Mota Sánchez, Judit

Segarra Pagà, Caterina

Revistes Catalanes amb Accés Obert

 321
ALOMA
JUSTIFICACIÓ I CONTEXTUALITZACIÓ
E n els últims anys, la població ha augmentat amb l’arribada d’un 
gran nombre d’immigrants. L’escola és un dels àmbits on més es re-
fl ecteix la immigració. S’hi incorporen alumnes nouvinguts que no 
coneixen la llengua ofi cial, i que amb prou feines es comuniquen. Però 
davant d’aquestes situacions el que fa l’escola, normalment, és portar 
l’alumne a l’aula d’acollida (si és que n’hi ha...) fi ns que s’habituï a la 
nova llengua i situació. 
Però la difi cultat rau en la relació amb els pares. La majoria no entenen 
la llengua i per als educadors és molt difícil mantenir-hi una comuni-
cació entenedora i coherent al 100%. Molts cops aquesta problemàtica 
se soluciona amb un intèrpret, però d’aquesta manera tampoc s’acon-
segueix un apropament real. El nostre objectiu seria que els pares do-
minessin mínimament la llengua; primer, per poder-se comunicar i 
entendre’s millor, i segon, per aconseguir una bona integració.
Per aquest motiu, veiem la necessitat d’enfocar el nostre projecte cap 
a un taller d’expressió oral on els pares immigrants puguin entendre i 
utilitzar la llengua com a instrument principal de comunicació. 
Taller afavoridor 
d’habilitats comunicatives 
en famílies nouvingudes
Judit Mota i Caterina Segarra
JuditMS0@blanquerna.url.edu / CaterinaSP@blanquerna.url.edu
Paraules clau: relacions socials / llengua oral / famílies nouvingudes / 
escola / aprenentatge signifi catiu i funcional / taller de comunicació oral.
Taller afavoridor d’habilitats comunicatives en famílies nouvingudes
 322
ALOMA
El projecte d’intervenció va adreçat a totes aquelles escoles interessades 
en millorar la integració i la comunicació de les famílies nouvingudes. 
Una mostra signifi cativa d’aquest augment progressiu d’immigració 
el trobem en el barri del Carmel, situat a la ciutat de Barcelona. Hem 
partit de la realitat de les seves escoles per dissenyar aquest taller. 
El barri del Carmel està situat a la vessant nord de la muntanya del 
Carmel. Pel que fa a la població, cal dir que hi viuen aproximada-
ment 44.000 persones, una notable densitat si es tenen en compte 
les condicions de la immigració. En la població activa del Carmel té 
una incidència primordial l’estatus obrer. El nivell socioeconòmic és 
mig-baix.
Actualment, en el barri hi ha tres escoles públiques, quatre de privades-
concertades, una aula d’adults, un institut d’ESO públic, un altre de 
privat i dues escoles bressol. També hi ha assistents socials, el Centre 
Cívic del Carmel, el Centre de Recursos Pedagògics del districte i l’as-
sistència social de Càrites del barri.
Marc teòric
La llengua és comunicació, i especialment la llengua oral. Hem d’en-
tendre la comunicació oral com a eix de la vida social. Llavors no po-
dem negar que la llengua té i és una dimensió social. Segons Tuson 
(1986), les llengües esdevenen els instruments de la comunicació humana i 
ens permeten de transmetre el món de fora i el món de dins. La llengua és 
l’estri amb què ordenem el nostre pensament. 
Partim de la base que el llenguatge ha d’aportar als aprenents les habi-
litats i els coneixements mínims necessaris per poder conviure amb 
societat. Aquestes dues idees seran l’eix principal d’aquest taller. No 
podem ignorar que per comunicar-nos i per establir una bona relació 
amb l’entorn s’han de tenir i utilitzar uns mínims d’habilitats comu-
nicatives. Per tant, podem dir que l’aprenentatge d’una llengua no es 
limita al seu coneixement, sinó que està relacionada amb molts altres 
aspectes, com ara aquestes habilitats.
D’altra banda, la construcció del llenguatge és el resultat de moltes acci-
ons i de moltes infl uències que podríem agrupar en tres blocs: família, es-
cola i societat. Pensem que la fi gura del logopeda en aquests tres àmbits és 
imprescindible per a un bon desenvolupament del llenguatge i el seu ús.
Judit Mota i Caterina Segarra
 323
ALOMA
Segons N. Chomsky i Dell Hymes, la competència comunicativa és 
la capacitat d’usar el llenguatge apropiadament en diverses situacions 
socials que ens trobem cada dia. 
Per aquest motiu, el nostre plantejament es mou principalment 
sota una vessant sociològica. Segons Labov (1966-1969), la socio-
lingüística té com a camp d’estudi tots els temes relacionats amb l’ús, 
les funcions i la situació comunicativa. És a dir, no podem parlar de 
llengua sense parlar de societat, sense tenir en compte que la llen-
gua és un fet social i que tots els fets socials s’hi vinculen. Per tant, 
els membres d’una comunitat lingüística no tan sols comparteixen 
una llengua, també una manera de viure i una organització social, 
entre d’altres. 
Metodologia
Per a l’aprenentatge d’una segona llengua, és imprescindible proposar 
activitats funcionals a partir de l’ús que en fan els adults. Plantegem 
activitats de dinàmica de grup i adaptem el material a les característi-
ques individuals de cadascú.  
Segons els interessos i les necessitats comunicatives dels participants 
afavorirem la interrelació comunicativa dins de la mateixa aula i l’ús 
que en fan en els entorns més propers.
La temporització prevista per al taller consta d’un total de 24 hores, repar-
tides en un quadrimestre, equivalent a un total de 6 hores mensuals. 
El professional encarregat de dur a terme aquest projecte és el logopeda.
Les activitats proposades estan organitzades en quatre blocs diferenci-
ats. A continuació es desenvolupen de forma seqüenciada i detallada.
BLOC I
Sessió 1
• Presentació dels assistents i del taller de comunicació oral.
• Avaluació inicial dels coneixements previs que tenen els assistents 
sobre llengua catalana.
Temporització: 1 hora i 30 minuts.
Taller afavoridor d’habilitats comunicatives en famílies nouvingudes
 324
ALOMA
BLOC II
Sessió 2
• Coneguem l’escola! S’ensenyen les instal·lacions de què disposa el 
centre.
• Introduir les mares i pares dins l’aula dels seus fi lls i fi lles.
Temporització: 1 hora i 30 minuts.
Sessió 3 i 4
• Aconseguir uns coneixements mínims sobre la cultura catalana.
• Conèixer altres diversitats culturals.
Temporització: 3 hores.
BLOC III
Sessió 5 i 6
• Aprendre vocabulari bàsic de salutació/cortesia.
Temporització: 3 hores.
Sessió 7, 8 i 9
• Aprendre vocabulari bàsic de l’escola.
Temporització: 3 hores.
Sessió 10 
• Conèixer els documents propis de l’escola.
• Aprendre a omplir un full amb les seves dades personals.
Temporització: 1 hora i 30 minuts.
Sessió 11 i 12
• Comunicació no verbal: joc interactiu i funcional.
Temporització: 3 hores.
Sessió 13, 14 i 15
• Jocs de simulació.
Temporització: 4 hores i 30 minuts.
Sessió 16
• Preparació de l’activitat prevista per realitzar dins l’aula.
Temporització: 1 hora i 30 minuts.
Judit Mota i Caterina Segarra
 325
ALOMA
BLOC IV
Sessió 17
• Activitat d’avaluació fi nal: posada en escena dels pares i mares dins 
l’aula dels seus fi lls i fi lles.
Temporització: 1hora i 30 minuts.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
QUÈ •  Els aprenentatges realitzats per els participants
•  El taller de comunicació oral (autoavaluació) 
COM •  Mitjançant: 
    - Activitats d’avaluació i d’aprenentatge
    - Dinàmiques de grup
QUI •  El logopeda
•  Els participants
QUAN •  Avaluació inicial
•  Avaluació continuada
•  Avaluació fi nal
CONCLUSIONS
Estem segures que amb la realització d’aquest taller afavorirem la rela-
ció entre les escoles i les famílies nouvingudes que hi participin, afa-
vorint un entorn interactiu entre aquests dos agents socials. Aquest fet 
no tan sols millorarà la integració de les famílies a la societat, sinó que 
repercutirà en el desenvolupament i en la inclusió dels seus fi lls i fi lles 
en l’àmbit escolar. 
Aquests esdeveniments seran fruit de la millora en les habilitats comu-
nicatives dels participants, i també de l’increment en la comprensió de 
la llengua catalana, fet que potenciarà la seva comunicació oral. 
El nostre propòsit, en tot moment, ha estat oferir unes eines comuni-
catives bàsiques que permetin iniciar un llarg camí cap a la descoberta 
d’una nova llengua, cap a les interaccions socials i cap a les relacions 
interpersonals; afavorint així la riquesa intercultural en la que estem 
immersos. 
Taller afavoridor d’habilitats comunicatives en famílies nouvingudes
 326
ALOMA
BIBLIOGRAFIA
Llibres de text:
Balaguer, C. i Ripoll, O. (2002). Xarranca: Jocs per a l’aprenentatge del 
català oral per a nouvinguts. Generalitat de Catalunya. Fundació Jaume 
Bofi ll. Barcelona.
Baró, J. i Cerquera, J. (1982). Curs bàsic de llengua per adults no-
catalanoparlants; Clariana. Pleniluni. Barcelona.
Cassany, D., Luna, M. i Sanz, G. (2002). Ensenyar llengua. Graó. Barcelona.
Gordon, R. (1998). Aprende tu solo el lenguaje del cuerpo. Ediciones 
Piramide. Madrid.
Pàgines web:
• www.edu365.es
• www.gencat.net
• www.xtec.es
Altres fonts d’informació:
• Entrevistes a la coordinadora del centre.
• Qüestionaris a mestres i famílies.
• Informació o coneixement del Pla de l’Entorn Municipal (Normalit-
zació Lingüística).
ABSTRACT
El tema principal que ens ocupa en aquest Projecte d’Intervenció és 
l’ús de la llengua oral com a mitjà imprescindible per a la comunicació 
i les relacions socials.
Davant la diversitat sociolingüística actual existeixen unes mancan-
ces comunicatives importants que poden debilitar aquestes relacions 
socials. 
Una de les comunitats que s’ha vist afectada per aquesta nova situació és 
l’escola, on existeixen difi cultats importants per poder-se relacionar amb 
famílies nouvingudes que no dominen la llengua vehicular, el català. 
Davant d’aquesta necessitat, aquest estudi planteja l’elaboració d’un 
taller de comunicació oral adreçat a aquestes famílies, amb l’objectiu 
principal d’assolir uns coneixements bàsics sobre la llengua. 
Judit Mota i Caterina Segarra
 327
ALOMA
La realització d’aquest projecte va orientada a totes aquelles escoles 
amb un índex alt d’immigració que tenen la necessitat de potenciar la 
relació amb les famílies nouvingudes. 
Les activitats proposades es fonamenten en un aprenentatge signifi -
catiu i funcional de la llengua catalana, i se centren en el vocabulari 
propi de l’escola, per tal d’afavorir un apropament de les famílies im-
migrants al context escolar.
Els resultats demostren que les famílies que han participat en aquest 
taller de comunicació oral han millorat i han augmentat les relacions i 
la comunicació amb l’escola de forma qualitativa i quantitativa. 
També, els membres de la comunitat escolar han de vetllar pel benestar 
escolar i afavorir un entorn interactiu amb les famílies.


Taller afavoridor d'habilitats comunicatives en famílies nouvingudes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert