Puig i Andreu, Ramon M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

,ELS PLANS DIRECTORS DE LES COMARQUES DE MUNTANYA 
Musa, exemple de belless uct vaisatge pirinrr~c 
Campanar de Causac, a la Val d'Aran 
La normativa edificatbria al Pirineu 
PER: RAMON MARIA PUIG ANDREU, arquitecte 
ins la complexitat de la política de planificació territo- 
rial, es plarfteja una qüestió molt específica: el control 
de la forma de I'edificació, una de les derivades mCs 
importants d'aquesta política. 
Avui, existeix un consens general, positiu, sobre la bellesa dels 
paisatges de muntanya, dels seus pobles, de la seva arquitectura ... 
La diversitat, ja sigui geografica, de cota dels empla~aments, de 
materials constructius propis del lloc, ... conforma tipologies cons- 
tructives i assentaments sobre el territori molt diferents. 
Aixi, podem considerar: 
O Assentaments sobre la plana: vora un riu. 
0 Assentaments a mig vessant: ja amb formes allargassades, man- 
tenint-se sobre les cotes de nivell, ja amb disposició d'abocar-se 
cap al pendent. 
O Assentaments al cap d'un turó o bC emergent sobre una carena. 
Aquests assentaments donen lloc a diferents composicions mor- 
folbgiques dels seus volums: 
Esgraonats 
Maclats / encavalcats 
Juxtaposats / Peces autbnomes 
Barreja dels anteriors 
Carquitedura rural (i en especial la de muntanya) tC una alta capa- 
citat de fascinació. 
Hi ha uns components qualitatius que contribueixen a aquesta 
fascinació: 
O La sedimentació constructiva / I'espontane'itat i la falta de prejudicis 
formals al llarg de generacions i a un ritme de temps molt pausat 
O La rusticitat. 
O La humilitat formal.¡ I'economia de subsistkncia -gens ostento- 
sa- que, fins i tot quan Cs potent, Cs humil. 
LES CONSTANTS TIPOL~GIQUES 
Al m6n rural (i a la muntanya en particular), hi ha un ordre quasi 
sempre respectat: els volums dels edificis són d'unes mides que 
es mouen dins d'uns limits controlats. No exactament amb les 
mateixes mides, perb sí amb poques diferkncies entre el major i el 
menor. Amb I'excepció de I'esglCsia o el castell o el casalot pairal, 
que actuen com a contrapunt, que encara ressalta el manteniment 
d'aquest ordre en la resta de construccions. 
La naturalitat amb quk aquest ordre existeix fa que s'hagi assumit 
de manera inconscient. Cs quan falla que se'ns fa evident. 
La persistkncia d'aquest ordre, per sobre de les diversitats geogra- 
b:21 .L - 
il. 'L- 
Vista de les Bordes, un assentament a mig vessant mantingut sobre les cotes de nivell 
Imatge de Les, un assentament vora un nu 
fiques, moríolbgiques i arquitectbniques, fa que puguem parlar de 
la conservacid de I'escala com una constant tipolbgica. 
Una altra constant 6s el cromatisme: la percepció de la realitat física 
Cs una sensacid on la component cromatica tC un gran pes: 
O Hi ha pobles foscos. 
0 Pobles rogencs (terrosos). 
O Pobles mCs clars. 
Podriem dir que hi ha una resultant cromatica particular per a cada 
poble. TambC Cs quan falla que es fa mCs evident 
Es clar que, de totes aquestes constatacions, se'n pot derivar un 
discurs equivocat: el de la integracid mimetica. 
Deixant de banda que hi pot haver algun cas memorable on puguem 
considerar necessaris una integracid total (tipolbgica, cromatica i d'es- 
cala), la valomcid de I'escala i del cromatisme no condueixen, necessa- 
riament, ven cap consewacionisme fonamentalista. La prova podria ser 
arquitectures com aquesta, on I'escala i el cromatisme es respecten, 
perb en que la forma no Cs mimetica. 
El cromatisme 6s una condicid de caracter "qualitatiu", originada per 
molt diverses causes materials. L'obligacid de I'ús d'un material no 
Cs garantia suficient per a la consewacid de la imatge tradicional. 
O'altra banda, la conservacid de I'escala tampoc no es pot prendre 
com un objectiu absolut, perqug: 
Primer: 
Hi ha noves necessitats, nous usos (hostaleria, sanitat, esports, 
edificis productius, tecnolbgics, ...) que es tradueixen en I'aparicib 
de nous edificis que comporten necessariament uns canvis d'es- 
cala i forma. 
La integracid en aquests casos resulta impossible de mantenir: ld 
contraposicid resulta inevitable. 
L 6 AL M ~ N  RURAL (I A LA MUNTANYA EN PARTICULAR), H. 
n A  UN ORDRE QUASI SEMPRE RESPECTAT: ELS VOLUMS DELS 
EDIFlCiS SON D'UNES MIDES QUE ES MOUEN DINS D'UNS L~MITS 
CONTRO LATS * . . ' .. , - ... >,. . . c . ,  , . .. .. ".,,,.e ,,';;s?.f;*q . .  , , ,, 2.:- , '.. - :>: > ..-;b2,?e2 
-5'. i?.*"' ,., . ' .  . .... I ( 
. .IIlj* . 
. b.:., .. . * 
$*-:.i,, ; , : ,-.- ,.:. . .~ 
.I.T ,;:'I ..l 
- ..:. ;. . 
, . .  .. 
Segon: 
Llescala no Cs una constant tipolbgica autbnoma. Esta condicionada 
totalment pel context El context en la seva diversitat Cs el legimitador 
de la integracid o de la contraposicid (i dels estats intermedis). 
A més, que vol dir integracid? Concepte ambivalent i d'ús gene- 
ralment inadequat La fdrmula integrat = bo no Cs sempre certa. 
Aquestes arquitectures s6n excel.lents, perb el que no podem dir 
Cs que s'integrin a I'entorn; al contrari, s'hi contraposen. Un cas clar 
d'integracib, on arquitectura i entorn es confonen, Cs el &Estada, 
al Prepirineu aragonk. 
Segons el context, es produeixen tres situacions: 
O Context amb constants tipolbgiques conservades. 
De vegades, la integracid Cs el cami Ibgic. 
De vegades, la contraposicid Cs la solucid. 
>ELS PLANS DIRECTORS DE LES COMARQUES DE MUNTANYA 
Const~ccib nova a Ager 
Arquitectura rústica de nova C O ~ S ~ N C C ~ ~  a Carós 
O Fora del context urba: en plena natura, la potencia formal de 
I'entorn capacita I'autonomia total dels artefactes que s'hi puguin 
inserir. I tambC hi cap tot, des de la integracid a la contraposicid. 
O En els límits del context urba, 6s possible algun grau mes de 
llibertat que dins del nucli; així, la forma dels edificis pot ser mes 
lliure, no pas I'escala. 
La trista realitat ens descobreix, perb, que les construccions noves 
(dels últims 30/40 anys] no sdn gaire encoratjadores. Amb I'ac- 
ceptacid quasi general que el binomi pedra + pissarra es condicid 
necessaris i suficient per a una arquitectura correcta ... o la fascinacid 
acrítica pel rusticisme, que acaba confonent espontanertat amb 
arbitrarietat, com un bon model expressiu ... s'esi convertint el mdn 
rural en un concurs d'escenaris d'opereta (molt a prop, el model per 
copiar era aquest). Per altra banda, Cs una perversi6 de la tradicid 
repicar els arrebossats i també la introduccid massiva de cases 
amb pedra nova de les procedencies mes llunyanes, perque de 
sempre, quan I'economia ho permetia, les facanes dels habitatges 
s'arrebossaven ¡/o estucaven, ja que aquest era un acabat molt 
mes bo amb vista a la conservacid dels murs i a la proteccid de 
les humitats. Nomes les bordes, els corrals i les llars d'economia 
precaria tenien un acabat de pedra rústega aparent. 
I si tenim en compte, a mes a mes, que la implantac~d recent de 
normatives, que en teoria es pensen per conservar els valors de I'ar- 
quitectura tradicional, ha donat resultats generalment poc encertats, 
la cosa 6s encara mes preocupant. Les normatives, generalment, 
s'han concebut com una extensid del planejament urba, trasplan- 
tant als medis rurals els mecanismes ordenancistes apropiats per a 
la ciutat, perb no per a la complexitat formal i les diflcils condicions 
topografiques dels pobles de muntanya. 
Sembla com si les normatives estiguin pensades per impedir fer 
bona arquitectura (Arturo Frediani). 
La normativa que ara presento parteix d'uns pressupbsits diferents: 
no hi ha automatismes parametrics (al~ada d'edificis segons ample 
dels carrers) ni obligacions excloents (materials, proporcid de forats, 
percentatge...). Es tracta d'una normativa amb una intencid molt 
generica i poc casuística. Preten valorar les constants tipolbgiques 
(escala, forma i color) per damunt de les variacions estilístiques o 
dels repertoris de materials. 
El contingut basic de la normativa es refereix a I'ambit de nucli 
urba i a I'ús de I'habitatge (nuclis urbans petits o centres histbrics 
de ciutats / pobles grans). 
Els altres usos i els altres arnbits recullen aquest contingut basic, 
amb petites variacions específiques per a cada cas. 
La normativa s'estructura en un articulat molt senzill, que es comple 
menta amb un parell de fitxes que s'han elaborat per a cada nucli urba 
(uns equips d'arquitectes han .treballat les diferents comarques). 
NUCLI: Boren 
MUNICIPI: Alt Aneu 
COMARCA: Pallars Sobira 
O La primera 6s una fitxa informativa de presa de dades, on s'in- 
diquen les característiques moríolbgiques (tipus d'assentarnent, 
composicib de les agregacions, estat, cromatisme, ...) i les caracte- 
rístiques tipolbgiques (forma i material de les cobertes, material 
de les parets, escala en al~ada i planta,...). 
Fapna arrebossada a Arreu 
FiiXA DE PRESA DE DADES 
NUCLI: 
MUNICIPI: 
COMARCA: 
,ELS PLANS DIRECTORS DE LES COMARQUES DE MUNTANYA 
O La segona és una fitxa NORMATIVA. De la informacib submi- 
nistrada per la primera es dedueixen els parametres d'aplicaci6: 
algades, mbdul de crugia, cromatisme, tipus de coberta, assenta- 
ment i composicid, ... 
La normativa proposa Ün doble control: el dels parametres generics 
(els més importants) i el dels elements constructius. 
Els parametres generics poden ser: Ceometrics 
Qualitatius 
Morfolbgics 
PARAMETRES CEOM P RICS 
S6n aquells que conformen el volum general de I'edifici i se'n 
consideren tres: I'algada, la forma de les cobertes i la planta. 
El control dels parametres geometrics assegura el manteniment de 
I'escala i de les constants formals en les intervencions. 
L'alvda no es controla per una mida concreta de terra a rafec, sin6 
per un núm. p (fitxa) de plantes. Evidentment hi ha unes cauteles 
mínimes en el tractament de la planta baixa, del pis sota coberta, 
de la consideraci6 de soterrani, de I'edificacib en pendent, ... 
La planta no es controla assenyalant profunditats edificables, 
sin6 aplicant el nombre de mbduls de crugia permesos sense 
interrupcions. S'entén per mbdul de crugia una pega en planta, 
caracteritzada per ser la unitat constructiva d'un sol tram de 
ESPAIS 120 sostre, de mides i forma comunes en la construcci6 tradicional 
(entorn de 3-6 metres). I s'entén per interrupcions, reculades 
superiors a 45 cm i canvis de direccid superiors a 15O (fitxa: 
ample i fons). 
Les cobertes, quant a la forma, es regulen pel seu pendent (amb 
una tolerancia de + /-500). 
Hi ha unes cauteles sobre I'ocupacib de xemeneies, llucanes, 
cobertes planes ... 
O S'admeten edificis amb coberta plana. A mi no em preocupa 
gens aquesta qüestió (és molt més greu la introducci6 de cobertes 
amb pendent diferent de la del context), perb per cautela es remet 
a I'aprovacid d'un pla de millora urbana. 
PARAMETRES QUALITATIUS 
S6n aquells que conformen els constituents físics, basics quant a 
la percepcib sensorial de I'edifici. El seu control assegura els valors 
cromatics i tactils de I'edifici, i s6n el color de la faqana i el color i la 
textura de la coberta. En aquest sentit, els materials de construccib 
com a tals s6n constituents subsidiaris. 
Fa~nes: 
Els materials generals de les faqanes no tenen cap limitacid d'ús, 
mentre compleixin les determinacions regulades pel cromatisme 
(fusta, pedra, ferro, arrebossat,...). Hi ha unes precisions de to, 
intensitat i textura (es recullen a la fitxa). 
Cobertes: 
Les cobertes es podran construir amb materials i qualitats cro- 
matiques d'acord amb els criteris següents de compatibilitat / 
incompatibilitat i tenint en compte allb que es fixa per a cada nucli 
urba en I'Annex (fitxa). Es preveuen tres dominis: el de la teula, el 
de la llosa de pedra i el de la pissarra. 
(a) Nuclis amb predomini de la teula vella 
Es consideren admesos: 
O La teula arab nova de color vell. 
O La llosa de pedra. 
O El fibrociment de color gris o marrd. 
O El zenc. 
O El coure. 
O La teula de ciment de colors terrosos. 
O La teula plana de colors terrosos. 
O La planxa metal.lica de colors terrosos. 
Es considera prohibit I'ús de: 
O La pissarra. 
O La planxa metal.lica de color negre. 
O La planxa metal4ica de colors vius (blanca, verda, blava, ver- 
mella,...). 
O La teula de color negre. 
(b) Nuclis amb predomini de la llosa de pedra 
Es consideren admesos: 
O La teula vella. 
' . Te- 
7F-j-, , x:, <<-  - ' ,-  , ,,A 
A.- , 
.-->&.- d' ?< A
- .p. 
&*A. M - 1  L .i.. :3 
O La teula Arab nova de color vell. 
O El fibrociment gris. 
O El zenc. 
O La teula de ciment gris. 
O La planxa metal.lica galvan'hzada. 
Es considera prohibit I'ús de: 
O La pissarra. 
O El coure. 
O La planxa metAl.lica de color negre. 
O La planxa metalka de colors. 
O La teula de color negre. 
(c) Nuclis amb predomini de pissarra del país 
Es consideren admesos: 
O La pissarra industrialitzada. 
O El fibrociment negre. 
O El zenc. 
O La teula de ciment negre o gris fosc. 
O La planxa metal.lica de color negre o gris fosc. 
Es considera prohibit I'ús de: 
O La teula ceramica. 
O La llosa de pedra. 
O El fibrociment gris. 
O La planxa metil.lica galvanitzada. 
O La planxa rnethl4ica de colors diferents del negre o gris fosc. 
PARAMETRES MORFOL~GICS 
Són aquells que conformen la implantació física de I'edifici al lloc. 
Són dos: la manera d'assentar-se sobre el terreny i la manera de 
compondre's amb els altres edificis del conjunt urba. 
La normativa es queda practicament en el nivell de recomanar una 
atenta lectura del context preexistent. 
Composició 
(a) Especialment es tindra cura a adaptar-se a: 
O La individualitat dels volums, quan sigui explícita. 
O La juxtaposició dels volums quan es produeixi, diferenciant 
ELS MATERIALS GENERALS DE LES FACANES NO TENEN CAP 
LIMITACIO D'US, MENTRE COMPLEIXIN LES DETERMINACIONS 
RECULADES PEL CROMATISME (FUSTA, PEDRA, FERRO, 
ARREBOSSAT, ...) 
>ELS PLANS DIRECTORS DE LES COMARQUES DE MUNTANYA 
Vista geneml del poble de Min 
si aquesta és per simple rnitgeria o per interpenetraáons més El dfec construit arnb el rnateix forjat volat queda prohibit 
cornplexes (esgraonaments, articulaaons arnb peces intermMies, 
interpenetracions, ...). Es permet, perb, el rafec volat arnb el mateix forjat, quan aquest 
(b) No s'admet la repetició seriada d'un mateíx ediña. Els projec- s'afua i el seu cantell no supera els 8 cm de gruix. 
tes que es refereixen a diversos d i a s  que s'han de constniir de 
manera simulthnia o successiva en el ternps han de diferenaar \k;iladim 
cada edificació de les veines en els pammetres seglients: la cota de Es permeten tota classe de voladissos oberts. 
I'arrencada del rafec, la cornposició i el cromatisrne de la fagana. 
Es prohibeixen els cossos volats tancats arnb elements de fabrica 
Mmtament pesant Seran permesos, pero, quan siguin tancats arnb elernents 
Especialrnent es tindra cura d'adaptar-se als assentaments: constructius de tipus lleuger executats en sec i desrnuntables. 
O Esgraonats. 
0 Els que segueixen les Iínies de pendent 
O Els ernergents sobre els accidents topogdics. 
Es recornana: 
O Construir voladissos arnb elements prirns de Ilosa, fusta o ferro. 
O Els integrats sobre els accidents topografics. 
t3EMmmM-s. 
O Aprimar el cantell dels voladissos constru.rts corn a perllongarnent 
dels forjats. 
Llucanes 
Rafecs Es prohibeixen les llucanes als llocs on tradicionalrnent no n'hi 
Es perrnetr$n tots els rifecs enrasats, arnb comisa, volats arnb hagi. On les llucanes siguin un element tradicional, es perme- 
bigues i volats arnb estructures mes complexes (tornapuntes o tran, perb conservant caracteristiques georn&triques i d'escala 
mensules). assirnilables a les existents. En tot cas, es perrnetran les finestres 
Disposició dels equipaments de Vrin als limits del nucli urba 
incorporades al mateix pla del pendent (tipus Velux). 
Obertures 
(a) S'estableix llibertat de mida i de proporció a les obertures de 
facana. 
Els forats seran sempre de formes ortogonals (escairades) simples 
o cornpostes, deixant la possibilitat de trencar I'ortogonalitat només 
en els forats que estiguin situats immediatament sota rafe= incli- 
nats, tot seguint la rnateixa inclinació de les cobertes. 
(b) S'estableix llibertat en el cromatisme dels rifes, voladissos 
i fusteries de les obertures, a excepció del to clar i de I'alumini 
anoditzat daurat, que queden prohibits. 
No obstant aixb, es recomana que el tractament de: 
La fusta sigui: 
L'alumini sigui: 
El PVC sigui: 
- De tons foscos. 
- Pintada o tenyida de colors vius. 
- Anoditzat fosc. 
- Lacat rnat de colors vius. 
- De colon foscos o vius. 
Fins aquí, el cos bisic de la normativa (nuclis urbans). 
FORA DELS NUCLlS URBANS 
Vrin, un poble d'una alta val1 dels Grisons, exemplaritza tot I'exposat 
fins ara. Les intervencions de Gion Antoni Caminada rnantenen un 
respecte per I'escala, el color i la rnoríologia, tot fent una arquitectura 
nova. Aquí hem d'assenyalar la relació amb el contevt urba d'uns equi- 
parnents comunitaris (escorxador i quadres) situats als seus limits. 
EN ELS LiMlfS DEL CONTEXT 
Edificis d'habitatges 
(a) Llibertat de planta. Conseqüentrnent, no sdn d'aplicacid els 
critens de regulació per rnbduls de crugia. 
(b) Variació d'alcada en facanes sobre la vall: el nombre de plantes 
(P + 2) que es poden superar en la fayna de la val1 es redueix a 
(P + 1). 
Edificis d'altres usos diferents del d'habitatge 
En cas de necesitar-se una alcada superior a I'assignada al nucli 
urba, pera la seva Ilicencia municipal d'obres caldrh la redaccid i 
I'aprovacid prkvia d'un pla de millora urbana que reguli la cornpo- 
,ELS PLANS DIRECTORS DE LES COMARQUES DE MUNTANYA 
sici6 volum&tnca i de fapnes, que garanteixi I'adequada integració 
formal en el conjunt ed'ficat 
FORA DEL C O N W  URBA 
Edificis d 'habi ie (cas praaicament irnpossible) 
Es tindran en compte totes les determinacions de color de fapnes 
i cobertes. 
El nombre m&im de plantes sed de dues (planta baiia + l), amb la 
possible ocuW6 de la planta sota cobertl, o una tercera planta que no 
superi, en superiície, el 50% de la planta immediatameflt inferior. 
EN RESUM: 
La cosa és molt senzilla. Si apliquéssim uns criteris de simple sentit 
comú, deduits duna lectura atenta del patrimoni edificat que ens 
hem trobat, la normativa podria quedar reduida a uns pocs principis 
penerals del tipus: 
13 Pils nuclis urbans, els nous edificis seran de volums semblants 
als preexistents. 
DTota nova construcci6 ha de ser d'un color que estigui dins de la 
gamma cromatíca dominant al nucli urba preexistent 
U Les cobertes seran del material tradicional (o de textura i color 
semblants) predominant al lloc 
La forma i els materials de les fapnes, i la forma i els materials de & clar que aixb seria suficient si tots els que participem en el 
les cobertes, seran Iliures. procés (promotors, projectistes i administracions) anéssim de 
bona fe i operéssim amb sentit comú. Perb com que la picares- 
Edificis d'altres usos diferents de I'habitatge ca no dorm i els seus camins són imprevisibles ... no s'ha pogut 
Tant els parametres geometrics com els qualitatius són absolu- fugir &estructurar un redactat més detallat i amb for~a cauteles. 
tament Iliures. Ho sento. 
PPnd de les ediificacions de Vnn 


La normativa edificatòria al Pirineu

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert