Piñol, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

15
P
R
I
M
A
V
E
R
A
-
E
S
T
I
U
 
2
0
0
9
 Josep Piñol i Rosa Escala, arquitectes
LA RESTAURACIÓ DEL 
MONESTIR DE SANT SEBASTIÀ 
DELS GORGS 
RESUM
Sobre els principals aspectes històrics i artístics del conjunt de Sant Sebastià dels Gorgs, les 
diverses intervencions portades a terme en les darreres dècades i l’actual projecte de mante-
niment i protecció.
ABSTRACT
This article deals with the main historic and artistic features of Sant Sebastià dels Gorgs, the 
various refurbishments made in the last decades and the current project of conservation and 
maintenance.
E l monestir de Sant Sebastià del Gorgs és un dels conjunts eclesiàstics de l’Alt Penedès amb 
més valors històrics, artístics i culturals, únic amb monumentalitat i antiguitat. Fundat com a abadia 
benedictina, després convertit en priorat i avui església parroquial, va tenir una gran importància en 
el desenvolupament de la comarca i, concretament, de l’indret. 
Està situat al nucli urbà al qual li dóna nom, just a l’entrada de la població, pel sector sud-oest, per 
on és travessat per la carretera. El poble és voltat de grans extensions de vinya, està format per una 
trentena de cases i cinc masies, al costat del torrent dels Gorgs, afluent de la riera de Lavernó, que 
avui separa els termes d’Avinyonet del Penedès i Subirats. 
Avui, l’ocupa l’església parroquial, en una posició privilegiada, on destaquen la torre-campanar i el 
claustre. Es també una fita que configura una imatge paisatgística d’interès.
El conjunt monumental del monestir està format per:
L’església de nau única, amb una capella lateral al costat nord, i una sagristia adossada al •	
presbiteri, sobre la qual s’aixeca el campanar, de tres pisos.
El claustre del monestir, del qual es conserven tres ales, s’adossa a la façana de migdia de •	
l’església.
Les antigues dependències monacals, englobades en bona part en dos edificis que tanquen el •	
claustre pels costats sud i oest, respectivament.
L’entorn del monestir, delimitat en part per un antic mur de pedra, del qual es conserven •	
petits trams. Inclou el cementiri i la plaça d’accés, al NO.
 COL ·LABORACIONS
16
P
R
I
M
A
V
E
R
A
-
E
S
T
I
U
 
2
0
0
9
J o s e p  P i ñ o l  i  R o s a  E s c a l a ,  a r q u i t e c t e s
Les construccions adossades a l’església per tramuntana, sud i ponent, deixen lliure l’absis i el 
campanar a llevant. Als peus de l’església, a ponent, és on hi ha l’accés principal, a través d’unes 
escales ascendents fins a una plataforma o plaça inclinada.
A la banda nord hi ha el cementiri parroquial, amb 32 nínxols, tancat per un mur atalussat de pedra 
seca (són les pedres que van sobrar de la transformació del cementiri original en plaça).
A la banda sud hi ha la porta d’entrada al claustre, limitat per l’edifici de les dependències annexes 
del monestir (avui biblioteca i sala d’exposicions), ca l’Isidret i cal Pujol.
A l’extrem sud-est del conjunt i, entre el mur sud del campanar i el baluard de cal Pujol, hi ha una 
porta que dóna accés al claustre per llevant.
Davant del frontis nord de l’església s’aixeca ca l’Aurèlia, dificultant la visió. Hi ha un espai entre 
ambdós edificis que, en altra època, era un corredor obert.
El monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. 2008 (foto Piñol Escala).
17
P
R
I
M
A
V
E
R
A
-
E
S
T
I
U
 
2
0
0
9
L A  R E S TA U R AC I Ó  D E L  M O N E S T I R  D E  S A N T  S E B A S T I À  D E L S  G O R G S
LA RECUPERACIÓ DEL MONESTIR
L’estat actual del monestir de Sant Sebastià dels Gorgs és el resultat de les diferents etapes constructives 
durant el curs de la seva llarga història, de gran complexitat estilística, oferint un interès especial 
als investigadors. De fet, es pot afirmar que no ha estat mai un conjunt del tot acabat. Tal com sol 
passar en edificis de gran magnitud, costa arribar a l’últim estadi, el de l’obra acabada. 
Durant la segona meitat del segle XX és quan el conjunt pren la fesomia actual, amb diverses 
actuacions en les quals la Diputació de Barcelona és la principal protagonista.
Entre 1962 i 1963 es fa la primera intervenció del Servei de Conservació i Catalogació de Monuments 
de la Diputació de Barcelona: es desmunten parcialment les dependències que cobrien el claustre 
i s’enderroca parcialment la rectoria al costat del campanar. Es construeix un cèrcol perimetral de 
formigó a l’última i a la penúltima planta de la torre, per donar-li més estabilitat estructural. Es 
refonamenten parcialment el campanar i un contrafort del presbiteri. Es repiquen les parets interiors 
del presbiteri i es modifica la posició de l’altar. També es recuperen les finestres geminades del segon 
pis del campanar.
La segona intervenció del Servei de Conservació i Catalogació de la Diputació de Barcelona és entre 
els anys 1971 i 1976, atorgant-li la fesomia actual: es recupera l’ala del claustre, dins la propietat 
veïna; s’enderroquen l’escala de pedra i les dependències annexes que cobrien el claustre i les restes 
de la rectoria. Es rebaixa, aproximadament en 1,5 m, l’alçada de la dependència annexa actual a fi 
de donar més visibilitat a la torre-campanar des de la plaça. Es repica la façana principal de l’església 
i es recuperen alguns portals i finestres tapiats. Es desmunten les ales nord i ponent del claustre, 
prèvia numeració de les pedres, i es munten posteriorment. S’acaba de repicar l’interior de la paret 
de migdia.
Durant els anys 1976 i 1977 s’explana la plaça del davant i es construeix el mur perimetral, escales 
i paviment, i es redueix el recinte tancat del cementiri. 
Més endavant, per part de la parròquia, s’hi van realitzar algunes obres. Es va voler donar sensació 
de capella a la sagristia, amb un espai més alçat, a manera de presbiteri, i van eliminar-se dos dels 
tres graons de la zona de l’altar de l’església. 
Des de 1979, a part de les celebracions litúrgiques, l’església, el claustre i les dependències annexes 
són el lloc de diversos actes socials: exposicions, representacions teatrals, concerts, recepcions, 
conferències, etc, tant d’àmbit local com comarcal.
Entre 1998 i 1999 es condiciona una sala de les dependències monacals per a exposicions i s’anivella 
el pati del claustre entubant la rasa de desguàs.
A instàncies de l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès, durant l’any 2000, el Servei de Patrimoni 
Local de la Diputació de Barcelona reprèn parcialment les obres al campanar, i s’acaben el 2002. 
Es netegen i s’estabilitzen els elements bàsics i estructurals del campanar (reparació de la coberta, 
consolidació dels sostres originals i restauració dels emmotllats decoratius de guix del sostre del 
segon pis). 
 COL ·LABORACIONS
18
P
R
I
M
A
V
E
R
A
-
E
S
T
I
U
 
2
0
0
9
J o s e p  P i ñ o l  i  R o s a  E s c a l a ,  a r q u i t e c t e s
Al novembre del 2003 es descobreix una sitja, excavada al subsòl del claustre, fins al moment 
desconeguda. És datada als segles XVIII-XIX, segurament del moment en el qual s’hi construeix un 
habitatge rural. Les dimensions són de 246 cm de panxa, 84 cm de fons, 138 cm de boca i 414 cm de 
profunditat, i tapada per una pedra de molí. Per garantir la seguretat es va omplir de sorra.
Restauració del segon pis del campanar. 2002 (fotos Piñol Escala).
19
P
R
I
M
A
V
E
R
A
-
E
S
T
I
U
 
2
0
0
9
L A  R E S TA U R AC I Ó  D E L  M O N E S T I R  D E  S A N T  S E B A S T I À  D E L S  G O R G S
UN PROJECTE PER AL MANTENIMENT I PROTECCIÓ DELS 
ESPAIS
Al juliol del 2003, la Parròquia de Sant Sebastià dels Gorgs, autoritzada per l’Arquebisbat de 
Barcelona, va signar un conveni amb l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès, segons el qual es feia 
una cessió d’ús al municipi per un període de 15 anys, durant els quals l’Ajuntament gestionaria la 
restauració i difusió del conjunt.
El primer fruit d’aquest conveni és el “Projecte de Restauració del claustre i accés al campanar del 
monestir de Sant Sebastià dels Gorgs”, promogut pel Servei de Patrimoni Local de la Diputació de 
Barcelona.
La finalitat d’aquest projecte és aconseguir una intervenció que tingui en compte, en tot moment, els 
requeriments de funcionament dels seus elements i els condicionants de l’arquitectura preexistent i 
sobretot la seva problemàtica física i estructural i poder assegurar la seva conservació i pervivència 
a les futures generacions.
La intervenció contempla la restauració del claustre i accés al campanar del monestir de Sant 
Sebastià dels Gorgs a Avinyonet del Penedès, amb el reconeixement d’aquests elements, vinculant-
los a la història, resolent la seva problemàtica física i estructural per tal de garantir el correcte 
manteniment i propiciant el futur accés, la visita i la contemplació d’aquest patrimoni monumental 
de la població, i de la comarca.
El principal objectiu d’aquest projecte és definir les obres més necessàries i urgents a realitzar en 
el monument. Es basen, sobretot, en el manteniment i la preservació de la fàbrica existent i dels 
principals elements escultòrics, sent el cobriment del claustre la decisió més contundent i alhora 
evident, a causa de la seva inexistència, per tal d’evitar al màxim el deteriorament natural del treball 
escultòric.
Per altra banda, cal resoldre l’accés al campanar, també inexistent, i així poder fer el manteniment i 
seguiment de les prestacions dels elements estructurals, funcionals, i d’intrusions d’ocells.
Ambdós objectius s’entrellacen, doncs, són alhora coberta i accés. Formen part d’un recorregut 
que permet anar observant el monument des de diferents punts. El recorregut per l’interior de 
la torre vindrà enriquit per la descoberta, sempre insòlita i revaloritzada, del paisatge a través 
de les finestres geminades, fins arribar a la planta superior on el domini panoràmic de l’entorn 
és total. 
Tant el cobriment del claustre com l’accés al campanar són incorporacions noves a la fàbrica 
del monestir. Com elements nous cal plantejar-se la incorporació, també, de noves formes i nous 
materials, pensant amb la funcionalitat i amb el realç de la fàbrica antiga.
A l’hora de la intervenció s’adopten criteris com: incidir el mínim en la fàbrica antiga i discreció 
en els nous elements i materials proposats per tal de no interferir en la comprensió del monument 
 COL ·LABORACIONS
20
P
R
I
M
A
V
E
R
A
-
E
S
T
I
U
 
2
0
0
9
J o s e p  P i ñ o l  i  R o s a  E s c a l a ,  a r q u i t e c t e s
i sobretot en les restes existents. D’aquesta manera la nova construcció segueix la pròpia lògica 
estructural i funcional, resolent, alhora els objectius previstos, de cobriment i d’accés.
La decisió de cobrir el claustre amb un pla horitzontal defineix el mínim volum cobert, té les funcions 
de cobriment i de pas, i alhora incorpora l’accés i és el suport de l’escala per ascendir a la torre-
campanar.
El claustre no forma un conjunt unitari, cada ala té una alçada i composició diferent. L’ala de llevant 
i parcialment la de ponent queden tallades pel mur mitger de cal Pujol.
Com en la resta del conjunt, no hi ha indicis prou clars sobre com seguir una reconstrucció històrica 
fidel del que podria haver estat el claustre del monestir, si és que havia existit mai de forma completa. 
Però, no obstant això, hi ha la urgència d’evitar al màxim el deteriorament natural dels elements 
escultòrics. 
L’accés a la coberta del claustre es situa en l’ala del pati de més amplada, adossat a l’edifici 
annex que conté espais complementaris, tapant parcialment una paret de relatiu interès històric i 
arquitectònic.
L’escala per ascendir al campanar, juntament amb els altres elements que complementen l’accés, és 
entesa com un element de mobiliari. 
Els accessos als diferents espais del monument es situen d’acord amb l’ús actual del conjunt i de 
l’entorn, respectant al màxim la localització dels existents. Així s’ha previst l’accés al claustre, 
directament des de la plaça i la relació amb l’església, des de l’era de Cal Pujol, tenint en compte 
el pas a través que funciona en casos de festes locals, en què el recinte del claustre queda obert al 
públic.
Des de la plaça es podrà accedir a través del portal actual que inclou uns graons per salvar el 
desnivell. Aquest accés vindrà reforçat per un element nou, en forma de balcó cobert, a la planta 
superior. L’altre accés des de la plaça serà a través de la recuperació del portal tapiat, situat al 
mateix nivell que el portal d’accés a l’església.
També s’han respectat els usos que actualment tenen les dependències monacals a les quals s’accedeix 
des del claustre.
En tot moment, el projecte ha tingut en compte el recorregut del visitant, perquè pugui anar observant 
el conjunt del monument, sent la torre-campanar l’element arquitectònic més emblemàtic.
21
P
R
I
M
A
V
E
R
A
-
E
S
T
I
U
 
2
0
0
9
Projecte de cobriment del claustre i accés al campanar. 2008 (Piñol Escala).
L A  R E S TA U R AC I Ó  D E L  M O N E S T I R  D E  S A N T  S E B A S T I À  D E L S  G O R G S
 COL ·LABORACIONS
22
P
R
I
M
A
V
E
R
A
-
E
S
T
I
U
 
2
0
0
9
J o s e p  P i ñ o l  i  R o s a  E s c a l a ,  a r q u i t e c t e s
esCala i Moyés, Rosa M.; Piñol i Puig, Josep. «El 
conjunt monàstic de Sant Sebastià dels gorgs». 
Gran Penedès, núm. 27 (desembre 1991), p. 3-6.
LaCuesta Contreras, R. Restauració monumental 
a Catalunya (segles xix i xx). Les aportacions de 
la Diputació de Barcelona. Barcelona: Diputació 
de Barcelona, novembre 2000. 
«Patrimoni de tots» [editorial]. Olerdulae [But-
lletí informatiu del Museu de Vilafranca], febrer 
1977.
PladeVall Font, Antoni; adell, Joan-Albert; es-
Pañol, Francesca. El Monestir de Sant Sebastià 
del Gorgs. Barcelona: Artestudi, 1982, 230 p. 
«Sant Sebastià. Conversa amb l’arquitecte vila-
franquí Josep Brugal». Olerdulae [Butlletí infor-
matiu del Museu de Vilasfranca], febrer 1977.
solé i bordes, J. «Sant Sebastià dels Gorgs en la 
seva història», Olerdulae [Butlletí informatiu del 
Museu de Vilafranca], febrer, 1977.
arxiu Antoni González
brugal Piñol, Josefina. El monestir de Sant Se-
bastià dels Gorgs, 1984.
Pérez sánChez, Miquel (dir.); gelabert i Muriana, 
Albert; sanahuja i torres, Dolors. El monestir de 
Sant Sebastià dels Gorgs (Alt Penedès), 2 vol., 
Servei de Catalogació i Conservació de Monu-
ments, 1982.
Piñol Puig, Josep. Informe arquitectònic de l’an-
tic monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, setem-
bre 1981.
giMénez toMás, D.; solano Martín, V. Monestir 
de Sant Sebastià dels Gorgs. 
Aixecament de plànols i estudi històric i pato-
lògic, Barcelona 1998. [Treball de fi de carrera 
supervisat pels tutors Santiago Canosa Rebore-
do i Joan Serra Santasusanna. Plantes, alçats i 
seccions a escala 1:50]. 
BIBLIOGRAFIA. Llibres i articles


La restauració del monestir de Sant Sebastià dels Gorgs

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert