recollits pel Laboratori de Biospeleologia en 
cavitats subterrinies principalment de Cata- 
lunya i Osca, pero també d'alguneszones més 
MATERIAL ESTUDIAT 
C. Gastropoda 
S. CI. Prosobranchia 
Fam. Bythincllidac 
Bythinella opaca (Ziegler, 1856) (fig. 1) 
Cueva de Lezegalde, Iribas (Navarra), (1- 
VIII-84, 4 ex. (L. Auroux leg.), 
30TWN8967. 
allúnyades. Én cap cas aquestes recol.lec- 
cions representen el fruit de campanyes desti- 
nades essencialment als mol.luscs. 
En la situació de les cavitats subterrinies 
es dóna el terme municipal al qual pertany, o 
bé la població més propera així com les coor- 
denades UTM de cada cavitat. 
Fig. 1 .  Ryrhinella opacn (Zicglcr) dc la cova dc Lczc- 
gzildc (Irihas, Larrziun. N;iv;trr;i) (2.90 x 1 .S mrn). 
Bythinella opaca (Zirglrr) frorn 1-rzr~aldr  cnve 
(Irrl~as, Lnrraiin. Nnisrirrn) (2.90 x 1.5 m m ) .  
Segons GERMAIN (1931), es tracta d'una es- 
pecie de molt ampla distribució geografica 
(Italia, tot 1'Europa central, Bosnia), essent 
probable que altres Bythinella no siguin res 
més que modificacions locals d'aquesta. Pri- 
mera cita de Navarra. 
Fam. Moitessieridae 
Moitessieria simoniana (Charpentier, 1848) 
(figs. 2a, 2b) 
Cueva del Rebeco o Fuente del Candalo, Vi- 
Ilanúa (Osca),VI-83, VIII-84,25 ex. (Macih- 
Auroux leg.); Cueva Nueva, Villanúa 
(Osca), 5-XIII-84, 1 ex. (Macia-Auroux 
leg.), 30TYN0123. 
Amb anterioritat a aquestes dates, Altimi- 
ra (2-IV-82), va entregar a aquest laboratori 
dos tubets contenint varis exemplars d'aques- 
ta especie procedents de la cova de Manatue- 
ro a Buerba, val1 de Fanlo (Osca) (19-IX-81) 
(Picañol-Escolh leg.), 31TBH5612. 
Fig. 2 .  Moitessieria simoniana (Charp.) de la cova de 
Manatucro-Malaprcciata (Fanlo, Osca): a. Individu 
(2.45 x 0.70 mm); h. Detall de la closca. 
Moitcssicria simoniana (Charp.) from Manaruero- 
Malapreciara cave (Fanlo, Huesca): a. Specimen (2.45 
x 0.70 mm);  b. Deiail of the shell. 
S. CI. Pulmonata 
O. Basommatophora 
Fam. Ellobiidae 
Zospeum bellesi Gittenberger, 1973 ( G I ~ E N -  
BERGER, 1973) 
Cueva Allará, Hecho (Osca), 12-VIII-80, 2 
ex. (Escolh leg.), 30TXN8945; Cueva Nueva, 
Villanúa (Osca), 5-VIII-84, 18 ex. (Macih- 
Auroux leg.), 30TYN0123. 
Zospeum suarezi Gittenberger, 1980 (GIT- 
TENBERGER, 1980) (figs. 3, 4). 
Cueva La Lastrilla, Sámano (Santader), X- 
83,4  ex. (L. Auroux leg.), 30TVP8901, (Al- 
tura total de la closca: 1,15 mm., diam.: 0,65 
mm). Ormazarreta'ko Leizea, serra d'Aralar 
(Navarra), 3-VIII-84, 9 ex. (Macih-Auroux 
leg.), 30TWN8967, (Altura total de la closca: 
1,5 mm. diam.: 0,9 mm). 
La darrera cita representa nova especie 
per a Navarra. 
Figs. 3-4. 3. Zospeum suareziGittenbergcr, dc lacova 
de la Lastrilla (Santandcr). mostrant el pctit plcc co- 
lumel.lar cnrotllat a la columcl.la (1 , l5  x 0.65 mm). 4. 
Zospeum suarezi Gittcnbcrgcr d'ormazarrcta'ko Ici- 
Tea (Navarra), mostrant el gran i dcstacat plcc colu- 
mel.lar cnrotllat a la columcl~la (1.5 x 0.9 mm). 
3. Zospeum suarczi Girrenberger from Lastrilla 
cave (Sanrander), with [he lirtleplear winding (he colu- 
mella (1.15 x 0.65 mm).  4. Zospcum suarczi Girrrn- 
berger from Ormazorrer(l'ko leizea (Navarra) wirh rhr 
big and oursranding plear winding [he columella (1.5 x 
0.9 mm).  
Zospeum schaufussi Fraunfeld, 1862 
Ormazarreta'ko Leizea, serra d'Aralar (Na- 
varra), 3-VIII-84,l ex. (Macih-Auroux leg.), 
30TWN8967. 
Nova especie per a la fauna de Navarra. 
Fam. Planorbidae 
Gyraulus (Gyraulus) laevis (Alder. 1837) 
Circa Ibón Asnos. Hoz de Jaca (Osca), 3- 
VIII-85, 1 ex. (Escoli leg.), 30TYN2334. 
No citada per ALTIMIRA & BALCELLS 
(1972) de ~ ' ~ l t - ~ r a ~ ó  Occidental, si bé VA- 
LLEDOR (1980) comenta el següent: "Citado 
por primera vez en el Alto Aragón, si bien C. 
Altimira (1972) ha consignado un Gyraulus 
sp. encontrado subfósil en los sedimentos la- 
custres de Bubal, donde precisamente desa- 
guan y son contenidas las aguas de estos lagos 
de la sierra de Tendeñera, por lo que creemos 
es la misma especie que la hallada por noso- 
tros." 
Fam. Cochlicopidae 
Hypnophila malagana Gittenberger, 1983 
(fig. 5) 
Cova Santa, Serra d'En Galceran (comarca 
de I'Alt Maestrat, prov. Castelló), 20-V-80,3 
ex. (Comas. Escola leg.), 30TYK5567; 
Fig. 5 .  Ipnophila malagana Gittenbcrgcr, de I'Avenc 
Garbí, Serra de Portaccli (Camp dc Túria, prov. Va- 
lencia) (6.4 x 2 mm). 
Ipnophila malagana Girrenherger from Garhipor- 
hole, Portaceli ridge (Camp de Tiíria, Valencia pro- 
vince) ( 6 . 4 x Z m m ) .  
Fam. Zonitidae 
Retinella (Rerinelloides) incerta (Drapar- 
naud, 1805) 
Serra d'Aralar (Navarra), 14-X-84,4 ex. (Es- 
cola leg.), 30TWN8967. 
Nova cita per a Navarra. 
Fam. Milacidae 
Avenc Garbí, Serra de Porta-Coeli (Valen- 
cia), V-80,l ex. (J. Comasleg.), 30SYJ1290. Milax (Milax) gagates (Draparnaud, 1801) 
Descrita per GITENBERGER (1983) de San Cova Lezegalde, Iribas, terme municipal de 
Pedro de Alcántara (Málaga). Nova especie Larraun (Navarra), 14-X-84, 2 ex. (Escola 
per a la fauna del País Valencia. leg.), 30TWN8967. Especie no citada de Navarra per LARRAZ 
(1982). 
Fam. Vitrinidae 
Phenacolimax (Gallandia) annularis (Studer, 
1820) 
Les Foyas de Sta. María, terme municipal 
d'Ansó (Osca), 4-VIII-84,3 ex. (Escola leg.), 
30TXN8945; Peña Telera, Biescas (Osca), 
15-VII-85, 2 cx. (Escoli lcg.), 3OTYN1223; 
Aguas Tuertas, Ansó (Osca), 1-VIII-85,2 ex. 
(Escola leg.), 30TXN9045; Baladrás, Biescas 
(Osca), 7-VIII-85, 2 ex. (Escola leg.), 
30TYN1223. 
Fam. Clausiliidae 
Clausilia (Clausilia) cfr. crenulata Risso, 1826 
(figs. 6a, 6b) 
Cova Manatuero, Buerba (Osca), 19-1x41, 
1 ex. (Picañol. Escola leg.), 31TBH5612. 
Aquesta especie se la coneix de Franca 
dels departaments de Var, Alps Marítims i 
Baixos Alps (GERMAIN, 1930). Nova especic 
pera  la malacofauna iberica. 
Fig. O. <'lrrrr.vilitr cfr. c.r<,nitlatcr Risso dc I;i cov;i ilc M;i- 
n;ituero-M;ilnpreciiit:i (Fanlo, Hucsc~i) (12.5 x 2.1 
mm):  a. Vista frontal; h. Vista lateral. 
Clausilia cfr. crenulata Rissofroni Monriii~ero-Mri- 
Irrprecicitrr cave (Fanlo, Hiiesca) (12.5 x 2.1 mm):  a.  
Froniril view; h. Lriteral view. 
Fam. Helicidae 
Trochoidea (Xeroclausa) geyeri (Sóos, 1926) 
Serra Forca (2.390 m), voltants de I'avenc Di- 
nar, Hecho (Osca), 12-VIII-80.7 ex. (Escola 
leg.), 30TXN8945. 
Citada per ALTIMIRA & BALCELLS (1972) 
de I'Alt Aragó Occidental de Jaca i Peña 
Oroel. 
S. Fam. Hygromiinae 
Ciliella ciliata (Studer, 1820) 
Garganta Gloces, Fanlo (Osca), 12-VII-85, 1 
ex. (Escola leg.), 30TYN4512; Peña Telera, 
Biescas (Osca) 15-VII-85, 1 ex. (Escola leg.), 
30TYN 1223. 
Citada per ALTIMIRA & BALCELLS (1972) 
de I'Alt Aragó Occidental de El Boalar, Pena 
Oroel i Ordesa. 
Pyrenaearia carascalensis (Férussac, 1821) 
Alanos (2.156 m), Hecho (Osca), 6-VII-69, 
13 ex. (Escola leg.), 30TXN8945; Serra 
d'Aísa (2.330 m) terme municipal d'Aísa 
(Osca), 7-VIII-80, 8 ex. (Escola leg.), 
30TXN9023; Serra Forca (2.390 m), voltants 
de I'avenc Dinar, Hecho (Osca), 12-VIII-80, 
21 ex. (Escoli leg.), 30TXN8945; Avenc 
G-48, Gamueta, Ansó (Osca), 21-VIII-82. 3 
ex. i un en creixement (Escola leg.). 
30TXN8945. Gamueta, Ansó (Osca), 22- 
VIII-82, 6 ex. i un en creixement (Escoli 
leg.), 30TXN8945; Les Foyas de Sta. María 
(1.710 m.), Ansó (Osca), 6-VIII-84, 19 ex. 
(Escola leg . ) ,30TXN8945. 
Citada per ALTIMIRA & BALCELLS (1972) 
de 1'Alt Aragó Occidental de les localitats de 
Candanchú, vessant N del mont Tobazo; des 
del mont Tobazo als estanys de Tortiellas; 
Los Lecherines, Las Blancas; Sierra Bernera 
a La Paul, i cap a la cresta d'El Bisaurín i Zu- 
riza. 
Pyrenaearia carascalensis carascalopsis (Fa- 
got, 1884) 
Espot, voltants de I'avenc Gralles (Pallars So- 
bira), 29-VIII-80, 1 ex. (Escoli leg.), 
31TCH4512; Clot de I'Os, massís de Beret 
Roca Blanca, 14-VIII-85, 13 ex. nou d'ells en 
creixemcnt (Escola Ieg.), 31TCH452.3, Vall 
d'Aran, 24-VII-82, 5 ex. (Escola leg.), 
31TCH3434. Son del Pi, val1 d'Áneu, comar- 
ca del Pallars Sobira. 
Pyrenaearia oberthuri (Ancey, 1881) 
Avenc Cabeza Muxa, Pics d'Europa massís 
occidental (Oviedo), 9-VIII-78, 1 ex. (Escola 
leg.), 30TUN3489. 
Segons ORTIZ de ZARATE (1956) aquesta 
especie és poc freqüent a les col.leccions, el 
qual assenyala a continuació que en el Museu 
de Zoologia de Barcelona va veure varis 
exemplars recollits per Juncadella i etiquetats 
amb el nom de Pyrenaearia bulnesi nov. sp., i 
amb la localitat "Rocas frente al Naranjo de 
Bulnes". 
S. Fam. Helicodontinae 
Atenia quadrasi (Hidalgo, 1885) 
Avenc Cal Sant, La Llacuna, comarca de 
1'Anoia (Barcelona), 16-VI-82, 1 ex. recollit 
viu (Eseola leg.), 31TCF7890. 
Aquesta és la segona cita de l'especie a la Es dona també una nova cita de Z .  suarezi per a la 
província de Barcelona (GIT~ENBERGER, província de Cantabria. 
1968). De la província de Osca es donen tres noves cites de Moitessieria simoniana, dues de Zospeum bellesi, 
una de Gyraulus laevis, quatre de Phenacolimax an- 
S. Fam. Ariantinae nularis, una de Clausilia crenulata (que a més sembla 
nova per a la Península Iberica), i una altra de Tro- 
~ ~ l i ~ i ~ ~ ~ ~  apic da andorr ca ( ~ ~ ~ ~ ~ i ~ ~ ~ ~ ,  choidea geyeri. Així mateix es donen a coneixer una 
1876) serie de cites de Pyrenaearia carascalensis les quals re- sulten normals a la zona on aquesta especie es troba 
Cova Nova del Masiet, Montral, comarca de més o menys confinada, 
1'Alt Camp (Tarragona), 16-X-83, 1 ex. en Per al País Valencia es donen a coneixer dues cites 
creixement (Escola leg.), 31TCF4.578. de Hypnophila malagana, que resulta ademés ser 
BECH & FERNANDEZ (1980) donaren a co- n O ~ ~ ~ r ~ c ~ q ~ ~ ~ r ~ ; A s t u r i C S ) ,  pyre- 
neixer aquesta especie de la província de Ta- oberthuri, ja citat d3aqucsta rcgió, la vall 
rragona del Pla de Manlleu, i as~enyalant a d'Aran es doncn tres novcs cites de P. carascalensis 
l'ensems que ROSALS (1914) va ésser qui pri- carascalopsis. De la província dc Barcclona s'assen- 
mer la va citar de 17esmentada yala la segona cita pcr a Alenia yuadrasi, i per últim, 
~~b aquesta captura s'amplia més cap al sud de la província dc Tarragona es dona a coneixer la cita 
més meridional, per a Catalunya, de Helicigona lapi- la seva area de dispersió geografica, ja que cidaandorrica, 
HAAS (1929) assenyalava com a límit la Con- 
ca del Llobregat. 
BIBLIOGRAFIA 
Potser val la pena de mencionar uns estranys 
animalets recollits dins l'aigua de les vores de ALTIMIRA, C. & BALCELLS, E.,  1972. Formasmalaeo- 
1'Ibón de Sabocos (al peu septentrional de la lógicas del Alto Aragón occidental obtenidas en 
serra de ~ ~ ~ d ~ f i ~ ~ ~ )  que en acostar-s7hi per agosto de 1970 y junio de 1971. Pirineos, 104: 15- 
81. 
agafar-los hom pensaria en Anc~lusfluviatil is AREVALO, C., 1929, La en las aguas du[ces, (Las 
i en canvi es tracta no d'un mol.lusc sinó de adaptaciones y las convergencias acuáticas), co- 
quelcom completament diferent: una larva de lección Labor, Ed. Labor, S.A. Bercelona. 
l'insecte tricopter Thremma gallicum que ofe- BECH, M. & FERNANDEZ, G., Y980. Monografía de la 
reix aquest famós cas de convergencia dins de fauna malacológica terrestre y de agua dulce del 
"Pla de Manlleu" (provincia de Tarragona) ( la  la vida aquhtica, (AREVALO, 1929). ' parte). Bol. R .  Soc. Española Hist. Nat. (Biol.),  
78: 275-288. 
GERMAIN, L., 1930-31. Mollusques terrestres etfluvia- 
AGRAIMENTS tiles. Paul Lechevalier. París. 
G I ~ N B E R G E R ,  ., 1968. Zur systematic der in die 
Volem fer avinent el nostre agraiment els nostres Gattung Trissexodon Pilsbry (Helicidae, Helico- 
companys i amics els Srs. L. Auroux, J. Comas, S. dontinae) gerechneten arten. Zool. Mededelin- 
Macih i a la Srtá. C. Picaíiol, perla seva valuosa col.la- gen, 43 (13): 165-172. 
boració, i a la Dra. Anna Omedes laversió anglesa del - 1973. Eine Zospeum-Art aus den Pyrenaen, Zos- 
resum. peum bellesi spec. nov. Basteria, 37: 137-140. 
- 1980. Three notes on ibenan terrestnal gastro- 
pods. A On Spanish Zospeum (Pulmonata Ba- 
RESUM sommatophora). Zool Mededel., 55 (17): 201-205. 
- 1983. On iberian Cochlicopidae and the genus 
Com a resultat de les exploracions del Laboratori de Cryptazeca (Gastropoda, Pulmonata). Zool. Me- 
Biospeleologia en cavitats subterranies s'han recollit dedel., 57 (23): 301-320. 
alguns gastrbpodes que tenen interes en alguns aspec- G ~ M E Z ,  B.J. & PRIETO, C.E., 1983. Zospeum bis- 
tes; així doncs, la fauna de Navarra s'ha vist incre- caiense nov. sp. (Gastropoda, Ellobiidae) otro 
mentada amb les següents especies: Bythinella opaca, molusco troglobio para la Península Ibérica. Spe- 
Milax gagates, Zospeum suarezi i Zospeum schaufus- leon, 26-27: 7-10. 
si, a més d'assenyalar una nova cita per a Retiaella in- HAAS, F., 1929. Fauna malacológica terrestre y de 
certa. agua dulce de Cataluíia. Treb. Mus. Cienc. Nat. 
9 1 
Barcelona, 13: 1-491. 
LARRAZ, M.L., 1982. Contribución al conocimiento 
de la fauna de moluscos terrestres y dulceacuícolas 
de Navarra. Tesis Doctoral, Universidad de Nava- 
rra. 
ORTIZDE ZARATE, A:, 1956. Observaciones anatómi- 
cas y posición sistemática de varios helícidos espa- 
ñoles. Género Pyrenaearia. Bol. Soc. Española 
Hist. Nat. (Biol.),  54: 35-61. 
ROSALS, J., 1914. Irnpresions d'una excursió científi- 
ca. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. (2a época, XI, no 9): 
150-154. 
VALLEDOR DE LOZOYA, A., 1980. Fauna rnalacológi- 
ca de los lagos rnontanos del Pirineo y Sistema 
Central. Bol. R. Soc. Española Hist. Nat. (Biol.), 
78: 403-415. 


Mol·luscs recollits a cavitats subterrànies de Catalunya i Osca

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert