Carreras, Josep Oriol

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Vista de 
I Comboi de conrenidors. Juanjo Martinez 
La intermodalitat, possibilitats 
i experiencies al Port 
I 
de Barcelona 
PER: JOSEP ORIOL CARRERAS, director general de I'Autoritat Portuaria de Barcelona 
E m centraré en I'experiencia del Port de Barcelona res- fa al rnercat del sud de Franca, d'aquestes 200.000 TEU que es pecte de la interrnodalitat, entenent que inclou tant el preveuen, corn a rnínirn la rneitat hauran d'anartarnbé pervia ferro- transport per carretera corn per ferrocarril i el short seo viaria, per I'anornenat corredor interrnedi europeu, és a dir, la fran- sh~ppmng (SSS) o la navegació de curta distancia ja que va de Montpeller - Nirnes fins a Austria, passant per Suissa, 
el sud dlAlernanya i, per descornptat, pel centre i sud de Franca, i 
L'aposta de futur del Port de Barcelona es consolidar-se no corn a fins i tot per algun punt del nord d'ltalia Per tant, tot ens porta a 
port local o espanyol, sinó corn a port europeu, i, pera aixo, sobre- pensar que el nostre futur passa pel ferrocarril 
tot, hern d'aconseguir tenir una bona xarxa d'accessos, especial- 
rnent ferroviaris, des de i cap al Port de Barcelona Pero, a rnés, creiem que el transit rnarítirn, es a dir, els contenidon que 
arriben al Port de Barcelona i que es tornen a expedir a altres destins, 
Parlaré basicarnent del transport de contenidors Avui dia, al Port tarnbé pot arribar a sumar uns quatre-cents mil  contenido^. En defi- 
de Barcelona rnovern al voltant de dos rnilions de contenidors i les nitiva, dels prop de quatre rnilions de contenidors que poddern pre- 
previsions apunten que la xifra per a I'any 2015 sera aproximada- veure de rnoure I'any 2015, rnés d'un 40% es basaran en la inter- 
ment el doble rnodalitat Estracta, pertant, duna aposta rnolt irnportant pera nosaltres 
Tadal Emtegia d'mpnsió pmhnterland del trafic de La cornpetitivitat dels ports es basa, en primer Iloc, en les infraes- 
e1 2015 tructures i en els equipaments Després, sobre aquestes infraes- 
Milen TEU 
CafulUny* . - <- -  . - ,3100 
PI.d.eshioterior . --@Q. 
-. 
at~subc@aW - - 250 
D'aquests prop de quatre rnilions de contenidors, una bona part, 
per no dir gairebé tots els que es rnouran a Catalunya, probable- 
rnent ho continuaran fent en camió. Sera rnolt difícil que no sigui 
així. Del nord-est interior tenirn alguna possibilitat que la futura ter- 
minal ferroviaria del nostre terminal rnarítim interior a Saragossa 
en rnogui una part. Per descornptat, pensern que des de Madrid 
és possible que part d'aquestes 250.000 TEU es transportin per 
via ferroviaria a la resta dtEspanya, Iogicarnent, i a Portugal, ates 
que les que en aquests rnornents ja es mouen usen la via ferro- 
viaria. Aixo fa referencia, nornés, al rnercat peninsular, pero pel que 
tructures i equiparnents, ens calen operador5 i que aquests ope- 
rador~ donin bons se~eis. Tot seguit necessitern les infraestructu- 
res, ja que nosaltres, a rnés de transportar carregues, transportern 
inforrnació i, per tant, és basic que aquesta també es transporti 
d'una manera eficient. Finalrnent, tot aixb té sentit si s'orienta al 
client, i nosaltres entenem corn a client, basicament, I'irnportador 
i I'exportador en la part de terra i I'arrnador en la part marítima. Per 
tant, corn hern cornentat abans, els ambits d'aplicació d'aquests 
instrurnents per a la competitivitat, en el cas de la interrnodalitat, 
són dos: el transit ferroviari i el transit del short seo shipping o el 
transport rnarítirn de curta distancia. 
Des del punt de vista infraestructura1 confiern plenarnent a tenir 
una via d'arnple rnixt, és a dir, d'arnple UIC i d'arnple iberic, que 
ens connecti tant arnb Europa corn arnb la resta de la Península i 
que arribi a totes les diferents terrninals ferroviaries que tenirn pre- 
vistes dins del Port de Barcelona: dues als espais de I'antiga llera 
del riu Llobregat i dues rnés paral4eles o adjacents al riu actual. 
Pel que fa a la gestió, i fruit d'un estudi rnolt detallat realitzat arnb 
José María Arias, hern arribat a la conclusió que quan arribi la libe- 
ralització efectiva del transport ferroviari de rnercaderies caldra una 
figura que doni autorització i que reguli i gestioni el transit ferro- 
Frontera 
Franga (doble da uK) 
q -;! Z.' .-- 
e*: ,& 
Arnple RENFE 
Arnple multipropbsit 
EstaQó &vega / desc2rrega 
Estacid recepció / expedició 
Ample Ulc L 
A rnés, tarnbé creiern que hi ha d'haver un o uns operadors ferro- 
portuaris hornologats. k a dir, que cal que els operadors ferrovia- 
ris que actuin al Port tinguin alguna rnena de Ilicencia que els acre- 
diti corn a experts en maniobres i que els validi.per a optirnitzar 
una xarxa que, Ibgicarnent, sernpre resultara escassa. Evidentrnent, 
aquesta ja ho 6s ara i, en el futur, suposem que tarnbé ho sera i, 
per tant, necessitern crear la figura de i'operador ferroportuari per- 
que ho reguli. Fins i tot estern pensant en la possibilitat de dividir 
el port per territoris. El que no tindria sentit és que en un rnateix 
territori hi hagi més d'un operador, pero sí que podria tenir sentit 
dividir-lo en zones i que en cadascuna hi hagués un operador. Ves- 
tructura es cornpletaria amb els concessionaris dels terrninals i els 
operadors de Iínies, en un entorn de competencia efectiva. Aixb 
vol dir que I'Autoritat Ferroportuaria te rnolt a dir-hi pel que fa a 
I'ordenació del transit ferroviari dins del Port. 
Amiple  VI^ U16 - ibew 
Terminal n \ q i 6 / e x p m  
1 Nou acces sud /! 
D'altra banda, quant a operadon i serveís, creiern en les terminals 
interiors o ports secs: terrninals ferroviaries prbxirnes als clients. En 
aquest sentit, hern creat les terrninals rnarítirnes de Saragossa (trnZ) 
i de Tolosa (trnT) per acostar-nos al client arnb efidcia. En el cas de 
trnZ estern desenvolupant un projecte pera tenir una terminal ferro- 
viaria prbpia. En el cas de Tolosa (sud de Franca), per raons bbvies 
de no interoperativitat actual entre la xarxa espanyola i la xarxa fran- 
lnfraestrudura I organihac16 de la xarxa portuan~. . - .de Barcelona 
viari dins del Port. S'hauria de constituir un ens, que hern anorne- 
nat Autoritat Ferroportuaria, forrnat per I'ADIF -perqu& tindra part 
de la infraestructura- i per I'Autoritat Portuaria rnateixa, arnb i'ob- 
jectiu de poder planificar, construir, gestionar i, fins i tot, donar Ilicen- 
cies d'operador ferroviari dins del Port 
cesa, els fluxos de mornent hauran de ser en camió, és a dir, en tran- 
sit terrestre convencional. Pero no deixem de banda la possibilitat 
que algun dia tarnbé puguern tenir una terminal ferroviaria a tmT. 
Quant a les connexions viaries, el client tarnbé és el transportista 
terrestre. Aquí, el tema canvia; per tant, les infraestructures que 
necessitem peral transportista terrestre són, Iogicament, enlla~os via- 
ris que connectin bé arnb el Port. En aquest sentit estern pendents 
que surti I'estudi informatiu del Ministeri de Foment que preveu basi- 
cament que hi hagi una autovia de 2+2 directa des de la ronda Lito- 
ral fins a I'actual curs del riu i tarnbé fins a I'antic curs del riu. 
Des del punt de vista de les infraestructures propiarnent portuaries, 
peral shortsea shipping estem reconvertint poca poc una part del 
port actual perque sigui una zona gairebé exclusiva pera aquesttipus 
de trafic. lgualrnent tarnbé ens plantegern de dissenyar un terminal 
exclusiu peral SSS en els espais de I'ampliació del port. 
Els serveis de SSS han anat augrnentant de manera espectacular: 
actualrnent a Barcelona tenirn rnés de nou-centes escales, entre 
els ferris que ens uneixen diariament arnb les llles Balears i els vai- 
xells de carrega i de passatge que enllacen el nostre port arnb el 
de Civitavecchia (Roma) i el de Genova. 
En relació arnb les infraestructures, el nostre sistema propi ano- 
rnenat Portic (Port lnforrnation and Comrnunications) pretén sim- 
plificar al maxim els procediments associats al transport de rner- 
caderies per ferrocarril. De fet, hi ha un grup de treball que esta 
desenvolupant aquesta sirnplificació i tarnbé estem fent proves 
arnb els sisternes telematics del Port de Genova pera poder inter- 
canviar-nos informació i evitar la redundancia d'entrada de dades.. 
Aixo perrnetra que els nostres clients es puguin estalviar la repeti- 
ció d'informació que donen als ports. 
" L'APOSTA DE FUTUR DEL PORT DE BARCELONA ÉS 
LUIUSOLIDAR-SE N 0  COM A PORT LOCAL O ESPANYOL, SIN0 ~i 
A PORT EUROPEU, 1, PER A AIXO, SOBRETOT, HEM D'ACOI !CUIR 
TENI R UNA BONA XARXA D'ACCESSOS, ESPECIALM l r 
FERROVIARIS, DES DE I CAP AL PORT DE BARCELONA 
L'orientació al client s'ha de fer d'acord arnb quatre pilars: la for- 
rnació dels clients, la inforrnació als clients, la prornoció de certs 
serveis i, per descomptat, la difusió d'aquests serveis. En aquest 
arnbit s'estan desenvolupant tota una serie d'iniciatives, corn és el 
cas del programa Proatrans, per a regular el sector del transport 
terrestre en el Port de Barcelona. A més, cada any s'organitza la 
Jornada de Serveis Ferroviaris pera operador5 de mercaderies en 
el Port; s'editen guies corn és el cas de Dalila (I'acrbnirn que uti- 
litzern pera les diferents guies de grupatge per als nostres clients), 
i, a través dels programes GLOSS i I'AVTORITAS, es dona formació 
de short sea shipping per a diferents agents: des de I'operador, 
fins al futur expert en logística, passant pel client final o pel trans- 
portista terrestre. 
Moll de la Costa del Port de Barcelona. Port de Barr~lona 


La intermodalitat, possibilitats i experiències al Port de Barcelona

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert