Revistes Catalanes amb Accés Obert

EDITORIAL
Què, on i com mirem de fer per vendre’ns
Desde luego, haber producido una civilización es mucho, pero no es emocionante. 
Un país civilizado es superior a un país bárbaro, pero puede no ser muy interesante.
Jorge Luis Borges
Suposem, doncs, que som una identitat específica i diferenciada. Singular, fins i tot.
La d’un país, tanmateix, sense taca pròpia al mapa. Situat històricament a mig camí
entre la rància Espanya i l’altiva Europa. I presumim també que la tal identitat vol
–ha de– bregar com mai per no veure’s definitivament engolida pel Maelstrom de
l’anomenada globalització.
Què fer, llavors, per donar-se a conèixer portes enfora? En un context desbocada-
ment capitalista com l’actual, la cosa sembla prou evident: cal fer-s’hi un racó en el
mercat, saber vendre-s’hi. Sobretot a qui, en condicions de poder apreciar-ho, alho-
ra pugui actuar millor com a rendible caixa de ressonància d’una cultura política-
ment oculta, olímpicament ignorada, fins i tot a voltes menystinguda pels seus
mateixos productors.
Aquest any de gràcia (o no) de 2007 és el d’unes plataformes exteriors com poques
n’hi havia hagut fins ara. Dues tenen o han tingut per marc la malgrat tot encara gran
metròpolis mundial dels nostres dies. N’és l’una l’exposició que, des del 7 de març
fins al 3 de juny, se celebra al Metropolitan Museum of Art de Nova York sota el nom
de Barcelona and Modernity. From Gaudí to Dalí. S’hi sacrifica en el títol (no en el
cos central dels textos) el nom del país en benefici del de la capital, en una maniobra
que pot tenir tant de decisió política, no cal dir en quin sentit, com de càlcul publicita-
ri, no cal dir en quin altre. I, en el subtítol, es cedeix davant la irresistible grapa dels
dos màxims artífexs de la teratologia d’encuny nostrat. Però prou que hi són exhibits
tot d’altres artistes no menys dignes (prou més, de fet) de ser difosos i divulgats. N’és
l’altra el recital de poesia catalana en traducció anglesa protagonitzat, els dies 23 i 24
de març, al Baryshnikov Arts Center, pels incombustibles gurus de l’underground
nord-americà, Lou Reed, Patti Smith i Laurie Anderson. Tres fitxatges força més con-
Els Marges 82, Primavera 2007 5
vincents i genuïns entre els medis intel·lectuals que no pas el d’un imprevisible
Woody Allen filmant per una Barcelona vista amb ulls de tòpic interposat.
Sens dubte, però, per raons de proximitat i de potencial comercialitzador, el magne
esdeveniment, preludiat ja en el precedent de Leipzig, també del març d’enguany, és
la Fira del Llibre de Frankfurt, amb la literatura catalana com a convidada d’honor.
Aquí és on sobretot es juga la credibilitat i, per tant, l’exportabilitat cultural d’a-
quest país. La qual cosa equival també a dir: la seva solvència com a nació capda-
vantera entre totes aquelles mancades d’estat i, tot i amb això, amb voluntat de
sobreviure i de fer-se el seu lloc, si més no identitàriament i econòmica, entre les
que sí que han aconseguit de constituir-se en un.
Convé llavors potser no decantar-se ni per la via de l’oferta hiperculturalista ni per
l’ostentació de l’etnicitat. No aparentar més grau de civilització del que tenim, ni
forçar un exotisme de què estem ja prou distants. Que la demostració de l’interès
objectiu de la creativitat catalana no faci minvar la seva capacitat d’emocionar. Que
l’exigència lectora d’un catàleg, posem per cas, vagi acompanyada de l’espectacula-
ritat d’una exposició. I que la irreductibilitat d’una llengua única es vengui com un
estímul per conèixer-la (¿on millor que al país que té més lectorats de català d’arreu
del món?) i no com una barrera a obviar. Un objectiu per a l’assoliment del qual bé
deuen caldre padrins de prestigi altres que certs representants de la llengua secular-
ment aquí imposada i dominadora...
6 Els Marges 82


Què, on i com mirem de fer per vendre’ns

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert