Martínez-Gil, Víctor

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Es pot escriure un panorama de la
narrativa catalana del segle XX en 120
pàgines més bibliografia? És evident
que sí, sempre que es tingui clar que
s’ha de fer en 120 pàgines. Els llibres
es publiquen dins de col·leccions, i les
col·leccions, com és el cas d’aquesta
Essencial on ha aparegut l’estudi de
Vicent Simbor Roig, mar-
quen unes pautes al mate-
rial que acullen. Cal felici-
tar Edicions Bromera i
l’Institut Interuniversitari
de Filologia Valenciana per
haver-se atrevit a endegar,
dirigida per Vicent
Salvador, un tipus de
col·lecció, divulgadora i
alhora rigorosa, que compta
amb una remarcable tradi-
ció en català (s’hi podrien
esmentar la Col·lecció
Popular Barcino, les
Biografies populars d’Alcides, els
Episodis de la Història de Dalmau,
Conèixer Catalunya de Dopesa o la
Biblioteca Bàsica de Literatura Catalana
de Barcanova), però que últimament
semblava haver anat de baixa. Potser
en el nostre temps accelerat n’hi haurà
una nova florida. De moment, al costat
d’Essencial, també ha aparegut, en
aquest cas sota els auspicis de la
Universitat Oberta de Catalunya, Vull
Saber. Si la primera es restringeix al
camp filològic, la segona s’obre a totes
les branques del coneixement. Signe de
la institucionalització de la cultura
catalana, les dues col·leccions tenen al
darrere sengles entitats acadèmiques
que en defineixen els interessos. 
Resumir un tema complex en poques
pàgines demana adoptar perspectives
fortes que aglutinin el discurs. Així,
Simbor estructura el seu
estudi a partir de dos
eixos: la construcció del
mercat literari en català
(amb temes com ara el
nombre de lectors o la
integració territorial) i la
innovació en els models
narratius. El primer eix li
serveix per establir tres
grans etapes en l’estudi de
la narrativa del segle XX:
la creació d’un mercat
literari que superi els
límits de la Renaixença
(del tombant de segle a la desfeta de la
República amb la Primera Guerra
Mundial al bell mig del període), la
destrucció del circuit literari i la treba-
llosa reconstrucció (del 1939 a la dèca-
da dels anys seixanta) i la creació d’un
mercat que tendeix a la normalitat (a
partir de la dècada dels setanta). El
segon eix fa que, en cadascun d’aquests
períodes, assistim a la introducció dels
diferents models narratius que marquen
la modernitat literària: en el primer, la
transformació i la superació del model
Ressenyes 125
Vicent SIMBOR. La narrativa catalana del segle XX
Alzira: Edicions Bromera (Essencial, 6), 2005, 128 p., 6,8 €
realista-naturalista i les renovacions
freudianes i avantguardistes; en el
segon, la preponderància de les estèti-
ques compromeses en sentit realista o
existencial, amb algunes fugues cap a
la fantasia; i, en el tercer, la creació de
les narratives postmodernes en el món
de la comunicació de massa i del con-
sumisme. Són dues perspectives encer-
tades, ja que la novel·la, i la narrativa
en general, és el que condiciona l’e-
xistència d’un mercat literari viu. Tota
tria, però, implica renúncies, i en
aquest cas els grans sacrificats han
estat moviments literaris com ara el
noucentisme, la qual cosa ha fet oblidar
la importància de Carner en el conte
del segle XX i ha portat alguns proble-
mes a l’hora de justificar, per exemple,
el model narratiu d’Eugeni d’Ors.
També hi han estat preterits alguns
debats estètics, com ara el d’Art i
Moral a propòsit dels nous models
d’anàlisi freudiana, o el de la relació
entre Art i Vida amb la consegüent idea
d’artificiositat i de permeabilitat dels
gèneres narratius, un debat que hauria
fet aparèixer Pla en una situació més
central de la que Simbor li atorga.
Cal parlar també, en referir-nos a un lli-
bre com La narrativa catalana del
segle XX, de risc intel·lectual. Un
esforç de síntesi tan gran demana assi-
milar la bibliografia que hi ha sobre un
tema, però també combinar-la de mane-
ra nova i esforçar-se per omplir els
buits dels estudis preexistents. Simbor
fa tot això de manera exemplar, i no
seria just esperar que repetís mecànica-
ment unes etiquetes, ni tampoc retreu-
re-li que en proposi d’altres que encara
s’hauran de validar.  Divulgació i inno-
vació, doncs, van plegades, i es demos-
tra un cop més que, en els estudis lite-
raris, aquestes dues categories són del
tot permeables. Simbor també ens ofe-
reix, com és d’esperar en aquest tipus
d’obres, una sèrie de noms destacats
que el lector haurà de contrastar amb la
seva pròpia tria: Víctor Català, Eugeni
d’Ors, Pere Calders, Mercè Rodoreda,
Llorenç Villalonga, Manuel de Pedrolo,
Baltasar Porcel, Terenci Moix,
Montserrat Roig, Jesús Moncada,
Quim Monzó, Carme Riera, Jaume
Cabré i Joan F. Mira.  Són igualment
pertinents, sobretot quan s’ha adoptat
la perspectiva de la creació del mercat,
els complets resums dedicats a les
narratives de gènere, com ara la policí-
aca, l’eròtica o la de ciència-ficció.
Vull acabar reafirmant la necessitat
d’estudis panoràmics com La narrativa
catalana del segle XX. És una de les
funcions de l’acadèmia: divulgar entre
el públic interessat (vull creure que
existeix) perspectives que no han de
quedar recloses en els cercles erudits.
Posats a ser exigents, però, caldria
reclamar a l’editorial un índex de noms
i un glossari dels termes crítics que
poden despistar els lectors no especia-
litzats, com també una última mirada
correctora que hauria evitat alguna
contradicció de dates o de títols, certa-
ment insignificant enmig del rigor del
llibre. 
Víctor Martínez-Gil
Universitat Autònoma de Barcelona
126 Els Marges 78


Vicent Simbor, La narrativa catalana del segle XX

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert