S. i B., J.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

10
T
A
R
D
O
R
 
2
0
0
9
 O B I T U A R I
JAUME MERCADER-MIRET, ARTISTA I ESCRIPTOR
El 31 de desembre del 2009 moria a Barcelona, als 95 anys d’edat, l’artista i escriptor 
vilafranquí Jaume Mercader-Miret. Format en els paràmetres de l’estètica noucentista, Mercader 
va destacar com a artista en l’àmbit de l’orfebreria amb els seus reconeguts repussats d’aram, tot i 
que va treballar també la pintura, el disseny de vitralls i el dibuix, especialment en la il·lustració 
d’edicions. L’altra faceta de la seva personalitat intel·lectual és una extensa obra literària que 
inclou diversos volums de prosa, en general assaig, llibres de viatges i poesia, entre la qual hi ha 
la lletra dels goigs de sant Ramon de Penyafort que es canten actualment. Professor de l’Escola 
Massana, va pronunciar el pregó de la Festa Major de Vilafranca de l’any 1965 i el de les Fires 
de Maig del 1976.
Nascut a Vilafranca l’any 1914, Jaume Mercader-Miret va fer els seus primers estudis al 
col·legi de Sant Ramon fins que el 1929 es va traslladar a residir a Barcelona amb la seva família; 
allí, amb catorze anys i enllestits els estudis bàsics, va entrar a treballar d’aprenent al taller d’ar-
genter de Manuel Valentí, al Passeig de Gràcia. Per l’amistat familiar amb mossèn Manuel Trens 
i la d’aquest amb l’orfebre Ramon Sunyer, que formava part dels Amics de l’Art Litúrgic, entitat 
creada pel sacerdot vilafranquí, Mercader va entrar al taller de Sunyer el 1930, estada que seria 
especialment transcendent per al futur artista en el seu procés de formació i on va treballar fins que 
l’octubre del 1937, en una labor que alternaven amb l’aprenentatge quan per iniciativa del mateix 
Ramon Sunyer, Jaume Mercader-Miret i altres companys aprenents del taller es van matricular a 
la barcelonina Escola Massana, que llavors dirigia el gironí Jaume Busquets, durant tants anys 
directament relacionat amb Vilafranca, en gran part a través de les iniciatives de Manuel Trens.
En tornar de la guerra civil deixà el taller de l’orfebreria i començà a treballar amb el seu 
cosí, el també artista Pau Boada i Mercader, en la realització d’obres d’art decoratiu. L’associació 
dels dos creadors va durar ben poc, tot i que va donar obres com l’escultura de sant Sebastià que 
podem veure a la Trinitat i la de sant Pau a la seva ermita vilafranquina, a més de pantalles per 
a llums de peu, cuirs repussats i altres treballs d’art ornamental. La primavera del 1941, Jaume 
Mercader-Miret entrà en contacte amb el joier Alfons Serrahima i començà a rebre encàrrecs de 
repussar metall, i de mica en mica passà dels treballs de dibuix als relleus d’aram i també alguns 
en plata. En aquests primers anys quaranta, al costat de la temàtica estrictament profana, trobem 
un seguit de treballs d’art sacre procedents de la línia eclesiàstica i de la necessitat de restaurar un 
patrimoni que en l’àmbit religiós en bona part se n’havia anat en orris durant els tres anys de la 
guerra, però també en l’àmbit particular, estrictament familiar.
Eren també temps vilafranquins en els quals, més enllà de la mai oblidada relació amb 
la Vilafranca nadiua, l’artista treballava per a les edicions que veien la llum en aquells anys. 
Col·laborà així en una guia de Vilafranca que publicà Manuel Benach al seu taller d’impremta 
Artes Gráficas Vilafranca, i fins i tot, si s’esqueia, aportava il·lustracions per a les publicacions 
periòdiques de la població. En aquells anys Benach sovintejava la capital catalana, on feia estada 
per motius professionals de la seva activitat d’advocat, i capitanejava una tertúlia penedesenca a 
la capital catalana de la qual Mercader-Miret era un incondicional. D’aquesta relació en sortiria 
l’encàrrec per a la que és una de les obres d’art sacre més reconeguda de l’artista: l’altar de sant 
Ramon de la basílica de Santa Maria, el primer a l’esquerra entrant per la porta principal. Aquest 
important conjunt, l’havia promogut als anys quaranta Manuel Benach i Torrents, gran devot del 
11
T
A
R
D
O
R
 
2
0
0
9
sant. Circumstàncies diverses, però, van fer que l’altar no s’acabés completament fins l’any 1965. 
Al seu tombant els sis plafons d'aram repussat de Jaume Mercader-Miret sobre una iconografia 
proposada per l’advocat barceloní Ramon Rucabado, gran devot i coneixedor de la vida de sant 
Ramon. Els plafons tenen a veure amb els goigs al sant que el mateix Mercader escrigué i que 
s’interpreten cada 7 de gener en acabar l’ofici en honor al patró vilafranquí. Professor de l’Escola 
Massana durant molts anys, sota la direcció del també vilafranquí Lluís Maria Güell, la producció 
artística de Mercader-Miret, sempre sota paràmetres estètics de tonalitat clàssica i de línia noucen-
tista, és marcadament àmplia i abasta no sols l’aram, amb obra a la Mútua del Penedès, a Caixa 
Penedès i a la capella del Col·legi de Sant Ramon, sinó també vitralls dissenyats per ell i peces d’art 
sacre per a nombroses esglésies de Catalunya. 
 O B I T U A R I
Disseny d’una part dels vitralls de la parròquia de Sant Miquel Arcàngel, de Molins de Rei  
(3 x 0’93 metres). Jaume Mercader-Miret, 1992.
P O R T A L A D A12
T
A
R
D
O
R
 
2
0
0
9
COL·LABORACIONS
 O B I T U A R I
Però l’artista es va voler moure sempre en un àmbit cultural ampli, obert a la saviesa, com 
els homes del renaixement italià que tant admirava. D’aquí goigs, poesies, col·laboracions a les 
publicacions vilafranquines, premis en certàmens literaris, passió confessa per la composició de 
sonets, diverses auques, entre les quals una a la festa major de Vilafranca. Ja abans de la guerra 
col·laborava a la premsa vilafranquina amb la seva “Lletra de Barcelona” a les pàgines d’Acció 
Catòlica, on seguiria col·laborant en els anys quaranta i cinquanta. Guardonat en diversos certà-
mens literaris per la seva producció poètica, de la qual després n’aplegaria una petita part al seu 
XXV sonets triats publicat el 1990. Pregoner de la festa major l’any 1965 i de les Fires de Maig el 
1976, el 1990 publica també les seves Memòries d’un aprenent vilafranquí, llibre al qual seguiria 
el 1991 Galeria de retrats amb un autoretrat i l’edició vilafranquina d’homenatge Vilafranca ben 
a prop (XXII premi Sant Ramon de Penyafort) publicada per Vilatana el 1995, el 1998 el conte 
L'anxaneta i l'àngel del campanar a la “Col·lecció Cercavila" de l’Editorial Vilatana, amb dibuixos 
de Núria Giralt i Clausells, i el 1999 la biografia de Pau Boada De la vida i obra de Pau Boada, 
editada per Ramon Nadal i Caixa Penedès; l’Institut d’Estudis Penedesencs li va publicar el 2003 el 
seu darrer llibre, Fets i circumstàncies. Col·laborador de la revista Olerdulae del Museu de Vilafran-
ca i posteriorment d’aquesta revista, Del Penedès,(1) ha deixat abundants textos i poemes inèdits 
en bona part dipositats al que ara és Centre de Documentació de la Vinya i el Vi del Vinseum.
J. S. i B.
NOTES
(1) De “Dietari divers”, 1996, a revista Del Penedès, núm. 2, estiu 2002, pp. 83-88. De “Dietari divers”, 1997, a revista Del 
Penedès, núm. 5, primavera 2003, pp. 81-83. De “Dietari divers”, 1998 i 1999, a revista Del Penedès, núm. 7, hivern 
2003-04, pp. 103-107. De “Dietari divers”, 2000- 2001- 2002, a revista Del Penedès, núm. 9, estiu 2004, pp. 78-88.


OBITUARI. Jaume Mercader-Miret, artista i escriptor

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert