Camps, Manel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Entrevista 
Conversa amb el primer Catedratic d'Ecologia, abans de deixar la Universitat. 
Ramon Margalef: ((la ciencia demana 
una curiositat constant)). 
Manel Camps 
((La investigació vol una determinada actitud, un altre propbsit de vida. 
De possibilitats, n'hi ha, no és qüestió sols de diners, és una cosa de 
comportament, que potser és consequ6ncia de la nostra escassa acti- 
vitat científica)). El doctor Margalef opina que ens manca vitalitat cien- 
tífica, que patim una mena d'ensopiment general que engreixa el nos- 
tre conformisme. Malgrat tot, creu en els joves i en la possibilitat que, 
amb el temps, es desvetlli en ells la curiositat necessaria per a moti- 
var qualsevol tasca d'investigació. 
El nostre protagonista, recone- 
gut científic catali i primer cate- 
dratic dlEcologia del nostre país, 
ha dedicat més de trenta anys de 
la seva vida a la investigació i a la 
doc6ncia. Nascut a Barcelona 
I'any 1919 al si d'una família pro- 
vinent de comarques, Ramon Mar- 
galef i LÓpez entra for$a tard a la 
Universitat. Per diverses raons, no 
va iniciar els estudis universitaris 
fins que tenia vint-i-cinc anys. Perb, 
a partir d'aleshores, la seva carre- 
ra com a estudiant va seguir una 
progressió ascendent, la qual va 
portar-10 a ser titular de la prime- 
ra catedra d'Ecologia del país I'any 
1967. 
Com a professor universitari, Ra- 
mon Margalef ha estat I'impulsor 
principal del Departament dlEcolo- 
gia de la Universitat de Barcelona, 
des d'on ha assolit un prestigi in- 
ternacional. Com a estudiós del 
medi ambient, ha desenvolupat 
treballs d'investigació significatius 
i ha defensat sempre la protecció 
de la natura en tots els seus arn- 
bits, la qual cosa I'ha fet participar 
-amb més o menys intensitat- 
en diverses iniciatives de caire 
ecolbgic que han sorgit arreu del 
país. Ja ho diu ell: ((...sempre he 
tingut una relació una mica ambi- 
gua amb els grups ecologistes, 
perb crec que són necessaris, ja 
que si no hi ha algú que crida, nin- 
gú no fa cas de res. Si la gent surt 
al carrer i es queixa, els polítics 
del moment s'hi fixen i en prenen 
nota. En aquest sentit, el movi- 
ment ecologista és bo i en aixb 
est5 I'exit de la seva vinculació 
política. De tota manera, no crec 
que necessariament hagi d'haver- 
hi un partit verd. El que seria con- 
venient és que cada partit polític 
tingués la seva area especialitza- 
da i conscienciada en aquests te- 
mes del medi ambient...)) 
Progrés i medi natural. 
D'entre les iniciatives més reeixi- 
des en les quals ha participat el 
nostre interlocutor, cal esmentar 
-sobre tot pel ressb que va tenir- 
la redacció d'un Llibre Blanc de la 
Gestió de la Natura als Paisos Ca- 
talans que es va publicar a comen- 
$ament dels anys setanta. Malgrat 
els bons propbsits dels seus 
autors, els fets que denunciaven, 
les conclusions i recomanacions 
que feien en I'Estudi continuen es- 
sent vigents, perquk ... ucap dels 
problemes que s'hi plantejaven 
no s'ha resolt. Nosaltres el vam 
fer amb el desig de ser Útils al 
nostre país davant un nou camí 
que s'endevinava pfixim, pefi...)) 
Perb res. Han passat catorze anys 
des d'aleshores i el més calent en- 
cara és a I'aigüera. 
El professor Margalef és cons- 
cient que la protecció del medi am- 
bient és sobretot, una qüestió 
d'actitud ... ((...caldria que hi ha- 
gués una filosofia general de 
comportament. Per exemple, en 
el cas dels aiguamolls, la discus- 
sió no hauria de pretendre aclarir 
si són bancs d'aigua o aigua- 
molls, sinó que el que ens hau- 
ríem de plantejar és si volem con- 
servar o no un determinat espai 
natural, que no s'hagi de lluitar a 
cada obra que es vol fer, sinó que 
els criteris generals s'estableixin 
d'una vegada i per sempre...)) 
-És compatible, la idea de pro- 
grés amb el propbsit de respectar 
la natura? 
Bé, primer caldria definir q u i  
entenem per ccprogrés*. EIS dos ín- 
dexs de progrés en els quals van 
d'acord tots els economistes són: 
la duració de la vida de I'home i la 
quantitat de recursos que malba- 
ratem. Aquests dos índexs no es- 
tan totalment oposats a paritat 
amb la Natura, per6 hi ha aspec- 
tes de tipus cultural que sí poden 
afectar aquesta comunió entre el 
progrés i el medi ambient. En el 
cas de Catalunya, per exemple, el 
nostre país té poca sensibilitat 
per la Natura, és un país deixat, 
el qual, a vegades, sembla una 
mena de suburbi, a on queden les 
coses a mig fer. Per exemple, fan 
una carretera o una obra d'aquest 
tipus i, en lloc d'acabar el paisat- 
ge que I'envolta amb una mica de 
cura, no se'n preocupen. 
-Per6 creu que I'home és ca- 
pa$ de sacrificar les seves aspira- 
cions més immediates per tal de 
conservar el seu entorn? 
No, no, sens dubte. Els qui sa- 
crifiquin alguna cosa seran els qui 
desapareixeran. Els qui aguantin 
o els qui destrueixin fins al darrer 
moment, seran els qui es man- 
tindran. 
-El seu pessimisme és acla- 
parador. .. 
ESPAIS GENER - FEBRER I 24 
Miri, quan un es fa gran tampoc: Els ecblegs poden tenir un paper 
no és tan combatiu ni rebel com destacat en 1'8mbit de I'obra pública. 
quan $ 8 ~  jove i, a més a més, Ped caldria que hi hagués una mica més 
tampoc no es tracta de fermse d'lnterhs I de coordinaclo entre tots 
mala sang. L'Únic optimisme va- plegats. 
lid és creure que la naturalesa té 
prou resistbncia per a superar-ho 
tot. La terra n'ha ~assat  moltes. 
de catistrofes, i ;empre se n'ha 
refet. L'home no deixa de ser una 
altra catistrofe d'aquest tipus, 
més maliciosa, inés prevista i no 
tan espontinia. Pensi que, si les 
coses van malament, una de les 
primeres espbcies a desapakixer 
seri I'home. No és pas .un gran 
consol, ho sé, per&.. 
Un país macrocefilic 
Quan varem realitzar aquesta en- 
trevista, el professor Margalef en- 
cara ocupava el seu petit despatx 
del Departament dlEcologia. A 
mes d'una taula atapei'da de pa- 
pers i un parell de cadires, hi havia 
una prestatgeria plena de llibres, El doctor Margalef ha deixat que per un pany de pa- deflnltlvament el seu despatx l les aules 
ret. A I'altre extrem de I'habitació, de la Facultat de Biologia per dedicar-se 
davant per davant de I'escriptori a a viatjar I treballar en a l b  que mes 
on em va rebre, hi havia una pica I'atrau, amb la tranquil.litat que suposa 
amb un tros de paret emblanquinat no haver de pensar en cap altra cosa. 
amb rajoles. Per tot arreu s'amun- 
tegaven els llibres. A les parets hi 
havia uns quants objectes penjats. 
Per la porta arribava el soroll dels 
alumnes que circulaven pels pas- 
sadissos de la Facultat. Molt a prop 
hi havia les classes. Pel finestral 
entrava aleshores la llum del sol 
impertinent, que travessava cap a 
ponent. Aquella tarda era clara, 
transparent. A primer terme, mi- 
rant pel finestral, es veia el Palau 
de Pedralbes i, al fons, dibuixant 
amb traq infantil el cel blau, la ca- 
rena de Collserola, una zona pro- 
tegida ... 
(t... el fet que tinguem un parc no 
ens justifica ni ens permet parlar 
de conservació de la natura. Aix6 
és una actuació massa puntual, 
com una peqa de museu. El que 
convé és que I'actuació sigui més 
general, que tot el que pugui es- 
tar net i cobert de vegetació, ho 
estigui.. 
-Ja ho diu vost6, som deixats ... 
Si, per culpa de nosaltres ma- 
teixos, dels catalans. Ningú no ha 
d'esperar res de cap govern, o 
molt poca cosa. El problema radi- 
ESPAIS GENER. FEBRER I 2 5  
ca en el fet que I'Administració es 
preocupa massa per la concentra- 
ció de gent a Barcelona. Aquest, 
precisament, es un altre aspecte 
que cal tenir en compte. La distri- 
bució de la població i dels recur- 
sos s'ha de fer amb el propbsit 
d'obtenir una heterogeneitat i no 
pas una macrocefalia. Amb aixb 
s'han equivocat i em fa por que 
els Jocs Olímpics encara hi contri- 
bueixin més. Hi ha moltes arees 
del país que, tot i que són extraor- 
dinariament boniques, estan 
abandonades. En uns altres pai- 
sos en traurien molt més profit. 
Aquí, al contrari, són contrades 
oblidades, perqub tot es dirigeix 
cap a les ciutats, les quals, al cap- 
davall, fan fastic, per a viure-hi i 
per a tot. Perb, és clar, les ciutats 
grans són la base del poder polí- 
tic, no ens hem pas d'enganyar i, 
per tant, és una mena de peix que 
es mossega la cua, pero amb aixb 
s'hi hauria de pensar una mica. 
-Quin seria, aleshores, el seu 
model de Catalunya? 
Seria una mica com.~ustria o 
com Su'issa, per6 amb el gran 
avantatge de tenir el mar. A més, 
a més, hi hauria d'haver un desen- 
volupament més gran de les co- 
marques del Pirineu. Potser no 
ens adonem que el país de I'inte- 
rior i el de muntapya són explo- 
tats per la ciutat. Es una explota. 
cio ben injusta, perque encara 
que es mantingui I'agricultura, la 
mecanitzen i, aleshores, hi sobren 
braqos que van, gairebé sempre, 
cap a la ciutat. Per aixb, crec que 
hi ha d'haver una acció positiva 
que permeti crear petites indús- 
tries locals per tal de mantenir la 
vida als pobles i a les comarques. 
Potenciar la investigació 
El doctor Margalef ha deixat defi- 
nitivament el seu despatx i les 
aules de la Facultat de Biologia. No 
obstant aixd, la seva vinculació 
amb els nous biblegs, amb els 
nous investigadors i, també, amb 
els seus col.laboradors de sempre, 
no es desfara del tot amb la jubila- 
ció, perque el seu taranna actiu no 
s'atura amb aquesta nova etapa 
que iniciara la seva vida. Sempre 
ha estat una persona inquieta, amb 
iniciatives i, per aixd, continua te- 
nint projectes ... ((Volem actuar en 
els llacs del Pirineu, que estan 
molt tocats per I'aprofitament hi- 
droelectric. Tenim un laboratori 
molt a prop del Túnel de Vielha...)) 
-Al seu parer, aquelles zones de 
muntanya s'haurien de protegir. El 
professor Margalef creu que, fins 
i tot, I'antic hospital de Vielha po- 
dria ser un edifici adient per a aco- 
llir una futura ((Universitat d'Estiur, 
que permetés I'intercanvi interna- 
cional entre investigadors, precisa- 
ment en una zona molt adequada, 
per6 quan parla de la investigació 
a Catalunya li noto un cert desen- 
cís ... ((... aquest tema, em fa fas- 
t ic de veure com es tractat a la 
premsa. Se li dóna tantes voltes, 
sempre! Espanya ha estat bressol 
d'artistes i de literats, perd mai no 
ha estat un país de científics. Tots 
plegats, som massa orgullosos i 
sempre fem bandera de la nostra 
superioritat moral. 
La investigació vol també una 
determinada actitud, un altre pro- 
pbsit de vida. De possibilitats, 
n'hi ha, no és qüestió sols de di- 
ners, és una cosa de comporta. 
ment, que potser és conseqiihn- 
cia de la nostra escassa activitat 
científica. Que hem inventat, fins 
ara? La barretina, el porró, potser 
la botifarra, per6 els avenqos 
científics, en general, no els valo- 
rem tant com la gent d'altres 
pai'sos. 
El que succeeix amb la ciencia 
-i potser en moltes altres coses 
de la vida- es que sempre hi ha 
uns capdavanters que van obrint 
camí. Si només ens acontentem 
amb seguir les petjades dels pio- 
ners, sempre hi anem, darrere, a 
poc a poc. Hem de mirar enlaire, 
al davant dels qui han obert camí. 
Normalment, imitem, perb no hi 
ha un interes propi, amb una vita- 
litat. Aixb és el que em fa més 
pena del país, en general.)) 
-Que es pot fer per tal de millo- 
rar I'actitud? 
No ho sé. Es una cosa a llarg ter- 
mini, que vol dedicació. Hi ha, 
perb, una llavor que cal aprofitar, 
amb iniciatives com el Museu de 
la Ciencia de la Caixa o les pro- 
duccions científiques que passen 
per televisió. La televisi6 és Út i l  
fins a un cert punt, per6 la mirem 
massa. La ciencia demana una cu- 
riositat constant i ara els nens, 
per exemple, no juguen gaire a co- 
ses de construcció, d'experimen- 
tació. Ben poc. Abans, un nen que 
amb un ganivet feia un xiulet 
aprenia molt més que no pas avui 
davant un televisor, fins i tot 
veient una pel~lícula bona. Cal 
una mica mes d'activitat. 
-Per6 la clau deu estar en I'es- 
cola ... 
Sí, és clar, depen de I'escola. 
Perb en certes Brees els mestres 
no estan preparats, potser no per 
culpa d'ells. Caldria donar mes 
oportunitats per a accedir als co- 
neixements científics en la línia 
del que ara es fa amb els museus, 
itineraris de la natura... 
-I la universitat? 
El problema és que la universi- 
tat ha arribat a una situació en la 
qual la finalitat dels estudis no es 
veu clara i aixb desanima molt. La 
gent que ve aquí per aprendre al- 
guna cosa no es pot imaginar com 
la societat pot necessitar un nom- 
bre tan gran de professionals. 
Realitzar estudis universitaris no 
es dolent, ja que la gent hauri ad- 
quirit més coneixements, s'hau. 
ra format. Per6 aquest ensenya- 
ment tan massificat malmet 
qualsevol possibilitat de fer una 
veritable tasca de formació i d'in- 
vestigació. No, no, no es pot fer. A 
més a més, són coses que volen 
temps i anem massa lents en tot. 
Han passat deu anys i hom mira 
enrere i es pregunta: on h? anat 
I'entusiasme que sentíem? Es evi- 
dent, s'han fet poques coses. 
Amb molta voluntat, potser, perb 
absolutament formal, amb més 
preocupació pel disseny que no 
pas pel contingut. 
-De tota manera, vostk sap que 
tot depkn del finan~ament. Si no hi 
ha diners ... 
Pel que fa a la recerca, aquest 
ha estat el ((coll d'ampollaa de la 
meva vida: la incapacitat de pre- 
veure. La universitat sempre ha 
tingut problemes en aquest sen- 
ESPAIS GENER. FEBRER I 2 6  
tit. De recursos n'hi ha, per6 se'n 
van amb tota aquesta gran quan- 
titat d'alumnes que hi ha i de ser- 
veis que s'han de donar. Per una 
altra banda, mentre econbinica- 
ment hi hagi un altre organisme 
que generi les fluctuacions i en re- 
guli I'abast, tot el poder el té 
aquest organisme. Si un no pot 
preveure el que tindrl el mes o 
I'any vinent, no és lliure i no pot 
fer una projecció a llarg termini. 
La desgrkcia és que tota la recer- 
ca que es fa, si més no la que he 
fet fins ara, ha estat d'ací i d'alli; 
pots tenir una idea, per6 no pas 
elaborar una planificació ben 
feta. 
Potser la nostra integració a la 
Comunitat Econbmica Europea 
afavoriri un millorament de tot 
plegat ... 
Des del punt de vista cultural, 
I'entrada era necessiria, per6 la 
cosa és una mica postissa. No hi 
ha hagut cap mena de pressió cul- 
tural ni de les universitats per 
entrar-hi amb el nivell que corres- 
pon a I'ensenyament ni amb el 
que correspon a la recerca. Enca- 
ra més, em sembla que les nos- 
tres universitats són molt tanca- 
des. La tradició espanyola ha 
estat importar futbolistes, per6 
no pas la d'importar professors 
universitaris. Aix6 és molt signi- 
ficatiu. Crec que ens falta més 
gent que ens obri els ulls, que tin- 
gui una altra visió de les coses, 
que no pas futbolistes. Aix6 ha es- 
tat una tradició que encara avui 
és plenament acceptada. Els 
nous estatuts universitaris no 
preveuen tampoc I'obertura a 
I'estranger. El nostre Departa- 
ment per exemple, fa un veritable 
esforq per captar i aprofitar la pre- 
sencia de professors de fora que 
passen per aqui, per6 aix6 és una 
iniciativa puntual, no hi ha res ins- 
titucionalitzat. 
Una major coordinació. 
L'OrganitzaciÓ de Cooperació i 
Desenvolupament Econbmic 
(OCDE) assenyala que els punts fe- 
bles més importants que afecten 
el medi ambient de la majoria dels 
pai'sos industrialitzats de I'irea 
són: els incendis forestals, els re- 
sidus industrials, I'erosió i desertit- 
zació del territori, el tractament in- 
suficient de les aigües brutes i la 
contaminació de la mar Mediter- 
ranis. 
Com a bibleg especialitzat en 
I'estudi del medi natural, tots 
aquests temes I'atrauen i, a la ve- 
gada, el colpeixen. Pel que fa als 
boscos i a la desertització, per al 
doctor Margalef, darrere de tot hi 
ha una certa mala intenció, perb, 
sobretot, manca una decisió sobre 
el que se'n vol fer. Al seu enten- 
dre ... u...convindria que els boscos 
que cal aprofitar industrialment 
fossin tractats com a veritables 
(conreus de fustan, els quals hau- 
rien de ser conreats, fins i tot, 
amb fertilitzants per tal d'obtenir- 
ne més rendiment. A més a més, 
la protecció de la riquesa forestal 
d'un país hauria de comenqar 
plantant i conservant arbres que 
no cremessin tan facilment, com 
I'alzina o el roure...n 
Igualment, també creu que, fins 
ara, hi ha hagut una manca de pla- 
nificació pel que fa a les aigues re- 
siduals. En aquest sentit, consta- 
ta que el nivell freitic de I'aigua de 
Barcelona ha pujat notablement, la 
qual cosa indica que en el subsbl 
de la Ciutat Comtal hi ha una con- 
centració d'aigua important que, 
segons ell, no s'aprofita prou ... 
U... quQ és més efectiu: dessalar 
I'aigua del mar o depurar I'aigua 
dolqa residual que es perd? Pen- 
sem que aquesta aigua podria ser 
molt Út l l  per a transvasar-la als 
cultius del Maresme o per a lnjec- 
tar-la a la part baixa del Llobregat 
i reduir-ne I'index de salinitat. Al 
meu entendre, no s'hi pensa prou, 
en aix6 ... N 
Des que va obtenir la Ilicenciatu- 
ra universitiria -d1aix6 fa trenta- 
set anys- el nostre protagonista 
ha concentrat una part important 
dels seus anys d'investigador a fer 
estudis de tota mena sobre la mar 
Mediterrinia i, per tant, és un dels 
imbits que més coneix. Contriria- 
ment al que moltes opinions pre- 
gonen, el doctor Margalef no creu 
que la mar nostra sigui una mar 
agonitzant, sobretot perque dispo- 
sa d'un sistema subterrani de cor- 
rents que permet la renovació de 
les aigues ... n (L.. miri, quatre mi- 
lles mar endins, no ha canviat res, 
tot continua com fa trenta anys. 
Es arran de costa, on hi ha un fo- 
cus important de contaminació. 
De tota manera, i grkcies a I'auto- 
renovació de I'aigua, el problema 
no és massa greu, la qual cosa no 
vol pas dir que no calgui prendre 
mesures preventives, és  clar...)^ 
La conversa s'allargaria més en- 
118 de les nostres possibilitats. Nin- 
gú no ens apressa, per6 hem de 
cloure la nostra entrevista. Abans 
d'acabar, voldria saber la seva opi- 
nió respecte del paper que poden 
jugar els ecblegs en I'ambit de 
I'obra pública com a protagonista 
d'una transformació constant del 
medi natural. 
uHi poden fer un paper desta- 
cat. Hi tenen molt a dir, per6 aix6 
ja vindrk. Particularment, tampoc 
no és que m'agradi pas gaire. De 
fet, actualment, ja hi ha les ava- 
luacions d'impacte ambiental. 
Per6 no crec que sigui aixb sola- 
ment, sinó que cal fer un segui- 
ment de I'obra pública en el medi 
natural per aprendre'n després i 
per poder aplicar-ho en uns altres 
casos semblants. Cada interven- 
ció de I'home en el medi és un ex- 
periment i s'ha de veure quines 
repercussions té; aixb, és el que 
no s'assumeix gaire. Per aix6, hi 
hauria d'haver una mica més d'in- 
tehs I de coordinació i aqui sí que 
reconec que no ho aprofitem tot. 
A vegades pregunto als alumnes 
per quQ no fan treballs d'investi- 
gació relatius als canvis dels com- 
portaments biolbgics que es pro- 
dueixen desphs d'una acció en el 
medi com, per exemple, el pas 
d'una autopista o els abocadors 
del darrere de Collserola, per6 la 
gent no s'hi sent gaire atreta. Pot. 
ser és per aquesta mena d'endor- 
miscament que  tenim.^ 
Potser si que caldri que ens des- 
vetllem ... 
M.C. O 
ESPAIS GENER. FEBRER 127 


Ramon Margalef: "la ciència demana una curiositat constant"

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert