Fabre, Jaume

Revistes Catalanes amb Accés Obert

TREBALL 
IDE REDACCIO 
El Banc d'Espanya, 
un cilindre de maons 
JAUME FABRE 
L U edifici del Banc d'Espanya ^ —ens expliquen els arqui-tectes, Llufs Clotet i Ignasi 
Paricio— ós e/ resultat d'un conjunt 
de contradiccions. Ens va ser encar-
regat en un deis pocs moments en 
qué els directius de l'entitat eren 
partidaris que les seves delega-
cions no fossin solament utilitáries, 
Binó que constitu'i'ssin elements ar-
quitectónics significatius en el con-
text urbe on s'inseríen. De iet, el 
mes lógic hauria estat que el Banc 
d'Espanya instal.lés la seva nova 
seu a G i roña en un recinte situat 
fora de la ciutat, sense elements 
arquitectónics superflus, pensat 
només perqué acomplís la fundó 
básica de rebre, guardar i extreure 
dlners. Pero en lloc d'aixó, que pe-
dia haver fet qualsevol deis arqui-
tectes de la plantilla del Banc, van 
optar per un terreny en el cor de la 
cíutat i ens van fer l'encárrec a nos-
altres, que no teniem res a veure 
amb el Banc. Vam pensar en un 
edifici que a part de servir per a l'ús 
a qué era destinat esdevingués un 
punt de referencia bel! en el pai-
satge urbá de Girona. 
Només amb maons 
El resultat ha estat no solament 
un edifici bell, sino una fita impor-
tant en l'arquitectura contemporá-
nia a Catalunya. Els arquitectes van 
decidir renunciar al formigó i aixe-
car només amb maons un immens 
bunker format per un cub i un c i -
lindre. 
A l'hora de la veritat, ha calgut 
recorrer al formigó per a alguns 
elements: la caixa de rescata, la Ignasi Paricio i Lluís Clotet, els arquitectes, amb la seva obra. 
I 
El mes de gener últim, l'edifici sota la neu, a punt de cobrir sigues. 
Ilinda d'una porta, unes falques ais 
pilars principáis. Pero el milió dos-
cents mil maons son a la vista per a 
demostrar quina és l'estructura bá-
sica de l'edifici. 
Veus assenyades —diuen els 
arquitectes— ens suggerien que el 
volum i les cárregues de l'edifici 
exigien l'adopció d'una estructura 
interna de formigó que podria re-
tornar la capacitat portant del maó. 
Tanmateix, els arquitectes van 
estudiar a fons els pros i els contres 
i van arribar a la conclusió que la 
combinació del maó i el formigó 
plantejava problemes técnics im-
portants. 
L'opció de fer servir exclusiva-
ment el maó no es basa solament 
en una certa ética, sino també en 
les estrictes liéis de la reologia. 
La reologia és una ciencia mo-
derna que des deis anys vint del 
nostre segle ha anat avangant en la 
superado del concepte de cossos 
sólids indeformables I en l'estudi 
del comportament deis materlals 
sotmesos a diferents situacions de 
temperatura, a les seves propietats 
físico-químiques i al discórrer deis 
anys. Tots aquests problemes van 
ser tinguts en compte en el moment 
d'optar peí maó en un edifici amb 
característlques formáis molt es-
peciáis. 
Revista de Giiona 
Ángel Jové pintará el sostre 
Des de fora, domina la forma 
cilindrica. S'hi observa només un 
afegitó de forma cúbica, d'atgada 
inferior, en un deis costats. A l'inte-
rior la comunicado entre el cub i et 
cilindre és total i hom no té gens la 
sensació de trobar-se dins d'un ci-
lindre. Com a máxim, s'aprecia la 
paret semicircular que dona a la 
Gran Via. Aquesta contradicció és 
el fruit d'un llarg procés d'investiga-
ció realitzat pels arquitectes. 
L'espai semicircular estará ocu-
pat peí pati d'operacions i no estará 
compartimentat en pisos, sino que 
ocupará tota l'algada. El sostre será 
decorat amb pintures del lleidatá 
Ángel Jové, que va comengar estu-
diant arquitectura i ha acabat ads-
crivint-se a corrents avantguardis-
tes de l'art. Aqüestes pintures serán 
visibles des de l'exterior a través 
deis finestrals, llargs i prims, que 
envolten la part alta del semicercle. 
La decoració del sostre, el lluer-
nari que se situará en el centre i els 
finestrals proporcionaran una il.lu-
minació que completará e! carácter 
galrebé mágic de l'indret. 
L'espai cúbic sí que és dividit en 
plantes. Els ares de sustentado de 
cadascundels pisos, fets també de 
maó, semblen portar-nos a l'arqui-
tectura carolíngia, 1200 anys endar-
rera. Hom creu trobar-se, ara, a 
l'interior de l'església aragonesa 
de Siresa. 
De fet —ens expliquen Clotet i 
Parido— un cop resoltes les de-
pendéncies que eren obligades per 
a les necessitats del banc, nosaltres 
hem pensat en un edifici que d'aquí 
a unes décades, quan probable-
ment ja no serveixi com a edifici 
bancari, pugui ser utilitzat per a 
d'altres finalitats, cuUvrals, per 
exemple. 
O qui sap si religiosas. 
Els romans i els árabs 
La decisió de fer servir només el 
maó va obligar els arquitectes a un 
estudi previ sobre l'ús d'aquest ele-
ment en la construcció des deis 
romans i els árabs fins avui. Fins a 
tal punt els arquitectes no han vol-
gut fer concessions, que han re-
nuncíat fins i tot a possibles rotlla-
nes horitzontals de formigó que 
ajudessin a donar rigidesa al con-
junt. Tot ho basen en la noblesa del 
maó, en els seus estudis de resis-
tencia i en els contraforts aplicats al 
mur cilíndric. Cal teñir en compte 
que aquest mur té una algada de I 
ITREBALL 
DE REDACCIO 
Plantes primera, segona, tercera i coberta de l'edifici del Banc d'Espanya. 
disset metres, sense sostres inter-
medis. 
L'ós del maó —ens expliquen 
els arquitectes— ha tingut per ais 
paletes l'al.licient de l'obra ben feta, 
de la competido entre ells per a 
demostrar qul sabia resoldre mes 
bé situacions compromeses. I ha 
posat en evidencia que l'ofici de 
paieta, amb tots els seus trucs i 
recursos, amb tot el seu art, es 
manté ben viu. En canvi, les bóbiies 
ens han portat molts maldecaps, ja 
que ha estat impossibie obtenir 
maons que fossin parai.leiepípedes 
perfectos. Ens els sevien amb unes 
deformacions que en algún mo-
ment ens ha obiigata aturar l'obra i 
a reclamar peces mes ben elabora-
dos. Potser fins i tot caldrá enguixar 
alguna paret per a cobrir les irregu-
laritats deis maons emprats. 
Sota térra 
La idea de fortalesa queda re-
forpada peí fet que hi ha fins i tot un 
fossat entre l'edifici central I la tan-
ca exterior: el format per la rampa 
de descens deis camions a la zona 
de seguretat, situada en els subter-
ranis. La caixa fota quedará situada 
dintre d'un cub deformigó construít 
d in t red 'una l t redemésgran. igua l -
ment de formigó. Et cub interior 
estará com suspés en Taire, sostin-
gut només per unes columnes. En-
tre els dos cubs hi haurá un espai 
on vigilaran permanentment dos 
guárdies civils. 
D'aquesta manera, la guardia 
civil tornará ais terrenys que va ocu-
par els anys de postguerra. Cal re-
cordar que en el solar del Banc 
d'Espanya hi hagué eí garatge Ca-
llicó, fet per Rafael Masó entre 1919 
i 1924, Va quedar molt degradat 
durant la guerra civil i va acabar-se 
d'espatllar quan els anys de post-
guerra la Guardia Civil va convertir-
lo en garatge del seu pare automo-
bilístic, de tal manera que només va 
quedar la solució de l'enderroca-
ment í el solar va passar al Banc 
d'Espanya. 
La construcció de la part subter-
ránia de l'edifici va crear, durant la 
construcció, seriosos problemes amb 
les aígües subálvies, que van apa-
réixer mes aviat del que les cates 
prévies havien fet suposar. La se-
quía Monar no passa gaire lluny de 
l'indret. No cal dir que tota la part 
subterránia és de formigó. 
Els autors 
Lluís Clotet va revelar-se com 
un arquitecte disposat a obrir nous 
camins quan el 1967 va realitzar, en 
col.laboració amb Osear Tusquets, 
el projecte de la Casa Fulla, al car-
rer de Genova de Barcelona, tot 
just dos anys després d'haver ob-
tingut el títol d'arquitecte. La Casa 
Fulla és un edifici d'habitatges ca-
racteritzat per un disseny revolu-
cionari deis interiors, ambdiferents 
nivells que encaixen entre si en els 
diversos pisos. També el forat de 
l'escala va constituir una novetat 
peí seu plantejament i el sistema 
d'il.luminació. A la Casa Fulla hi 
viuen coneguts escriptors i perío-
distes, com Joan Brossa, Marta Pes-
sarodona i Montserrat Nebot. 
Després d'haver estat associat 
amb Óscar Tusquets fins al final 
deis anys setanta, va comengar la 
col.laboració amb Ignasi Paricio, 
precisament amb el projecte d'edi-
ficf del Banc d'Espanya a Girona, el 
1981. Des d'aleshores, conjunta-
ment han treballat en importants 
projectes arquitectónics i urbants-
tics, entre els quals destaquen l'es-
cola d'arquitectura del Valles (1985), 
el pavelló olímpic de Badalona (1986) 
i la rehabil i tado del gegantesc d i -
pósit d'aigües situat sobre un antio 
edifici del Pare de la Ciutadella de 
Barcelona {1984), projecte que plan-
teja complexos problemes técnics. 
Pero el treball mes important 
han estat, des del 1983 enpá, el pía 
urbanístic barceloní dit "Del Liceu 
al Seminari", que pretén remodelar 
l'espai públic del Raval, tot obrint 
un seguit de places al barrí, I que 
ínclou la rehabilitació deis edificis 
histories que hi existeixen, espe-
cialment el convent deis Ángeis I la 
Casa de Caritat, futur Museu d'Art 
de Catalunya. En la rehabilitació 
d'aquest últim edifici, Cistet i Pari-
cio col.laboraran segurament amb 
el nord-americá Richard Meier. 
I 


El Banc d'Espanya, un cilindre de maons

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert