Benet i Jornet, Josep M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Carles REIG: Contraataquen. Barcelona, Edicions Destino, 1977. (Collecció ctEl 
D o f i ~ . )  212 ps. 
Bé que és difícil definir quina mena de no- dir-ho així, d'on l'autor extreu la seva obra), 
vella és Contraataquen de Carles Reig, premi la relació de l'autor envers els personatges 
Josep Pla 1976, pel fet que es presenta dins (domini i dependkncia) i d'aquests envers 
del mateix procés de formació de la seva rea- aquell (víctimes i botxí), les relacions autor- 
litat interna i externa com a novella, no sem- lector (construcció conjunta de la novella i 
bla pas gaire desencaminat de qualificar-la de contuberni personal), de lector i personatges 
literatura sobre la literatura -novella sobre (identificació i reconeixement), etcktera. El te- 
la novella- i de situar-la en un camí que, a ma va oferint, al llarg dels capítols, unes pers- 
casa nostra, en alguna ocasió, ha estat assa- pectives realment inusitades. Perspectives en- 
jat per Manuel de Pedrolo. trevistes, perb no totalment realitzades. Per 
Contraataquen parteix d'una idea brillant, quk? 
en una tradició ben arrelada en la literatura Contraataquen és un tour de force de l'au- 
contemporlinia: donar realitat d'existtncia li- tor, que s'ha fixat uns objectius massa ambi- 
terhria a les relacions entre l'autor i els seus ciosos per poder captar-10s en allb que podien 
personatges ficticis. Reig ho realitza en unes tenir de més pregonament humh. Aixi, el pes 
connotacions espai-temps ben significatives: dels plantejaments tebrics i la complexa arqui- 
els camps d'extermini. I, encara, obre hmplies tectura de l'obra han passat a ocupar el pri- 
perspectives en situar, en el mateix punt d'e- mer pla fins al punt de no deixar-hi lloc per 
xistkncia dins l'obra, un lector que comple- als <<homes,. No és un problema de versem- 
ta el cicle reflexiu entorn de la novella com blanga, ans d'excessiva ambició tkcnica. El 
a fet literari i real. drama dels personatges, per exemple, ple de 
L'argument és com segueix: un professor, ressonincies teolbgico-literhries, queda estra- 
empresonat en un camp d'extermini, és triat fet per la seva mateixa confusió i subjecció 
com a lector ideal pel coronel del camp, el a ésser drama de personatges de novella i no 
qual s'ha proposat d'escriure una novella so- de camp d'extermini, cosa que fa que en cap 
bre el tema de la dissolució de la família. El moment interessin el lector de Confraataquen 
coronel-autor, amo absolut, ha disposat un -sí, sembla, el Lector-personatge. ¿Potser 
complicat sistema que li permet d'experimen- Contraataquee vol ésser una novella sobre 
tar els fets novellistics i assegurar-ne la vera- la deshumanització de la literatura i, doncs, 
citat. Així, els personatges són presoners que de la realitat? La identitat novella=camp 
viuen tancats hermkticament en una sala i, d'extermini sembla confirmar-ho. Sens dub- 
observats per uns testimonis que transcriuen te és la --o una- intenció de l'autor. Per6 
tot el que diuen i fan, forneixen l'autor de la aquest tema tampoc no adquireix veritable 
realitat que va essent transformada, seguint preskncia, potser pet manca de contrast, d'hu- 
unes claus d'interpretació, en matkria nar- manitat. 
rativa. L'obra és compulsada pel lector a me- En conjunt, doncs, Contraataquen és un 
sura que va essent escrita, un lector, doncs, intent ambiciós i ben plantejat en principi, 
que hi té un paper actiu. Tot aixb, dins un que es queda a mig camí en la realització per- 
clima progressivament degradat i deshumanit- qui: l'ambició tkcnica, l'artifici i, també, un 
zat d'un camp d'extermini a punt d'ésser alli- llenguatge massa retbric han tenallat el ca- 
berat. L'un darrera l'altre, van apareixent la rkter dramitic i hum& del tema i de la tra- 
sPrie de nivells que configuren la realització gkdia dels personatges. 
de tota obra literkia: la realitat objectivo- 
subjectiva de la matkria narativa (I'infern, per JORDI CASTELLANOS 
Joan OLIVER: Obres completes, volum PI:  Teatre original. Prbleg de Xavier 
FABREGAS. Barcelona, Edicions Froa, 1977. 775 ps. 
ES tracta d'un llibre dissenyat amb gust falten, en general, les fitxes d'estrena i de 
i sobrietat, com és costum en l'editora que el publicació anterior, quan n'hi ha hagut, i tot 
presenta; s'hi reuneixen totes aquelles peces aquest material és precedit amb un prbleg de 
esckniques de Joan Oliver de les quals l'au- divuit phgines de Xavier FBbregas, en realitat 
tor encara es responsabilitza: catorze títols, un estudi de l'autor suficientment extens, 
dels quals sis corresponen a obres curtes. No on s'explica la situació de Joan Oliver dins el 
124 Ressenyes 
panorama del teatre catali contemporani i I'e- Oliver volia escriure un teatre capal &en- 
volució observable en les obres successives. cabir-se dins de l'escena comercial del mo- 
e s  un text molt correcte, parauel a altres ment, tot constituint-ne potser la punta de 
treballs monogrifics de Fibregas, la perso- llanca, perb sense trencar mai amb les con- 
na, sense cap mena de dubte, que avui per vencions a I'ús, sense plantejar cap alterna- 
avui coneix millor el nostre teatre. tiva que posés en dubte les estructures tradi- 
Fibregas, conscient que calia no silenciar- cionals &aquest teatre comercial. La trage- 
les, parla de les obres de Joan Oliver que dia va ser que, abans de la guerra, les peces 
aquest no ha inclbs en les seves Obres com- que portava escrites no van tenir temps de 
pletes. Algunes, perdudes i, malauradament, fer-se un lloc estable entre els autors de mo- 
ners títols en la membria, no poden ser tro- da de l'tpoca, potser perqut., malgrat tot, i 
bades a faltar per ningú. En canvi, guiant-me encara que higim volgut endolcir-la més d'una 
només per textos que conec, em sembla un vegada, la vida teatral de la Barcelona repu- 
probable error que no hagi publicat els blicana, si bé molt abundant, era encara fona- 
sketchs de I'espectacle Bestiari que va dirigir mentalment mediocre, molt allunyada de la 
Ventura Pons, i em sembla així mateix dis- mitjana de qualitat i interes habitual en els 
cutible la no inclusió de Quasi un paradis. escenaris de les grans ciutats europees. Les 
Haver estat escrita en co~aboració amb Joan molt esporidiques estrenes, controlables amb 
Guasro no havia de ser impediment i, pel lupa, d'un Pirandello, &un G. B. Shaw, #un 
que fa a la qualitat, és cert que es tracta Elmer Rice, d'un Pagnol o d'un Giraudoux, 
d'un pur divertiment molt menor, perb un es perden i tenen a penes significació en el 
divertiment forca afortunat, no tan inferior a marasme ambiental, no exemplifiquen cap nor- 
altres divertiments preservats, en canvi, dins malitat, sinó que són autentiques excepcions 
del volum. Tenint en compte que El pap2 de irrellevants. Cal no oblidar que Carles Sol- 
Romeo i Julieta no és més que el nou títol devila, donat pricticament a coneixer amb un 
que ha pres Cataclisme un cop revisada per cop de geni cínic que es titulava Civilitzats, 
I'autor, que d'El roig i el blau se'n conei- tanmateix, que sí que el situava a Vallada de 
xien fragments (un #ells representat dins l'al- les cartelleres comercials d'occident d ' a -  
ludit espectacle Bestiari), que Conferkncia a quí que fos tradu'it al frances, que, segons 
la vall havia corregut entre la professió tea- sembla, Pirandello l'inclogués en el repertori 
tral en ocasió d'un altre espectacle, en aquest de la seva companyia, i que, en definitiva, 
cas fallit, que dirigia Feliu Formosa i que Roussin el plagiés d'una manera brutal i des- 
havia de titular-se Lloguem-hi cadires, i que carada a fi d'aconseguir un dels seus &xits 
No? al port de Hamburg, per bé que no s'in- més importants- va rebaixar immediatament 
diqui, havia conegut l'estrena com a espec- plantejaments i va aconseguir la professiona- 
tacle de cabaret, tenim que la novetat més lització estabilitzada amb uns productes molt 
absoluta del volum és El 30 d'abril, una inferiors a l'inicial. Les obres de llOliver de 
peca escrita els anys 30, abans de la guerra, pre-guerra, que, repetim-ho, sense menjar-se 
i que no havia pogut veure la llum des d'a- res anaven tant o més enlli que el cinisme 
leshores. Comedia que juga amb la hipotetica corrossiu de Civilitzats, tanmateix, no van ar- 
idea d'una Catalunya independent, i en la ribar-se a situar, i aixb podem comprovar-ho 
qual la monarquia prbpia perdura encara a través de les fitxes d'estrena, dins dels cir- 
des de 1'Edat Mitjana, no treu de cap manera cuits professionals. Una possible despreocu- 
el suc que la divertida suposició fa preveure pació d'Oliver a I'hora de collocar les se- 
i deriva cap a situacions vaudevillesques i tb- ves comPdies no bastaria per antdar, crec, la 
piques, sense gaire lligams amb el planteja- significació del fet. Mentre que un Carles 
ment inicial. No aporta a penes res, doncs, Soldevila, si m'és permes de seguir amb un 
a la dramatúrgia ja coneguda de Joan Oliver. paraleuisme que Fibregas també utilitza al 
Una dramatúrgia, altrament, que, un cop reu- seu prbleg, va optar per ctrebaixar-seu a ser- 
nida, i fins tenint en compte les absencies, vir els gustos de la provinciana clientela bar- 
descobrim que no és gaire extensa, i que ens celonina, una clientela que s'escandalitzava 
deixa regust de poc. Més perque, entre les amb allb que era acceptat per les classes mit- 
catorze obres, s'hi compten, al costat dels janes europees, i va procurar oblidar, almenys 
encerts, algun producte molt menor i fins pro- en part, els models que agradaven a aques- 
bablement algun error. tes classes mitjanes de fora, Joan Oliver, que 
Del problema que planteja I'obra teatral potser no depenia tant de les pessetes que el 
de Joan Oliver, en parla Fibregas forla ex- teatre li podia donar, va seguir en el somni 
tensament al seu prbleleg. Oliver va aspirar #imaginar-se una burgesia catalana intelli- 
sempre a fer un teatre normal, per6 la norma- gent i culturalitzada, que ell podia burxar 
litat que ell volia no va existir mai. I #aquí amb els fiblons de la seva ironia. Només que, 
han sortit les vacillacions, les mancances de malgrat els intents noucentistes, no va exis- 
la seva carrera de dramaturg. Intentarem ex- tir aquí -excepcions a'illades de banda- una 
plicar-ho amb més deteniment. classe social dominant comparable a la dels 
Els Marges, I l .  1977 127 
- 
pai'sos vei'ns. I, per tant, l'enemic inteuigent 
que pogués apreciar el sarcasme &Oliver no 
va acabar d'existir mai. En resum, d'una ban- 
da tenim que el lector que avui s'enfronta 
amb les obres de I'Oliver de pre-guerra i que 
coneix una mica les dramatúrgies europees 
contemporinies seves, es troba amb un tea- 
tre molt d'una epoca, situat en la línia de les 
produccions intelligents que es produ'ien per 
aquests mons de Déu, perb no pas amb el 
tipus de figura renovadora que en aquells 
anys destaca a Alemanya, Franga o Itilia. En 
canvi, dins el context catalh, d'altra banda, 
sí que suposava, ho hem vist, un cert intent 
d'anar més enllh. Perb aquí rau, insisteixo, 
la tragedia; ni limitant-se als objectius inte- 
ressants, per6 tanmateix modestos, ahd i t s  
-i no oblidem que Joan Oliver era un home 
que coneixia els moviments d'avantguarda i 
que, almenys en teoria, hauria pogut empren- 
dre altres camins escenics-, no va poder 
ser assimilat pels escenaris barcelonins del mo- 
ment. 
Després va venir la guerra, una situació trh- 
gica perb plena de possibilitats noves que 
Oliver va intentar d'aprofitar. La fam plan- 
tejava una temltica completament inkdita en- 
tre nosaltres i, estructuralment, bé que de 
forma tímida, anava més enllh que els tres 
actes habituals i quasi obligats del teatre 
burges. Perb Fhbregas ja assenyala al seu prb- 
leg que el dramaturg no va arribar a trencar 
amb els mecanismes de la pitce bien faite; 
podem afegir, a més, que les situacions esce- 
niques de la peca en qüestió cauen sovint 
en un cert esquematisme. Malgrat tot, era 
aquell. tal com els comentaristes vénen asse- 
nyalant, un esforc d'intenció clarament re- 
novadora. Ara, un primer intent, molt inte- 
ressant perb encara insegur, que, d'haver-se 
pogut continuar I'experiencia, potser hauria 
trobat posterior arrodoniment. El triomf ne- 
fast del franquisme no va permetre que Oli- 
ver continués treballant en la nova direcció i, 
així, se li produ'ia un trencament, de nou una 
situació en certa manera trhgica per a la seva 
evolució d'autor. 
Amb la postguerra van quedar bandejats els 
dramaturgs catalans que possejien una míni- 
ma categoria intellectual. Sagarra seria I'ex- 
cepció triomfal, perb la de Sagarra és una 
altra i desagradable histbria. Els escenaris 
barcelonins que amb el temps van poder co- 
mencar a poder algar el teló en catalh -prhc- 
ticament només el Romea- quedaven en 
mans de botiguers barroers que, a la llarga, 
van demostrar no tenir ni tan sols sentit del 
negoci. Ara bé, no es va deixar d'escriure bon 
teatre. Al contrari, Espriu, Brossa, Pedrolo, 
van anar redactant no tan sols un teatre inte- 
ressant sinó un teatre que superava de molt 
l'ambició del teatre catalh de preguerra. Aixb 
va ser possible, paradoxalment, perqui. aquests 
autors sabien que no podien estrenar, perqui: 
van entendre que el seu únic remei era pres- 
cindir de la posada en peu dels seus textos. 
Aixb va fer que prescindissin de condiciona- 
ments immediats i es llancessin a unes aven- 
tures d'una certa envergadura. Perb la his- 
tbria d'Oliver és una altra; ell, malgrat tot, 
va voler estrenar encara de la manera més 
ctnormab possible, va pretendre de ser accep- 
tat ctnormalment>>. El seu teatre de postguer- 
ra, doncs, no anava, com en el cas dels altres, 
destinat al calaix, a donar per al futur I'hipo- 
tetic testimoni dels anys foscos, sinó a ser 
exhibit tan immediatament com fos possible. 
L'actitud d'aquells escriptors que escrivien al 
marge dels condicionaments del carrer era tan 
necesshria, per al desenrotllament cultural de 
la nostra comunitat. com la d'aquest Oliver 
que pactava amb els empresaris del Romea 
i estrenava una obra tan discutible com La 
gran pietat (Una drecera era el seu nom auten- 
tic, i el que s'ha recuperat a les reedicions). 
El problema torna a ser que, malgrat les se- 
ves concessions, La gran pietat va ser l'dnica 
estrena comercial que Oliver aconseguiria 
aquells anys, i que, encara, no hi va tenir I'& 
xit que buscava. Per si aixb no fos poc, al- 
gun monbleg escrit a major glbria d'un actor 
tan desagradablement mediocre com malau- 
radament popular, no va ser acceptat per 
aquest, ben segur perque la categoria intel- 
lectual #Oliver, per molt que acotés el cap, 
no podia descendir mai als nivells execrables 
que necessitava el fenomen de moda. Per tant, 
doncs (n'hem donat dues mostres), la manio- 
bra pactista, diguem-ho així per entendre'ns, 
va fracassar, i el desengany del nostre es- 
criptor queda reflectit en declaracions pos- 
teriors. El ressb i un cert exit dins els esce- 
naris comercials, no I'aconseguiria fins molt 
més tard, precisament amb alguna de les s e  
ves peces més dures, quan, perb, ja també les 
obres d'Espriu, de Pedrolo o de Brossa podien 
ser presentades públicament amb tota dignitat. 
Era una altra epoca. i sembla que Oliver no 
s'ha vist, almenys per ara, amb forces per re- 
prendre noves aventures, nous camins. Sigui 
com sigui, les peces escrites després del 39 in- 
tentaren diferents camins que no van ser con- 
tinuats, ens deixen a la boca un cert regust 
patetic. La maduresa de Ball robat, el mi- 
llor d'aquests camins, va quedar tancat. 
Des de la perspectiva global del volum que 
comentem, la carrera teatral de Joan Oliver 
se'ns presenta, doncs, com la tragedia d'un 
dramaturg impossible, víctima de les circums- 
thncies histbriques que li va tocar viure, o, 
millor encara, de la manera com ell es va 
enfrontar amb aquestes circumsthncies his- 
tbriques. Ni abans ni després de la guerra, 
n'hem parlat, no va trobar i'ambient minima- 
ment culturalitzat i normalitzat que li hau- 
Ressenyes I 
ria permes d'afirmar la seva carrera dalt de hauria sofert el teatre de Joan Oliver si la 
l'escenari. I els textos que ens queden asse- nostra histbria hagués transcorregut per via- 
nyalen una trajectbria vacuant, feta d'espe- ranys més plhcids. Les obres que va escriure 
rances i de concessions, amb encerts notables són unes i determinades, i és per elles que 
i alguna equivocació explicable, perb mai el nostre dramaturg haurh de ser jutjat. 
amb una continuitat suficientment sblida. Ens 
quedarh sempre el dubte de I'evolució que JOSEP M. BENET I JORNET 
Els Marges, 11. 1977 
9 


Joan Oliver: "Obres completes, volum II: Teatre original"

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert