Murgades, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

La normativa dels clhssics antics pot ésser 
aplicada, i de fet ho ha estat, per analogia, 
als idiomes moderns. Es en virtut d'ella que 
les Elegies de Bierville foren escrites en dís- 
tics elegíacs i I'Odissea tradu'ida en hexhme- 
tres. Pel reconeixement d'aquesta relació de 
semblanca, un lector de bona fe, lector a qui 
autenticament adreca Riba els seus versos, 
podrh coneixer l'abast del terme hexhmetre 
dins l'hmbit catalh i en copsarh les deiícies 
del ritme; un lector ctnormal)>, perb, com el 
que figura a la MPtrica catalana publicada 
l'any passat, és ben capac de creure, amb el 
seu autor, que realment <rés una llhstima que 
[Riba] s'entossudís en I'empresa, d'irnitar 
els ritmes d'Homer, de Virgili i de Goethe. 
La recerca de noves possibil~tats rítmiques 
per a la poesia catalana per part dels poetes 
de la primera meitat d'aquest segle ha do- 
nat uns resultats tan exceuents i inqualifi- 
cables com I'Odissea i Nabt, tot i les difi- 
cultats que plantegen a una ar~hlisi rigorosa. 
L'oi'da, potser (i  amb ella tot allb que d'in- 
conscientment intui'tiu és vivent amb l'idio- 
ma que a través d'ella flueix) podria dir-nos 
quelcom de més actiu i suggeridor que no 
pas un esquema o un centenar. Certament, 
l'orella diu la veritat. I és així que ho creu 
Salvador Oliva: al'única compensaci6 que 
té l'orella --diu a la pigina 18 del seu 
tractat- és una recursivitat monbtona al fi- 
nal de cada vers., 
Davant I'exemple de cíístic elegíac alemany 
esmentat al principi, hom podria objectar que 
aquest idioma distingeix entre síllabes llar- 
gues i breus. Araj els heximetres hi són cons- 
tru'its sobre la base de l'accent. D'aquesta 
manera no hi ha diferencia entre el model i 
el de les Elegies de Bierville, per exemple. 
D'una altra banda, hom podria creure que 
aquests dos versos només es poden realitzar 
en alemany (o en catalh, sabent fer atram- 
pes),). Perb l'angles també ho accepta: 
I n  the hexameter rises the fozlntain's silvery 
[column, 
I n  the pentameter aye falling in melody 
lback. 
Schiller i Coleridge, fdaciosos? Potser sí. 
Per6 hi ha orelles que, complagudes, senten 
aquesta música i, complaent-s'hi, l'escolten. 
(Per quk una necessitat que van sentir i rea- 
litzar amb kxit les grans literatures europees 
no havia d'ésser també sentida i realitzada 
per la catalana? Tanmateix, la histbria ha 
dit que sí. Ha ofert el guany de poder co- 
nkixer amb plenitud en una llengua viva la 
viva música -aquell pessigolleig a la me- 
mbria- que l'aigua produeix en brollar de 
la Font. 
El jardí dels noucentistes, per Josep Murgades " 
En ben pocs llibres podrem trobar exem- 
plificada d'una manera més punyent que en 
aquest, tant, d'una banda, la contradicci6 
que sovint s'estableix entre la captaci6 sen- 
sible d'un fenomen estetic i la representació 
ideolbgica que un hom se'n fa com, d'altra 
banda, i en definitiva, la molt freqüent in- 
capacitat d'acordar la percepció d'una praxi 
artística determinada amb la corresponent teo- 
rització destinada a dar-ne consthncia i, alho- 
ra, a fornir-ne pautes interpretatives. 
Es fa profitosament ostensible, en aquest 
cas, la fonamentada coneixenca estetica que 
del Noucentisme demostra I'autor en tot mo- 
ment, a través de I'equanimitat d'una més 
que representativa tria -objectar-hi I'absen- 
cia de tal o tal altra creació de tal o tal al- 
tre artista al nostre entendre significatiu fó- 
ra entrar aquí en el terreny de I'apreciació 
purament personal i subjectiva- que r e u  a 
aplegar, per primer cop en un sol iiibre, i 
en nombre suficient, tot de manifestacions 
rellevants en que es concreti artísticament 
el moviment noucentista, les quals abasten 
des de les anomenades arts monumentals fins 
a les arts menors, passant per les decora- 
tives i, en especial, no cal dir-ho, per I'es- 
cultura, la pintura i el dibuix. En tant que 
antologia grhfica és, doncs, aquesta obra, una 
eina forca d i d a  i eficient. I potser f6ra, 
en tot cas, a l'editorial, a qui caldria fer al- 
gun retret, en aquest sentit; pel fet de no 
haver-se decidit a reproduir en color tota l'o- 
bra pictbrica seleccionada -amb l'accepta- 
ció subsegüent de l'inevitable encariment del 
producte a canvi de fer-10 més ben fet i, 
doncs, més abellívol-, pel fet de no haver 
tingut cura que un darrer toc de corrector 
s'hagués encarregat d'eliminar certes aspro- 
sitats en la puntuació redaccional i unes 
* Enric JARD~, EI Noucentisme. Barcelona, 
Aymh/Proa, 1980 (fora de col.lecci6). 228 ps. 
Notes i ressenyes 
quantes errades i incoherencies en la impres- 
sió, pel fet d'haver-se oblidat, finalment, d'in- 
cloure al costat de l'índex de noms un altre 
de més elemental i imprescindible com és el 
temitic i, en aquest cas, també, el d'il- 
lustracions. 
Per contra, perb, i pel que fa tant a l'ex- 
posició tebrica introductbria com als comen- 
taris de qui: va proveida la part grhfica, no 
pot sinó mostrar-se'ns I'avaluació que l'autor 
duu a terme del Noucentisme com a prech- 
ria, i aixb no pas perqui: hi són absents la 
documentació inedita i les interpretacions in- 
novadores -Pobra esth sensatament concebu- 
da al capdavall amb finalitat merament ele- 
mental i divulgatbria-, ni tampoc perque, 
cosa ja més greu, adés s'hi esquitlli alguna 
confusió factual (a les ps. 32-33 vacil1.a inex- 
plicablement Jardí en l'atribució a Ors de 
I'expressió <<Santa Continu'itatn i quasi n'a- 
tribueix la paternitat a Prat de la Riba), adés 
s'hi emetin judicis de valor que denoten 
una forta incomprensió del Noucentisme li- 
terari (per exemple, a la p. 12, són qualifi- 
cats de ctridículss certs parhgrafs posats en 
boca de la Ben Plantada, a la p. 35 es parla 
del ctdesconcertant episodi amb qui: Eugeni 
d'Ors va cloure La Ben Plantada)>, i a la 
p. 123 es titlla de <{rebuscat)> I'<tarbitrarista)> 
prbleg escrit també pel susdit autor per a 
La muntanya d'ametistes de Guerau de Liost), 
sinó sobretot i abans de tot per tal com peca 
en un conjunt la concepció metbdica, que la 
informa, aquesta avaluació, d'anacronisme rei- 
terat. Radica aquest, entenguem-nos, no pas 
tant en el fet de continuar servint-se d'es- 
quemes analítics propis de I'idealisme bur- 
ges --cadascú és molt lliure, en l'inexacte 
món de I'alta cultura, de treballar amb els 
metodes que més li plaguin i de sentir-se 
més que satisfet si compta amt) un públic, 
de la mena intellectual que sigui, disposat 
a fer-li la gara-gara-, com en el fet que són 
aquests esquemes -passats, aixb sí, per l'e- 
motiu sedhs de les vivencies biofyrhfiques, se- 
gons declara Jardí en unes exordiants <<No- 
tes personals)>-, just els mateixos que, per 
tal d'explicar i, fins a un cert punt, justifi- 
car programhticament liur activitat cultural 
i artística, esgrimien ja fa més de mig seglc, 
en qualitat de protagonistes, els qui ara són 
objecte del present estudi. Contravé, doncs, 
I'autor -sigui'm permes un cop més el re- 
curs a la ironia, tan noucentista, d'altra ban- 
da- aquella mhxima de 1'Ors segons la qual 
el primer deure del paisatgista és no formar 
part del paisatge; la visió que aquí ens n'és 
fornida, del Noucentisme, difícilment podria 
ser feta, avui dia, més de dintre d'aquest ma- 
teix estant. 
El preu que cal pagar per aquesta fideli- 
tat contumac als vells mestres retbrics de 
I'antany no és altre sinó el de la reincidsn- 
cia en els tbpics més circumstancials del Nou- 
centisme. Per enssima vegada, doncs, ens és 
presentat aquest com a moviment explicable 
en base a postulats generacionals i reactius 
(cf. passim, perb, en especial, I'explícita for- 
mulació feta en aquest sentit a la p. 17), 
amb les subsegüents simplificacions dicotb- 
miques que operen no tan sols en detriment 
d'una correcta comprensió del Modernisme, 
com ja ha estat sovint recusat, sinó també, 
indefectiblement, del mateix Noucentisme, i 
aixb en relació tant amb aspectes secundaris 
(cf., per exemple, en el capítol dedicat a les 
anomenades <<Característiques formals)>, la re- 
marca negativa que s'hi fa de i'afany dis- 
tintiu que inspira els modernistes i la igno- 
rhncia en qui: es té aquell altre de no menys 
detonant que singularitzava tants de noucen- 
tistes, a saber, el dandisme) com amb d'al- 
tres de molt més de pes (així, el mecanicis- 
me, constatable especialment en el capítol 
ctNacionalismea, amb q d  és descrita la res- 
pectiva implicació que serva cada un d'amb- 
dós moviments amb la dinhmica del catala- 
nisme nacionalista del tombant del segle). 
Cal remarcar, endemés, i deixant de banda ul- 
teriors consideracions sobre contradiccions 
inherents al Noucentisme que no són degu- 
dament explicitades (verbigrkia, la tensió en- 
tre ctbarroquismes d'una banda i asimplici- 
tat* de l'altra) i sobre vaguetats expositives 
(derivades bisicament de reflexions volunta- 
ristes al voltant de l'actitud que es pressu- 
posa de l'artista envers i'obra d'art, p. 32, o 
de la relació que té aquest respecte al seu 
medi, ps. 50-51), com potser el símptoma 
'més alarmant de la manca de distanciament 
crític que denota I'autor és la tendencia, 
pastada del cogito més arquetípicament nou- 
centista, a identificar etica i eststica tot equi- 
parant-ne les respectives normes i preceptes 
(cf. el mer parafraseig a que sotmet Jardi 
teoritzacions inequívoques en aquest sentit 
de Josep Aragay i de Torres-Garcia, a les 
ps. 44 i 46, respectivament), i a fer confluir 
en una eauació sinonímica. no oer més hi- 
postatitzada menys manifestament falsejado- 
ra. els conceotes de Catalunva i de Noucen- 
tisme (cf. e ls  darrers parhgra$s del capítol en 
que es fa ctBalanp). 
Resta després també la qüestió de si és 
en virtut del susdit apriorisme que la utilit- 
zació de bibliografia existent en aquest res- 
pecte resulta adés parcial, adés errbnia, o bé 
si és aquest ús incorrecte el que fa possi- 
ble la subsistencia del primer. En tot cas, 
interessa aquí d'assenyalar, en aquest sentit 
i sempre a tall de mostra indicativa, tres 
punts en concret: que una obra altament in- 
novadora en el seu dia i encara avui fita 
clau per entendre, entre moltes altres coses, 
el moviment noucentista, l'antologia poetica 
de Castellet i Molas, hi és només tangencial- 
Els Marges, 20. 1980 
ment citada (p. 47); que l'intent d'apropia- 
ció espanyolitzadora del Noucentisme fet per 
un membre insigne de la Reall Academia Es- 
pañola de la Lengua es veu certament qües- 
tionat (p. 13), perb amb circumspecció desvir- 
tuadora i amb arguments no pas gaire con- 
vincents (el nacionalisme noucentista no esth 
pas renyit amb el cosmopolitisme o, millor 
encara, amb I'universalisme, i d'aquí, doncs, 
la improcedencia de voler venre-hi un opb- 
sit d'aquest universalisme, tan predicat pels 
noucentistes a fi de defugir el localisme en 
política i el barretinisme en cultura); que 
arrenglerar automhticament per la via thcita 
un cert tipus de treballs crítics sobre el Nou- 
centisme entre les files dels seus més inge- 
nus detractors, no fa sinó evidenciar que se 
n'ha fet una lectura desenfocada o, cosa pit- 
jor, malintencionada. 
Jo no sé, pel que fa al darrer punt ad- 
du'it, si pot qualificar-se de ctvagament mar- 
xistas (p. 52) algun exabrupte provinent 
&un assagisme més positivament interessat 
en la vindicació del Modernisme que en el 
bescantament del Noucentisme; ara, sí que 
em consta sobradament que la crítica ilis i 
ras marxista que s'ha ocupat del tema ho ha 
fet -i sense renunciar per aixb gens ni mi- 
ca al rigorisme crític del metode emprat- 
des de posicions que revelen a totes ilums una 
innegable simpatia pel moviment, amb acti- 
tud semblant a la tipificada per Marx i En- 
gels quan no dubtaven a encapcalar tot just 
el Manifest amb un ences elogi de la bur- 
gesia, o quan, en un altre ordre de coses, 
no s'estaven d'exterioritzar llur predilecció 
per un gran escriptor reaccionari com Bal- 
zac. 
A propbsit encara del llibre aquí ressenyat 
i sense hnim d'aixecar un cop més l'ociosa 
llebre: la comprensió de la histbria per part 
del pensament de dreta és donada en funció 
de la reconeixenca que prkiament se n'ha 
fet, d'aquesta histbria; la reconeixenca que 
de la histbria fa el pensament d'esquerra es 
troba en funci6 de la comprensió que n'ha 
fet abans. Es la difertncia. 
JOSEP MURGADES 
La poesia de Pere Gimferrer (1970-78), per Jaume Pont 
Poques obres poetiques són susceptibles 
d'una delimitació tebrica tan exhaustiva com 
la de Pere Gimferrer! Ens trobem, evident-' 
ment, davant un escriptor que fa de la prhc- 
tica descriptiva de la seva poesia un fona- 
ment tebric d'especulació de tots aquells 
mecanismes que conformen l'esstncia de l'ac- 
te creacional: les relacions entre el poeta i 
l'escriptura, entre aquesta i el món que de- 
nota o connota, i, en darrer terme, les inter- 
relacions produides a I'interior del corpns 
d'aquesta materia de denotació o connotació, 
és a dir, del llenguatge. Tota ankiisi de la 
poesia de Gimferrer és, doncs, inseparable 
d'aquest supbsit. 
El primer ílibre, Els miralls (1970) --que 
vol ésser el substrat tebric de tota la seva 
obra posterior- s'incriu dins aquesta pers- 
pectiva: especular sobre els pre-formatius fi- 
losbfics i estetics del discurs poetic i carac- 
teritzar extensament les funcions lingiiísti- 
ques, imaginístiques i simbbiiques que con- 
formen aquest discurs. 
ctparanys,, el poema inicial, és la clau de 
volta d'aquesta disquisició tebrica. Estructu- 
ralrnent i expressivament recorre a la típi- 
ca acumulació i juxtaposició imaginativa gim- 
ferreriana, al recordatori obsessiu, al collage 
de les fonts <birbares)> i modernes, als cir- 
cumloquis perifrhstics, etc. Perb tot aixb, ar- 
gumenta i adverteix el poeta, no és res més 
sinó el carnatge superficial d'una dimensió 
tebrica de profundis que s'amaga sota un 
seguit aparent de aparanys),. Uns paranys 
dels quals tampoc el poeta, ell el primer, no 
est& exempt. La qüestió, doncs, queda ober- 
ta: que hi ha darrera els <<paranys* de la 
poesia? Quin és el motiu primigeni que ca- 
nalitza aquesta d a u  de signes, de vibra- 
cions dels sentits, de fosforescencies que es 
fan i es desfan a I'espai del poema? Hi ha 
1. La meva anilisi se circulnscriu al pe- 1972), Foc cec (Barcelona 1973) i L'espai desert 
rfode 1970-78, que abasta quatre llibres: Els mi- (Barcelona 1978), totes publicades per Edicions 
ralls (Barcelona 1970), Hora foscant (Barcelona 62. 
110 Notes i ressenyes 


El jardí dels noucentistes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert