Carbonell Sánchez, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Drogues i cinema:
una relació de ficció
Xavier Sánchez-Carbonell
Grup de Recerca sobre
Addiccions (ADC)
El Grup de Recerca sobre Addic-
cions (ADC) ha organitzat un curs d'ex-
tensió universitària dirigit a llicenciats
i diplomats universitaris vinculats pro-
fessionalment a conductes addictives i
també a estudiants de segon i tercer ci-
cle interessats en aquest tema. El curs
té com a objectiu comentar la visió
que el cinema dóna de les conductes
addictives i il . lustrar de forma entene-
dora el fenomen droga en el seu con-
text històric i social. Veurem set pel.lí-
cules que fan referència a diverses si-
tuacions i aspectes del món de l'addic-
ció a drogues i les discutirem amb espe-
cialistes sobre el tema i amb un mem-
bre del Grup de Recerca sobre Addic-
cions.
Les drogues, a l'igual que altres ac-
tivitats considerades escandaloses per
les normes socials, han estat vetades a
les pantalles com un intent d'ocultar i
negar el que succeeix en el món real.
En el cas d'Espanya, la droga no ha es-
tat un element freqüent en el cinema
espanyol i s'ha d'esperar fins a la transi-
ció democràtica per tal que arribi a les
pantalles. Quan ho fa, es tracta de pro-
duccions amb un marcat caràcter opor-
tunista i que sota el seu afany de de-
núncia oculten la utilització de la dro-
ga com un reclam comercial (Uris,
1995). En aquest sentit és paradigmàtic
el cas d'El pico i de la seva continuació
El pico II. Aquesta situació està can-
viant en els últims anys i les drogues le-
gals i il . legals que es consumeixen apa-
reixen de manera freqüent a les pel.lí-
cules comercials (García, 1999; Vidal,
1999). Als Estat Units, en un estudi so-
bre les 200 pel .lícules més llogades en
els videoclubs, l'alcohol i el tabac van
aparèixer en més del 90% i les drogues
ilegals en el 22% (Roberts, Henriksen,
Christenson i Kelly, 1999).
El cinema i les drogues tenen una
relació fictícia per partida triple. El setè
art transforma la realitat, il.lusiona,
manipula i enganya en honor d'uns
minuts de felicitat. Quan la pel.lícula
s'acaba queda l'emoció. Gràcies a les
drogues també somiem, ens il . lusio-
nem, viatgem a altres móns i el nostre
món emocional es distorsiona. El seu
efecte també s'acaba després d'uns mi-
nuts de felicitat, encara que el record
( 214,
de la quimera perdura. En segon lloc,
les drogues que els actors consumeixen
a les pel . lícules, a l'igual que els ciga-
rrets de xocolata dels nens i el whisky
dels bars on es pot alternar, són farina,
te amb gel, aspirines i antibiòtic. Els de-
corats i els protagonistes són tan irreals
com els drogoaddictes i els seus escena-
ris. I per últim, el cinema no és un do-
cumental sobre "el món de la droga" ni
un testimoni matern. El cinema és una
producció cultural, una expressió artís-
tica de l'hiperrealisme, neorealisme, su-
rrealisme o realismè social dificilment
neutra. El cinema no satisfà les expecta-
tives dels professionals de les drogode-
pendències perquè no reflexa la nostra
perspectiva sobre el fenomen.
Hi ha alguna cosa més fictícia que
la droga al cinema? Les drogues són una
quimera, el cinema és una fantasia i la
seva conjunció, una ficció. En aquestes
condicions, les pel . lícules comercials
són productes econòmics, culturals i ar-
tístics que, tret d'aquestes premises, se-
gueixen mereixent la nostra atenció per
diversos motius. En primer lloc, són
una font d'informació de primera mà
sobre drogues per a joves i adults: for-
mes de consum, argot, efectes indesitja-
bles, evolució a llarg termini, descripció
d'efectes, models de tractament, etc. Pel
que fa a això, cal recordar la repercussió
tan popular que ha tingut l'escena de la
recuperació d'una sobredosi mitjançant
una injecció al cor a Pulp Fiction. En
aquest aspecte, les autoritats sanitàries
dels Estats Units es mostren preocupa-
des perquè les pel . lícules tendeixen a le-
gitimitzar, normalitzar, trivialitzar o
glorificar les drogues i suggerir als joves
que aquesta conducta no té conseqüèn-
cies negatives (Roberts, Henriksen, Ch-
ristenson i Kelly, 1999). En segon lloc,
la indústria promociona, a través de les
seves pel . lícules comercials, marques
d'alcohol 1 tabac com si fossin un cotxe,
un hotel o qualsevol altre bé de con-
sum. Aquesta influència ha de ser reco-
neguda i abordada. En tercer lloc, el ci-
nema influeix en la construcció social
de les drogodependències. No hi ha un
metge millor que aquell que ajuda a
Frank Sinatra a L'home del braç d'or,
ni un alcohòlic rebrà una ajuda millor
que a Alcohòlics Anònims (Dies de vi i
roses) ni centres de tractament més bu-
rocratitzats que els recorreguts per la
parella d'heroïnòmans de Gridlock's
(premiada per aquest motiu pel Natio-
nal Institute of Drug Abuse d'Estats
Units). Els fumadors de les pel.lícules
són més romàntics 1 sexualment més
actius que els no fumadors (McIntosh,
Bazzini, Smith i Wayne, 1998). Per úl-
tim, diverses investigacions han demos-
trat la utilitat de les pel . lícules per a
l'adquisició i aplicació de coneixements
en l'àmbit de la psicopatologia (Fle-
ming, Piedmont i Hialm, 1990), la psi-
cologia forense (Anderson, 1992), la
psicologia evolutiva (Boyatzis,1994) i el
mètode científic (Salvador, Salavert i
Barceló, 1999).
En la nostra opinió i pels motius
exposats, les pel . lícules comercials són
un element de debat molt interessant
en la formació sobre addicció a dro-
gues. En el Grup d' Investigació sobre
Addiccions (ADC) alliçonem als alum-
nes a treballar monogràfics sobre el ci-
nema i l'alcohol, cinema i altres addic-
cions, directors espanyols, cinema es-
panyol, "road movies", literatura, cine-
ma i drogues, amb la seguretat que
aquest treball ajudarà la seva formació
215 )
cultural i científica. És profitós apren-
dre a utilitzar el cinema com un recurs
formatiu i informatiu i analitzar, entre
tots els arguments que el cinema gene-
ra, quins missatges afecten el món de
les drogodependències i de quina ma-
nera ho fan.
REFERÈNCIES BIBLIOGRAFIQUES
ANDERSON, D.D. (1992). Student rese-
arch proposats in the experimental psy-
chology course. Teaching of Psychology,
23, 237-238.
BOYATZIS, C.J. (1994). Using feature
films as tools for analysis in a psycho-
logy and a law course. Teaching of Psy-
chology, 19, 155-158.
FLEMING, M.; PIEDMONT, R.; HIALM,
C. (1990). Images of madness: feature
films in teachings psychology. Teaching
of Psychology, 17, 185-187.
GARCÍA, M. (1999). El consumo de dro-
gas en la cinematografía española de
1997. Barcelona: Universitat Ramon
Llull. Projecte de llicenciatura (manus-
crit no publicat).
MCINTOSH, W.D.; BAllINI, D.G.;
SMITH, S.M.; WAYNE, S.M. (1998).
Who smokes in Hollywood? Characte-
ristics of smokers in popular films from
1940 to 1989. Addictive Behaviors, 23,
395-398.
ROBERTS, D.F.; HERIKSEN, L.; CHRIS-
TENSON, P.G.; KELLY, M. (1999). Subs-
tance use in popular movies and music.
SALVADOR, F.; SALAVERT, F.; BAR-
CELO, M. (1999). La investigación
científica como parámetro básico de la
formación universitaria: Una experien-
cia educativa. Educares, 2, 43-50.
URIS, P. (1995). Alucinema: 'las drogas en
el cine. Barcelona: Royal Books.
VIDAL, L. (1999). Anàlisis de la presència
de substàncies addictives a les pel.lícules
guanyadores del premi Goya com a millor
pel .lícula (1994-1997). Barcelona: Uni-
versitat Ramon Llull. Projecte de llicen-
ciatura (manuscrit no publicat).


Drogues i cinema: una relació de ficció

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert