Revistes Catalanes amb Accés Obert

L'obvietat de les emocions toixes 
Léspectador-lector actual, com el de tota la vida, efectua unes determinades opera- 
cions en el moment de llegir. Aquestes operacions tambéactuen, encara que ahptades 
al m i $ ,  en la percepcid dels productes culturals amb vocacid de comunicacid de mas- 
ses. Certament, aquesta percepcid sinicia amb un ineludible procks neurofriologic de 
descodij?cacid deis signes observats, es complementa amb un procés cognitiu que com- 
porta lábstraccid i un procés afectiu didenh$cacid; i, és clac també intervk un meca- 
nisme de simbolització de les refer2ncies percebudes i, jnalment, un hipot2ticprocés 
argumentatiu amb aspiracid d'andlisi. Aquests trets redueixen a la substdncia mfni- 
ma imprescindible Ióperació de llegir eh textos escrits, els textos parlats, les icones 
immbbils i les mbbils; en definitiva sintetitzen eh esglaons imprescindibles de la lectu- 
ra del mdn. 
D'enp2 de f a  temps espot observar que les operacions suara citades no sdn presents 
en la seva totalitat dins deh caps de productors i venedors de programes televisius i 
radiofinics pretesament culturals. Com tampoc no hi sdn en ek neuroconnectors de 
bonapart dekgestors de Iénsenyament projectiu buit de continguts. Léfecte dáquesta 
abs2ncia no és sind l'exist2ncia d'unsproductes que en virtut de la sacrosanta divulga- 
cidpedugbgica ban quedut buits depretensid cognitiva, argumentativa i simbblica i 
s'han farcit A n a  malentesa necessitat afectiva que ho taca tot. El resultat no pot ser 
més melós: com confttura apegalosa súnten els «sentiments» i les «emocions» universals 
per sobre de llibres, diades, mzlsiques, tertzilies, series televisives, monogrdjcs hibrid 
de l b a  i psicologia, i per sobre de poetes amb projeccions estel.lars, tot plegat llescat 
amb nocturnitat i traidoria. 
La situacid descrita no fóra ressenyable si no bagués adquirit láctual condicid de 
monopoli en els diversos dmbitsprofessionah, pero aquest és el cas i tambéaquesta és la 
Eh Margcs, 67. 2000 3 
maneanca dóxigen alternatiu per a mostrar diferents registres i formes de presentar el 
material cultural en general i el llibresc en particular. Tret de publicacions i re- 
ductesprou especialitzats i de l~  espectadors-lectors fianctiradors que es busquen la 
informacid amb prou autonomia i afany no hi ha sinó un gran públic sobre el 
qual no es fa cap esforcperpotenciar-ne les capacitats neurofsiologiques, cognitives, 
simbbliques i argumentatives. Defet, sópta pel tret segur i es fa diana en elgra- 
peig de les emocions més edulcorades iper la construcció del camp semantic de la 
pseudopsiquiatria de sobretaula. Aquest camí no mena sinó a la xaroneria del 
capdecony escambellat en elpropi ego emocional i en la complicitat dels pobres 
désperit. La carrincloneria i el concepte adotzenat són la proa que guia els pro- 
ductor~ i els consumidors a la més «sensible» de les autocomplaences. De fet, en 
diversos camps culturals la idea de construir integralment l'usuari o d'augmentar 
el nivell que ve donat esta defnitivament desnonada; i apareixen gurus delsentit 
comú o xarlatans incansables i repetitius encimbellats en tamborets de xaroneria 
que descobreixen la sopa d'all, que remenen les emocions i els conceptes i mks 
suats. Fa tristesa, amics meus, veure com aquestpersonal esdevé el model deguiat- 
ge cultural i estetic. Lálternativa, segons sembla, nopot ser cap d'altra que l'avant- 
guarda estetica, la posa, tot sovint mancada de rigor cientí&. Quan aixb és 
constatable en plataformes prou impactants corn els mitjans de comunicacid de 
masses o les aules dels centres docents o les estrategies editorials, és inevitablefer la 
regla de tres: si aixb és el microcosmos cultural dels happy few que fan bullir lhlla 
(sabent-ne o no la perversitat) quin és el mapa sensitiu delpafs que en resultara. 
Davant d'una patologia galopant l'anttdot no pot ser sinó expeditiu: el rigorpro- 
fessional en l'ús dels coneixements i la voluntat defer la realitat i no deixar-sefer 
per la realitat. Ara bé, aquesta darrera opcid comporta un sobresou désforc i de 
formacid, de risc i d'bonestedat (sinceritat artistica que diria en Riba) que no 
tothom pot fer o esta disposat a fer. 
Ésforca evident que el malabarisme amb les impressions i les propies emocions no 
comporta una preparació més enlla de la improvisacid d'una sobretaula estamordi- 
da per un 2pat que distreu la sinapsi neuronal. Fóra un esforc titdnic malaguanyat 
léstudi rigorós del camp di'nvestigació si considerem que /'audiencia ja és prou 
toixa i que convé que continui'aixiper tal que no descobreixi la incompetencia que 
arrecera els professionals de lésteticisme impressionista. Per dir-ho dálgzkna mane- 
ra: elpoema deixa de ser un artefacte cultural, abstracte, cognitiu i simbblic i esdevk 
una poma que la platea mossega per tal dtniciar un exercici onanista d'intercanvi 
de salivera d'impressions i démocions que no tenen en compte de cap manera que 
allo no era una poma sinó un poema. Sense ruborpodem, aleshores, deixar-nos anar 
pelpendís de la carrincloneria. De la mateixa manera, fora demanar massa una 
investigació rigurosa sobre el llibre o sobre l'autor o lóbjecte a divulgar si amb 
quatre notes malpreses a l'bora del ca@ja puc tenir el meu moment deglbria en el 
país dels cecs. Aquest esteticisme de lémocionalitat mal entesa o de la impostura 
intel.lectua1, a més a més, permet caminar pels camirals delpoliticament correcte. 
La presa deposició menaria a la ideologia i aixo ens estamparia contra el mur de 
láuditncia i del comprom fs intel.lectua1. 
4 Editorial 
I b que lóbrador de la sensibilitat exigeix una musculació inteLlectua1 (racionalsi 
es vol) molt més ingent que Iéstricta maniobra de l'impertt+rritjugador déscacs, para- 
digma del tbpic de la mambria fredor racionalista. Iaquesta musculació tarnbd com- 
porta una superacid de lkstricta obvietat que Carner atribuza als catalans i que avui 
ha esdevingutpatró medidtic. Potserja comenga a ser l'hora de superar lóbvietat de les 
emocions toixes i exigir un punt més de rigor i$ns de sofisticació ben entesa. 
« Eh Marges» 
Eh Marges, 66 2000 


L'obvietat de les emocions toixes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert