Botella García del Cid, Lluís

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Recerca
Tílol del projecte: CONSTRUCCIU
NARRATIVA DE LA IDENTITAT
• Investigador principal: Dr. Lluís
Botella García del Cid
• Investigadores: Sara Figueras, Meritxell
Pacheco, Olga Herrero
• Grup de recerca en què s'insereix:
Grup de Recerca sobre Construc-
tivisme 1 Processos Cognitïus.
• Membres del Grup: Dr. Lluís Botella,
1)r. Josep Gallifa, Llic. Sara Figueras,
Llic. Meritxell Pacheco, Llic. Olga
llerrero
ANTECEDENTS I ESTAT ACTUAL DEL TEMA
La construcció de la identitat ha es-
tat un tema recurrent i significatiu en la
història de la psicologia pràcticament des
del seu origen—William James, amb la
distinció entre 1 i me és considerat per
molts autors com el pioner d'una visió
narrativa de la identitat. Ja sigui des d'u-
na perspectiva evolutiva o des de les teo-
ries de la personalitat, els grans corrents
del pensament psicològic han incorporat
una visió pròpia sobre aquest fenomen
característicament humà. Alhora, les teo-
ries sobre els trastorns en el funciona-
ment psicològic tampoc no són alienes a
la consideració dels aspectes de la identi-
tat que queden afectats per la patologia
(per ex., en el cas del trastorn de persona-
litat múltiple), i també la psicoteràpia ha
estat considerada per alguns autors com
un procés de reconstrucció de la identitat
del pacient/client. Per descomptat, tam-
bé la psicologia social s'ha interessat
abastament per aquest tema ateses les im-
plicacions que té quant al procés de so-
cialització. Recentment, la psicologia
cognitiva (tradicionalment inspirada en
una metàfora computacional) s'ha unit a
l'interès per la identitat i les narratives a
recuperar una visió del pensament humà
més propera a l'atribució de significat en
lloc del processament de la informació.
En aquest moment històric, les publica-
cions sobre narratives i construcció de la
identitat experimenten un creixement
exponencial i es compten per centenars.
Tot i el risc de simplificar una situa-
ció complexa, es pot detectar una
tendència general en aquest cos creixent
de recerca i teorització. Mentre que les te- (7 1
1
72 )
ories psicològiques més tradicionals (es-
pecialment psicoanàlisi i humanisme)
consideraven l'adquisició d'un sentit d'i-
dentitat com el sorgiment d'una tendèn-
cia interioritzada i pràcticament innata,
les més contemporànies (i.e., constructi-
visme i construccionisme) ho consideren
com un procés d'ús de discursos i estruc-
tures narratives amb una base no només
personal sinó també social. La identitat
no es considera, doncs, com quelcom
exclusivament intrapsíquic i innat, sinó
com el producte de la co-construcció i ne-
gociació de narratives i discursos presents
en el context interpersonal i amb una ba-
se discursiva en el llenguatge—considerat
no com a representació de la realitat sinó
com a eina socialment consensuada de
construcció del significat. No és aliè a
aquest canvi d'èmfasi el pas d'una cultura
moderna a una postmoderna, amb el con-
seqüent interès pels aspectes de la interac-
ció social que conformen les nostres pre-
sentacions interpersonals i, implícita-
ment, el nostre sentit d'identitat (vegeu
Botella i Figueras, 1995).
La confluència entre constructi-
visme, construccionisme, postmoderni-
tat, psicologia narrativa i interès per la
identitat ha permès recuperar (o, sovint,
descobrir) les connexions entre psicolo-
gia, antropologia, llengua, i literatura,
amb metodologies inspirades per l'her-
menèutica textual com ara l'anàlisi del
discurs, l'anàlisi narrativa, o l'anàlisi de
converses. La finalitat última de totes
aquestes línies de recerca i teorització
(diverses però creiem que epistemològi-
cament compatibles) rau en un foment
de la comprensió de la persona en els
seus propis termes—és a dir, en el con-
text del seu discurs. És en aquest zeitgeist
constructivista, hermenèutic, i postmo-
dern on s'insereix el present projecte.
En aquest context, el present
projecte s'adreça a complementar aquest
cos de recerca en dos àmbits que conside-
rem especialment susceptibles d'elabora-
ció: la conceptualització teòrica sobre la
construcció narrativa de la identitat i la
creació d'un mètode d'anàlisi textual
compatible amb aquest marc teòric.
Pel que fa a la conceptualització
teòrica, el nostre interès consisteix a ela-
borar un marc teòric coherent i formalit-
zat que integri la sensibilitat fenomenolò-
gica del constructivisme amb la complexi-
tat interpersonal del construccionisme so-
cial. Això permetria explicar la construc-
ció narrativa de la identitat com un procés
dialèctic que combina la consideració del
locus narratiu personal amb el seu origen
social. Pensem que d'aquesta forma es pot
salvar simultàniament la crítica al cons-
tructivisme com a excessivament intrapsí-
quic i al construccionisme com a negació
de la iniciativa personal.
Pel que fa al mètode el nostre interès
a combinar anàlisi del discurs i anàlisi na-
rrativa prové d'allò que considerem una li-
mitació de l'anàlisi del discurs. En últim
terme, els mètodes d'anàlisi del discurs
més formalitzats arriben a una macroes-
tructura textual proposicional. En aquest
sentit són insensibles a la dimensió tem-
poral inevitable en tot discurs narratiu—
metafòricament, podríem dir que oferei-
xen una fotografia de la matriu discursiva
del text però no permeten reconstruir la
pel .lícula del procés d'elaboració del text.
Atès que l'anàlisi narrativa és especial-
ment sensible a aquesta dimensió tempo-
ral, pensem que la combinació dels dos
mètodes permet beneficiar-se dels avan-
tatges dels dos, sempre amb la finalitat úl-
tima d'arribar a la comprensió fenome-
nològica i hermenéutica de la intenció del
text pel que fa referència a la identitat.
(b)
En aquest moment, el nostre
grup continua treballant en l'elaboració
del mètode abans esmentat, amb impor-
tants avenços a nivell metodològic.
Aquests desenvolupaments es concreta-
ran en diverses presentacions formals
(vegeu Botella, Figueras, Herrero, &
Pacheco, 1997).
(a) Objectius teòrics: La nostra intenció en
aquest sentit és fer una contribució cre-
ativa original al desenvolupament
d'una aproximació teòrica coherent
sobre el fenomen de la construcció
narrativa de la identitat. La nostra pro-
posta es basa en l'intent de sintetitzar
un model que, des d'una perspectiva
hermenèutica, reculli i alhora integri
les aportacions del constructivisme i
del construccionisme social.
Objectius metodològics: En la vessant
metodològica, fonamental en aquest
projecte, els nostres objectius es cen-
tren en l'elaboració d'una metodologia
d'anàlisi textual que integri l'anàlisi del
discurs 1 l'anàlisi narrativa (juntament
amb d'altres perspectives compatibles).
(c) Objectius aplicats: Per últim, i com a
forma de demostrar la utilitat i viabili-
tat del mètode d'anàlisi textual derivat
de la nostra elaboració teòrica, propo-
sem la seva aplicació a l'anàlisi de tex-
tos de significació. Aquesta aplicació
permet, com a fase prèvia als objectius
abans esmentats, comprovar la sensibi-
litat fenomenològica del mètode.
REFERÈNCIES
BOTELLA, L., y FIGUERAS, S. (1995). "Cien
años de psicoterapia: ¿El porvenir de una
ilusión o un porvenir ilusorio?" Revista de
Psicoterapia, 24, págs 13-28.
BOTELLA, L., FIGUERAS, S., HERRERO, O.,
& PACHECHO, M. (1997, July).
Qualitative analysis of self-narratives: A
constructivist approach to the storied natu-
re of identity. Paper presented at the
Twelfth International Congress on
Personal Construct Psychology. Seattle,
Washington.
73 )


Construcció narrativa de la identitat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert