Nadal i Farreras, Josep M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Charlotte S. MANEIKIS KNIAZZEH i E d w a r d  J. NEUGAARD: Vides  de  sants ros- 
selloneses. Prefaci d e  Joan COROMINES. Barcelona, Fundació Salvador Vives 
Casajuana, 1977. Vol. I, G r a d t i c a ,  Glossari, XXII + 2 1 2  ps. Vol. 11, Trans- 
c ~ i p c i ó  del text ,  517 ps. Vol. 111, Transcripció del t ex t .  Intvoducció a la tesi 
~,le la professora Xaneikis  Kniazzeh i fndexs,  537 ps. 
En la seva Gramática histórica catalana 
(Barcelona 1951), A. Badia i Margarit afir- 
mava, en tractar de situar des d'un punt de 
vista cronolbgic els distints dialectes de la 
llengua catalana que <(en el estado del coa 
nocimiento que teniamos de ellos parecfa que 
habia de afirmarse, en general, que 10s dia 
lectos del catalán no han tenido, en la evo- 
lución histórica de la lengua, un carácter 
constitutivo (como en el castellano), sino 
más bien consecutiuo: prácticamente se ve- 
nia a aceptar la frngmentacidn de la antigua 
rcnidad lingüística como resultante de la de- 
cadencia literaria que aparece en el si- 
glo XVI, (ps. 65-66). La utilització del temps 
passat per situar cronolbgicament aquest es- 
tat de coses era determinada, pel canvi que 
aleshores es produ'ia en relació amb la qües- 
tió, ja que, d'una banda, els filblegs, l'any 
1951, trobaven, en estudiar els dialectes ca- 
talans moderns, multitud de fenbmens que 
només es podien explicar si llur origen (dels 
fenbmens i, per tant, dels dialectes) es re- 
muntava a irpoques remotíssimes i, d'altra 
banda, al fet que Joan Coromines havia pu- 
blicat, l'any 1945, en el volum 111 dels Ana- 
les del Instituto de Lingüística de la Uni- 
versitat Nacional de Cuyo (Argentina), uns 
fragments d'unes Vides de sants rossellone- 
ses (reproduides a Lleures i converses &un 
filbleg (Barcelona 1971), ps. 276-362), tra- 
ducció catalana de la Llegenda riuria de Jac- 
ques de Voragine, escrites entre el 1260, any 
en quk escrivia Jacques de Voragine, i la 
fi del segle XIII. A l'estudi gramatical que 
féu Coromines dels fragments que publica- 
va, seguint la versió del manuscrit 44 de la 
Biblioteca Nacional de París, descobria, ama- 
gats sota la uniformitat de la llengua lite- 
rhria, trets lingiiístics prou abundants i re- 
presentatius per a permetre de caracteritzar el 
dialecte del traductor catalh --el rossello- 
nirs del segle XIII, més allunyat del catal2 
i més prbxim a I'occiti que en I'actualitat: 
aproximadament, el que avui dia representa 
el dialecte del Capcir- en el qual es dei- 
xava notar <<la llarga lluita entre la influen- 
cia occitana o nbrdica i l'ascendent que hi 
tingué sempre el tipus lingiiístic catalh del 
vessant meridional dels Pirineus, (vol. I, 
p. 3, de l'edició que comentem). 
El valor d'aquelles Vides de sants rosse- 
lloneses, que Coromines comentava nomis 
parcialment --entre altres raons perquh I'o- 
cupació de París pels alemanys li impedí de 
completar la transcripció del text-, és, des 
d'un punt de vista filolbgic, excepcional. Es 
feia necessari que algú es decidís a publicat 
l'obra completa, <(En parte por admirar la 
magnifica zinidad de la lengua literaria medie- 
EIS Marges, 12. 1978. 119 
Ressenyes 
- 
val, ez  parte por la dificultad de separar 10s 
rasgos dialectales antigues)> (Badia, op. cit., 
p. 66), i en part per desidia de tots nosal- 
tres, hem hagut d'esperar que dos investiga- 
dors americans -Ch. S. Maneikis Kniazzeh 
i E. J. Neugaard, deixebles de Joan Coroni- 
nes, a la Universitat de Chicago i d'urban 
Holmes, a la Universitat de North Carolina. 
respectikment- omplissin aquest buit tan 
lamentable i ens oferissin l'edició com~leta 
del manuscrit de París -vols. 11 i 111 de I'e- 
dició que comentem-, acompanyada d'una 
Gramcitica i d'un Glossari del text -vol. I, 
ps. 1-73 i 77-212, respectivament-, confron- 
tada amb els altres dos manuscrits catalans 
que possei'm de la mateixa obra -1'un a Vic 
i l'altre a Barcelona-, amb el text Uatí, i 
amb les traduccions occitanes -una del se- 
gle XIV, a la Biblioteca de Focalquier, i l'al- 
tra del segle xv, a la Biblioteca Nacional de 
París-. L'edició de les Vides és molt acu- 
rada i no se li poden fer objeccions. L'estu- 
di gramatical i el glossari no modifiquen es- 
sencialment el treball anterior de Coromines, 
com els mateixos autors ens expliciten: ctD'u- 
na manera general remetem a i'estudi gra- 
matical de les Vides que va donar Coromi- 
nes en el seu estudi parcial de 1943 [sic], 
ps. 293-334, on ja tracti de la major part 
dels fets gramaticals del llenguatge de I'o- 
bra), (vol. I, p. 3), tot i que, pel que fa a 
la morfologia (ps. 12-70), el nombre de da- 
des i de fets estudiats és més nombr6s que 
en el treball de Coromines. Es de lamentar, 
perb, que s'hagi prestat tan poca atenció a 
la sintaxi del text (ps. 71-73). I que ningú 
no prengui aixb com un retret dirigit als 
autors de l'edició de les Vides, sinó com la 
constatació d'un fet que es repeteix en tots 
els estudis diacrbnics del catali: la sintaxi 
histbrica de la nostra llengua &s, ara per 
ara, un camp que nlngú no gosa trepitjar. 
Els  anarquistes educadors del poble: <t La Revis ta  Blanca)> ( 1  598-1 905). Hntro- 
ducció i selecció de textos d'E. R. A. 80. Prbleg de Frederica N~ON'TSENY. 
Barcelona, Curial, 1977. (<(La Mata de Jonc),, núm. 9.) 424 ps. 
L'espectacularitat d'algunes de les activi- 
tats anarquistes del tombant de segle ha mo- 
tivat que molta de la bibliografia que s'hi 
refereix proporcioni visions ben deformades 
i parcials -partidistes o, simplement, mo- 
gudes per la comercialitat del tema- que 
contrasten amb la riquesa i la complexitat d'i- 
dees, actituds i propostes de la vintena d'anys 
que precedeixen i preparen la fundació de la 
CNT. Per aixb cal destacar aquest treball an- 
tolbgic preparat pel grup tolosi E.R.A. 80 
(Equipe de Recherche Associée au C.N.R.S, 
nzim. 80). Es tracta d'una antologia de tex- 
tos extrets de la primera Lpwa (de Madrid) 
de <<La Revista Blanca)>, precedida d'un prb- 
leg de Frederica Montseny i d'una introduc- 
ció a la revista i, en general, al pensament 
anarquista local feta pel mateix grup col- 
lector. Els textos triats han estat publicats 
en la seva llengua original (castelli), tot 
i que el libre és escrit (suposo que tra- 
du'it, encara que no consta) en catali. La 
no traducció dels textos es justifica, supo- 
so, per la voluntat de conservar el carAc- 
ter documental del recull (cosa que, en 
aquest cas, crec molt secundiria). Així, amb 
textos introductoris, encapcalaments i notes 
en catala, tenim un ampli ventall d'articles 
signats per dirigents i pensadors anarquistes 
o per intellectuals anarquitzants que hi col- 
laboraren. Ordenat en grans apartats que van 
des dels textos programitics i idwlbgics als 
tl t ics,  artístics i literaris, el conjunt cons- 
titueix una veritable introducció al pensa- 
ment icrata, l'actualitat i la forca del qual 
han quedat ben remarcades. 
E.R.A. 80 ha fet una aproximació mogut 
per una evident simpatia -ben al contrari 
d'alguns dels nostres historiadors del perlo- 
de- i ha triat una colla de textos seguint 
un doble criteri de representativitat d'Lpoca 
i d'actualitat que, en aquest cas concret, 
agermana adues preocupacions no sempre 
contradictbries>>. Val la pena, doncs, de re- 
marcar-ho: la simpatia que els ha moguts s'ha 
vist completada per una honestedat profes- 
sional remarcable. 
Aquesta doble característica fa que el lli- 
bre tlngui, de bones a primeres, un dels as- 
pectes que cal exigir a tota historiografia 
amb cap i peus: la dimensió d'actualitat que 
no la faci un estudi mort i inútil. Cert que 
aquesta visió del present ha superat la com- 
prensió del passat, perb en tant que aquest 
s'ha vist tradu'it en la selecció dels textos, 
s'ha mostrat amb aquella riquesa i ductilitat 
que fa que un pensament no sistemitic com 
és l'anarquista sigui capac de donar respos- 
ta coherent a qualsevol realitat humana. 
Dic aixb perque la introducció d'E.R.A. 
120 Ressenyes 


Charlotte S. Maneikis Kniazzeh i Edward J. Neugaard: "Vides de sants rosselloneses"

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert