Condal, Josep

Marí, Ricard

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Els serveis de transport a les comarques de muntanya i a les zones de 
baixa densitat de població 
SINGULARITAT DE LES ZONES DE POBLACIO DISPERSA 
La problematica de I'organització dels serveis públics de transport a les zones poc denses no té, aparentment, la com- 
plexitat de les dificultats que ha d'afrontar el transport urba o metropolita. 
caracteritzen per la baixa 
densitat de població, que es 
concentra basicament en 
nuclis petits molt dispersos. 
La inexistencia de congestió, de sorolls, de contaminació atmosferica, etc., poden induir a pensar que les condicions 
de desplapament en aquestes zones són globalment bones. Tanmateix la satisfacció de les necessitats de transport 
públic dels diferents col.lectius socials residents en aquests ambits planteja un seguit de qüestions (serveis escolars, 
serveis per a persones grans que no disposen de vehicle, serveis per a persones de mobilitat redu'ida, etc.) a les quals 
cal donar solució. 
La recerca d'aquestes solucions respon fonamentalment a I'objectiu de restablir els desequilibris causats per les pro- 
gressives transformacions del territori en el sentit de concentrar activitats i usos (residencia, centres de treball, d'en- 
senyament, de salut, de serveis, etc.) i d'abordar les noves demandes de transports que se'n deriven. 
Aquests darrers anys, tant als pa'isos més capdavanters d'Europa i de I'Arnerica del' Nord com a casa nostra, s'han pro- 
du'it avenpos importants pel que fa a tecniques i metodologia dels recursos que cal emprar en el camp dels serveis de 
transport en zones de feble densitat de població, a fi d'adaptar, tan estretament com sigui possible, I'oferta a les 
demandes dels diferents grups d'usuaris, sense discriminacions en termes geografies, socials, etc. 
Les arees rurals i de muntanya de Catalunya es caracteritzen per la baixa densitat de població, que es concentra basi- 
cament en nuclis petits molt dispersos. Les piramides d'edats desequilibrades, i fins i tot invertides, palesen les pecu- 
liaritats demografiques d'aquest tipus de població envellida. Les responsables d'aquestes localitzacions i d'aquestes 
característiques han estat les intenses migracions, ja sigui internes, dins de la mateixa comarca, cap als nuclis més 
poblats situats al fons de les valls o en indrets més accessibles, o externes, cap a les ciutats grans dotades d'equi- 
paments industrials, comercials i de serveis. 
L'estructura territorial d'aquestes zones genera uns fluxos de desplapaments cap als centres socioecondmics comar- 
cals, ja sigui per accedir als llocs de treball o d'estudi o a I'oferta d'equipaments i de serveis que s'hi concentren, ja 
sigui per gaudir de les activitats civicoculturals que s'hi puguin desenvolupar. 
ELS PROJECTES DE MILLORA DE SERVEIS 
Els plans comarcals de muntanya constitueixen el mitja fonamental de planificació a les deu comarques catalogades 
de muntanya i responen al que estableix la Llei d'alta muntanya que els configura com a instruments per a I'aplicació 
de la política de la Generalitat de Catalunya en aquests ambits. Els objectius globals d'aquesta política són: 
Any 1998. I 
Consell comarcal km recorreguts Passatgers transportats Recaptació (PTA) Cost servei (PTA) 1 
- 
I 
41t Urgell i 86.292 5.591 974.389 10.551.414 
41ta Ribagor~a 1 26.682 3.850 3.823.647 6.296.952 
Bergueda 48.557 4.086 1.282.190 10.604.209 
Cerdanya ¡ 48.996 11.109 1.189.225 12.598.960 
Conca de Barbera 1 6.380 3.113 372.745 2.147.093 
Garrotxa I 163.753 643.242 16.018.356 / 31.284.242 
Montsia ' 97.750 45.804 11.206.452 20.087.625 
Pallars Jussi ' 10.185 4.160 1.040.000 6.684.745 
Pallars Sobira 1 45.263 ' 5.078 1.285.480 6.778.988 
Ripolles 1 46.778 6.012 751.500 11.998.210 
Segarra 1 21.570 772 106.065 942.000 ~ 
Selva 1 160.918 23.587 6.653.657 25.198.854 
Solsones I 7.460 285 28.500 1.566.573 i 
Val d'Aran 1 288.988 11.595 9.585.125 14.987.976 
Josep Condal, cap del Servei Territorial de Ports i Transports de Lleida. Ricard Marí, cap de la Secció de Planejament de Servels de la DG de Ports i Transports 
._ ,,.. _ .._ .,..., _ ....,.,,,...... _. 
1.- Igualar el nivell de vida dels habitants de les arees de muntanya al de la resta 
de ciutadans de Catalunya. 
2.- Garantir a llurs habitants un nivell de servels equiparable al de la resta de 
Catalunya. 
3.- Atenuar-hi la regressió demogrefica i contribuir al reequilibri territorial. 
4.- Compatibilitzar el desenvolupament turístic i econdmic amb la preservacid del 
patrimoni natural, histaric i cultural. 
5.- Potenciar una infraestructura administrativa que asseguri I'assistkncia ecni- 
ca als municipis muntanyencs. 
L'any 1987, quan la Direcció General de Planificació i Acció Territorial va redactar els 
plans comarcals va incloure entre les seves determinacions la necessitat de millora 
la xarxa de transport públic d'aquestes comarques. 
Per tal d'assolir aquest objectiu de millora de la xarxa, assegurant la connex16 mit- 
jancant transport públic de molts petits nuclis ai'llats entre si i amb la capital comar- 
cal, la Direcció General de Ports i Transports del Departament de Política Territorial i 
Obres Públiques va iniciar la redacció dels projectes comarcals de millora dels serveis 
de transport de viatgers, d'acord amb els objectius sectorials concrets segiients: 
1.- Disseny d'un nou esquema de transport que millorés I'accessibilitat en trans- 
port col4ectiu a tots els indrets de la comarca i les connexions amb I'exterior. 
2.- Articulació d'una xarxa de transport de viatgers integrada, Única i flexible que 
garantís I'optimització dels recursos i assegures uns nivells bptims de quali- 
tat del servei. 
3.- Millora de les condicions de despla~ament, especialment de la població cap 
tiva del transport col.lectiu. 
.- Foment del transport col.lectiu. 
ESPAIS monografic 
Núm. 45 -Tardor 1999 
18.- Els serveis de transport a les comarques de muntanya i a les zones de baixa densitat de població 
. . . . . . . , , . . , . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . , . . . . . . . . . . . . . , . , , . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 
Els itineraris entre petits 
nuclis dispersos I amb fluxos 
debils en general no tenen 
rendlbilitat financera que els 
faci atractius per a les 
empreses privades. 
La DGPT ha continuat I'esforg 
inversor per desplegar total- 
ment el Pla d'estacions d'au- 
tobusos, de les quals ja n'ha 
construft 35. A les comar- 
ques rurals i de muntanya hi 
ha estació en servei a Sort, a 
Tremp, a la Pobla de Segur, a 
Solsona, a Ripoll, a Olot i a la 
Seu d'urgell. Al Pont de 
Suert, a Montblanc i a 
Cervera les terminals hi són 
en fase de projecte, mentre 
que a Vielha, a Pulgcerda I a 
Berga són en fase d'estudl 
previ. 
Increment d'expedicions Olot-Girona per Besalú 84.330 440.053 * 10.565.616 16.241.114 
Increment d'expedicions Olot-Girona per Amer 41.222 200.282 * 4.919.765 7.938.945 
Servei Olot-Vic 21.156 446 198.930 4.074.434 
Servei Ridaura-Olot 1.400 1.025 107.225 248.850 
Servei a la demanda telefbnica 7.805 590 99.920 1.387.339 
Servei Hostalets-Olot 7.840 846 126.900 1.393.560 
* Total de la linia. 
Posteriorment aquests projectes es van estendre a quasi la totalitat de la resta de comarques de Catalunya. 
Els projectes de millora de serveis fan, en sintesi, una diagnosi de la situacii, dels transports a cada comarca, una 
avaluació dels deficits i de les mancances i una proposta de nou esquema que millora I'aocessibilitat en transport 
públic a tots els nuclis comarcals. Aquest objectiu de millora en unes zones de caracteristi~ues especials -poblaei@ 
aillada i envellida, nucl~s petits i dispersos, fluxos debils, etc.- s'aconsegueix mitjangant I'apllcacib de Pbrmules tals 
com la modificació d'itineraris o d'horaris dels serveis regulars, la creació de nous serveis regulars, la integracib de 
serveis de transport escolar amb serveis regulars, o amb la introducció de fórmules com el transport a la demanda. 
Efectivament, aquesta és una solució innovadora i pionera a tot I'Estat que la DGPT ha implantat a Catalunya en deter- 
minats projectes de millora de serveis comarcals de transport públic de viatgers com a expressió de la voluntat de 
la Generalitat de Catalunya, amb la col.laboraciÓ dels consells comarcals, dels municipis i de les empreses t ram 
portistes implicades, de donar resposta a la inexistencia de transport públic en arees del territori amb poblaciB dis- 
persa i fluxos debils i, alhora, d'introduir noves thcniques d'explotació. 
Diferentment del que succeeix en el cas dels serveis regionals troncals, entre poMacions importants i amb thnsits 
més o menys massius, els itineraris entre petits nuclis dispersos i amb fluxos dgbils en general no tenen rendCbilitat 
financera que els faci atractius per a les empreses privades. En conseqd&ncia, ha de ser I'AdministraciÓ pcbiica qui ha 
de garantir, mitjan~ant ajuts o subvencions, I'equilibri d'explotació d'aquests serveis capil-lars intracomarcals a fl i efw- 
te d'assegurar-ne I'existhncia amb uns estandards de qualitat mínims. 
A fi d'assolir la maxima rendibilitat dels recursos esmerGats per I'AdministraciÓ es va formalitzar un protoco! de col.labo- 
ració entre la Direcció General de Promoció Educativa i la Direcció General de Transports pw a impulsar els cahvis neces- 
saris en la normativa de transport escolar amb la fihalitat d'aconseguir la imprescindible integració de les xarxes de trans- 
port escolar i regular. 
A més, els serveis de transport comarcals requereixen equipaments que els permetin d'oferir un producte de qualitat En 
aquest sentit, la DGPT ha continuat I'esforc inversor per desplegar totalment el Pla d'estacions d'autobusos, de les quals 
ja n'ha construit 35. A les comarques rurals i de muntanya hi ha estació en servei a Sort, a Tremp, a la Pobla de Segur, 
a Solsona, a Ripoll, a Olot i a la Seu d1Urgell. Al Pont de Suert, a Montblanc i a Cervera les terminals s6n en fase de 
jecte, mentre que a Vielha, a Puigcerda i a Berga són en fase d'estudi previ. Pel que fa als equipaments de les parades 
de les línies regulars, en el conjunt de comarques esmentades hi he instal.lades 116 marquesines. Durant 4 primer tri- 
mestre d'enguany se n'hi han construTt 15 més corresponents a la 17"ase, dues a 1'Alt Ur@ll, una al BerguedB quatre 
a la Garrotxa, quatre al Pallars Jussa, una al Ripolles i tres a la Segarra. 
Fins ara el finanFament de les actuacions esmentades per a millorar la xarxa de transport públic de viatgers a les 
comarques de muntanya ha estat a carrec del Departament de Poiítica Territorial i Obres Públiques mitjanwnt la con- 
cessió als consells comarcals corresponents de les subvencions adients per equilibrar els deficits d'explotaci6 dels 
ESPAIS monografic 
Núm. 45 -Tardor 1999 
Josep Condai i Ricard Marí 
serveis establerts amb aquest objectiu, que I'any 1998 van transportar 160.358 passatgers. L'irnport dels 
ajuts atorgats pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, aquest mateix any, va ser de 
67.220.562 PTA, a les quals s'ha d'afegir una inversió en infraestructures i equipaments dels transports 
de viatgers a carrec de la Direcció General de Ports i Transports per un import de 150 MPTA. 
Els resultats positius obtinguts amb les millores introdui'des a la xarxa de transports de la majoria de 
comarques de muntanya, així com I'endegament dels projectes que no han assolit els resultats esperats 
en d'altres, aconsellen mantenir i potenciar aquesta línia d'actuacions. En aquest sentit, i per tal d'agilitar 
el procediment utilitzat en exercicis precedents, I'any 98  es va considerar convenient d'establir un nou sis- 
tema mes semblant a un contracte programa, a fi de garantir que les accions a emprendre es duguessin a 
terme en els terminis més breus possibles i amb la maxima economia de mitjans. L'any 1998 el 
Departament de Política Territorial i Obres Públiques va signar amb els consells comarcals de les 1 0  comar- 
ques de muntanya i amb els de la Conca de Barbera i de la Segarra sengles convenis per definir les actua- 
cions de les parts en la gestió i el financament de les mesures adoptades per a I'aplicació dels plans de 
millora de serveis de transports de viatgers per carretera a les comarques respectives. 
Vehicle de transpol 
da al Bergueda 
deman- 
ESPAIS monografic 
Núm. 45 -Tardor 1999 


Els serveis de transport a les comarques de muntanya i a les zones de baixa densitat de població

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert